Camí de Ronda, un Tram de Tossa de Mar

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El diumenge de la setmana passada dèiem que el Camí de Ronda: “…és un camí que ressegueix l’abrupte litoral de la Costa Brava entre les localitats de Blanes i Portbou…”

Avui us presento un tram curt del Camí de Ronda, de les afores de Tossa de Mar,aquest va des dels Cards al Codolar, ja en la població de Tossa de Mar.Bona part del camí va juntament amb el GR-92.Els Cards, es una zona que on trobareu tres miradors per contemplar les vistes de la costa en aquest punt.Els miradors, disposen de balla de fusta com a protecció, cal respectar-ho, en algun altra lloc seria perillós de caure al vuit;també de seients per descansar o escoltar la mar…El camí , és presenta descendent, en algun punt hi ha escales d’obra o de fusta per ajudar el caminant.Quan mes us aproximeu a Tossa, passareu pel costat d’alguna casa o xalet, ja en el Codolar.Trobareu belles imatges que us faran anar no massa rapits al caminar, per poder veure-les, admirar-les i fotografiar-les.A qualsevol època es bona per fer el camí, sols cal anar en cura en cas de vent i/o pluja.A veure si us animeu a fer algun dels trams del Camí de Ronda.

L’altre article d’avui és : La Font de les Fogoses dels Hostalets d’en Bas

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi de les tres Branques de Sabadell

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

El Pi de les tres Branques de Sabadell, està en terrenys de la finca de can Vilar, important masia del municipi.Molt camins portant fins aquest important i destacable Pi de les Tres Branques.Un d’aquests camins i el mes freqüentat es que des de Sabadell, us dirigiu el torrent de Colobrers que  remuntant-lo, podreu gaudir d’un paisatge natural esplèndid.Al final del torrent, us aproximarà a una pista ample, cal seguir els nombrosos cartells sense deixar el camí principal i  en uns 20 minuts us portarà al Pi de les Tres Branques, situat a la dreta del camí.En les masses forestals d’aquesta zona, l’espècie predominant és el pi blanc juntament amb alzines. Aquests boscos són de gran valor ecològic, constituint un refugi d’espècies d’ocells i mamífers.Cal destacar també el mosaic agra forestal que configuren els camps de conreu amb el bosc, les explotacions agrícoles en general són de secà.El Pi de les tres Branques, son les seves tres branques principals,  com si foren tres pins que s’alcen entre mig de la resta de la vegetació com a un gegant…El Pi de les tres Branques, esta catalogat com a arbre d’interès local.A poca distancia i si seguim el camí, hi ha l’ermita de Tagores.L’altre article esta dedicat  a : L’Alzinar de Can Casamada de Castellar del Vallès

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Arbres – L’Alzinar de Can Casamada de Castellar del Vallès

Cada dissabte us presento dos articles dedicats a Arbres

Per anar a l´Alzinar de can Casamada, us cal que aneu a la Ronda de Tolosa de Castellar del Vallès. Desprès del Club Atlètic Castellar, trobareu  que hi ha un ample camí, i un cartell us indica per on anar a can Casamada, cal seguir-lo, es dirigeix als camps i passa per una mica de bosc.Arribareu a una cruïlla de camins, pel camí de l’esquerra  porta directa a Can Casamada (segle XIII). Si preneu el camí cap a mà dreta passareu per Can Santpere i l’ermita romànica dedicada a Sant Pere d’Ullastre; i també, donant una certa volta a la masia Can Casamada.Can Casamada és situada al costat d’un bosc magnífic d’Alzines, algunes d’elles centenàries.No totes estan en bon estat de salut, algunes presentant signes que s’estan morin parcialment, algunes branques importants.Si us fitxeu, hi ha algun pi destacable i altres arbres de considerables dimensions.Es un lloc que des de fa mes d’un segle, ha servit perquè a l’ombra d’aquest alzinar, es facin fontades, donat que baixant a un cert nivell per un corriol, trobareu l’antiga font de can Casamada, sempre amb aigua.Avui ja s`ha perdut aquesta tradició d’anar-hi, ja que l’aigua no és potable.Podeu tornar pel mateix camí o seguir les indicacions i anar a Sabadell , fent una excursió.

L’altre articles esta dedicat  a : El Pi de les tres Branques de Sabadell

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Les Curiositats de l’entorn – 27 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat sis imatges, com a objectius Curiosos, sobre seients no massa còmodes :

Per cert, una frase que he vist a Santa Maria de Palautordera :

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Qui te roba per rentar ?

