Avui destaquem : La Font del Cantarell de Vic

Publicat el 14/02/2021 per Rasola

Per conèixer a aquesta Font del Cantarell us caldrà anar al carrer de Folgueroles de Vic, teniu de creuar el riu Gurri, estareu en la Ruta Verda,

Cal continuar per la dreta paral·lels al riu, hi ha algun cartell que us indica per on passeu,

a tant sols uns 200 metres hi ha una esplanada, amb taules i bancs de fusta sota d’arbres.

En un costat esta la Font del Cantarell, que esta a uns dos metres a sota del nivell del terra, us caldrà baixar per uns esgraons,

A dins d’una arcada d’obra hi ha el tub de ferro gruixut on raja tot l’any un bon doll d’aigua,

aquesta cau a un pica arran del terra amb un desguàs.

Es coneix aquesta Font des de finals del segle XIX, cal dir que en un temps se la coneixia com la Font del Bruguer.

Al seu de munt hi ha gravat en pedra, el seu nom de Font del Cantarell.

Com era una Font molt abundosa, a mitjans del segle passat, es portava a una fabrica per necessitats d’aquesta industria.

En el segle XX, era un lloc de trobada i on dinar i passar el dia festiu amb família i amb amics.

La últim arranjament es va fer durant l’any 2010.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-09-12_09-21-16_01.jpg

Amb aquest arranjament fa d’estar de nou en aquest paratge

i fer un descans o àpat, aprofitant que esta en la Ruta Verda.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona)

Publicat el 13/02/2021 per Rasola

Respon

Aquesta Alzina, esta situada en un costat de la gran explanada front el Bar – Restaurant en la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona).

Es calcula que aquesta Alzina te una edat de més de 200 anys… declarada com arbre d’interès local.

Destaca sobre la resta d’arbres de les rodalies.

Es veu una Alzina prou sana i amb un brancatge fort i allargat cap a munt.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’estanyol d’en Cisó de Porqueres

Publicat el 12/02/2021 per Rasola

Respon

Us podreu apropar des de Banyoles, a l’estanyol d’en Cisó, caminant, amb bicicleta, o amb vehicle propi, que el deixareu a la carretera GIV-5248;

un cop passada l’església de Santa Maria de Porqueres, i al final d’una recta on la carretera passa a escassos 10 –15 metres de l’Estany de Banyoles,

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a-5.png

creueu la riera Castellana o Castellar i veureu la casa de Can Cisó en una corba del camí.

Des de la casa i per arribar a l’estanyol de Cisó, caldrà agafar una pista que des de la casa continua allunyant-se de la carretera i a escassos 100 metres entrar per un caminet a l’esquerra.

casa podeu accedir per un petit caminet a l’estanyol Nou, perfectament indicat.

L’estanyol d’en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de’n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l’alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. Al quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles

Aquest estanyol és conegut, també, com l’estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre).

L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen.

Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol.

Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.

A prop, hi ha al brollador de la riera del Castellar, una surgència en la riera del Castellar o Castellana que forma un petit bassal d’aigua.

Recull de Dades : Museus de Banyoles

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Vista Aèria : Google

Llibre recomanat : 100 Cims- El projecte més popular d’ascensions a les 308 muntanyes escollides de Catalunya

Publicat el 11/02/2021 per Rasola

Respon

Fitxa Técnica

Fermí Azcona Vilatobà (Autor)

Constantí Torres Bosch (Autor)

Joan Maria Vives Teixidó (Autor)

COSSETANIA EDICIONS

AÑO DE EDICIÓN: 2018

ISBN: 978-84-9034-796-6

EAN: 9788490347966

PÁGINAS: 396

COLECCIÓN: (CAT).AZIMUT TURISME

ALTO: 225ANCHO:

120IDIOMA: CATALAN

Editat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat

Preu : 21,75 €

Sinopsis

Aquesta guia ofereix tot un seguit d’itineraris pels 308 cims que conformen actualment el catàleg dels 100 Cims de Catalunya. Es tracta de diferents muntanyes representatives de totes les comarques catalanes, que s’han escollit per les seves possibilitats panoràmiques, pel seu interès excursionista i per la seva importància geogràfica.

L’activitat dels 100 Cims, proposada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, té com a objectiu donar a conèixer el país i les seves muntanyes tot practicant l’excursionisme. Així, de cadascun dels cims es proposa un itinerari i se n’indiquen d’altres de possibles per accedir-hi.

La guia, estructurada per comarques, presenta els cims més emblemàtics de Catalunya, però també d’Andorra i de la Catalunya Nord, i n’indica, de cadascun, l’itinerari, la cartografia, el desnivell, la dificultat i altres característiques.

Recull del llibre : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Rossinyol de Terrassa

Publicat el 10/02/2021 per Rasola

Respon

La Font del Rossinyol, es una de les poques fonts d’aigua natural que queden al torrent de Vallparadís dins del Parc del mateix nom a Terrassa, l’estructura la trobareu adossada a la paret i a la vessant esquerra, desprès de la Font del Tintorer que ja vàrem comentar.

Forma part del Parc i enjardinada per les rodalies, però antigament l’aigua afavoria als diferents i nombrosos horts que hi havia en aquest torrent Monner.

Tampoc, l’aigua d’aquesta font no és apta per ser consumida, no obstant, hi ha una aixeta de polsador amb aigua de xarxa, en la part mes superior, i l’aigua natural encara hi surt per la part mes inferior on una petita reixa impedeix agafar-hi l’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que es un Pou de Glaç ?

Publicat el 09/02/2021 per Rasola

Respon

Els Pous de Glaç es construïen amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel després de les nevades per tal de disposar-ne durant la resta de l’any.

Generalment una nevera era un pou circular.

La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,

si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.

Cal comentar que la planta fa entre 10 i 16 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d’amplada, la profunditat sol ser d’entre 4 i 8 m.

La construcció sobresurt a la superfície un metre aproximadament i és tota de pedra en sec per conservar la neu el major temps possible i per evitar que la formació d’aigua per fusió afecti el gel, ja que amb la pedra seca, l’aigua podia sortir.

Aquestes cases de neu sempre estaven cobertes i incloïen un porxo o un habitatge per als nevaters, algunes parets i camins d’accés.

L’activitat de les geleres artificials es coneguda des de temps dels romans; el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX,

i han estat utilitzades fins a mitjan segle XX, quan, amb l’aparició dels primers frigorífics, cauen en desús.

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzemament i distribució de gel a les gran ciutats i poblacions en la seva època va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Se’n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La llegenda de l’Arbre dels Nassos

Publicat el 08/02/2021 per Rasola

En el lloc on ara coneixem com La Conreria a prop de Tiana i dins del municipi de Sant Fost de Campsentelles, al segle X es va construir l’ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, en el temps fou un Convent regentada per una comunitat de monges Agustines i fou venut el 1362.

“ Diu la llegenda que les monges del Convent anaven tot fent un curt passeig fins la Font de les Monges, un dia, un cavaller de les contrades que anava a caçar va passar a prop de les monges i es va fitxar en una novícia molt bella que destacava entre les altres.

El cavaller es va enamorar de seguida d’ella, l’anava a veure sovint i un dia li va expressar el seu amor cap a ella.

Curiosament, el que més atreia al cavaller era el seu nas, sabent-ho, la novícia va decidir acabar amb aquella situació per tal d’evitar temptacions i pecats.

Un dia va agafar les tisores del jardiner i es va tallar el nas per tal de perdre la seva bellesa i que el cavaller es decepcionés i perdés el seu amor i així va ser.

La sang, en caure al terra, va fer que neixés en aquest lloc un arbre amb flors vermelles que recorden els fet ocorreguts.”

De cord amb la llegenda, els actuals gegants de Tiana representen el Cavaller i la Novícia.

Recull de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Muç de Rubí

Publicat el 07/02/2021 per Rasola

Respon

Des de l’aparcament de l’Escardívol, creuarem a l’altre costat de la riera de Rubí, pel carrer de Cadmo, travessarem el pont per davant del Monument a la Rierada i ens dirigirem cap al Castell d’allí cal girar a la dreta i, seguint el carrer del mateix nom, fins arribar a un carrer asfaltat, el camí de Sant Muç, a la dreta hi ha el

A l’esquerra prendrem el carrer del Pont de Can Claverí i ascendirem fins al pont i Aqüeducte que creua la via cap a Sant Muç. Al cap d’uns 250 metres, a l’esquerra, trobarem la masia de Can Ramoneda.

Al poc, un cartell a l’esquerra ens informe d’on esta situada l’ermita de Sant Muç, amb una fotografia antiga de la font.

Una vegada allí, cal a peu anar pel camí de l’esquerra que fa una certa baixada, fins que veiem a pocs metres a l’esquerra unes escales de fusta que porten directament a una explanada,

on hi ha la Font de Sant Muç.

Aquesta Font estava abandonada, va ser recuperada durant l’any 2012, gràcies a gent voluntària van arranjar la font, així com la bassa.

No obstant, no disposa d’aigua natural, que és una llàstima !.

Us passo informació sobre una actuació realitzada el juliol del present any de l’entorn de la font de Sant Muç:

El CRAC i Rubí d’Arrel fan una actuació de millora i manteniment a l’entorn de la Font de Sant Muç

Cal destacar que altres fonts properes, tampoc des de fa anys disposen d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Arborètum de Rubí

Publicat el 06/02/2021 per Rasola

Respon

A l’entorn del Castell de Rubí (Castell Ecomuseu Urbà) es va crear l’Arborètum, conjunt d’arbres i plantes bàsicament mediterrànies.

Va ser ideat perquè fora una representació dels arbres més destacats de la nostra vegetació de Catalunya, i de altres parts del món.

A la vegada, és un ampli espai verd dels que forma part els jardins del Castell de Rubí.

L’arborètum del Castell, una agrupació d’arbres i altres plantes de diferents tipus que s’han distribuït en l’espai de 5.641 m2 en funció del seu continent d’origen.