Setmana dedicada als Arbres
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els Plataners estan situats al llarg del primer km de la carretera BV-520, a la sortida de Sant Julià de Vilatorta.
Conjunt format per més d’un centenar d’exemplars de plataners (Platanusxhispanica),
situats a diversos trams de la carretera BV-5201, paral·lels a cada costat de la carretera.
a l’anomenada carretera de Vic i a l’avinguda de Nostra Senyora de Montserrat.
Tots els exemplars tenen unes característiques similars, amb una alçada aproximada d’uns 10 m i uns 2 m de volta de canó.
Amb unes branques gruixudes i allargades cap a munt.
Presentant un bon estat la gran majoria d’ells.
Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba
Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El pont de Can Vernet és una part d’un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès,
construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.
La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,
amb arbres de dimensions destacables,
amb troncs gruixuts i alts,
i una vegetació molt verda i diversa.
S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.
En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,
l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Pi gran esta en el carrer Bardissa amb el Passeig Tossal de Valldoreix.
Concretament en l’explanada de la zona forestal, es l’únic pi que hi ha en aquest espai.
Te un tronc llarg, gruixut i branques fortes amb una bona copa.
Recull de dades: Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer de Tàrrega ( barrat per una cadena) de Terrassa.
Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)
Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,
al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,
anem entre antics camps abandonats i petits boscos,
veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,
a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,
formant una copa gran i espessa de fulles.
Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 