RENTADORS, VIVERS I SAFAREIGS DEL PLA DE L’ESTANY. LLEGAT PATRIMONIAL

Dades :

Autors : ABELLÁN MANONELLAS, JOAN ANTON; CASADEVALL FUSELLAS, RAMÓN

Editorial:  MMV EDICIONS

Any d’edició: 2016

idioma: Català

Matèria : Publicacions locals

ISBN: 978-84-617-4257-8

Pàgines: 260

Dimensions : 210 x 230 mm.

Enquadernació:  Cartoné

Preu : 28 euros

Descripció :

De la mateixa manera que els pobles i les ciutats moltes vegades aixequen monuments en record d’algú o d’alguna cosa, en aquest cas possiblement no caldria anar tan lluny, ja que en els nostres pobles en tenim de monuments: els rentadors públics, de la mateixa manera que tenim forns de calç, rajoleries i pous de glaç. Monuments, uns d’ells dedicats a totes aquelles dones que amb l’esquena corbada i les mans a l’aigua han passat a la història com a éssers anònims, i d’altres, a homes que d’una manera molt feixuga, es guanyaven la vida com podien.

Ara només cal que siguin preservats per a les futures generacions, i una manera de fer-ho es escriure sobre ells i documentar-los, tal i com hem fet en aquest llibre en el que hem pogut documentar prop d’uns 300 rentadors.

Mes dades :

https://issuu.com/espaigrafic/docs/rentadors

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Un Hort diferent : L’Hort de la Noguera de l’Escola Pia de Granollers

L’Hort de la Noguera, està en un solar edificable i actualment en desús, situat  en el carrer Palaudàries, 90 de Granollers.Aquest hort és la iniciativa dels Serveis Socials de l’Ajuntament  de Granollers amb l’Espai Actiu de la Gent Gran i de l’Escola Pia.El seu nom és perquè en el solar hi ha una destacable noguera situada al costat del mur que dona el carrer Palaudàries.Aquets Hort urbà, funciona des del  l’any  2016, gràcies als alumnes de l’Escola Pia, amb algunes persones grans que els han assessorat,Mes tard, van preparat el terreny i van fer un hort amb dos bancals limitats per taulons.Durant els últims dos anys i en el seu funcionament, s’ha plantat bàsicament, cebes, alls, patates, enciams, faves, tomaqueres i maduixes, entre alguna verdura mes.Cal dir que aquest solar del carrer Palaudàries,  va ser cedit per la família Ganduxer, per portar a terme aquest projecta.Us passo un article de som. Granollers, amb data, dimarts, 17 d’abril de 2018 :

https://www.somgranollers.cat/noticia/41323/lhort

Des del Blog, felicitem a l’Ajuntament de Granollers , als alumnes, professorat  i la gent gran de Granollers que ha fet d’assessors, i que aquests últims dos anys, han fet possible la realització del Projecta, i que en els propers puguin seguir fent-ho. ! 

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça del Carme de Sant Feliu de Codines

La Font de la Plaça del Carme, està situada en un costat de la plaça del mateix nom i adossada a la paret, a tocar el carrer  Anselm Clavé  amb la carretera Sant Llorenç, BP-1241, a Sant Feliu de Codines.Antigament la Font quedava mes a dins d’aquesta plaça, donat que era molt mes gran, a fer el carrer es va reduir tal com la veiem avui en dia.Axó si, els dos vells i grans plataners, fan guàrdia des de mes d’un segle.Podem veure en les fotografies antigues, com estava situada la font i com era inicialment la seva estructura.És una font regulada l’aigua de xarxa amb una aixeta – polsador.Una placa sobre de la font, recorda i agraeix al Sr. Nicolas Usart i Furriol, que amb la seva generositat va aportar els diners per construir la plaça.En un conjunt de rajoles, hi ha la imatge de la Verge Maria i el Nen Jesús assentat sobre les seves cames.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font i Bassa de la Finca de Les Esmandies de Mataró

