Molí de Constantí en Constantí

El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles  i a la dreta del riu Francolí.

Us passo la seva historia:

  • L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
  • Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
  • A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
  • Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
  • Després va ser arrendat per Milta, el 1688
  • L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
  • Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
  • Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.

Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.

El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.

Generalment s’utilitza per moldre blat.

El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.

El Molí de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

El rec d’en Teixidor, el rec de ca n’Hort, el safareig i la Font dins de Banyoles

La ciutat de Banyoles, fins fa poc, ha estat tradicionalment dividida entre la vila i el terme.

Al terme es vivia de manera diferent a com ho feien els habitants de la vila. Eren majoritàriament pagesos que residien en terres disperses o en masos.

Mas Teixidor

Un mas era un territori que menava una família i comprenia la casa d’estatge, la cort, l’hort annex, les terres i les vinyes.

Can Horts

Conreaven vinyes, arbres fruiters, blat, ordi, civada, mill, cànem, lli i llegums. Criaven vaques, bous, porcs, muls, cavalls, xais i aviram. Pagaven, en festivitats assenyalades de l’any, unes prestacions senyorials a l’abat, o altres oficis dependents del monestir, per les seves terres i cases. Solien ser treball personal, gallines, ous o altres espècies.

El rec d’en Teixidor és, juntament amb el rec de ca n’Hort, són dels primers que es van construir per regular el cabal de l’estany,

permetent el desguàs i regulant la sortida d’aigua mitjançant bagants regulables.

Aquest recs, passant a tocar les cases de Banyoles.

En un tram, podrem conèixer una antiga Font.

També així com un vell safareig, que agafava l’aigua del rec,

on les dones de la Vila anàvem a rentar-hi la roba..

Per últim, cal destacar la Creu de Terme:

Us passo una curiositat:

En resum, podeu fer una visita per diferents punt de la Vila de Banyoles, amb recs, fonts i safareigs que us encantarà.

Recull de dades: Banyoles Cultura, Territori Rural i Ajuntament de Banyoles

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – Els Tres Pins de Moja d’Olerdola

Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.

S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.

Historia:

  • Els anys 1950, el replà del pins i del pati de l’escola actual havien estat les antigues eres per a batre el blat.
  • Avui però, els pins han esdevingut un referent local.

Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.

Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.

Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Dites i Refranys del mes de Maig

Maig calent i humit, fa el pagès ric

Maig, juny i juliol qui no pesca sardina és perquè no vol

Maig, l’olivera florirà i el blat granarà

El maig comença amb una creu, i qui s’hi casa en té dues

El maig cova l’herba i el juny la treu

El maig de fam fa desmaiar

El maig deixa l’ordi granat i el blat espigat

El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc

El maig és dolent, si sant Isidre no punxa

El maig fulla i herba ens donarà, i si no ens dóna herba, fulla sí que ens en darà

El maig gemat fa el bon blat i l’agost fa el bon most

En maig, cada gota, un raig

En maig, com vaig

En maig, conforme t’alces, te’n vas

En maig, conforme vaig, vaig

En maig, el bon pagès de llaurar deu estar llest

Fang de maig, espiga a l’agost

Flor d’oliver pel maig, oliada per a tot l’any

Flor de maig, me’n vaig

Flor de maig, me’n vaig, me’n vaig

No és bon maig si no deixa la bassa plena

Les herbes de maig, totes tenen gràcia

Les herbes del maig dels rucs fan cavalls

Recull de Dites i Refranys : Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Refranyer sobre l’aigua del mes de gener i altres

Aigua al gener, omple bótes i graner i la pica de l’oli també

Aigua al gener, tot l’any va bé

Aigua de gener emprenya l’oliver

Aigua de gener mata l’usurer

No diguis d’aquesta aigua no en beuré, per tèrbola que sigui.

Aigua de gener, millor que la de febrer 

Aigua de gener omple la bóta, la gerra i el graner

Cadascú tira l’aigua al seu molí i deixa en sec el del veí.

Aigua de gener omple ses bótes i es paner

Aigua de gener per tot camp va bé

Aigua de gener prenya l’oliver

Guarda’t d’aigua que no corre i de gat que no miola.

Aigua de gener, porta el blat al graner

Aigua de gener, sempre fa bé

Aigua de gener, tot l’any va bé

Aigua del gener, poc blat al graner

L’aigua fa la vista clara

L’aigua al gener, omple el graner i emprenya l’oliver

L’aigua de gener cucala sol ser

Pluja de Cap d’any, duu mal averany  

El mal any entra nedant  

Gener amarat, mig any assedegat 

Aigua de gener, barba d’or al pagès

Aigua de gener, blat en la sitja i vi en el celler

Aigua de gener, bona pel sementer

Pel gener boires, pel maig pluges fortes 

Si pel gener plou, es desperta el cargol 

L’aigua sempre corre cap avall.

Recull : Refranyer i Costumari Català

Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Ruta de les Fonts del municipi de Navata

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Navata és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental. Té grans camps de cereals, sobre  tot el blat, oliveres i terreny planer amb pinedes. També ramaderia bovina, porcina i aviram.Us aconsello des del blog fer un recorregut  que és fàcil a nivell de família,  La Ruta de les Fonts Naturals de Navata.Us passo un recopilatori d’algunes de les fonts que podeu visitar en aquesta Ruta :

  • La Font de Mas Guives
  • La Font de l’Arbre Pescol – Moragues
  • La Font de l’Arbre BerocaAquest recopilatori va ser fotografiat fa anys en rere, que vaig ser invitat per un grup de gent que va promoure el respecta i la recuperació de les fonts naturals del seu municipi de Navata i que va dedicat a ells.!

 

 

 Text i Fotografies  – Arxiu Rasola : Ramon Solé

Poema : Les roselles

Vora els camps sembrats de blat,

amb humilitat ja despunten

les primeres roselles,

les que any rere any

ens regala la nova primavera.

Que en són, de boniques i tendres!

Que boniques, les roselles,

vora els camps sembrats de blat.

Quin goig que fan!

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà