Avui destaquem : La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu de Llanars

Us presento avui tres articles

En el barri de Feitús del municipi de Llanars i en zones pròximes, hi ha situades la majoria de fonts del municipi.Les principals Fonts naturals, són:

La d’en Rafel, la del Tir, la del Rocàs, la de la Gallina, del Pla de la Moixa, la del Campadell, la del Griu, la dels Tres Raigs, la del Camp del Coix, la de les Pedrisses, la dels Forns, la de les Vaquerisses, la del Forat, la del Roure, la del Gat, la de la Perdiu, la font Freda, la font Negra, que destaca per l’alçada on es troba situada; la font de Plans Ses Homes, que es tracta de dos aiguaneixos situats molt a prop, l’un de l’altre, però una porta ferro i l’altra no; i la font del Viver, que té la particularitat que l’aigua no és freda a l’hivern. Les fonts de la Llosa, d’en Bassaganyes, i Fontanals proporcionen aigua al poble.

Font del Griu

Avui ens referirem a tres d’elles,  La Font del Pla de la Moixa, La Font de La Gallina i La Font del Griu i que es troben pel mateix camí. Des de Llanars sortirem pel carrer de la Font d’En Rafel, seguir la pista que va pel costat de la riera de Faitus.Com us deia, en aquest recorregut trobareu varies Fonts, com la Font de la Gallina, que te el tub molt allargat d’acer i aguantat per uns rocs.Sense deixar la pista passareu pel costat de la Font del Pla de la Moixa,també amb un tub llarg.Al cap d’una estona, estareu al tocar de la Resclosa que s’emporta l’aigua per una canal.Sense deixar la pista, arribareu a La Font del Griu, que està a un nivell mes alt que la carretera, cal pujar per una pendent  plena de pedres.L’aigua surt entre rocs i dona a una pica-abeurador, l’aigua desguassa i passa per la pista, per una canal.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font dels Pastors al Coll de Santigosa

Avui us presento tres articles

La Font dels Pastors esta situada a un costat  mateix de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Olot, GI-521 entre el kilòmetre 2 i 3, i una vegada que s’ha passat el Coll de Santigosa direcció a Olot.

Arran de la paret de la muntanya, surt un gruixut tub de ferro amb abundant aigua pràcticament tot l’any,

que cau a una antiga pica rectangular que esta sobre d’unes lloses.

Aquesta Font dels Pastors es punt de parada de molta gent, sobre tot de ciclistes.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Informació : La restauració de la Font del Conill i el seu entorn

Avui us passo tres articles

Les obres de restauració de la Plaça del Conill d’Olot, ja van finalitzar ahir,

Tal i com ho van decidir els veïns en el marc del Pla Integral d’Accions de Millora del Nucli Antic, l’any passat, a primers de desembre va començar la restauració de la Plaça del Conill, on hi ha l’antiga Font del Conill, s’ha creat una rèplica de la peça, restaurat la font completa, adequació del paviment i instal·lació de mobiliari i il·luminació.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Roureda del Parc Nou d’Olot

Com cada dissabte us presento tres articles

Entrada Parc Nou d’Olot

La Roureda natural de roure pènol  esta situada dins al Parc Nou d’Olot,  en l’antiga finca, actualment parc municipal, on es troba la Torre Castanys,

que ja us he fet articles de la font i del Museu Volcànic de la Garrotxa.

Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal, hi ha una petita Roureda Natural de Roure pènol, de gran interès botànic i ornamental,

un dels arbres més esvelts i longeus d’Europa.

I algun sols queda el tronc sec, com a record.

Els roures més grans tenen més de 250 anys de vida, una altura de fins a 30 metres i un perímetre de tronc que sobrepassa als quatre metres.

També, podem veure boix i grèvol de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.En el Parc Nou s’hi troben una vintena d’espècies arbòries i més d’un centenar d’espècies arbustives i herbàcies.

La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.

Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustives i herbàcies.

La Roureda de roure pènol (Quercus robus), està catalogada com a arbreda monumental, i jardí de plantes medicinals de la Garrotxa.

També es l’habitat de nombroses especies d’ocells i altres petits animals, que gràcies al seu clima humit fan un lloc idoni per viure.

Us recomano si no coneixeu aquest Parc, fer-hi una visita tranquil·la, la podeu fer qualsevol època de l’any,

i trobareu sempre motius per veure la natura d’aquest espai i fotografiar-la.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Parc Nou d’Olot, Ajuntament d’Olot i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els 4 Plataners de la Rambla de les Fonts, a Les Fonts de Terrassa

Com cada dissabte us presento tres articles 

Avui us dono a conèixer quatre antics Plataners que estan situats en la Rambla de les Fonts, a Les Fonts de Terrassa.

Situats desprès d’una alzina que hi al començament de la Rambla, on fa una certa pujada, en el vell mig del carrer , i un darrera de l’altre.

Son arbres corpulents amb llargues branques que pujant cap a munt, i podrien ser molt mes allargades, però hi ha un control de poda anual que ha limitat que creixin mes pel seu benefici i salut.

Cal dir, en els anys s’ha plantat algun plataner més,  però son molt mes joves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : La Trenca, un ocell gairebé extingit, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà

Com cada divendres us presento dos articles !

Amb aquest titular a mitjans del mes de juliol de l’any passat, alguns medis de difusió donaven la noticia de que  La Trenca, ocell que hi ha molt pocs exemplars en llibertat, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.

La Generalitat de Catalunya amb  l’Associació Trenca,  van reintroduir deu polls d’aquesta espècie al parc, procedents del centre de fauna de Vallcalent.

