Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Saltant i Gorg de la riera de Marganell de Castellbell i Vilar

Publicat el per
Respon

Per poder anar al Saltant i Gorg de la riera de Marganell , us situeu en la carretera de Castellbell i Vilar a Marganell,  BV-1123 en el quilòmetre 1,600,

d’on surt a l’esquerra una bona pista que us portaria a Cal Pinsà.

Entre bonics arbres i la riera aquesta pista passa per una passera o pont per sobre de la citada riera,

tot just a l’altra costa, deixeu el vehicle a la dreta on forma un espai fora de la pista,

en el altre costat i a peu per un senderó a pocs metres podreu contemplar aquest saltant d’aigua i el gorg d’aigua retinguda,

l’aigua en aquest punt és entre verda per la vegetació dins de l’aigua i a la vegada clara i transparent.

Es un conjunt format per un mur on per la part mes baixa cau l’aigua de la riera,

Per tant no es natural, probablement era per les necessitats de la propietat.

Es un lloc agradable i fresc, sobretot en la primavera i estiu.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font i Imatge de Sant Cristòfol de El Bruc

Publicat el per
Respon

La Font i Imatge de Sant Cristòfol està en l’antiga benzinera de la carretera NII-a, a prop de l’Hotel Bruc, situada al mur de protecció de la carretera en El Bruc.

Mosaic de ceràmica blava, d’uns 80 cm d’ample i 100 cm d’alt, format per 42 rajoles que representa la imatge de sant Cristòfol transportant a coll el Nen Jesús. Al fons hi ha un paisatge de Montserrat amb una església i, a la part inferior, la inscripció en català “Sant Cristòfol” i un dibuix d’un cotxe de principi del segle XX.

Al costat hi ha la Font, que actualmente no raja, la pica esta trencada i decorat amb rajoles grogues i verdes.

Cal dir que del conjunt algunes de les rajoles estan trencades i tenen la superfície vidriada desapareguda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Serra i Massansalvador

Adaptació i Fotografies : Ramon Solé

Torre o Molí d’Aigua de can Santeugeni de Castellbisbal

Publicat el per
Respon

La Masia de can Santeugeni és del segle XVII, i va ser remodelada el 1866.

Està situada en un petit turó al mig dels carrers de Panadella, Montseny i Pirineu envoltada per la Urbanització.

Té com element més destacat la Torre o Molí de vent, situada a l’extrem sud del mur que protegies la casa.

És una torre circular d’etil neogòtic amb un balco que li dona tota la volta.

Disposa de diverses finestres a la llarg de la seva estructura i te una escala interior per accedir a dalt.

Està ven conservada i pintat el seu exterior.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de Corts de Cornella de Terri (Pla de l’Estany)

Publicat el per
Respon

Corts es un grup de cases depenent de Cornellà de Terri.

Te pocs carrers, aquest antic Pou en una entrada a unes cases a prop de l’església.

Te cobertura plana i en un costat hi ha uns esglaons per arribar a la finestra d’accés per pujar l’aigua.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Clot de Garrabà de Camós

Publicat el per
Respon

Per adreçar-vos a La Font del Clot de Garrabà, cal sortir de Camós direcció cap al veïnat de la Perpinyana i desprès a Sant Vicenç de Camós, ara anireu per una pista cimentada fins un revolt destacat, a partir d’aquest punt cal seguir a peu pel camí més a la dreta.

Trobareu una cruïlla de 3 camins, seguiu pel  camí del mig i al poc entrareu dins del bosc.

A poca distancia estareu en la font, situada per sota del camí a mà dreta,

enclotada i amb un mur que reté les terres.

L’aigua surt  per un broc de pedra acabat amb una planxa d’acer inoxidable,

cau a una pica petita a nivell del terra i desprès  va a parar a un rec.

En temps i fins ara, es considerada una de les aigua bones del municipi i rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Pins de la Colònia Soldevila de Balsareny

Publicat el per
Respon

Sant Esteve, també conegut com a Colònia Soldevila, és una antiga colònia tèxtil del municipi de Balsareny (Bages).

