Arxiu d'etiquetes: Bages

Avui coneixerem : La Font de la plaça Major de Balsareny (Bages)

Publicat el per
Respon

La Font de la plaça Major esta situada en dita plaça en Balsareny.

Us passo la seva historia:

  • La font commemora la gesta de l’arribada d’aigua, a partir del Llobregat, a la població.
  • Aquest fet s’esdevingué sota la iniciativa de l’alcalde Escalé.
  • L’aigua era conduïda a dues fonts.
  • Aquesta font, aixecada l’any 1903, es va treure del lloc original i s’hi restablí l’any 1980.

La font s’assenta sobre una base de pedra, enlairada sobre el paviment, formant una plataforma circular que fa de pica. D’aquí arrenca una columna prismàtica de vuit cares, de ferro colat, amb motllures als angles fins a una alçada d’un metre aproximadament. Un peveter, decorat amb cadenes, rostres de personatges de factura clàssica i una imitació de flames, corona la font.

La Font de la plaça Major és una obra del municipi de Balsareny (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels Garcia – Carpintero

Un Hort diferent – Els Horts de Sant Fruitós del Bages

Publicat el per
Respon
la Sagrera.

Els Horts de Sant Fruitós, estan en la part antiga del poble, en el barri conegut com la Sagrera.

El Torrent Bo passa per el costat de la Sagrera s’ha de fer per tant per arribar a bona part dels horts tot travessant aquest torrent per un petit pontarró.

Torrent Bo

Actualment aquest tram del torrent a tocar de la Sagrera es troba parcialment canalitzat per evitar crescudes desprès d’una pluja forta.

l’Horta de Sant Fruitós.

El seu pas permet regar tota la zona coneguda tradicionalment com l’Horta de Sant Fruitós.

L’existència d’aquest torrent es manté encara en la vida de l’horta de Sant Fruitós.

A poca distancia més avall, al finalitzar la zona de l’Horta, al costat del mas de La Sala,

dit torrent desguassa al riu d’Or, del qual passa a formar part fins a la seva confluència amb el riu Llobregat.

Són uns horts molt ben parcelats i creiem que amb un bon rendiment de verdures i fruites,

gracies per varis motius, el constant treball dels pagesos,

l’aigua del Torrent Bo, que en canals i recs fant la distribució equitativa per poder regar.

I per últim, que la regulació de l’aigua esta tal com veiem en aquest cartell.

Us passo aquest enllaç sobre l’aigua pels regants :

https://www.santfruitos.cat/actualitat/noticies/l2019ajuntament-de-sant-fruitos-de-bages-proporciona-aigua-als-regants-dels-horts-de-la-sagrera

L’Ajuntament regula la disposició dels ciutadans l’ús d’horts per al conreu a La Sagrera – Riu d’Or :

https://www.santfruitos.cat/actualitat/noticies/l2019ajuntament-de-sant-fruitos-de-bages-posa-a-disposicio-dels-ciutadans-l2019us-d2019horts-per-al-conreu-a-la-sagrera-2013-riu-d2019or

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Roc i Capella de Balsareny (Bages)

Publicat el per
2

La Font i la Capella de Sant Roc, estan situades a la sortida de Balsareny al costat esquerd del pont abans de creuar el riu Llobregat.

La Font de Sant Roc, esta al costat de la canal dels Manresans, es d’aigua de xarxa urbana.

Tant el nom de la font i la paret on hi ha l’aixeta polsador, esta feta per un trencall de rajoles de colors.

L’aigua cau a una petita pica rectangular.

Disposa d’uns seients de pedra a cada costat i la Capella.

Test i Fotografies: Ramon Solé

Sínia de Cal Batista de Castellnou de Bages (Bages)

Publicat el per
Respon

La Sínia de Cal Batista esta al costat del camí de Santpedor a Castellnou al nucli antic, a 62m a l’Est de Cal Tatxeta.

Us passo l’historia de la Sínia:

  • La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l’hora d’extreure aigua.
  • S’introdueix a la península ibèrica en època andalusina.
  • Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.

Sínia ubicada a l’interior d’una edificació, amb la coberta a dos vessants, propera al riu d’Or. Les parets són de pedra lleugerament treballada i argamassa, mentre que als eixos entre façanes hi trobem carreus.

Als murs es poden apreciar unes petites obertures a mode d’espitlleres. També hi ha un cos adossat a l’edificació, posteriorment, semblant a un corral.

La sínia és una: “màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou” http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª. Àngels  Garcia – Carpintero

Montserrat, muntanya amb silueta

Publicat el per
Respon

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l’Anoia i el Baix Llobregat.

És força prominent i té un paper destacat en la tradició catalana, entre altres motius gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques que han estat valorades estèticament de manera positiva.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es h_01.jpg

És un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.237,9 m del cim de Sant Jeroni, sent aquest pic el lloc més alt de l’Anoia i del Bages.

Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.237 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l’erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles.

A les seves entranyes, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

Montserrat ha estat vinculada a l’espiritualitat. A part del monestir i la Santa Cova, la muntanya conté un bon nombre de petites esglésies i d’ermites, com Santa Cecília, Sant Benet, Sant Joan, Santa Magdalena, Sant Miquel i Sant Jeroni.

El Massís de Montserrat va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la seva conservació.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Sínia de Castellnou de Castellnou de Bages

Publicat el per
Respon

La Sínia de Castellnou esta situada a prop del camí vell que va de Santpedor a Castellnou al nucli antic. A 95m de l’Ajuntament, tocant al riu d’Or.

Us passo la seva historia:

  • La sínia és un dels mecanismes més freqüents a l’hora d’extreure aigua.
  • S’introdueix a la península ibèrica en època andalusina.
  • Arribarà als comtats catalans durant el segle XI.

