Mina de can Querol de Polinyà

La Mina de can Querol esta a prop de la Ronda de Salvador Allende, entre el camí de la Serra i el de can Rovira. Paral·lela al torrent de can Rovira de Polinyà.

Mina d’aigua que discorre paral·lela al torrent d’en Rovira, a l’altura de la casa homònima.

Es tracta d’una construcció subterrània construïda amb volta de mig punt de maó i presenta el sòl rebaixat.

Actualment només són visibles les casetes de les bombes instal·lades per desviar l’aigua.

Es coneix que el sector de tramuntana, el que dóna a la urbanització de can Rovira, es troba tallada per diferents punts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer Major de Cercs

Font molt senzilla, amb paret ovalada en la part superior, hi ha una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica més aviat gran.

Aquesta font esta davant de la casa coneguda com a can Rovira, que havia sigut un hostal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Mare de Deu de Polinyà

Per accedir a la Font de la Mare de Deu en Polinyà, us cal que aneu al carrer de Ramon Llull, concretament on se acaba el carrer,

i en el camp baixar unes escales de fusta a prop del torrent,

cal traspassar a l’altra costat de la pista de terra ( conegut com a carrer 10),

trobareu uns bancs de fusta

seguiu, i a poca distancia veureu la font.

Es molt senzilla, esta formada  per una paret, on d’un tub surt l’aigua, al centre unes rajoles de colors verd i groc, estan per decorar-ho.

No hi ha pica, sols 2 totxanes grosses a nivell del terra per posar a sobre les garrafes.

L’aigua va a una reixa, al costat passa el torrent de can Rovira.

No te “Garantia Sanitaria”, tot l’any disposa d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Tres llegendes de la Roca d’en Pla de Sant Hilari Sacalm

Primera Llegenda

Conta la llegenda que pujant cap a la Roca d’en Pla per la drecera hi havia una gruta. L’entrada d’aquesta es trobava situada a la part posterior de la roca que hom anomenava dels Encantats, situada gairebé al capdamunt de la drecera, a mà dreta. Segons comenten les males llengües, a partir de les 12 de la nit se sentien els cants de les nimfes que suposadament vivien i dormitaven dins la gruta.Molts hilariencs eren coneixedors d’aquest fet i pel poble es va començar a dir que si algú entrava a la gruta abans de les dotze de la nit  era probable que en sortís amb quelcom de valuós, però, això sí, havia d’entrar-hi sobretot abans de les dotze de la nit. Sembla ser que si aquest fet succeïa era no s’havia de mirar allò que hom s’emportava fins haver passat el rierol que travessava pocs metres abans d’entrar al poble.

A bona hora una minyona hilarienca va entrar a la gruta i en va sortir amb el davantal ple de vés a saber què. Evidentment coneixia la història, i molt bé sabia que no li era permès de fer el tafaner, però la seva curiositat la va trair abans d’arribar al rierol. Així doncs, el que va observar fou un munt de sègol. Va esclarissar-lo amb la mà per veure si hi havia alguna cosa més i va observar quatre puntets que brillaven. Sembla ser que si la minyona no hagués fet el que no tocava, en travessar el rierol el sègol hauria esdevingut or…

Segona Llegenda

Des de temps immemorial, fins fa pocs anys, a la mort de la mestressa de Can Rovira, última supervivent de la família, unes tovalles es col·locaven a l’altar que s’erigia davant la casa la diada de Corpus.

Es diu que les tovalles eren dels Encantats que habitaven en un palau sota terra, en el lloc de la Roca d’en Pla.

la Roca d’en Pla.

Un dia que els Encantats tenien les tovalles esteses a les roques, va passar per aquell indret l’hereu de Can Rovira i, en veure-les, se li va ocórrer agafar-les, marxant a més córrer cap a casa seva.

Els Encantats, que ho van veure, el seguiren per empaitar-lo, i ja quasi el tenien quan començaren a dringar les campanes de Sant Hilari, que tocaven a ànimes. Els Encantats van cessar la persecució, però cridant ben fort li digueren :

Guarda bé aquestes tovalles, ja que tot aquell qui les conservi mai no podrà ésser pobre.

En efecte, a Can Rovira foren un dels propietaris més forts de Sant Hilari.

Tercera Llegenda

La llegenda de la Roca d’en Pla diu que cada any, per la nit de Sant Joan, s’obre una escletxa. D’aquesta en surten tot de bruixes que aprofiten la nit per fer maldats tot donant una volta per l’indret arribant fins a Matagalls.Un cop s’acaba la nit, tornen al seu amagatall fins l’any següent.

Informació :

La Roca d’en Pla és una muntanya de 903 metres que es troba al municipi d’Arbúcies, a la comarca de la Selva. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 298103001). Al costat mateix hi ha l’Ermita del Nen Jesús de Praga.

la Roca d’en Pla i l’Ermita del Nen Jesús de Praga

 

 

Recull de les Llegendes i Fotografies antigues : Ramon Solé

Com era la Font de can Rovira de Sant Fost de Campsentelles ?

La Font de can Rovira, la seva ubicació era en el torrent de Sant Ponç, sota de la masia de can Rovira de Sant Fost Campsentelles, ara és una Hípica i Restaurant, s’accedeix per la carretera de Sant Adrià a la Roca, BV-5001. Fa uns mesos en rere, vaig estar en aquest indret. En l’actualitat és un fondal molt brut de vegetació i és fa ara com ara difícil de localitzar tant la Font com la bassa.En les imatges, veiem la font fotografiada durant l’any 1983, es veu com una petita mina i la paret on hi havia la font. Per aquella època no hi rajava aigua. Axó va fer que la gent no anés, i amb els anys transcorreguts la vegetació no permet accedir-hi.Aquesta font passarà a ser un record per la gent gran que anava a fer fontades per els boscos de les rodalies…o be , quan s’esbardissi la zona del torrent, podrà tornar a ser visitada… !

 

Dedicada a l’Amic de les Font : Enric Costa (Encos)

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)