Pou de glaç de Can Donadeu de Sant Fost de Campsentelles

El Pou de glaç de Can Donadeu és un conjunt monumental que inclou un gran edifici amb torre quadrada adossada, basses i mines d’aigua.

Està situat al sud-est del nucli de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), molt a prop de la masia de Can Donadéu.

Actualment es troba als terrenys de la pedrera CANRO, S. L. amb l’imminent perill de destrucció

Historia:

  • Al parer d’alguns autors, els quals presenten un document escrit per un cartoixà de Tiana datat l’any 1718, el pou de glaç de Can Donadéu va ser construït a finals del segle XVI o inicis del segle XVII per ordre dels monjos de la cartoixa de Montalegre.
  • Aquests mateixos autors afirmen que l’any 1740 el pou era propietat d’un ciutadà de Barcelona anomenat Elias.
  • El 1936, Salvador Pibernat escriu del pou de glaç el següent: «Per allà l’any 1740 era propietat d’un tal Elias, ciutadà de Barcelona…
  • Pròpiament no és un pou, sinó un edifici rodó, fet d’obra, al pla de la terra i parets amunt, cobert per una volta en forma de mitja taronja. En les parets hi ha obertures per on es tirava el glaç i pel costat que mira a Montcada, la muntanya serveix d’esperó. Els fonaments són fets al pla d’unes feixes de terra molt obagues, a la davallant de les muntanyes.»
  • «Per a treure el glaç se servien d’una mina oberta al pla dels fonaments, aquesta mina tenia un canaló que conduïa una aigua fresquíssima que sortia del pou.
  • Avui l’entrada està tapiada a causa dels abusos que gent poc escrupolosa i inculta, feien en tals excessos que àdhuc amenaçaven destruir l’obra.»
  • «El glaç que tiraven al pou era de l’aigua que es glaçava a unes barres i al safareig que encara hi ha a prop del pou.»
  • El que sí que és gairebé segur és que ja s’explotava a l’edat mitjana.
  • El seu gel s’exportava a Barcelona durant l’estiu.
  • Sabem que el 1718 va produir 1233 càrregues de gel.
  • A un article anònim de 1937 trobem aquesta referència: «Lo pou de Elias (vulgarment anomenàt de Casa Donadeu) en lo terme de Cabanyes: Es Pou molt ben fet, que tè de circol 320 palms, y de alsada 75 pls. Hi ha una Escala á rams arrimada a la paret forana del Pou. Si se podia umplir de Glas hi cabrien de quatre a 5000 Carregas; Però en lo Ivern del any 1766, que feu tant grandíssim fred, que los vells no avian vist igual, sols se pogueren empohar 18 pls de Glas (per ser 2 pls mes alt de la primera finestra, que es á la alsada de 16 pls): Y tret en lo principi del Estiu començànt à 4 de Maig, se tragueren la poquedat de 572 Carregas, y ½ de Glas: Y en vista del sobre referit clarament se veu, no es de servey per lo Abast.»
  • L’any 2004 es van publicar una descripció detallada amb fotografies i un plànol topogràfic on esmenta que l’alçada del pou és de 21 m i el seu volum teòric total és de 2617 m³… Per sobre del pou hi ha una gran bassa rectangular de 34,4 × 15,3 m útils i de 3,9 m de fons (uns 2000 m³).
Viquipèdia

El pou de glaç és de forma cilíndrica i està construït aprofitant el pendent del terreny.

Bassa

Té un diàmetre de 14 metres i una alçada de 21 metres. Està cobert per una cúpula de maons coberta de vegetació.

Els murs són de maçoneria de pedra rústica, i trobem també voltes de maó i grans lloses planes que cobreixen alguns sectors de l’edificació.

El pou té adossada una torre de planta rectangular amb una escala interior que comunica, a través de finestres, les diferents seccions i alçades del pou.

Les parets interiors del pou estan arrebossades i en algun sector s’aprecia la roca mare. Entorn del pou s’aprecien altres estructures associades a la producció de gel, com per exemple la galeria d’una mina d’aigua excavada a la base del pou, una gran bassa rectangular de 34,4 x 15,3 i 3,9 m de fondària i finalment una altra bassa de mides inferiors.

El Pou de glaç de Can Donadeu va ser Declarat BCIL (bé cultural d’interès local) l’any 2021, el pou de glaç consta a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Javier Aranda “Randy” i Lina Aguasca

Parc de les Palmeres de Corbera de Llobregat

El Parc o Jardí de les Palmeres està situat entre els carrers de Raval i del Carme de Corbera de Llobregat.

Abans de ser municipals, els jardins pertanyien a la finca coneguda com a cal Suís.

Antigament havien estat denominats com a «Jardins de Cal Suís».

El 1986 l’Ajuntament de Corbera va comprar els terrenys, la casa va ser enderrocada a causa d’un expedient de ruïna i es va acabar d’eliminar totalment mitjançant l’execució del projecte d’urbanització el 1988.

El 1987 van ser inaugurats els jardins rehabilitats i munipalitzats.

Es conserven diferents elements ornamentals provinents de l’antiga finca.

Jardí urbà o parc amb característiques entre clàssic i romàntic.

Disposa de tres accessos: pel carrer Raval, pel carrer del Carme i per la prolongació del carrer del Carme.

Té un considerable desnivell que se salva mitjançant camins en pendent.

Conté un mirador format per un espai circular amb baranes i

columnes dòriques que sostenen una cúpula revestida de teules de ceràmica esmaltada.

Hi ha abundant vegetació, amb les següents espècies:

Palmeres (phoenix canariensis, phoenix dactilifera, washingtonia filifera), coníferes (abies masjoarmi, cedre de l’Himàlaia o cedrus deodara, cupressus maccrocarpa, xiprer de lambert, pinus pinea, taxus baccata), fulla persistent (eucaliptus globulus, quercus ilex, ilex aquifolium) i fulla caduca (acer negundo, alnus glutinosa, catalpa bignonioides, cercis siliquastemun), entre d’altres.

També té un petit escenari que permet la celebració de diferents tipus d’espectacles,

i un espai habilitat pels jocs infantils.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de l’ermita de Sant Ramon del municipi El Catllar

Per anar al Pou de l’ermita de Sant Ramon, cal des d’El Catllar, seguir el carrer de la Font, continuar per l’antiga Fabrica, avui en dia abandonada, el camí ara fa una certa pujada fins a l’ermita de Sant Ramon que us quedarà a l’esquerra.

Front mateix de l’entrada de l’ermita, hi ha el pou molt ben conservat. Es d’estructura quadrada amb una petita cúpula, l’accés esta tancat per una portella o finestra de reixa.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Torre d’Aigua i la Font de la carretera de Montcada de Terrassa

La Torre d’Aigua amb la Font està situada dins d’una illeta en la carretera de Montcada amb confluència amb el carrer de Topete i per la carretera de Rubí. Es coneguda com la Torre de la mina pública i font de les quatre carreteres.De fet La Torre tenia la important funció del repartiment d’aigua a cases, tallers i sobretot indústries, estem parlant  de mitjans del segle XIX, quant les cases particulars no tenien subministrament d’aigua directe.Es una mostra de les moltes Torres d’Aigua que estaven repartides en la part antiga de Terrassa, i que ja n’he destacat alguna en articles en 2019.Aquesta, com la majoria fou construïda a cavall entre finals del segle XIX, principis del segle XX per donar pressió a l’aigua potable que havia d’abastir als habitatges de l’entorn.Abans de la remodelació d’aquest sector, estava situada a la cantonada de la carretera de Rubí i Montcada, adossada a una mitgera d’habitatge, amb una font a la part inferior ; al voltant de la font hi havia un quiosc de venta de queviures, que va ser enderrocat al 1962, amb el conseqüent abandonament de l’espai.Aquesta torre de repartiment d’aigües té la particularitat de tenir incorporada al seu basament una font publica que en altres de terrassa no en tenia; d’aquesta arrenca la torre, coronada per una cúpula recoberta d’escames ceràmiques de colors i una cornisa amb merlets, que sobresurt de l’habitatge de la carretera de Rubí al qual està adossada.El plumero i la font, que són propietat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, van ser restaurats l’any 1993 i en l’any 2011.Torre d’Aigua i la Font és una construcció protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i blog de les biblioteques públiques de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font del camí nou de Colomers

Avui com cada diumenge, us presento dos articles

La Font del camí nou, esta situada en el citat carrer amb cantonada amb el carrer dels Horts, a Colomers.Es una font en forma quadrada i amb cúpula punxeguda, en el costat que dona al carrer, hi ha la aixeta i una pica, enrajolat de tot de color verd.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador – Col·laboradora del Blog

Nota : Avui finalitzem els articles dedicats al Municipi de Colomers