Un Hort diferent: L’Hort del mes de Juliol

El mes de juliol es molt actiu en un hort, casi…casi, i si l’hem cuidat i ates be, hi ha de tot per recollir.

Es pot recollir, ravenets, tomàquets bledes, api, carbassons, cebes, espinacs, enciams, patates, porros, remolatxes, pastanagues, alls, albergínies, pastanagues, mongeta tendra cogombres, pebrots.

Cara la tardor es por plantar, fonoll, mongetes, carbassons api, cebes, enciams, porros, bròquil, remolatxes, fonoll, mongetes, carbassons, blat, raves, remolatxes, pastanagues, cols, coliflors.

I un planter d’escaroles, enciams, cols, coliflors entre altres.

És un mes de molta calor i això cal veure de ser generosos amb el reg, axó si, millor fer-ho a les primeres hores del dia, quan la terra i les plantes s’han refredat de les altes temperatures del dia anterior.

Cal seguir treballant l’hort i vigilant les fortes temperatures que podrien perjudicar-lo.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Llandrius de Camprodon

Avui diumenge us presento dos articles sobre fonts

La Font de Llandrius es troba sobre el camp de futbol de Camprodon, des de Camprodon i per un passeig  amb arbres hi porta, esta senyalitzat amb cartells,

si el seguiu arribaríeu a la propera capella de la Mare de Déu del Roure.

Com d’altres Fonts de Camprodon disposa d’una placeta circular amb un bancal de pedra, que pot servir com a seient dels visitants,

es presidida per la Font de Llandrius,  adossada a una paret feta amb pedres i del broc per on l’aigua surt cau a una reixa a ran del terra.

Un cartell us indica que la Font  va ser remodelada l’any 1949.

Fa com un mirador, on teniu unes bones vistes de la vall fins a Tregurà.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de l’Església de Vallromanes

En el centre de la Plaça de l’Església del poble de Vallromanes, hi ha una font d’estil modern,  formada per una columna quadrada, amb aixeta polsador, l’aigua cau en una ampla i rectangular pica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot

Com a cada dissabte us presento dos articles

Podríem de qualificar de bicentenaris la majoria del conjunt de Plataners del passeig de Sant Roc d’Olot.

Fa mes de cent anys en rere i fins als nostres dies… ha sigut un lloc per poder fer un passeig, proper al centre de la ciutat d’Olot.

No sols per tenir aquest impressionants plataner de gruix i alçada, sino per tindre Les Fonts de Sant Roc com a punt important, per anar a recollir i beure les seves aigües,

sino també, per gaudir de pau, silenci , sol a l’hivern i una ombra a l’estiu.

En aquest passeig, ple de magnífics plataners, tenim seients, papereres, i vent il·luminat per la nit.

Tot passejant per la riba dreta del riu Fluvià, podem contemplar-ho, així com el seu pont, resclosa i molí.

Els plataners presentat en el seu conjunt una aspecte sa i que un creu que podran seguir presents sumant moltes dècades mes…

Si esteu per la ciutat d’Olot, no dubteu d’anar a passar una estona a l’ombra del plataners del passeig de Sant Roc.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la plaça de l’Ajuntament de Vilallonga de Ter

Com cada dissabte us passo dos articles

La Font, es situada en la plaça dels Estudis, en un costa hi ha l’Ajuntament de Vilallonga de Ter.

Estructura triangular feta de pedres i còdols en forma d’oratori, a dalt hi ha com una capelleta, però sense cap sant/ santa.

Aquesta Font  és d’aigua de la xarxa municipal; al seu costat podem veure quatre plataners ven gruixuts que donen una bona ombra a l’estiu.

 

Text : Ramon Solé  – Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Fem una mirada pels boscos del Moianes

Com cada divendres us presento dos articles

Per poder fer una mirada als boscos de la Comarca del Moianes, em triat La vall del Marfà, tot fent un recorregut fotogràfic.

Aquesta Vall esta situada entre els municipis de Moià i Castellterçol, de fet, pertany a Castellcir.Des de Moià ens dirigirem a La Vall del Marfà, on ens fitxarem que en les parts altes de la muntanya, sobre tot l’arbre que hi ha es el pi roig i alguns de roure martinenc,amb sotabosc de boix, germinés i joncedes entre altres plantes.

A llocs a un nivell mes baix, veurem una diversitat d’arbres i sotabosc destacable, com el pi blanc, roures joves

i amb fulla petit, alzina muntanyenca i moltes clapes de garrigues,

Al fitxar-nos be, també en algun lloc d’aquest bosc hi ha romaní,  farigola, espígol i les sajolida, que tant li havia agradat al meu pare… buscar i trobar aquestes plantes !