Sínia construïda aprofitant el desnivell del terreny, tocant al riu d’Or. A la zona del desnivell es pot apreciar un cos de forma circular fet amb pedra seca (els carreus estan enfalcats per pedres més petites).

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_5042_02.jpg

Sobre aquest cos trobem un cobert de dos aiguavessos amb la teulada feta de teules ceràmiques, però amb un afegit d’uralita a sobre més recent. Les parets que sostenen la coberta són de pedra i argamassa, i conserven part de l’arrebossat. Una llarga biga de fusta va de paret a paret del cobert i sosté l’eix de ferro on es lligava l’animal.

La sínia és una: “màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Cabrianes de Sant Fruitós de Bages

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada a les Fonts

Aquesta font esta situada en el paratge de Cabrianes de Sant Fruitós de Bages,

a tocar de la carretera BV – 4512, en un petit espai amb arbres i vegetació.

Com totes els edificis de les rodalies, la font està en un estat d’abandó i runes

i envaïda de vegetació.

L’estructura d’obra es de semi-circumferència i amb banc de pedra al costat.

Desconec com deuria ser la sortida de la font.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Aus de Sant Llorenç de Munt i l’Obac

Publicat el per
Respon

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Té una superfície protegida de 13.694 haectàrees repartides entre les comarques del Bages, el Vallès Occidental, el Moianès.

Els seus cims principals són el Montcau (1.056,7 m) i la Mola (1.101,9 m),[2] on hi ha el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac forma part de la Xarxa d’Espais Naturals gestionada per la Diputació de Barcelona. L’interès paisatgístic, biològic i cultural del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac va justificar la seva creació com espai protegit, per fomentar l’ús racional del territori i fer possible l’aprofitament ordenat dels seus recursos.

Les aus representen el grup més nombrós dels vertebrats del massís. Les més comunes són la merla (Turdus merula), el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el pit-roig (Erithacus rubecula) i les mallerengues (Parus spp.), que hi crien.

A les parts baixes del massís hi abunden el pinsà (Fringilla coelebs), la cadernera (Carduelis carduelis), els sits (Emberiza spp.), la puput (Upupa epops) i el tord (Turdus philomelos), que nidifica en un dels seus límits més meridionals a la Península.

De tant en tant, apareixen al cel alguns rapinyaires com l’àliga perdiuera (Hieraaetus fasciatus), astors (Accipiter gentilis), esparvers i falcònids; molt excepcionalment es poden contemplar voltors (Gyps fulvus) i, potser, l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), extints ambdós com a nidificants.

També cal remarcar la presència d’algunes parelles de ducs (Bubo bubo), que han desaparegut en gran part d’Europa, mentre que aquí són presents encara en els penyals més feréstecs de les canals.

Bassa d’aigua

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Plataners de la Fabrica de Sant Benet de Sant Fruitós del Bages

Publicat el per
Respon

La fàbrica de Sant Benet és una antiga fàbrica tèxtil i colònia bàsica al peu del riu Llobregat, al sud-est del municipi de Sant Fruitós de Bages, a tocar amb el terme de Navarcles, el nucli del qual té més a prop.

Hi ha la casa de l’amo, en el seu voltant trobareu uns grans i centenaris plataners.

Avui en dia formant part del conjunt d’arbres del Parc.

Grans i sans, que a l’estiu fan una ombra gràcies a les seves amples fulles.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Per Vacances : Un Bany a la Riera de Merlès

Publicat el per
Respon

IMG-20160529-WA0006_01La Riera de Merlès, podríem dir que és casi un riu, per l’abundor d’aigua i per la seva llargada, donat que passa per les comarques de : Ripollès, Berguedà, Osona, i Bages.IMG-20160619-WA0021_01La Riera de Merlès, neix en els Rasos de Tubau, a prop de Sant Jaume de Frontanyà, per anar a desembocar al Llobregat.IMG-20160529-WA0002_01Amb la particularitat que en el seu curs va per indrets naturals i poc habitats.IMG-20160529-WA0000_01Hi ha llocs molt feréstecs, com gorgs, saltants i congostos, que ens invitaran a l’estiu a fer segurament un bany, axó si,  amb precaució.IMG-20160619-WA0016_01Trobarem mes d’un saltant que podríem dir que és artificial, donat que son gracies a la preses d’alguna Resclosa, que en el seu dia portava l’aigua per una canal al Molí.IMG-20160619-WA0019_01IMG-20160529-WA0001_01D’aquest i molts en runes en trobarem durant tot el seu curs. Va ser una riera molt productiva en el seu moment  amb els Molins Fariners i altres.IMG-20160619-WA0020_01Punt de partida de molts itineraris o rutes a poder fer, visitar ermites o Santuaris, anar a Fonts naturals, o poder fer un bon àpat en els Restaurants propers a la riera de Merlès.IMG-20160529-WA0003_01Descansar a un Càmping o Casa Rural de les rodalies… o en algun Hostal o Hotel de les poblacions properes a aquesta riera.IMG-20160529-WA0004_01Per últim, la riera de Merlès, te les seves pròpies llegendes, sobre Dones d’Aigua i Bruixes… hi ha rutes properes a poder fer…, us destaco la del Municipi de Prats de Lluçanès.WA0002b_01IMG-20160619-WA0017_01Us passo un enllaç on podreu tenir mes informació de la Riera de Merlès.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Riera_de_Merl%C3%A8s

IMG-20160619-WA0018_01Si voleu fer un bany, recordeu  :

Prevenció a un possible accident, respectar tot el Medi ambient, No fer foc, No tireu deixalles, bona convivència amb altres visitants de la Riera de Merles…. i gaudiu de l’estiu !!!…

IMG-20160619-WA0022_01

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia