Avui destaquem : La Font dels Peons de la Vall de Bianya

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

La Font dels Peons, esta situada en un marge del bosc, des del coll del  Capsacosta direcció tot baixant cap a Sant Pau de Seguries.Es una senzilla Font, on l’aigua surt d’un tub en la paret de la muntanya i al costat del camí, i cau l’aigua format un petit bassal, on no hi ha pica. En el cartell, podem llegir el nom de la font i l’any 1947 –  EC.Durant tot l’any, disposa de mes o menys aigua continua.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Una passejada pel pantà de Vallvidrera a Barcelona, en un dia de neu

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Si es va amb precaució una passejada amb neu pot ser tant divertit per els mes petits com per els grans…Avui us porto imatges d ‘una passejada pel pantà de Vallvidrera en un dia  gris i de neu.Vàrem anar amb tren, ens oferia mes seguretat que no amb el vehicle propi.L’estació va ser la del baixador de Vallvidrera, vàrem creuar la carretera i directa cap a el Pantà de Vallvidrera.No era una gran nevada, per ho si que era prou per poder fer fotografies del fet.El contrast de l’aigua, la neu i la vegetació eren prou atraients per fer les fotografies, llàstima del cel ven gris que feia.Una volta pel perímetre del Pantà va ser fantàstica, axó si, calia anar amb precaució de no relliscar, per aquest motiu portàvem uns pals adients.Com que teníem temps, ven allargar l’itinerari fins la Font de Sant Ramon, propera a la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i el Bar – Restaurant, coneguda la zona com Santa Bàrbara.

El camí de la Font de Sant Ramon, amb arbres caiguts per la neu

En poques ocasions raja la font, però vàrem tindre sort que després de les pluges i ara amb la neu, sortia un bon raig d’aigua.Vàrem tornar a l’estació del tren i es va donar per finalitzada una Passejada pel Pantà de Vallvidrera en un dia de neu.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Lledoner de Santa Maria de Martorelles

A la Pl. de l’Església de Santa Maria de Martorelles es troba situat un Lledoner el qual s’estima que pot tenir més de 800 anys, i, que per les seves característiques , el tronc està totalment buit i solament té la meitat de l’escorça el que no l’impedeix seguir viu.Te una alçada de 8 m. i la seva grandària de 4 m.El Lledoner el fa ésser un arbre emblemàtic del poble i molt estimat pels seus veïns.L’Ajuntament Ple en sessió celebrada el dia 28 d’abril de 2006 va acordar que, principalment, per la seva edat, era necessari la seva protecció i conservació i el va declarar d’interès local

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Llibre recomanat : El gran llibre dels bolets

Autor  : Marc Estevez

Editor  : Ara llibres

Edició : setembre – 2014

EAN  : 978-8416154005

ISBN :  9788416154005

Preu : 21.90 €

 

Dades del Llibre :

Tot el que et cal saber sobre els bolets a Catalunya.

Amb fotografies de les espècies més buscades, mapes detallats, calendaris de recol·lecció, noms populars, vegetació associada… Per conèixer els millors bolets dels nostres paisatges, aprendre a trobar-los i també a cuinar-los.

L’expert boletaire Marc Estévez et convida a endinsar-te als boscos d’arreu del territori i descobrir, un cop més, el secret més ben guardat que s’hi amaga.

Amb recorreguts comarca a comarca per convertir cada sortida en una experiència única, divertida i enriquidora.

Amb exhaustives fitxes il·lustrades que orientaran els neòfits i picaran la curiositat dels buscadors veterans. I amb una fantàstica selecció de receptes per gaudir-ne a l’aperitiu, al primer plat, al segon… i fins i tot a les postres!

 

 

Recull de dades : Ramon Solé

La muntanya del Pedraforca

El Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya, amb una riquesa biològica emmarcada en un context geològic únic.A més de la seva silueta tan característica, la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.El Pedraforca, està situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l’Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L’Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda.La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d’una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català.Els pobles del voltant són Gósol (a l’oest) i Saldes (a l’est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.

El massís de Pedraforca està declarat paratge natural d’interès nacional, i l’entorn forma part del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dolors Salvador i Ramon Solé

Poema : L’Aplec del Remei

Aquesta poesia esta dedicada i inspirada en l’Aplec que cada any es celebra a l’ermita del Remei de La Bisbal d’Empordà.

Ermita del Remei – La Bisbal d’Empordà

Avui, s’escau l’Aplec del Remei.

Avui és un dia molt festiu,

molt festiu i tradicional

per a tots nosaltres.

Tot passant, anem cantant,

pel camí que va a l’ermita,

tot cantant hi anem anant,

amb entusiasme i alegria.Tot baixant pel corriol,

sentim un clam, algú ens crida,

és la seva font que, com cada any,

ens hi espera amb frisança.

És el seu rajolí que

ens saluda i ens convida.

La mainada salta i corre,

els seus jocs són d’harmonia,

els més grans, acudits i cantarelles.El bon temps ens hi acompanya,

el bon temps i l’alegria.

El cel és d’un blavós enlluernant,

és d’un blau que ens enamora.

Entorn de la capella,

en un indret ple d’oliveres,

les cassoles totes xiulen,

elles els arrossos van coent,

i, la carn, a les graelles.Mentrestant guarnim la taula,

unes notes musicals impregnen l’aire.

Tot és alegria i amistat entre nosaltres.

Mentrestant, la nostra cobla toca una sardana.

Un any més, sense faltar,

a l’Aplec ens hem trobat.

Com cada any tots hem gaudit

de la festa del Remei,

una festa amigable,

entranyable i molt bonica.

 

Autora de la Poesia i Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

Les fotografies antigues, és d’un recull gràfic que forma part de la publicació L’Abans.

Dono les gràcies a l’aportació de la Joaquima,  que avui hem fet aquest article, de la seva estimada terra i que a tots ens fascina La Bisbal d’Empordà i … com així,  arreu de Catalunya … !

Ramon Solé

Rutes a peu per les rodalies de la Riera de Carme

La Riera de Carme (Anoia), us ofereix una diversitat de Rutes a peu molt interessants.Entre les quals podem destacar :

  • Castell d’Orpi
  • Seguir el Rec
  • Serra de Feixes
  • Descobrir la Pedra Seca
  • Ruta dels Claramut

És un total de 12 Rutes  per gaudir de la natura que ens ofereix la riera de Carme.Us passo l’enllaç on podeu descarregar-vos Les Rutes per les rodalies de  la riera de Carme :

http://www.montbui.cat/media/repository/turisme/fulleto_de_rieracarme.pdf

Tant sols la riera del Carme i els seus Gorg,  ja es una peciositat, sobre tot si ha plogut amb ganes podeu trobar racons naturals i escoltar el soroll de l’aigua al seu pas i el cant dels ocells.

 

Recull de l’enllaç i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

La finestra de Cànoves i Samalús: Cànoves fa cent anys en rere

Avui us presento un recull de postals antigues que fan referencia a Cànoves i Samalús, ara fa cent en rere.

Fotografia actual

Des de La finestra de Cànoves i Samalús us les passo:

  • Vista de Cànoves

    Vista actual de Cànoves

  • Ca l’antic i l’Església
  • Can Garriga i L’Església
  • Molí d’en Ribes
  • La Riera de Vallfornes o de Cànoves
  • Roc Fiter
  • Font del Frare
  • Castell de Bori a Samalús

    Fotografia Actual entrada ca l ‘Antich

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : Font de la Canova d’Olot

Per anar a la Font de La Canova, us cal que aneu des d’Olot per la carretera que porta a la riera de Riudaura amb la cruïlla de la carretera de la Pinya,on trobareu l’antic Hostal de La Corda.A prop i a l’altre costat de la carretera en un reco molt bonic per la diversitat d’arbres, trobareu la Font de La Canova.Es una font del tipus de cisterna, no és recomanable l’ús de boca de la seva aigua.Axó si, podeu gaudir d’una estona en els bancs i taules i fer un àpat.L’entorn és tranquil , agradable d’estar i descansar amb un bon llibre per llegiri a la vegada escoltar el cant d’algun ocell que hi ha en aquesta zona

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Itinerari de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí

Cada diumenge trobareu dos articles !

El Canal de la Infanta, el nom complet del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón.Construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l’economia de la zona.És una canalització de 17,420 km d’aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat.Inicialment s’estenia pels termes municipals de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet i Sants.

Actualment ( any 2012) el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Cornellà, abastint d’aigua de rec les terres de Cal Trabal a l’Hospitalet.Durant l’any 2017 l’Ajuntament de Sant Joan Despí  va portar a terme  un Itinerari senyalitzat i explicatiu de l’antic Canal de la Infanta a Sant Joan Despí.Us passo un article de La Vanguardia que fa referencia al recorregut senyalitzat del Canal de la Infanta al pas per Sant Joan Despí :

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20171023/432308257973/sant-joan-despi-senaliza-recorrido-canal-de-la-infanta.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí , Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé