Avui destaquem : La Font del Salt Dalmau de Camós (Pla de l’Estany)

Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,

seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.

Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,

seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,

fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.

L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2.a.jpg

i que desguassa al riu.

Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.

Al costat de la font, està el Salt de Dalmau que dóna nom a l’entorn;

es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de La Barata de Matadepera

Aquesta Alzina que esta al costat d’un petit aparcament a peu de carretera de Matadepera a Talamanca i front a la Masia de La Barata,

no la podem considerar com a arbre monumental,

però si com a destacable, tant per al seu tronc com del brancatge que disposa.

La llàstima es que on esta arrelada disposa de poca terra, pot en el temps que es caigui i morir…,

tant sols amb una mica d’actuació podria estar mes segura aquesta Alzina.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Hotel per insectes de Sant Fruitós de Bages (Bages)

Aquest nou Hotel per insectes esta situat a la sortida de Sant Fruitós de Bages en la N-141-c direcció Manresa, abans de travessar el Pont del riu D’Or i a pocs metres de la Creu de terme.

És un Hotel per insectes, molt complert i força gran.

Les caixes o hotels d’insectes són molt útils per preservar i ajudar a augmentar la biodiversitat i la cria d’insectes, com el cas que avui us presento.

Esta destinat a una diversitat d’insectes, com marietes, abelles, vespes, papallones, escarabats, estisoretes, i un llarg etc…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pont nou i el rec de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

Aqüeducte o Pont Nou és del tipus de desmunt i cobert seguint la línia de nivell hidrostàtic, bastit sobre el torrent d’en Guilló (en documentació antiga, torrent de Lloveta).

Es tracta de una obra d’enginyeria bàsica per al funcionament del rec o sèquia comunal, que alimenta tant els molins com l’horta.

La singularitat d’aquest element , el converteixen en un símbol del municipi,

als peus del qual s’ha desenvolupat una important zona de lleure.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

L’Aqüeducte esta a 1 km a l’oest del nucli urbà, al costat de la carretera de Sant Pere de Riudebitlles.

Us passo la seva historia :

  • L’abat de Montserrat feu construir l’aquaducte el 1721.
  • San Pedro de Riiudevitlles: “La población se abastece del agua de la rivera de Mediona mediante un acueducto construïdo en 1721 por el monasterio de montserrat, con los diezmos que cobraba de San Pedro de Riudevitlles, que perteneció a su jurisdiccion. (Enciclopedia Espasa)
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 1_01.jpg

L’Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles és  un aqüeducte amb un arc de grans dimensions a un costat i dos pisos de dos arcs a l’altre costat.

Es va construir per a salvar el barranc que en aquest punt ha excavat l’aigua amb una profunditat d’uns 25 metres i una amplada de 80 m.

Els dos extrems del pont serien medievals, els quals, probablement, varen quedar dempeus, salvant-se dels terratrèmols del segle XV, els quals enfonsarien la part central.

L’Aqüeducte de Sant Pere de Riudebitlles és una obra del municipi de Sant Pere de Riudebitlles inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

El Safareig i la Font del Pont de l’Altrabanda de Sant Pere de Riudebitlles

El Safareig i la Font del Pont de l’Altrabanda, està front del riu de Bitlles i a un costat del pont de l’Altrabanda de Sant Pere de Riudebitlles.

Safareig situat al costat del camí que des del pont de l’Altrabanda va al molí Cardús. És una estructura quadrangular d’obra revestida amb morter. En un costat hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada, i al costat el sobreeixidor.

Està resguardat sota una estructura feta de pedra i morter, amb uns pilars de formigó que sostenen una coberta de bruc. L’interior del safareig és ple de grava.

En un costat hi ha la Font que donava l’aigua al safareig, és actualment tot sec.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem, S.L.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre d’aigua de can Xercavins de Rubí

La Torre d’aigua de can Xercavins està situada dins de la propietat d’aquesta molt antiga masia de Rubí.

La Torre es quadrada amb varies finestres que li donen llum natural.

Disposa d’una escala trepadora de ferro que puja exteriorment.

A dalt, un dipòsit de gran capacitat, recull l’aigua per ser distribuïda a la masia per les necessitats pròpies.

Al seu front, hi ha l’antiga era de la masia.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de l’Amistat de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font de l’Amistat està a uns 200 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a l’esquerra.

Aquesta font està situada en una estructura en forma de balma feta de grosses pedres arrodonides.

L’aigua raja per un broc de pedra i cau a una pica semicircular que està a nivell del terra, actualment aquesta font és seca.

En cada costat, hi han uns seients de pedra de la mateixa estructura.

A l’esquerra de la font disposeu d’una taula de fusta i bancs,

bon lloc per fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix

Avui coneixerem : La Font de la plaça Major de Balsareny (Bages)

La Font de la plaça Major esta situada en dita plaça en Balsareny.

Us passo la seva historia:

  • La font commemora la gesta de l’arribada d’aigua, a partir del Llobregat, a la població.
  • Aquest fet s’esdevingué sota la iniciativa de l’alcalde Escalé.
  • L’aigua era conduïda a dues fonts.
  • Aquesta font, aixecada l’any 1903, es va treure del lloc original i s’hi restablí l’any 1980.

La font s’assenta sobre una base de pedra, enlairada sobre el paviment, formant una plataforma circular que fa de pica. D’aquí arrenca una columna prismàtica de vuit cares, de ferro colat, amb motllures als angles fins a una alçada d’un metre aproximadament. Un peveter, decorat amb cadenes, rostres de personatges de factura clàssica i una imitació de flames, corona la font.

La Font de la plaça Major és una obra del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Roser de La Pobla de Lillet (Berguedà)

La Font del Roser esta a uns 650 metres abans d’entrar a La Pobla de Lillet tot venint de Guardiola de Berguedà per la carretera B-402 a la dreta.

Va ser construïda l’any 1924, dins d’una petita zona d’esbarjo arbrada.

L’estructura de la Font es molt senzilla, de planta rectangular i amb una teuladeta de lloses a dues vessants.

L’aigua surt  per un broc de pedra i cau a una pica semicircular de pedres de riu que està a arran del terra.

Disposa de bancs de pedra per seure. A sobre hi ha una llosa de pedra amb el nom de la font gravat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Badia i Celia Peix