Mapa excursionista de la regió a cavall del Maresme i el Vallès Oriental. A escala 1:25.000 per no perdre cap detall de la xarxa de camins, senders i ascensions i amb tota la informació sobre refugis i llocs d’interès. L’acompanya una guia amb la descripció dels itineraris més interessants de la regió i les seves dades de longitud, temps, desnivell i dificultat més un petit apartat dedicat a la BTT, descens de barrancs i escalada.
En abril del 2020 ja us recomanava: El llibre de les fonts de Barcelona, un text de l’any 1650 escrit pel mestre de les fonts, Francesc Socies, que s’havia conservat als arxius de la ciutat:
En 2022 aquest text antic es va publicar dins d’un recull en el que participen diversos autors de diferents especialitats, donant una visió de conjunt molt complerta. Aquest llibre es va presentar el gener de 2023, com us vaig indicar:
Ara us vull recomanar un parell de resums que ha fet la meva companya, la Maria Àngels García-Carpintero, per a que us feu una idea dels temes que tracta aquest complert llibre i us animeu a llegir-lo: El primer tracta del mestre Socies i d’alguns dels fets que va viure, com la necessitat de portar aigua de boca de les mines de Collserola a Barcelona, ja que les del Rec Comtal tenia usos industrials.
El més recent: “Breu història del proveïment d’aigües a Barcelona fins l’Edat Mitjana” explica els inicis medievals del Rec Comtal, amb la implicació d’algunes dones, i els orígens de les fonts gòtiques de la ciutat, algunes de les quals encara perduren.
Autor : CASTELLVÍ I COLOMÉ J., ROCA I SOBREGRAU J., TORRIJOS I MARTÍ J.
Editorial: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
ISBN: 9788492170173
Any de publicació: 2015
Pàgines: 441
Idioma: Català
Tipus d’enquadernació: Tapa tova o rústica
Mida: 240 x 170 mm
Pes: 1.104 g.
Preu: 15 euros
Descripció:
Ens presenten 155 indrets on poder trobar els arbres monumentals del municipi de Sant Cugat del Vallès.
Alguns d’ells són veritables fites, arbres ben grossos, exemplars altívols, d’àmplies i esteses capçades; d’altres no són tan grans, alguns fins i tot són joves, però quan ens acostem podreu descobrir que tots ells i el seu entorn tenen aspectes històrics, culturals, tradicionals i naturalístics per explicar-nos.
UN LLIBRE AMB ESPECTACULARS FOTOGRAFIES PER ENTENDRE COM HO FAN LES AUS PER MOURE’S COM SI FOSSIN UNA SOLA ENTITAT
Pocs fenòmens naturals ofereixen un espectacle més fascinant que una extensa congregació d’aus salvatges. Viatgem fins als extrems d’Escòcia per contemplar un penya-segat que s’aixeca cent metres per damunt del mar. A cada sortint, a cada lleixa del penya-segat, una gran quantitat d’aus marines s’hi amunteguen, xisclen o s’esvaloten.
Posem, ara, rumb cap al delta tropical dels Everglades, on els arbres que voregen els incomptables afluents presenten les capçades guarnides de colors pels nombrosos ocells que hi nidifiquen: martinets de tons violetes, bronzes i blancs, ibis de plomatge brillant i becplaners rosats. Tot seguit, creuem l’Atlàntic i l’equador, fins arribar a les zones silvestres del desert de Namíbia, al sud del continent africà. Hi trobarem arbres convertits en curiosos pallers per la massiva comunitat de teixidors republicans socials.
Com a membres d’una espècie altament social, les persones sentim una autèntica fascinació per aquestes reunions d’ocells i ens plantegem per què algunes aus en fan i altres no, com funcionen, etc.
Existeixen les relacions veïnals harmonioses o la vida en intensa sociabilitat tendeix a esdevenir una oportunitat de comportament abusiu? Quines són les causes de conflicte i què fa que un grup s’ajunti? Com és que algunes aus són capaces d’actuar com si fossin una sola entitat quan es mouen al si d’un grup?
MARIANNE TAYLOR, prolífica escriptora sobre història natural, dona resposta a aquestes i altres preguntes tot explorant les colònies i comunitats aviàries més dinàmiques, intenses i atractives del món.
Els arbres i els boscos, en moltes ocasions, són notícia quan es cremen, desforesten o desapareixen. Malgrat el predomini en els diaris o noticiaris d’una negativitat informativa, tant els arbres com els boscos atresoren moltes històries positives que fan referència als seus valors ecològics, biològics, econòmics, socials, culturals o espirituals.
Les 100 curiositats d’aquest llibre fan referència a la diversitat de funcions que des temps reculats els arbres i els boscos ofereixen a les diferents cultures del planeta.
El propòsit que hi ha darrere l’escriptura d’aquest llibre no és només satisfer la curiositat, sinó també afavorir
Còmoda guia en format de paper plastificat desplegable, on es recullen totes les espècies d’amfibis i rèptils que viuen a Catalunya i illes Balears.
A cada làmina hi apareixen il·lustrades unes poques espècies a escala, incloent-hi, si s’escau, diferències entre sexes, juvenils, capgrossos, postes i detalls que ajuden al reconeixement al camp.
Els petits textos descriptius, i les icones amb informació diversa, faciliten la localització i identificació.
S’hi afegeix el nom científic i el nom popular en castellà i anglès.
De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.
Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.
Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.
El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.
En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.
A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.
El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.
Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).
En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.
Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.
Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.
Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra
Ens plau fer-vos saber que avui dimarts 24 de gener a les 18 hores a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, carrer de Santa Llúcia 1, davant la Catedral) tindrà lloc la presentació pública del llibre El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, coordinat per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza i Xavier Cazeneuve; coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona.
El Llibre de les fonts és un volum manuscrit de 1650 escrit pel mestre de les fonts Francesc Socies per encàrrec del Consell de Cent. En ell es descriu i s’explica tot el sistema d’abastiment d’aigua de boca a la Barcelona de l’època.
Francesc Socies, amb el seu manuscrit, ens dóna a conèixer les mines situades a Collserola des de les que Barcelona es proveïa d’aigua, i també totes i cadascuna de les fonts a les que, ja dins la ciutat, arribava aquesta aigua. No només explica quines són, sinó, fins i tot, els mecanismes interiors que les feien funcionar. Llegint les seves pàgines podem recórrer els camins que feia l’aigua pels carrers i places de Barcelona, i dins dels seus principals edificis públics i privats, en el que és, segurament, el primer gran itinerari escrit de la ciutat.
No només això, durant aquesta descripció del circuït de l’aigua per la Barcelona de mitjan segle XVII, Francesc Socies explica fets de la vida quotidiana relacionats amb l’aigua –com el cas de la font que s’assecava tres mesos l’any de manera inexplicable o els abusos i fraus sobre l’aigua comesos per alguns convents– i com eren els interiors d’alguns edificis avui desapareguts o molt transformats a la ciutat.
I sempre, amb un discurs on és constant la preocupació per l’aigua com a bé comú dels barcelonins i barcelonines, amb una gestió d’aquest recurs amb uns criteris que avui en diríem de sostenibilitat i consum responsable.
El Llibre de les fonts. Aigua, clima i societat a la Barcelona del segle XVII, ofereix la transcripció completa del manuscrit del Llibre de les fonts del mestre Francesc Socies, fins ara inèdit, junt amb set estudis sobre el context de l’època i l’obra, l’autor i diversos aspectes del que s’hi explica, des de la mirada de la història urbana, la història ambiental, cultural i tecnològica. Articles escrits per Maria Antònia Martí Escayol, Santiago Gorostiza, Xavier Cazeneuve, Manel Guàrdia i Oriol Hostench, Mariano Barriendos i Albert Cubeles. La publicació és una coedició de l’Editorial Afers i Serveis Editorials de l’Ajuntament de Barcelona,
Els noms dels ocells en el llenguatge popular català pretén, abans que el temps ho esborri, documentar la riquesa ornitonímica catalana, és a dir, les diferents maneres d’anomenar els ocells per part de la nostra comunitat lingüística, a més de la seva aparició en diverses manifestacions del llenguatge popular. Així, s’han recollit 6.816 sinònims de 387 espècies d’ocells salvatges, ferals o domesticats, i s’han consignat frases fetes, refranys, lèxic i argot, derivats, endevinalles, mimologismes, topònims i altres facetes on eren presents. El criteri d’admissió ha estat d’àmplia acollida i per descomptat que deu haver-hi encara material per afegir: el treball continua obert a noves incorporacions.
EL LLIBRE S’ADREÇA TANT A L’ORNITÒLEG, EXPERT O AFICIONAT, COM A L’INTERESSAT EN EL LLENGUATGE. EL PRIMER HI TROBARÀ VALUOSA INFORMACIÓ DE DIVERSOS ASPECTES DELS OCELLS QUE ES RELACIONEN AMB ELS NOMS (HÀBITAT, COMPORTAMENT, DIETA…). EL SEGON GAUDIRÀ AMB L’EXUBERÀNCIA DELS SINÒNIMS I COM AQUESTS SÓN SUBJECTES DE NOMBROSÍSSIMES EXPRESSIONS DEL LLENGUATGE CATALÀ.
De quina manera els arbres aprenen a fer front al canvi climàtic i com poden salvar els boscos.
Peter Wohlleben descriu com de meravellosa és la capacitat d’autoregulació i de recuperació de la naturalesa.
Tenen els arbres la capacitat d’aprendre? Són capaços d’adaptarse a canvis com ara la pujada de temperatures o la sequera per tal d’assegurar-se la supervivència? Podria ser que fins i tot transmetin els coneixements i l’experiència adquirits a la descendència a modede preparació enfront de l’escalfament global?
El canvi climàtic no és pas l’única font de problemes dels arbres. La gran amenaça per als boscos és especialment la intervenció humana…
Com un foc candent, l’extinció dels boscos caducifolis té lloc en paral•lel a la mort de les plantacions. Ara bé, hi ha una diferència essencial entre una i altra. Les plantacions expiren a causa de les altres temperatures estivals; els boscos caducifolis, en canvi, desapareixen a mans de serres elèctriques. És hora d’aturar aquesta crua sobreexplotació.
Wohlleben va rebre l’any 2019 la Medalla a la Protecció mediambiental de Bavaria en reconeixement per la labor de transmetre coneixements científics.
A Alemanya s’han venut més de 100.000 exemplars d’aquest llibre en menys d’un any, i s’han venut els drets a 16 llengües.
Fitxa tècnica:
Autoria: Peter Wohlleben
Traducció: Laura Patricio
Gènere : Ciència i coneixement | Natura
Col•lecció La Mandràgora, 12
Primera edició: Setembre 2022
ISBN: 978-84-1356-208-7
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Pàgines: 240
Preu: 12,90€
Informació : Peter Wohlleben (1964) és un gran amant de la natura des de ben petit.
Va estudiar enginyeria forestal i va treballar vint anys en un organisme públic de gestió forestal. Actualment dirigeix una acadèmia als boscos d’Eifel i defensa internacionalment la restauració dels boscos primaris. Participa en programes de televisió, dona conferències, imparteix seminaris i ha escrit llibres sobre temes relacionats amb els boscos i la protecció de la natura.
Els seus llibres La vida secreta dels arbres, La vida interior dels animals i La xarxa secreta de la natura han sigut veritables best- sellers i han entusiasmat els lectors de tot el món.
Darrerament també publica una revista, Wohllebens Welt. L’any 2019 li van concedir la Medalla de Baviera a la Conservació de la Natura per transmetre coneixements científics de manera emotiva i poc convencional.
Informació : Laura Patricio Sedano és llicenciada en Filosofia i Estudis anglesos.
Llegir, escriure i traduir són els tres fars que mantenen la seva barca flotant. Durant molt temps s’ha dedicat a la docència de llengües i a la traducció de l’alemany, especialment de llibres de ciències naturals. Actualment com pagina la traducció amb la tasca de conduir clubs de lectura a les Biblioteques Municipals.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 