La fàbrica de Sant Benet és una antiga fàbrica tèxtil i colònia bàsica al peu del riu Llobregat, al sud-est del municipi de Sant Fruitós de Bages, a tocar amb el terme de Navarcles, el nucli del qual té més a prop.
Hi ha la casa de l’amo, en el seu voltant trobareu uns grans i centenaris plataners.
Avui en dia formant part del conjunt d’arbres del Parc.
Grans i sans, que a l’estiu fan una ombra gràcies a les seves amples fulles.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Salt i Gorg dels Banyuts s’hi arriba des de la carretera que surt de Gombrèn direcció al Santuari de Montgrony.
En la carretera trobareu un cartell que us indica el camí a baixar per unes escales fins la riera de Garfull on es troba el salt d’aigua i el gorg dels Banyuts.
Forma part de la llegenda del comte Arnau, que diu així :
“Arnau tenia dos servents en forma de boc vigilant la bassa. Aquests bocs, enviats pel Diable, vigilaven que el comte no fes cap bona obra, fins que una nit Arnau va matar-ne un. L’altre, com a reacció, llençà el comte al gorg o infern. Des de llavors s’explica que el Comte Arnau surt cada nit del gorg dels Banyuts amb el seu cavall envoltat de foc.”
És un indret ombrívol i silencios per pasar una estona escoltan el suroll de l’aigua…
Text : Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
La Resclosa del Pla de Cardona a la llera de la riera de la Golarda, pocs metres aigües amunt del pont de la carretera de Sabadell i del camí de La Coma.
La resclosa es va construir al segle XX amb la finalitat d’abastir d’aigua de rec la zona de conreus situats a l’indret, especialment els horts dels pins de la Païssa.
Es tracta d’una resclosa bastida al torrent de la Golarda en un tram proper a l’aiguabarreig amb el torrent de Colljovà. És una presa de pedra i ciment conformant una planta lleugerament corbada amb un braç que s’estén pel costat nord de la llera de la riera, tot formant el canal de conducció de les aigües.
Al costat més sud hi ha una de les comportes de desguàs. Les aigües contingudes per aquesta resclosa eren emprades i encara són utilitzades bàsicament per regar els horts i camps que hi ha al voltant de la llera de la riera, especialment al costat dret del curs de l’aigua, i al conegut com l’hort dels pins.
Actualment el lloc és conegut popularment com les dutxes perquè és lloc freqüentat a l’estiu com a zona de bany. A poca distància metres avall, la riera de la Golarda vessa les seves aigües al riu de Calders.
Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Els Gorgs Blaus estan situats en la riera Golarda, prop del camí que porta des de Monistrol de Calders a la masia la Coma.
Es tracta d’un paratge caracteritzat per una zona rocosa engorjada a través de la qual discorre la riera Golarda.
Sembla que rep aquest topònim per la coloració que pren la superfície de la roca, una tonalitat gris blau, especialment els dies de pluja o humitat.
Quan vaig fer les imatges, baixava poca aigua en la riera per manca de pluges, cosa que l’aigua era poca i verdosa …
La roca és de tipus aglomerat (sedimentari) amb la superfície erosionada per l’acció especialment de l’aigua.
En aquest tram, la riera Golarda queda encaixonada entre les parets de roca, alguns trams més a manera de congost;
en part del recorregut de la riera per aquest tram hi ha diverses olles o gorgs, basses de formes arrodonides formades en la roca per acció de l’aigua.
Sovint, a l’estiu, l’indret ha estat freqüentat com a lloc de bany per a la població de Monistrol de Calders, així com dels seus visitants.
Recull de dades : Mapes del Patrimoni Cultural
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Es presenta a Agullent el dissabte dia 24 de juliol de 202, us invitem a assistir-hi !!!
Recull de dades : Ramon Solé
El lila de les xicrandes del parc
o el de les glicines del passeig.
El taronja que deixa caure
la tipuana, el groc de les mimoses
i el perfum del til·ler.
El verd perenne del pi pinyoner.
Palmeres, oliveres i xiprers
d’un lloc de la mediterrània.
I pollancres i oms riberencs.
Aquell desmai i el gran lledoner.
Plàtans d’ombra a l’estiu,
fulles de tardor que es mullen a l’hivern.
Però jo no em canso de mirar
les formes de la bella ombra
I l’arbre de l’amor quan es vesteix de rosa.
Autora: Maria Àngels García-Carpintero, L’Hospitalet
Als arbres de Bellvitge i a les que els sabem gaudir.
La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Mura, al punt quilomètric 10, just on fa un revolt a la dreta.
Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra. La sortida d’aigua es regula senzillament amb un tap.
Quan hi ha una temporada de poques pluges, no hi surt aigua.
A sobre mateix te gravat un relleu del perfil d’una olla.
En cada costat de la font, hi ha un petit mur que fa de seient.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Les Palmeres estan situades en la rotonda del Molí de la Bastida en la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.
Són un total de 9 grans Palmeres,
amb uns troncs gruixuts i en bon estat en totes d’elles.
Tex i Fotografies : Ramon Solé
A darrers de juliol, una hora menys de sol.
Aigua de juliol, encén el sol.
Al juliol, la forca el coll.
Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona.
Al juliol, tota la roba al vol.
Al mes de juliol, els temporals a la posta de sol.
De juliol sense calor, guardeu-nos, Senyor!
Del juliol cap al darrer, ten ton blat dins del graner, que si no l’hi tens no t’anirà pas bé.
El gram mor tot sol, si es llaura en lluna vella de juliol.
El juliol és l’amo del sol.
El juliol, el mes de sol.
En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol.
En juliol, val més ésser a l’ombra que al sol.
Juliol, bledes; setembre, raïms.
La bona col ha d’ésser feta pel juliol.
La saó, la del juliol és la millor.
La vinya, pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
Les nits de juliol són les úniques que no cau aigua gelada.
Nit de juliol, pluja no vol.
Pel juliol molt soroll i no plou.
Pel juliol, amb poc foc bull el perol.
Pel juliol, asseca les figues al sol.
Pel juliol, beure, suar i la fresca has de buscar.
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l’agost figues i most.
Pel juny i pel juliol, els gats de panxa al sol.
Per tindre bona col, planta-la pel juliol.
Pescar pel juliol, talent no vol.
Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol.
Qui sembra espinacs pel juliol en menja quan vol.
Qui no bat pel juliol, no bat quan vol.
Si plou pel juliol, hivern de neus.
Si vols una bona col, planta-la pel juliol.
Ungüent de juliol, mata els prunyons.
Dites i refranys : Costumari Català
Fotografies: Ramon Solé
El Molí de la Bastida esta situat a peu de la ctra. de Rubí a Terrassa, en el municipi de Rubí.
Us passo la seva historia :
“La seva situació era estratègica, tant per l’emplaçament del lloc com pels camins que per allí transcorrien i per la mateixa riera, lloc de pas obligat” (RUFÉ, 1984a; 1997a).
“Es tracta de dues estructures ben diferenciades, construïdes a l’angle del marge aixecat sobre la carretera de Sant Quirze.
L’edificació que es troba a la part alta era l’antiga casa de la “quadra” de la Bastida, mentre que l’edificació inferior consistia en el molí del mateix nom.
El parament en ambdós casos és de còdols, rajoles, totxos i gres de can Fatjó que formen una estructura complexa de molí amb nombroses ampliacions i elements industrials de diferents èpoques (MORO, 1990).
A les excavacions van aparèixer restes d’un molí del segle X i altres posteriors, així com rescloses de la canalització i, especialment, restes de la masia amb cups de trepitjar raïm dels segles XVII a XIX i bases de premsa de pedra, organitzat de cara a donar sortida a una explotació agrícola important.
Conserva paviments en diferents estances i, en molts casos, s’han deteriorat fortament arran de l’excavació arqueològica que ha tingut el lloc.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diputació de Barcelona.
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 