El poble de Castelladral ocupa la part central i més elevada del terme municipal de Navàs, del qual fou l’antic cap de municipi.
El poblament és dispers, si bé en els segles XVII i XVIII es formà un petit nucli de cases al peu del turó del Castellot, on hi havia hagut el castell.
Des d’aquest punt, hi ha el mirador, amb unes grans vistes d’una part important de la Comarca del Bages.
Llàstima del dia que es va anar, que feia un temps entre núvols i boires.
Us recomano fer una visita de Castelladral i rodalies…!
La Font de Sant Josep està situada en la serra del Desert de les Palmes, comarca castellonenca de La Plana Alta.
Localitzada a 350 m. d’altitud, i a tan sols 4’7 km. en línia recta, de les platges de Benicàssim.
Fa uns 10 anys va deixar de brollar, i no havia tornat a donar aigua, ni tan sols en èpoques de pluges abundants. Aquest matí m’he dut l’agradable sorpresa de que, després de 10 dies de pluges continuades i abundants, la font torna a brollar, amb un cabal d’uns 50 L/min.
Sant Joan de Montdarn és una església romànica del terme municipal de Viver i Serrateix, consagrada l’any 922. Sembla que fins a l’any 1017 hi va haver una petita comunitat monàstica, i de llavors ençà és només parròquia.
De l’església original en queda ben poc: l’absis, amb arcs i franges llombardes, és típic del romànic del segle XI. La nau va ser allargada al segle XIV, i la coberta sobrealçada al segle XVI, el retaule és barroc, i encara es van fer altres modificacions al segle XVIII.
S’anomena, també, Sant Joan de Cor-de-roure, perquè aquest és el nom de la masia que es troba en front.
Durant els segles XIX i XX. Va ser un Hostal.
La Masia Cor del Roure en la façana que dona a la carretera podem veure un cilindre d’obra amb una teulada en la seva part superior.
Creiem que podria correspondre a un antic Pou; si algú ens ho pot confirmar i donar més dades, podríem completar aquest article.
La Cova de les Pells està a la dreta de la carretera de la Colònia Sedó al Puig, després de deixar la carretera d’Olesa a Esparreguera;
concretament, la cova es troba en el costat esquerre de la carretera de Can Sedó a Santa Maria del Puig, després d’haver deixat la carretera d’Olesa a Esparreguera (C-1414), a l’alçada del Fabricó i per sota de Can Duran.
A la part baixa de la Costa de la Gorgonçana hi ha restes d’una pedrera que es creu estigué en funcionament durant la segona meitat del segle XIV i al llarg dels segles XV i XVI i que es coneix com a cova de les Pells.
Aquestes grutes o coves artificials són part dels diferents rebaixos i zones d’extracció del material constructiu que es practicaven per a l’elaboració de basses, millora dels recs i canals, i per a la construcció dels mateixos molins que es concentraven en tota la Costa de la Gorgonçana.
La pedra de la zona, és sedimentària, fàcil de treballar i se la coneix com a travertí. D’aquest material són la majoria dels paraments conservats de les restes d’aquestes construccions que encara poblen la zona.
La cova queda pràcticament a la mateix cota de la carretera, amagada per la vegetació i a peu de la cinglera.
Encara poden apreciar-se les empremtes dels treballs d’extracció de la pedra al mateix interior de la cova.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
La Font de la Barona esta situada front de l’entrada principal de la Colònia Sedo, concretament darrera d’unes naus, està rodejada de Plàtans,
Trobareu un cartell que posa: camí a Esparraguera, cal seguir –lo i al poc ja veureu un conjunt de plataners, allí esta al seu centre la font. ( Ahir us vaig presentar aquest grup de plàtans).
L’estructura actual de la font, es com una roca que en un costat hi ha un tub no massa gran, on l’aigua cau a una pica rectangular, disposa d’un banc allargat de pedra.
Aquest lloc es recordat per la gent gran, per anar a fer fontades de jove, ara fa més de 50 o 40 anys en rere. La seva estructura era totalment diferent en aquelles èpoques.
Aquest grup de Plàtans estan situats front de l’entrada principal de la Colònia Sedo i darrera d’unes naus; i rodejant la Font de la Barona d’Esparraguera.
L’edat estimada en un general és de 100 anys.
Conjunt de 7 plàtans d’uns 18 metres d’alçària, amb una volta de canó d’entre 1,25 a 3,40, i una capçada de 12 m de diàmetre.
Destaca un que te un troc molt gruixut i baix però amb un gran ramatge.
De la família de les platanàcies, gènere ” Platanus”, espècie ” Platanus x hispanica”. La família de les platanàcies està constituida per un sòl genere, el platans d’ombra.
Dades generals :
Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de peciol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte característic.
Són tipiques del genere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A la vila, com a la resta del pais, domina l’espècie ” Platanus x hispanica”. D’origen hibrid entre el “platanus orientalis” (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el “platanus occidentalis” ( d’origen Nord Americà).
El trobem sovint a les carreteres i avingudes, resistint força bé la contaminació, a passeigs i jardins pel seu ràpid creixement, així com la densa ombra que produeix. A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el pais.
Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultoral – Ciba.
Autor de la fitxa: ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar
fonts naturals, aigua, muntanya i més 