Ja en les fondalades humides i mes fosques és freqüent trobar la bardissa amb roldor.

Però ens preguntem…, com es que hi ha tant de bosc per aquestes contrades ?Es diu, segons hi ha referències escrites que a mitjans del segle XIX, part d’aquest  territori era emprat com explotació forestal, ramadera i agrícola,

va anar cada vegada mes patint l’abandonament de la pagesia i les terres de conreu i l’explotació forestal, les famílies anaven als pobles o ciutats a viure.

Per tant, axó va originar que en el seu lloc tornaren a créixer masses forestals de forma incontrolada,

majoritàriament mes pins roig i blanc, i molt menys de roures, alzines …

Encara avui en dia podem veure en moltes parts d’aquest Bosc del Moianès, arbres joves o casi recent nascuts,

creixent gracies a les bones temperatures i humitats que durant l’any mante.

Algú fa temps em va preguntar si aquests boscos del Moianes eren prou bons per trobar-hi bolets… sobre tot rovellons…

No vaig dubtar de dir-li que si, però …com bon boletaire, no vaig dir el lloc on podria trobar-ne molts, axó era secret de boletaire.!

Espero que si aneu per aquestes contrades us agradi veure el bosc i els llocs que allí hi ha, com antigues masies, ermites, fonts naturals, les restes d’algun molí,

i molt mes a poder descobrir per un mateix, alguns d’aquest llocs us he anat fent articles en setmanes passades.

Sigueu respectuosos amb el bosc i tot el que allí conte,

i gaudiu de la natura.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça Major de Besalú

Avui divendres us he preparat dos articles

Aquesta font esta adossada en la paret d’una columna de les arcades d’una casa de la plaça Major de Besalú.

Feta d’obra de forma rectangular amb una certa coberta de teulada, no tenim informació de la seva data de construcció.

L’aigua de xarxa, actualment surt per una aixeta de polsador, però antigament deuria ser diferent, disposa d’una pica en forma de semicircumferència.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

 

Poesia – La Font del Faig de Camprodon

Oh vianant, que et vens a recollir

al dolç recer d’aquest paratge bell

on joguineja alegre el Ritortell

i l’euga campa a pler amb el seu pollí:

gaudeix la pau del lloc camprodoní

deliciós, entre el verd del pradell

i el blau del cel fistonat per l’ocell,

vora de l’antic camí de Font-rubí.

Natura aquí desplega un ric adreç

lluint pomposa el roure, el vern el beç

i acolorint les flors d’abril i maig;

i, complaguda en ço dels dos germans,

curulla d’aigües fresques i abundants

el doll que brolla al peu dels amples faigs.

 

Autor : Jaume Medina – Primavera del 2011

 

Per a conèixer informació d’aquest Poeta, us passo un enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Medina_i_Casanovas

 

Recull de la poesia : Ramon Solé

Fotografies  de la Font del Faig de Camprodon : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de les Herbes de Camprodon

La Font de les Herbes, també és coneguda per la Font d’en Guasch, es dedicada al poeta Joan Maria Guasch.

Es fàcil de localitzar, està situada al costat de la carretera GIV-5264 que va de Camprodon a Setcases, a l’esquerra, tot surtin de la població.

És una moderna Font, realitzada en l’any 1994, a la paret  hi ha un poema de Joan Maria Guasch,

la font està en un costat i forma  una arcada on hi ha l’aixeta polsador, l’aigua cau a un enreixat a ran del terra.

Disposa d’un mur en el seu perímetre no massa alt de pedra que fa com a seient .

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Per Vacances una ullada a les Fonts de Fora de Catalunya : Calaceite

La vila de Calaceite o Calaceit se troba a 511 m d’altitud, en la carena d’un serrat que forma la divisòria d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya, en lo qual sobreixen los tossals de Sant Antoni, de Sant Cristòfol i del Castell. El nucli més antic se formà al voltant de l’antic castell, del qual no queden restes visibles, on se bastí també la primitiva església de Sant Pere, sembla que en lelmateix indret on se trobava l’antiga mesquita.

  • La Font de la Vila, es la mes antiga del municipi, disposa d’abeurador i safareig. Originària del segle XII o XIV, es tracta d’una font d’estil gòtic.
  • La Font de l’ermita de Sant Cristòfol.
  • També, cal destacar la Bassa del Pilar i el seu allargat

 

Text : Viquipedia i propi

Fotografies : Ramon Solé