En l’aparcament de la mateixa església de Sant Esteve, esta encerclat de Pins d’una altura molt destacable.

En canvi no es destacant per ser gruixuts, però si que sembla que siguin tots iguals, tant d’altura i pel seu brancatge.

Probablement, es van plantar tot el conjunt de pins al mateix temps.

Sota del molts d’ella tenen bancs per poder-se estar una bona estona,

sobre tot en primavera , perquè s’està molt fresc a sota d’ells.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de l’Onzell de Culla de Castelló de la Plana.

Publicat el per
Respon

La Font de l’Onzell es troba a 2 km. de Culla, poble de la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat, situat en un turó, a 1088 m. d’altitud.

Junt a la font hi ha un xicotet refugi, que en esta zona de nevades hivernals, fortes ventades, i tempestes estivals, resulta molt útil per als excursionistes. L’aigua dona a un abeurador i després passa a una bassa – safareig.

Des de la font hi ha unes fantàstiques vistes de la vall del riu Monlleó.

Video: https://youtu.be/HaRzAkb0v_ohttps://youtu.be/HaRzAkb0v_o

Text i Fotografies : Jordi Mig

Petita Resclosa de Genescà de Gaià

Publicat el per
Respon

Cal que us desplaceu per la ctra. de Navars a Prats de Lluçanès (BV-4401) al km. 3,700,

us cal agafar el camí direcció nord-oest uns 300 m. fins el pont que creua la riera de Gaià.

La petita Resclosa de Genescà està en el costat esquer on recull  l’aigua de la riera de Gaià.

No és massa gran, te al desguàs en la part dreta.

Podria haver tingut la funció d’abastir aigua a la Granja de Genescà i /o altres necessitats de la finca.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou de Can Robert de Matadepera

Publicat el per
Respon

El Pou de Can Robert està situat tot just a l’entrada del bosc en El Pla d’en Pere Barata i front l’aparcament de can Robert de Matadepera.

L’emplaçament és en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, a can Robert.

No conserva la part superior i està protegit per una tanqueta de fusta i amb brancatge d’arbres al damunt.

Estructura circular, d’1’20 m, de diàmetre excavada en profunditat per a l’obtenció d’aigua potable.

Entre el brancatge que protegeix de caure al seu interior, sembla observar-se varies fileres de maó que protegien les parets de possibles enfonsaments.

Al seu interior hi ha aigua. Sembla que hauria tingut una estructura cilíndrica feta amb pedra de protecció i dos pilars amb corriola.

Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font Foradada de Matadepera

Publicat el per
Respon

La Font Foradada de Matadepera esta situada sota de la carretera de Sabadell a Talamanca, un caminoi baixa al bosc en el quilòmetre 9,200.

Entorn en desús des de fa molt de temps, en estat progressiu d’abandonament.

La Font Foradada està situada en el vessant hidrogràfic dret de la riera de les Arenes, al capdavall de l’obaga de les Cantarelles. Hidrogràficament també està ubicada entre dos torrents, el del Collet Estret i el del Roig, igual que ho està estratègicament el mas de La Barata.

El lloc és ombrívol i convida al repòs. La font, que ara no raja, estava situada on hi ha una bassa de planta semi-circular. L’aigua baixava per un canaló cap a una pica que sobreeixia cap a la bassa.

Està buida i la vegetació l’està engolint. La bassa, està construïda de pedra, restes de maons i arrebossada amb morter de calç.

No té rentadora, però el pedrís, pel seu costat sud, té un retall que permet, en cas de sobreeixir caure cap a una canal mig colgada.

La font forma part de la construcció d’un jardí romàntic, amb parterres i camins resseguits per pedra en una zona molt planera.

Forma part d’aquest jardí un parterre circular amb una taula de pedra al bell mig

i un banc fet de pedra del qual en queden nombroses restes mig tapades per la molsa.

Tot i que el jardí romàntic és propi del segle XIX, probablement la font ja existís amb anterioritat.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural –Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero