Arbres – Els Plataners de la Fabrica de Sant Benet de Sant Fruitós del Bages

La fàbrica de Sant Benet és una antiga fàbrica tèxtil i colònia bàsica al peu del riu Llobregat, al sud-est del municipi de Sant Fruitós de Bages, a tocar amb el terme de Navarcles, el nucli del qual té més a prop.

Hi ha la casa de l’amo, en el seu voltant trobareu uns grans i centenaris plataners.

Avui en dia formant part del conjunt d’arbres del Parc.

Grans i sans, que a l’estiu fan una ombra gràcies a les seves amples fulles.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Salt i Gorg dels Banyuts de Gombrèn

El Salt i Gorg dels Banyuts s’hi arriba des de la carretera que surt de Gombrèn direcció al Santuari de Montgrony.

En la carretera trobareu un cartell que us indica el camí a baixar per unes escales fins la riera de Garfull on es troba el salt d’aigua i el gorg dels Banyuts.

Forma part de la llegenda del comte Arnau, que diu així :

“Arnau tenia dos servents en forma de boc vigilant la bassa. Aquests bocs, enviats pel Diable, vigilaven que el comte no fes cap bona obra, fins que una nit Arnau va matar-ne un. L’altre, com a reacció, llençà el comte al gorg o infern. Des de llavors s’explica que el Comte Arnau surt cada nit del gorg dels Banyuts amb el seu cavall envoltat de foc.”

És un indret ombrívol i silencios per pasar una estona escoltan el suroll de l’aigua…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Resclosa del Pla de Cardona Monistrol de Calders

La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.

La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.

Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.

Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.

Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Gorgs Blaus de Monistrol de Calders

Els Gorgs Blaus estan situats en la riera Golarda, prop del camí que porta des de Monistrol de Calders a la masia la Coma.

Es tracta d’un paratge caracteritzat per una zona rocosa engorjada a través de la qual discorre la riera Golarda.

Sembla que rep aquest topònim per la coloració que pren la superfície de la roca, una tonalitat gris blau, especialment els dies de pluja o humitat.

Quan vaig fer les imatges, baixava poca aigua en la riera per manca de pluges, cosa que l’aigua era poca i verdosa …

La roca és de tipus aglomerat (sedimentari) amb la superfície erosionada per l’acció especialment de l’aigua.

En aquest tram, la riera Golarda queda encaixonada entre les parets de roca, alguns trams més a manera de congost;

en part del recorregut de la riera per aquest tram hi ha diverses olles o gorgs, basses de formes arrodonides formades en la roca per acció de l’aigua.

Sovint, a l’estiu, l’indret ha estat freqüentat com a lloc de bany per a la població de Monistrol de Calders, així com dels seus visitants.

Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

La informació : Memòries Líquides a Agullent de Valencia

Es presenta a Agullent el dissabte dia 24 de juliol de 202, us invitem a assistir-hi !!!

Recull de dades : Ramon Solé

Poema: Els nostres arbres, al barri de Bellvitge

Glicines al passeig dels pins de Bellvitge. Primavera 2020

El lila de les xicrandes del parc

o el de les glicines del passeig.

El taronja que deixa caure

la tipuana, el groc de les mimoses

i el perfum del til·ler.

El verd perenne del pi pinyoner.

Palmeres, oliveres i xiprers

d’un lloc de la mediterrània.

I pollancres i oms riberencs.

Aquell desmai i el gran lledoner.

Plàtans d’ombra a l’estiu,

fulles de tardor que es mullen a l’hivern.

Però jo no em canso de mirar

les formes de la bella ombra

I l’arbre de l’amor quan es vesteix de rosa.

Arbre de l’amor al parc infantil de la Rambla Marina, buit pel covid. Primavera, 2020
Bella ombra. Parc de Bellvitge. Estiu 2020.

Autora: Maria Àngels García-Carpintero, L’Hospitalet

Als arbres de Bellvitge i a les que els sabem gaudir.

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Mura, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra. La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Quan hi ha una temporada de poques pluges, no hi surt aigua.

A sobre mateix  te gravat un relleu del perfil d’una olla.

En cada costat  de la font, hi ha un petit mur que fa de seient.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – Palmeres de la Rotonda del Molí de la Bastida de Rubí

Les Palmeres estan situades en la rotonda del Molí de la Bastida en  la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Són un total de 9 grans Palmeres,

amb uns troncs gruixuts i en bon estat en totes d’elles.

Tex i Fotografies : Ramon Solé

Dites i refranys del mes de Juliol

A darrers de juliol, una hora menys de sol.

Aigua de juliol, encén el sol.

Al juliol, la forca el coll.

Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona.

Al juliol, tota la roba al vol.

Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.

De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor!

Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.

El gram mor tot sol, si es llaura en lluna vella de juliol.

El juliol és l’amo del sol.

El juliol, el mes de sol.

En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.

En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.

Juliol, bledes; setembre, raïms.

La bona col ha d’ésser feta pel juliol.

La saó, la del juliol és la millor.

La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.

Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.

Nit de juliol, pluja no vol.

Pel juliol molt soroll i no plou.

Pel juliol, amb poc foc bull el perol.

Pel juliol, asseca les figues al sol.

Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.

Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l’agost figues i most.

Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.

Per tindre bona col, planta-la pel juliol.

Pescar pel juliol, talent no vol.

Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.

Qui sembra espinacs pel juliol en menja quan vol.

Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.

Si plou pel juliol, hivern de neus.

Si vols una bona col, planta-la pel juliol.

Ungüent de juliol, mata els prunyons.

Dites i refranys :  Costumari Català

Fotografies: Ramon Solé

Molí de la Bastida de Rubí

El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.

Us passo la seva historia :

  • En la documentació anterior al segle XVIII es parla de “la Quadra”. Segons RUFÉ (1984a; 1997a) existien sota teulada, i per la part interior, alguns merlets que evidenciarien el seu caràcter defensiu. La primera cita coneguda, recollida al Cartulari de Sant Cugat, és de l’any 986.
  • En algunes publicacions, s’ha identificat l’edifici amb la “domus” o casa forta de Vilamilanys. Prop de la masia, a tocar del torrent de Sant Feliuet i davant de can Rosés, hi havia un molí, potser més antic que la Bastida, del qual ens parla un document del 1140.
  • És el “molí Viula” o “Roquerol” de la parròquia de Sant Pere de Rubí, que l’església catedral de Barcelona, havia adquirit amb permís per a construir una torre o casa forta per defensa dels sarraïns.
  • El 1234 el rei Jaume I confirmà tots els castells i possessions del monestir de Sant Cugat amb els molins de Rubí i la dominicatura de Vilamilanys.
  • La família Bastida comença a aparèixer pels anys 1172 i les seves notícies són abundoses en el llibre d’actes i pergamins de can Xercavins dins del segle XIV. El molí estava situat sota la casa, en el camí que hi accedia, però en una edificació apart, més modesta i antiga.
  • Es tenen notícies que ja existia en el segle X i aprofitava l’aigua de la riera mitjançant una resclosa i un rec per fer rodar les moles. Aquest molí, amb les consegüents modificacions arribà fins els nostres dies, funcionant en la darrera època, amb motors elèctrics. La meitat nord de la casa pertanyia al terme de Sant Quirze i la part sud al de Rubí succeint que segons l’habitació on moria un difunt era enterrat en un cementiri o l’altre, fins que finalment, va passar tota al terme de Rubí.
  • L’any 1850 Josep Gros i Jordana va comprar a Isidre d’Angulo aquesta heretat que comprenia la casa, 20 quarteres de terra, un molí fariner i l’aigua pel molí com per als horts per mig d’una sèquia que ve del a riera de Rubí. (RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El desembre de 1855 es va publicar una reial ordre per la qual s’afegia aquest lloc al terme de Rubí, ja que fins aquell moment una roda pertanyia a Rubí i l’altra a Sant Cugat (SIERRA, 1989).
  • Prop d’aquesta propietat s’instal·là la primera fàbrica a Rubí, al lloc nomenat “la Verneda de Carreras” de J. Calvet, després de Vallhonrat i Solà de Terrassa. A principis del segle XX s’instal·là un molí de vent a la torre de guaita per abastar d’aigua la casa. A tocar aquesta hi havia una era molt gran per batre i, a sota, la “font de la Tartana”.
  • Els darrers cent anys va pertànyer a can Corbera fins que el 1974 va ser venuda a una immobiliària per a bastir-hi un polígon industrial.
  • Es va enderrocar aquell any (MARGENAT, 1988a; RUFÉ, 1984a; 1997a).
  • El 1960 va deixar de funcionar, resultant, de tota manera, el molí de més llarga vida de la història de Rubí.

“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).

“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.

L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.

El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).

A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.

Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé