Cal que us dirigiu al parc que està a tocar de la carretera GIP-5226 que porta de Les Preses a Sant Privat d’en Bas, uns 750 metres abans d’arribar al poble.
La Font surt d’una gran llosa de pedra en vertical d’on li surten dues mitges rodes de molí a banda i banda que poden servir de bancs per seure.
A la part central hi ha l’aixeta de polsador en forma de petxina que aboca l’aigua a una pica de pedra que esta en un pedestal.
Al seu costat hi ha l’oratori de Santa Maria de Gurn.
Cal dir que el parc en primavera es tot ell un espai verd i fresc amb bancs per fer un descans.
Per anar a la Font del Llimac, cal anar per la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, i al arribar al quilometra 6,9 us cal agafar a l’esquerra la pista que porta a la urbanització els Caus, al poc trobareu un petit aparcament a mà dreta on podeu deixar el vehicle.
Front mateix hi ha un cartell que indica el camí a seguir per anar a la Font.
Teniu de seguir aquest camí que fa baixada fins el torrent dels Caus, que creuareu. Allí fa una petita pujada que us podeu ajudar per una barana de fusta a l’esquerra fins a pocs metre on hi ha la Font del Llimac.
Es una Font de cisterna, adossada al marge de la muntanya, per evitar que se assequi o es buidi la cisterna, en el broc de ferro disposa d’un tap de suro o un tros de branca.
Sols raja quan la temporada de pluges ha sigut generosa, quan vaig estar fa un mes era totalment seca.
Al costat de la font hi ha un plafó informatiu que detalla dades de la font.
No fa masses anys va ser senyalitzat l’indret, reparada la font i adequant el camí de l’accés.
Genèricament, la quantitat, variacions i regularitat de les aigües d’un riu són de gran importància per a les plantes, animals i persones que viuen al llarg del seu curs. Els rius i les seves planes d’inundació sostenen diversos ecosistemes, no sols per la capacitat de l’aigua dolça per a permetre la vida, sinó també per les nombroses plantes i insectes que manté i que formen la base de les cadenes tròfiques.
En el llit dels rius, els peixos s’alimenten de plantes i els insectes són menjats per les aus, amfibis, rèptils i mamífers. Els ecosistemes dels rius poden considerar-se entre els més importants de la natura i la seva existència depèn totalment del règim que tinguin.
Sobre l’aigua dolça, la dels rius, cal tenir en compte que presenta una enorme varietat de composició. Com que aquesta composició química depèn, en primer lloc, del fet que l’aigua pugui dissoldre en el sòl sobre el qual corre, o en els llocs a on es dirigeix, és el sòl el que determina la composició química de l’aigua.
Si el sòl és pobre en sals i minerals solubles, també l’aigua serà pobre en sals i minerals. I, a l’inrevés, si el sòl és ric en matèries químiques solubles, gran part de la seva riquesa la cedirà a l’aigua, amb la qual cosa aquesta contindrà moltes més sals minerals.
Les principals adaptacions dels animals i vegetals es troben directament relacionades amb les característiques físiques de l’aigua.
Adaptacions a la pressió hidroestàtica: ja que en l’aigua la pressió varia molt amb la profunditat, i ja que l’aire es comprimeix o s’expandeix segons la pressió, els peixos que viuen a grans profunditats o que pugen i baixen amb freqüència, van eliminant les cavitats internes que contenien aire.
Adaptacions a la necessitat d’estar pròxims a la superfície: tots els vegetals, per poder rebre la llum i els peixos relacionats amb aquests, desenvolupen bufetes plenes d’aire o inclusions de greix (el greix sura en l’aigua).
Adaptacions per vèncer la resistència de l’aigua: els peixos desenvolupen una forma hidrodinàmica apropiada, generalment en forma de fus.
En general antigament en una Font per fer la estada mes còmoda o poder fer una fontada, se instal·laven taules i seients de pedra quadrats, rectangular o rodons amb seients adequats a la forma, o be, en algun cas l’estructura era tota de fusta.
Avui voldria que ens fitxéssim en la taula que hi ha en l’explanada situada en la Font de l’Avi,
en la casa del director de la Colònia de Jorba a Viladecavalls Calders.
Es una taula i seients d’estructura rodona amb la particularitat que els seients hi ha per fora i per dins d’aquesta taula.
Amb dos passadissos per poder entrar i ocupar els seients de la part de dins.
Un planer en la part més interior presideix el espai.
Considero que es una taula ven dissenyada per enquibir un nombre destacat del comensals en un àpat i/o celebració.
Aquesta Font està situada en l’Avinguda del Doctor Pere Tarrés, a l’inici del carrer de l’Església de Monistrol de Calders.
La font està situada en una espai a manera de placeta, en el que trobem la font i una placa commemorativa i alguna escultura. La font és una obra de pedra tallada i polida, en que trobem una estructura d’arc apuntat fets de dovelles, al centre del qual hi ha un frontal pla de carreus de pedra en el que hi ha col·locada una pica de pedra a banda i banda, que recull l’aigua sobrant de les respectives aixetes. El carreu que acull l’aixeta compta amb la inscripció “Monistrol 1988” a cada costat del frontal.
Recull de dades : Mapes Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona / Autora: Sara Simon Vilardaga
La guía oficial de las Vías Verdes ofrece 35 itinerarios apasionantes por los antiguos trazados ferroviarios del norte de España.
Perfectos para los aficionados al senderismo y a la bici que quieran adentrarse en una naturaleza insólita y descubrir este patrimonio ferroviario.
Recorridos seguros, fáciles y accesibles para todos, sin distinción de edad o condición física, aptos para personas con discapacidad y sin tráfico motorizado.
Cada itinerario incluye descripciones de la ruta y su entorno, la historia del ferrocarril, sugerencias para alojarse y alquilar bicis, mapas de situación, perfiles altimétricos, fotografías y códigos QR para ampliar la información.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 