Des del segle XIV, la sèquia de Manresa pren aigua del Llobregat, a Balsareny, i després de recórrer 26 km arriba a la capital del Bages.
Aquest canal fascinant continua complint la seva funció i encara conserva la fesomia medieval en bona part del traçat, amb alguns trams realment paradisíacs.
La guia que teniu a les mans presenta nou rutes circulars totes elles molt senzilles i una de lineal que us permetran descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.
També incorpora un carnet segellat ble amb el qual podreu gaudir de diferents avantatges.
Per anar a La Font de la Mascarosa podem fer-ho des de l’àrea d’esbarjo de la riera de Nespres, cal creuar la riera per una passera i seguir per un camí que al poc caldrà deixar-lo per un altre a l’esquerra que fa una certa pujada fins arribar a l’esplanada on està la Font protegida per una balma.
La Font esta a un costat, es un petit mur de pedra, l’aigua raja per un broc de ferro i cau a una pica rectangular de pedres que queda per sota del nivell del terra.
De la paret de la font i en la part alta surt un antic canaló gruixut de pedra, que podria ser de l’antiga Font,
Us passo un recull de curioses imatges del segle passat on podem veure, l’home a un nivell per sobre dels arbres…:
Els arbres estan estàtics, l’home sempre vol estar a la seva altura o ser superior… però mai ens tenim de comparar amb uns arbres, ells poden viure molts mes anys que no pas nosaltres, be, si no els matem… !
Recull de Fotografies antigues : Ramon Solé – Internet mundial
La Font del Pas està situada fora del nucli urbà de Vic, a poca distancia del marge esquerre del riu Gurri.
Per arribar a la Font del Pas, cal seguir el recorregut ambiental del riu Gurri, que des del parc Xavier Roca i Viñas va cap al pont del Bruguer,
a mà esquerra, ens queda la Font, senyalitzada per un cartell.
Quan es van prendre les fotografies, l’estructura de la Font estava totalment tapada per la vegetació,
sols es podia veure unes escales amb una barana de fusta que hi porta.
La descripció de la Font, l’hem tret del Bloc amic de “encos”, i que la descriu així :
“ La font està algú enclotada un parell de metres respecte del sòl, acollida per tres parets de pedra amorterada. El terra està empedrat, deixant tot al voltant un rec per on circula l’aigua que raja per la font. El broc, de ferro, està situat a la part inferior de la paret central. A la paret de la dreta hi ha una llosa amb un gravat en relleu on hi figura el nom de la font i l’escut de la ciutat de Vic.”…
L’Ajuntament de Vic la va recuperar l’any 2011 quan estava totalment perduda des de feia més de 40 anys, us passo informació extreta de naciodigital.cat :
Fotografia de la Font del Pas una vegada recuperada en 2011
Al estar situada a prop del riu, es una zona molt humida, qual cosa ha fet que hi hagi molta vegetació, al no ser gaire visitada aquests últims temps, ara la tenim totalment tapada per una important vegetació.
En el recorregut ambiental del riu Gurri, podrem trobar seients i taules per fer un àpat o descansar.
“Fonts de la Plana Alta. Visites i Excursions” és un llibre que pretén donar a conèixer un dels nostres patrimonis naturals, etnològics i paisatgístics més interesants de les nostres terres: les fonts naturals. El contingut d´aquest llibre no es tracta d´un estudi exhaustiu, no estan totes les fonts, però sí un bon nombre, unes 74.
De cadascuna d´aquestes, trobareu informació referent a la seua localització, altitud, característiques i entorn de la font, cabal mesurat i la data en que es mesurà, coordenades geogràfiques de la seua situació, i foto.
Esperem que aquest llibre serveix per a que coneguem un poc més el nostre valuós patrimoni, i per a fer agradables excursions per la nostra comarca.
Avui veurem la importància que te la Humitat en el Sotabosc, en el Bosc de Ribera, en l’Alta Muntanya i en altres llocs d’un bosc.
El sotabosc és la part del bosc ocupada per herbes i arbusts que en formen l’estrat inferior.
Les comunitats vegetals del sotabosc estant formades per una barreja de plantes nascudes de llavors i de rebrots dels arbres, formant un conjunt amb arbres i arbusts petits, de plantes herbàcies,
així com, una diversitat de falgueres i molses, aquestes en els llocs molts humits.
Els arbres joves sovint romanen anys sense créixer gairebé gens dominats pels arbres adults. D’altra banda els arbusts són capaços de completar el seu cicle en les condicions més o menys ombrívoles de cada tipus de bosc.
Els esbarzers que es troben dins del bosc pot ser que mai floreixin i es van multiplicant de forma només vegetativa.
Al sotabosc i ha intensitats de llum més baixes que a les capçades superiors.
La longitud d’ona de la llum que està disponible és només una part de la total rebuda per la capçada, per això les plantes del sotabosc han de ser sovint tolerants a les condicions d’ombra
i ser capaces de fer la fotosíntesi amb èxit amb una quantitat limitada de llum i ser capaces de fer servir longituds d’ona no disponibles en la zona de les capçades.
En arbres caducifolis de zona temperada, com passa en les fagedes, les plantes han de tenir una biologia més ràpida i per exemple florir abans que les fulles dels arbres limitin la llum de manera important.
El sotabosc reté més humitat de les pluges, que les zones del bosc més exposades superficialment.
Si aneu per un bosc a l’estiu notareu els canvis de temperatura a mesura que baixeu de nivell fins arribar a la cota mes inferior,
on per exemple, esta un torrent, notareu humitat i frescor mes acusada i en algunes ocasions, estarà gràcies a la rosada nocturna com si hagués plogut.
Les capçades del bosc redueix la radiació solar i així la terra no s’escalfa tan ràpidament i no hi ha tanta evaporació.
Com a conseqüència el sotabosc s’asseca més lentament.
La major humitat permet que els fongs i altres descomponedors, animals i plantes, prosperin en millors condicions gaudint d’un millor microclima.
Les plantes fora del sotabosc o en boscos nets de sotabosc, a l’estiu pateixen la sequedat del terreny i moltes plantes es moren, i axó farà que trigui més en creixér i formar-se un nou sotabosc.
Els boscos de ribera, a l’estar a la llera d’un riu o torrent important amb aigua, mantenent una humitat constant tot l’any.
Formant-se un auténtic refugi de frescor i humitat, que a molts animals i insectes els ajuda a passar el dur període de l’estiu mediterrani.
En el cas de l’Alta Muntanya, disposa en molts casos de poc bosc i és net en molts llocs de sotabosc, però gràcies a les humitats generals i a l’ambient molt més fresc, amb més pluges i boires, l’humitat perdura bona part de l’any,
es crea un microclima vegetal que afavoreix a trobar grans espais de gespa i vegetació natural molt verda,
tal com podem veure en la imatge amb el contrast de vegetació amb petits rocs.
Altres llocs humits els podeu trobar en Fonts Naturals, on podem apreciar que gràcies a l’aigua i a una humitat permanent, disposen d’una vegetació i de molsa petita;
en un Salt d’aigua podem en molts casos apreciar-la riquesa vegetal per la gran humitat que genera una aigua constant.
Curiosament, també algunes roques situades en zones humides, les veurem recobertes d’una capa de molsa, que fa que siguin mes atractives en veure-les.
I per finalitzar, en cada tipus de sotabosc, a l’hivern podem trobar, si les condicions són optimes, bolets i fongs en general, que també formen part d’aquesta Humitat ambiental.
Recull de dades : Viquipèdia, i propi
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Solé / Joaquima Pellicer / Oriol Ramon Solé / Dora Salvador
Per anar a la Font del Solà del Sot, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portaria a Sant Julià d´Uixols,
abans d’arribar-hi, trobareu a mà dreta la masia El Solà del Sot i a prop de la casa la seva Font i bassa.
La Font del Solà del Sot es del tipus de cisterna disposa en un costat d’una aixeta per poder regular l’aigua, una mica mes a munt però a l’altre extrem hi ha el sobreeixidor.
L’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell de terra. Una portella metàl·lica dona accés a la cisterna.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 