La casa de les Esmandies, es una  finca que està situada en la Ronda O’Donnell i al carrer del Pintor Marià Andreu, en el Barri de Peramàs- Esmandies de Mataró.En la part de darrera, la que toca al carrer del Pintor Marià Andreu, podem veure el que era la Font i la gran Bassa d’aquesta Finca.Cal baixar uns esglaons per arribar a peu de Font, ara és secaL’aigua sortia des d’un pedestal de pedra ornamentat i queia a una pica gran, d’allí anava a la Bassa de forma rectangular i que no era gaire profunda.Cal dir, que la finca i la Casa de les Esmandies, avui en dia, és el Casal del Barri, que comparteix l’espai la  gent gran i el jovent.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Des de Sant Estevan d’en Bas o des de Els Hostalets d’en Bas, cal anar per la carretera C-153, una vegada passeu pel costat de l’ermita Sant Simplici, mireu de deixar el vostre vehicle aparcat , que no sigui una molèstia per altres.Seguiu les indicacions de varis cartells, que hi ha en aquest punt, una vegada creuat el torrent i de seguida trencareu a la dreta passant pel costat d’un camp, tot seguint les indicacions.Arribeu al Molí Vell on, trobeu un cartell que us indica per anar  el Camí Ral, important via de comunicació que d’antic es feia servir per anar entre dues poblacions, d’Olot a Vic.Al peu de la muntanya, gireu cap a la dreta, per un camí que guanya altura fins passar  pel Pixador dels Matxos, a partir d’aquí, començareu a veure les restes de l’empedrat, del Camí Ral.A la poca estona i a peu del Camí Ral, hi ha la tant bonica  Font de les Marrades, situada dins d’una fageda.Es una aigua que surt de les roques de la muntanya i recollida per un tub, que cau i a la vegada es deposita a una Bassa.A partir de la font, el camí supera la part més dreta del vessant mitjançant unes ziga-zagues monumentals, les marrades, que es recolzen en uns murs de pedra molt ben aparellades.Trobareu un indicador que us porta a la Mina dels Bandolers, en 10 minuts;  segons les llegendes era un amagatall preferit dels bandolers que assaltaven els usuaris del Camí Ral.Podeu fer moltes rutes per aquestes contrades, tot seguin les indicacions de nombrosos cartells.L’altre article d’avui que us he preparat és :  “Que es el Camí de Ronda ?”

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Celia Peix

Que es el Camí de Ronda ?

Avui com cada diumenge us presento dos articles

El Camí de Ronda és un camí que ressegueix l’abrupte litoral de la Costa Brava entre les localitats de Blanes i Portbou.Com que es un camí costaner situat a la Costa Brava, passa per un llocs naturals, entre el verd dels arbres i de les plantes i el blau de la Mar Mediterrània.No tenim d’oblidar que també, passa per llocs mes urbans, com a poblacions i urbanitzacions.En diferents punts, s’uneix en el traçat amb altres camins que us poden portar a conèixer l’interior de les Comarques en les que passeu.Cal dir que hi ha trams, que s’incorpora a altres camins locals i/o de llarg recorregut, com el GR.El Camí de Ronda, ja era utilitzat de molt antic, podríem dir que es mil·lenari, s’utilitzava bàsicament pel comerç entre les poblacions del litoral.Durant els segles XIX i part del XX, va ser popular perquè tant “el Real Cuerpo de Carabineros de Costas y Fronteras i la Guardia Civil” estaven presents i feien “la ronda” de vigilància per controlar accions il·legals com a contraban i estraperlo.A la llarg del camí, trobareu cartells, o senyals a terra i altres distintius, que us indicant el punt mes pròxim d’interès per anar, o quin camí hi ha que seguir o en una cruïlla de camins.També en certs llocs d’especial duresa del camí, s’ha adequant per minimitzar el problema, s’ha instal·lat baranes, escales i passeres.En altres, miradors a la mar en punts d’interès i estratègics, per poder parar, mirar, descansar o fer fotografies.A la llarg de Camí de Ronda, son varis els llocs on hi ha taules i bancs de fusta o de pedra, per descansar i/o fer un àpat, amb papereres.Normalment el Camí de Ronda, es un camí ample i apte per caminadors de totes les edats, no vol dir que en algun tram, tingueu que vigilar a no fer alguna relliscada o que el barranc estigi a prop del camí,per tant, tingueu cura i no us distraieu mirant la bellesa de la costa o caletes, … amb perill de caure al vuit.Si seguiu les indicacions, sempre arribareu a una població o lloc habitat, no hi ha cap perill de perdràs en cap dels trams.L’altre article d’avui que us he preparat ,és “ Avui destaquem : La Font de Les Marrades de Els Hostalets d’en Bas”

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé