Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.
S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.
Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.
Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.
És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.
Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.
Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.
La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.
El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.
Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.
En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.
L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.
Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).
La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …
Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, recordem que esta el Turo de Montcada inclòs dintre del Parc, és va portar a terme la seva recuperació ambiental de les rodalies de la Font de la Mitja Costa de Santa Maria de Montcada.
Font Falsa / antic abeurador
L’aigua va a parar a un nivell mes baix, on esta el camí de pujada des de Santa Maria, en la paret de la dreta trobarem un reduït i antic abeurador. (anomenat també, Font Falsa)
L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra), que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua
L’aigua va conduïda a una petita basseta, situada a sota del mateix camí i front de l’abeurador (esquerra), que te la finalitat concreta perquè els animals puguin beure aigua
i a la vegada és un petit lloc on podrem amb paciència veure animalons que viuen dins de la bassa. És una bona acció pel medi ambient de la zona.
Segur que aquest ànec de collverd, n’heu vist molts al fer una passeig pel costat d’un riu o llac.
L’Ànec collverd o ànec de bosc, de collblau (pel mascle) i àneda rossa (per la femella).
El mascle és de color gris amb el cap verd fosc, el bec groguenc, el pit marronós, el ventre grisós i la cua blanca.
Té una franja blavosa lilosa amb els marges blancs a cada ala.
Durant l’estiu canvia el plomatge i el color verdós de coll es torna marronós.
La femella és de color marronós amb taques; té el bec marronós amb els marges ataronjat
és una espècie d’ànec que viu a prop de zones aquàtiques com aiguamolls, estanys, rius, rieres i grans basses.
Es troba a tot l’hemisferi nord i és l’arrel de moltes races domèstiques.
Ocell bàsicament aquàtic , que fa uns 60 cm de llargada i uns 95 cm amb les ales obertes.
La seva alimentació són plantes aquàtiques i també granotes i insectes, per tant viu en aigües “netes”.
Fa el niu entre les herbes dels marges aquàtics o en forats d’arbres i el revesteix de plomissol. La femella pon entre 7 i 18 ous de color verdós clar i els incuba durant unes 4 setmanes. Els aneguets comencen a volar a les 7 setmanes.
Al ser un animal molt tranquil, axó fa que visquí en zones urbanes com a parcs on hi hagi petits llacs i no se’ls molesti.
També n’hem vist adaptats plenament en una granja o masia, que tingui una bassa mes o menys gran, axó si, separats o independents d’altres animals propis de la granja.
Com a curiositat, en una Masia, vàrem veure que també hi vivia un pato arlekin propi d’Asia, (es van portar molts a Anglaterra i dels escapes alguns criant en llibertat, no esta clar si porten a terme l’emigració… )
Els ànecs collverd, se’l pot veure passar volant amb molta rapidesa i agilitat en grups nombrosos. Solen viure entre 20 i 30 anys.
El dia 30 d’0ctubre de 2013, vaig fer la presentació del que seria el Blog :
Fonts Natural, Aigua, Muntanya i Mes…,
gràcies a valuosa experiència de Julià Sanz qui em va ajudar a crear aquest Blog i animar-me a seguir amb ell.
Al principi i durant els primers mesos van ser articles esporàdics, amb poca experiència en el redactat , amb pocs seguidors i poques visites.
Mig any després d’iniciar el Blog, vaig decidir, que cada dia sortís un article de temes variats i que toqués una diversitat de temes sobre natura i medi ambient,
amb material fotogràfic bàsicament propi o dels col·laboradors, amb imatges actuals o antigues del meu Arxiu Rasola, realitzat durant mes de 45 anys de la meva vida.
Els temes, com molts seguidors sabeu, són, les Fonts naturals, Pous, Rius, Rescloses,
grans o petits pantans de Catalunya, Aiguamolls, Arbres, Horts,
Llegendes, Llibres recomanats, Refranys i Dites Populars, Itineraris o Rutes, Informació de temes actuals i un llarg etc.
Veient el gran interès pel Blog, vaig ampliar temes i els divendres, dissabtes i diumenges des de fa uns anys, publico dos temes en cada dia d’aquests.
Si l’actualitat o notícia ho requereix, en qualsevol moment he publicat algun article i en pocs minuts ha sortit al blog.
Amb aquests set anys han sortit 2.923 articles, amb més de 25.000 fotografies i imatges publicades, amb un total de més de 508.000 visites.
Des del Blog i amb l’aniversari d’avui, voldria expressar la meva gratitud als col·laboradors que ajuden voluntàriament aportant fotografies, a tota la gent que seguiu el Blog,
i molts sé que ho feu dia a dia, aquells que m’han donat informacions i dades amb les que poder ampliar o corregir alguna errada.
Per tant, entre tots vosaltres feu que segueixi aquets bloc.!
Amb aquest titular a mitjans del mes de juliol de l’any passat, alguns medis de difusió donaven la noticia de que La Trenca, ocell que hi ha molt pocs exemplars en llibertat, torna al Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.
La Generalitat de Catalunya amb l’Associació Trenca, van reintroduir deu polls d’aquesta espècie al parc, procedents del centre de fauna de Vallcalent.
Fotografia Generalitat de Catalunya
La Trenca és una espècie protegida, com diem està en situació crítica en desaparèixer per sempre, i que en el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà , no hi havia cap des de l’any 2002.
Des de l’inici del projecte de conservació i recuperació de la trenca, la Generalitat, amb el suport de l’Associació Trenca, ha reintroduit en total 580 exemplars en dos punts d’alliberament diferents, en la Plana de Lleida.
Us passo l’enllaç de l’Associació Trenca per si algú pot estar interessat amb el seu projecte per la conservació i protecció d’aquest ocell, personalment us aconsello que el visiteu, porten una tasca molt destacada en el medi natural sobre tot en aus :
L’entrada Parc Natural dels Aiguamolls, es realitza per El Cortalet, Carretera de Sant Pere Pescador, km. 13.6 de Castelló d’Empúries.El Parc Natural disposa d’un Centre d’Informació i Documentació, una estació meteorològica, un aparcament de pagament, entre d’altres serveis, cosa que garanteix una visita cultural, agradable, interessant i completa.S’estén des dels peus de la Serra de Rodes, fins a la desembocadura del Fluvià Vell, amb una superfície aproximada de 4800 ha.
És el segon Parc Natural més important de Catalunya.
Els Aiguamolls de l’Empordà són importants per a Catalunya i sobre tot en les migracions dels ocells, tenen una gran importància internacional com a refugi de moltes aus migratòries.L’interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs productius des del punt de vista biològic i, per tant, acullen un bon nombre d’espècies animals i vegetals.
Les millors hores per observar i gaudir dels ocells, són el matí i el capvespre,
i les èpoques en què hi ha més espècies són les de les migracions (març/maig i agost/octubre), encara que durant tot l’any s’hi poden veure espècies interessants.
La conversió dels Aiguamolls en Parc data de l’any 1983 i gaudeix de protecció legal com a Parc Natural.
Es una bona opció per anar i visitar el Parcdels Aiguamolls i gaudir d’un dia en Família o Amics.I se ‘es a la primavera i l’estiu, podeu anar a les platges properes a prendre el sol i fer uns banys.
Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
El Dia Mundial dels Aiguamolls o Dia Mundial de les Zones Humides es commemora el 2 de febrer.Us passo dades de la designació d’aquesta data :
El 2 de febrer, és la data en la qual es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls de 1971 a Ramsar (l’Iran).
Aquest conveni és el primer tractat al planeta relatiu a la conservació i l’ús racional dels Aiguamolls.
Aquest conveni va crear una llista a nivell mundial, coneguda com la Llista Ramsar, en la qual s’indiquen les zones humides del planeta que han de conservar-se.
L’any 2013 aquesta llista incloïa 2167 zones humides amb una superfície total de 208.518.409 ha de 168 països.
Amb motiu d’aquesta celebració cada any es realitzen actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten.
La importància de les Zones Humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l’aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen zones d’ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l’aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua i com a refugi de la vida silvestre.Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són :
Àrees naturals de prades humides, torberes, pantans, maresmes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, ullals d’aigua, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.
L’Estat espanyol es va adherir al Conveni de Ramsar el 1982, i fins a gener de 2012 ha incorporat a la Llista d’Aiguamolls d’Importància Internacional 74 zones humides amb una superfície de 303.090 ha.
A nivell estatal, destaquen :
Els parcs nacionals com Doñana (Huelva)
Las Tablas de Daimiel (Ciudad Real)
Llacunes com Villafáfila (Zamora)
Gallocanta (Saragossa).
A nivell català, la llista inclou :
El Parc Nacional d’Aigüestortes
Estany de Sant Maurici,
El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà,
L’Estany de Banyoles
El Delta de l’Ebre.
Cuidem dels nostres aiguamolls, una resposta al Canvi Climàtic !
Font de la informació: Viquipèdia i altres
Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
fonts naturals, aigua, muntanya i més 