La Font de la Bòbila està situada prop de Can Ribas, en un revolt del carrer de La Bòbila amb carrer Rossinyol, on uns grans rocs impedeixen que caigui el terreny.
Per reconstruir-la es van utilitzar maons i pedres rodones de riu, va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001, pels alcaldes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès.
Disposa d’una aixeta de polsador on surt l’aigua de xarxa; a sobre imprès en unes rajoles hi ha el seu nom.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Molí de vent de can Vilaró està situat en l’avinguda de l’Onze de Setembre, al davant del número 61 de mas de can Vilaró, de Montornès del Vallès.
Historia:
Construcció amb forma de torre de planta octogonal feta de totxo i arrebossada. Presenta tres cossos, marcats per motllures de mitja canya, simple i gruixuda entre el sòcol i el cos principal, i doble amb decoració de gotes a la separació del coronament.
A la façana principal s’obre una porta estreta d’arc de punt rodó marcada amb guardapols de maçoneria i motllures a l’arrencament de l’arc. Conserva la porta de xapa metàl·lica, on es llegeix la data “1883” dibuixada amb xinxetes. Les finestres de la part superior del cos principal són de factura semblant a la de la porta.
La finestra de la part frontal és geminada amb doble arc de punt rodó i les altres tres són simples. Al sostre queden restes del peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa : KuanUm – Juana María Huélamo Gabaldón. / Ajuntament de Montornès del Vallès
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font de Samper esta situada en el carrer de l’església, front del nº 40 de les Fonts de Terrassa.
Forma un racó, on cal destacar dos punts, la paret on hi ha un llarg seient tot d’obra
i l’altre, és la pròpia font al centre de la plaça triangular,
La característica comuna es que esta arrebossada amb trossos de ceràmica a colors, fent diferents formes.
Es va inaugurar l’11 d’octubre de 2003, pels alcaldes d’aquell temps de Terrassa i de Sant Quirze del Vallès,
coincidint amb la Festa Major del Barri.
En un principi disposava de varies aixetes, actualment sols hi ha una.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Les Fonts de Terrassa prenem el carrer de l’estació fins l’entrada a l’antiga finca de Can Fonollet .
A ma dreta hi ha aquesta font, d’aigua de xarxa municipal,
adossada a una paret algo corba, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra.
Al seu costar dret, tenim un seient de la mateixa estructura, davant una petita taula també feta d’obra.
Sols faltaria un arbre que dones ombra, donat que a l’estiu no hi ha qui s’assenti…
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Torre del turó de Masvalls, cal arribar-nos per carretera BV-1203, i seguir el camí de les Monges , que porta al cementeri, des de aquest punt podem veure la Torre, a dalt del turó.
Historia:
Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d’una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell.
Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d’ells es troben en força mal estat.
La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc rebaixat amb l’emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament.
Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.
Observacions:
El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Font de la Figuera, us cal sortir de Sant Pere de Torelló direcció al Molí de la Riera, que passareu pel costat,
cal seguir el camí que us portarà al pont romànic i un pont penjat que passant sobre el riu Ges,
a prop està la Font de la Riera.
Seguirem el camí per la vora del riu, fins portar-vos en front de la Font de la Figuera.
Us adjunto informació d’aquesta font, d’un article del Grup de Defensa del Ter :
En l’altre costat de la font, hi ha una explanada per poder fer un àpat o descansar.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Aquest Pi gegant esta situat al costat del camí que passa pel mig de la zona industrial de Vilalba Sasserra.
El Pi destaca per la seva corpulència tant del tronc, branques i com per la seva copa arrodonida i gran.
Al seu costat hi ha el Dolmen Pedra Arca, així com un espai per el descans amb varis bancs de fusta.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Podeu accedir des d’Abrera pel carrer Abrera, i seguir l’avinguda Associació tot entrant el Municipi de Sant Esteve Sesrovires, al costat esquerd veureu en un replà sense vegetació La Font.
L’aixeta es de polsador i esta al centre d’una gran rodona de pedra, l’aigua cau directament a un forat rectangular tapat amb una reixa. En cada costat disposa d’uns seients adossats a l’estructura de la mateixa Font.
Com podem observar, hi ha pintada la lletra “pi” de l’alfabet grec és equivalent a la nostra lletra “pe”. Des del segle XVIII s’utilitza com a símbol matemàtic-geomètric.
Representa una constant: la relació entre la longitud de una circumferència i el
seu diàmetre. El seu valor és una quantitat que mai tindria fi: 3,1416…
Pi és un número irracional amb aplicacions pràctiques en camps científics tant
diversos com la economia, la enginyeria, la física, la química o la cosmologia.
La lletra Pi també és utilitzat com a símbol de la Pedagogia.
La font de la Pi (no sabem si en realitat es diu així) és una Font simbòlica que
ens fa buscar en el rerefons dels nostres coneixements culturals.
Podem recordar la pel·lícula de “la vida de Pi”… A mi em ve al cap un altre
número el phi dels pitagòrics o la proporció àuria… llegiu al respecte.
Les matemàtiques són, com l’aigua, el més pregon de la vida humana.
Text : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fotografies : Ramon Solé
L’edifici de la font del Cristí és situat en el costat esquer de la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet.
Antiga font actualment en desús que rajava naturalment al costat de la riera de Salzes, i que es troba ubicada dins de la finca de can Palet. L’aigua de la font brollava mitjançant un tub encastat a la roca.
En l’actualitat no hi ha rastre de la font, però sí que es conserva un edifici de dimensions considerables, construït a la llera de la riera. La construcció està bastida aprofitant un alt marge que delimita la riera per la banda de llevant.
Té una planta rectangular, està organitzada en un sol nivell i presenta una coberta d’arc de mig punt bastida en maons plans. La volta descansa damunt dels murs laterals, els quals estan coronats per un sòcol de maons plans.
La façana principal, orientada al sud-oest, presenta dos portals rectangulars units a la linia de la llinda per una sanefa bastida en maons plans.
Un dels portals està tapiat i l’altre es troba tancat per una porta de ferro.
La resta de paraments presenten petites obertures a mode de respiradors.
Destaca el coronament de la façana nord-oest, de perfil sinuós fet de maons que ressegueix la forma de la volta.
Al bell mig del torrent, a escassa distància de l’edifici, hi ha un mur bastit en maons que fa les funcions de resclosa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Aquesta petita Resclosa és situada en la riera de Salzes, a uns 500 m. al sud de la masia de can Palet d’Ullastrell,
concretament front de l’edifici conegut com la font del Cristí.
La resclosa esta molt destrossada pel pas del temps i de que ningú l’ha cuidat.
A penes reté aigua per manca d’on fer ho, donat que esta ple de terra i runes el seu antic gorg.
En el segle passat era un lloc molt bonic, la riera disposava d’abundant aigua, hi havia la font del Cristí i el pou, amb arbres i vegetació que invitaven fer un àpat o un descans, però ara es tot el contrari…
Text i Fotografies: Ramon Solé