Fotografia Generalitat de Catalunya

La Trenca és una espècie protegida, com diem està en situació crítica en desaparèixer per sempre, i que en el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà , no hi havia cap des de l’any 2002.

Des de l’inici del projecte de conservació i recuperació de la trenca, la Generalitat, amb el suport de l’Associació Trenca, ha reintroduit en total 580 exemplars en dos punts d’alliberament diferents, en la Plana de Lleida.

Us passo l’enllaç de l’Associació Trenca per si algú pot estar interessat amb el seu projecte per la conservació i protecció d’aquest ocell, personalment us aconsello que el visiteu, porten una tasca molt destacada en el medi natural sobre tot en aus :

http://trenca.org/

 

 

 Font de la informació: Generalitat de Catalunya i Emporà.info

Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Parc – Forestal de la carretera de Montcada a Terrassa

Avui com cada divendres us passo dos articles

El Parc – Forestal de la carretera de Montcada  esta en la confluència amb l’avinguda de Madrid de Terrassa a prop del Cementeri,

es a tocar del camí dels Monjos que passa per Terrassa.

Aquest parc, no és massa gran en extensió,

però si necessari per trencar l’impacte de les naus existents per les rodalies.

És un Parc que s’ha aprofitat el vells pins existents en la zona i amb la vegetació pròpia del terreny,

en algunes clarianes s’ha plantat mes pins i roures joves, així com variada vegetació.

El pins vells són molt alts qual cosa ens fa pensar que són antics.

Disposa de bancs metàl·lics, papereres

i una font d’aigua de xarxa pública.

Ens crida l’atenció un gran roc a un costat del parc.

També s’ha col·locat elements per fer gimnàstica els adults,

i uns jocs pels infants.

Gracies al lloc on esta situat, en dies de sol, es pot gaudir d’ell.

Sens dubte la gent del barri agraeix disposar  d’un espai verd com aquest.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Finestra oberta a Cànoves i Samalús: El Racó de la Cris

Avui us presento dos articles

En els casi quatre anys que vaig viu al nucli de Cànoves, un dels llocs que més tindre ara a la memòria des de Terrassa, és el Racó de la Cris.

Es l’únic forn de Pa que hi ha dins el poble, es una granja, cafeteria,

i … lloc de tertúlia i reunions.

El seu pa es artesà, com el d’abans, fet a mà, i des del taulell es pot veure de reüll, la seva elaboració, però no sol del pa viu el ser humà, bufff, de pastes les que vulgueu… boníssimes, no sols els típics crusants i enciamades, no, una varietat “dolsa” que cada dia era una sorpresa…i els caps de setmana, ja no us explico.

Al viure a sobre del mateix edifici, era a un pas per anar-hi tots els dies, generalment a mitja tarda, des del primer moment ens van atendre, mimar i casi cuidar, d’una forma excel·lent,

com bona part de la gent que conec a Cànoves, amb una cordialitat total.

Entre setmana, majoritàriament hi va i es present la gent que viu al poble, i urbanitzacions de les rodalies,

els caps de setmana, a l’estar com a punt de partida de itineraris, per la riera del Vallfornes , el Castanyer del Cuc i altres llocs, hi va molta gent amb bicicleta, excursionistes, de passeig amb la mascota …

No cal dir, que fan uns entrepans molt deliciosos, senzills però complerts,

Amb tot tipus de begudes, amb unes infusions que son per repetir-ne.

Jo tenia la meva marca de cervesa preparada i a punt de solfa…

I molts dies a la mateixa hora, coincidíem varies persones a fer la xerradeta, de forma distesa i sense complicacions.

Bàsicament,  te dues sales interiors amb taules i cadires, a l’exterior també poden posar-ne.

Ah, sobre tot, si demaneu un “bocata sorpresa”, vigileu, amb el xoriç, perquè podria ser picant, i com pica, carai !!!

Vàrem coincidir amb l’Aniversari, amb “ barra lliure…” , aquell dia vaig deixar la Woll-Damm, per prendrà Cava.

Com dic, el Racó de la Cris, és un lloc acollidor, que val la pena fer-hi una parada.

Des de Terrassa us dic ànims i endavant , que aviat estareu em plena marxa i més que abans !!!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Ferro de Villalonga de Ter

Avui us presento dos articles

Sortim de Llanars direcció Setcases per la carretera  i abans de creua el Torrent Gran, trobareu  a la dreta una pista, una mica més endavant podeu deixar el cotxe a l’esquerra i tot abans del creuament de La Roca.

Seguiu per la pista i al poc deixareu a l’esquerra la casa de Vinardell.

A poca distancia trobeu  l’entrada a un altra finca just abans d’un cartell que ens dona l’avís de finca privada,

hi ha una segona esplanada,  on també podríeu deixar el vehicle.

Seguiu endavant, per  la dreta resseguiu el Torrent Gran i a la esquerra teniu camps.

A partir d’aquí, hi ha que estar atents fins trobar una pilona que li diuen la Milla Verd,

en aquest punt, us endinseu cap el bosc, si ha plogut molt, el camí casí el teniu de intuir, estarà tot ple de vegetació, i cal tenir cura que pot haver un filat no electrificat.

Al poc heu de creuar el Torrent Gran i seguir recta amunt per un senderó que entre per un bonic bosc.

Passareu  per on agafant aigua per necessitats de la finca,

seguiu camí amunt per la dreta,

i desprès d’un revolt del camí arribeu a la Font  del Ferro

coneguda també per la Font del Vicari, en un bosc de faig molt aclarit.

D’una paret d’obra l’aigua surt per un tub gruixut i s’escola camí i muntanya avall,

tot formant un mantell ataronjat típic de les fonts de ferro.

Al costat de la font, disposa d’unes pedres grans que fan la funció de seients.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador