Avui destaquem : La Font d’en Tonet de Molló

Com cada diumenge us presento dos articles

Per anar a La Font d’en Tonet, cal sortir de Molló pel carrer de Setcases, que al poc segueix una pista cimentada, cal continuar pocs metres mes i estareu a la Font d’en Tonet. mà esquerra del camí, hi ha una taula rodona, un banc de pedra i la Font d’en Tonet; d’un roc surt un broc de ferro rovellat i doblat per on brolla l’aigua, i cau a la pica rodona.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Font i safareig de la Masia de can Gurguí de Vallromanes

No hi ha que confondre amb la Font de can Gurguí, que es troba a peu del camí d’accés a la masia i camí d’Alella.Es tracta de la font i safareig que esta a la dreta de l’entrada que dona a la porta de la masia de can Gurguí (Restaurant).Hi ha un tub que dona a una pica casi quadrada i no massa gran, i l’aigua sobrant per la dreta aniria a parar a un petit safareig, i per l’esquerra a omplir una bassa; en l’actualitat esta seca.Es un lloc molt ombrívol, al disposar d’arbres per les rodalies, on hi ha un banc i alguna cadira.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Un desmai enganyós, situat a la Font del Roser de Campdevànol

Avui com cada dissabte un passo dos articles sobre els Arbres

Quan vaig anar a fer les fotos de la Font del Roser de Campdevànol, de lluny vaig quedar-me encantat,  per veure on estava situada la font, es a sota de l’ombra d’un magnífic Desmai… al costat del riu.Però la realitat va ser una altra…, aquest magnífic exemplar, estava format per a tres desmais, a vegades des d’on es mira pot canviar en la realitat.Va ser una bona innocentada !; no obstant, es un lloc molt bonit , bucòlic, i fresc a l’estiu, i amb una font molt abundant d’aigua tot l’any.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Festa del Pi de Centelles

Avui com cada dissabte us passo dos articles sobre els Arbres

La Festa del Pi és una festa anual celebrada a Centelles cada 30 de desembre.Origen de la festa :

Està documentada des de l’any 1751 i des de llavors lligada a la festivitat de Santa Coloma, patrona de Centelles.La llegenda explica :

Que, santa Coloma va ser cremada a un pi, és per això que cada any es fa honor a la patrona de la vila.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

A Viquipèdia llegim tot el cerimonial previ i durant la Festa del Pi , i que diu així :

  • Els preparatius de la festa comencen el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, quan un grup de galejadors (els quals el dia de la festa disparen salves de trabucs contínuament) surten a escollir el pi que protagonitzarà la celebració. Aquest ha d’ésser de tronc recte, brancada rodona i espessa. Un cop s’ha triat, és marcat per ésser tallat al cap de quatre dies.
  • La vetlla de la festa, el 29 de desembre, al pla de terra de l’Ajuntament es reparteixen la pólvora i els pistons entre els galejadors.
  • El dia central de la celebració, però, és el 30 de desembre. La festa comença a les set del matí amb l’assistència a missa primera, a la sortida de la qual ja es deixen sentir els primers trets de les escopetes. Després, els galejadors, en comitiva, van al bosc per, després d’un bon esmorzar, tallar el pi a cops de destral. Abans que comenci a tombar-se, és lligat amb cordes perquè no caigui de cop i es faci malbé. Un cop tallat és pujat a força de braços al damunt del carro que el transporta, sempre dret, fins a la porta de l’església. Mentrestant, les escopetades van pujant de to. Es fa una parada a la plaça del poble on l’esbart del pi de centelles balla el ball del pi per tot el poble.
  • Finalment, quan arriba al davant de l’església, el pi és baixat del carro i pujat per l’escala fins a l’entrada del temple, on se’l fa ballar als acords de la tonada Ara balla el pi. Acabada la ballada, el pi és entrat a l’interior de l’església a les 12 del migdia i se’l porta fins al presbiteri, on és lligat per la part inferior de tronc i penjat cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada. El pi és hissat fins a l’alçada de Santa Coloma mentre els galejadors entonen l’Himne de Centelles.
  • El pi es despenja el dia de Reis, diada també festiva, en què el pi és baixat i les seves branques es convertiran en rams que, segons la tradició, són amulets de la bona sort, com també ho són les pomes, les quals diuen que guareixen el mal de coll. Cada centellenc i centellenca s’endurà una branca del pi a casa.

Us passo dades de la festa del pi, de la Web de l’Ajuntament de Centelles :

https://www.centelles.cat/coneixer/festes-i-tradicions/festa-del-pi

Us passo mes dades i fotografies sobre aquesta festa de la Web de la Generalitat de Catalunya :

http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festes-i-elements-festius-catalogats-o-declarats/Nadal-Cap-d-any-i-Reis/La-Festa-del-Pi-de-Centelles

La Festa del Pi de Centelles, està Declarada Festa Tradicional d’Interès patrimonial d’interès nacional el 25 de maig de 2010.Si no coneixeu La Festa del Pi de Centelles, es una celebració centenària que us sorprendrà i agradarà molt !

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text, recull de Fotografies antigues i Fotografies actuals : Ramon Solé

Pessebre Vivent de Joanetes

Coneixeu el petit poble de Joanetes…? Joanetes és un nucli urbà de la Garrotxa que el 1970 es va integrar al municipi de la Vall d’en Bas.Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joanetes

En Joanetes,  cada any i ja fa més de trenta anys, que s’hi representa un dels Pessebres Vivents amb més arrelament i tradició de tot Catalunya.A mitjans dels anys 80 va començar com una petita representació dels nens de l’escola d’unes poques escenes a l’hort de la rectoria de l’església.Amb els anys, s’ha convertit en una gran escenografia que no deixa lliure ni un racó del poble, ni indiferent cap visitant.Aquest any amb un total de 43 escenes.El Pessebre Vivent de Joanetes mobilitza més de 350 persones, entre figurants i participants de tot tipus, i rememora digna i meravellosament gairebé mig centenar d’escenes pròpies de Nadal però, sobretot, de la tradició pagesa de la nostra terra al llarg d’un recorregut de gairebé un quilòmetre pel poble i el seu màgic entorn natural.Representen oficis antics que amb el temps s’han anat perdent , com es feia el carbó,  les espelmes, batre el blat, la matança del porc, el ferrer, el fuster, el picapedrer.….entre altres,El bestiar, també són protagonistes, aquest any participen més de 40 bèsties del mateix poble o de masies, entre burros, xais, vaques, conills, porcs, gossos i galls, entre d’altres.L’estrella més gran del món, al cim de Santa Magdalena, que serveix de guia pels Tres Reis Mags d’Orient.El preu de l’entrada és de 7 euros per als adults i gratuïta per als nens, on bona part dels fons recaptats es donen a Càrites Garrotxa i la resta es fa servir per mantenir, reparar i millorar cada edició i assegurar la seva continuïtat.Pel que no pugui anar us deixo amb imatges del pessebre vivent d’aquest any :

Un espectacle preparat amb molt d’esforç pels participants de l’associació de veïns de Joanetes i on ningú hi pot faltar,

Encara podeu anar-hi aquest dissabte i diumenge !

Recull de dades : Ajuntament de Joanetes i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Mes que un Safareig, el Rentador públic de Castelló d’Empúries – 2ª Part #

El Rentador públic de Castelló d’Empúries, és una construcció del segle XIX, concretament va ser construït l’any 1863, al sector del Rec del Molí, i que incorpora elements del desaparegut convent de Sant Francesc, erigit l’any 1264 prop d’aquest indret.Hi destaquen les columnes toscanes, segles XVI o XVII, que devien formar part del claustre.S’integren a les galeries porticades que envolten al safareig, que té un brollador al mig. Aquest rentador esta construït gairebé triangular.Fora del Safareig, hi ha un abeurador  allargat per els animals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castelló d’Empúries

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Per Sant Esteve, els jardins de Laribal de Barcelona

Els Jardins de Laribal estan ubicats en el Passeig de Santa Madrona, 2 en el districte de Sants – Montjuïc / El Poble Sec de Barcelona.Us passo la seva història :

  • Al començament del segle XX, era lloc de trobades populars, sobretot a la font del Gat, o de reunions selectes, com les de la Colla de l’Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.
  • La part alta dels jardins pertanyia a la finca de Josep Laribal, que s’hi va fer construir un xalet neoàrab, envoltat d’uns jardins eclèctics, amb grans arbres.
  • Mort Laribal, el 1908 la finca va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi va fundar l’Escola del Bosc, i es va encarregar el projecte del parc a Josep Amargós.

Jardins inspirats en els jardins àrabs, amb rajoles ceràmiques, aigües ornamentals i fonts i plantes de flor en testos en baranes i ampits.Està format per, pèrgoles, eixos de rampes, escales i cascades que desemboquen a la font del Gat, tot un conjunt de camins, terrasses i racons adaptats al relleu.Una espessa fronda mediterrània, pins blancs, pinyers, llorers,  xiprers, eucaliptus i d’arbres fruiters, com nesprers, tarongers amargs i figueres i palmeres ho cobreix tot.Amb una llarga llista de plantes diverses, els geranis, rosers, anglesines, l’espígol, romaní, l’heura…Cal destacar :

  • Al roserar hi ha Estival, una dona asseguda, de Jaume Otero (1929).
  • La Noia de la trena, de Josep Viladomat (1928), és una noia nua recollint-se els cabells en una trena.
  • El Repòs (1925) és un nu femení de Josep Viladomat, inspirada en un original de Manolo Hugué.
  • A prop del roserar hi ha una font de ceràmica coronada amb un brollador, obra de Llorenç Artigas.

Destaca, la Font del Gat, de Joan Antoni Homs del 1918, raja del cap d’un felí,i el seu Restaurant.Cal recordar que en Joan Amich va escriure la cançó: “La Marieta de l’ull viu”. Molt popular a principis del segle XX.El roserar de la Colla de l’Arròs, es una glorieta de xiprers, amb una font al centre, sota una pèrgola amb pilars de terracota, porta a un pati ovalat, envoltat de xiprers: és el roserar de la Colla de l’Arròs.Si voleu saber mes sobre aquest gran Jardí, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jardins_de_Laribal

Un jardí per poder fer un bon passeig, tranquil, molt ombrívol, amb racons i espais d’encant,molt soroll relaxant d’aigua, el cant d’ocells…Val molt la pena anar-hi i gaudir dels Jardins de Laribal de Barcelona.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Bona jornada de Sant Esteve !

Avui per Nadal, destaquem : La Font Vella i el Safareig de Molló

Que tingueu un molt bon dia de Nadal !Una vegada situats en el bonic poble de Molló, us cal que aneu al carrer de La Font Vella, al final d’aquest carrer, trobareu la Plaça de la Font Vella, i unes escales us baixaran a la Font Vella i el Safareig.És una Font d’abundant cabal d’aigua que surt de dos gran i gruixuts brocs de ferro; però, aquest any com podeu veure en les imatges, a minvat molt la sortida d’aigua.

Imatge d’arxiu

En cada costat de la font hi ha bancs de pedra, a la dreta, teniu un petit porxo amb teulada de teules i un altre banc.Segon es diu ja s’anava a agafar aigua fa mes de 400 anys en rere; es van fer millores al 1753 i 1914 com indica una inscripció; també el 2014 es van fer les noves escales i es va il·luminar l’espai.El safareig, al 1958 es va construí  al que avui en dia podem veure, que va permetre rentar a peu dret, fins a les hores es feia de genolls.L’aigua sobrant passa per una canal que travessa el casc urbana per sota del poble fins desguassar al riu Ritort.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Pessebres a la Muntanya

Avui us presento dos article previs a Nadal

Arriben les festes de nadal, final d’any i reis, i com altres anys, esplais, agrupaments, entitats i grups de muntanya, colles,  particulars, entre altres, per aquestes dates fan una excursió a depositar un petit pessebre,en algun cas, fet per ells mateixos i amb imaginació, amb materials tradicionalso diversos i amb ingeni.Es solen depositar-los en muntanyes o pics tradicionalment popular de Catalunya, com a Montserrat, Montseny, Pedraforca, Pica d’Estats, Puigmal, Puigsacalm, Sant Llorenç del Munt, i un llarg etc…,podem trobar-los situats, en avencs, coves, forats de parets, cim, troncs d’arbres, al costat d’un ermita, en una font important… llocs freqüentats i respectats per els excursionistes.I no sols un per muntanya o pic, tot el contrari, varis distribuïts per les contrades.Es calcula un centenar sols a Sant Llorenç del Munt i a la Serra de l’Obac, us passo l’enllaç on podeu conèixer mes dades sobre els pessebres de aquesta muntanya :

http://trailsantllorenc.blogspot.com/2013/12/mig-segle-de-pessebres-distribuits-per.html#.XY0eFn_tbIV

Curiosament, alguns dels pessebres, fins i tot, compten amb llums que il·luminen les estampes.Allí estaran fins passades les festes, o un cert temps, fins que es reculli per guardar-lo,en pocs casos, es deixant tot l’any en el mateix lloc.

Cal mencionar un llibre que està a la venda :

32 Itineraris pessebristes, de Dalmy Gascón i Miguel Angel Montero.

Sols per acabar,  dir-vos que si aneu a la muntanya aquest dies, i trobeu Pessebres, mireu-los i/o fotografieu-los, axó si, sigueu respectuosos, no els toqueu ni els canvieu de lloc.

 

Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Araceli Peix i Ramon Badia

Nota : Les fotografies varen ser realitzades durant el desembre de 2018

Poema : Nit de Nadal

Avui us presento dos article previs a Nadal                                                   Pastoret d’ovelles blanques,

no tens por, tot sol, al prat?

No estic pas sol!, mira els àngels

voleiant al meu costat!

Jo sols veig una nit fosca.

Fosca? No la saps mirar!És tota plena d’estrelles

en un cel brillant i clar!

Pastoret, potser somnies…

Potser tu, ets l’adormit,

si no veus les meravelles

que ens volten aquesta nit.

No em vinguis amb fantasies!

Estic ben serè i despert.

Pobre! Si no veus cap àngel,

deus tenir el cor molt desert!

Autora del Poema : Joana Raspall

Voleu saber sobre l’autora, podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Que tingueu una Bona nit de Nadal – 2019