Per anar a La Font del Lledó, cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, abans del Km. 10, seguir pel camí a mà esquerra, continuar 500 mt, aparcar el vehicle i entrar per un tancat de fusta, i al fons de l’explanada veureu la font.
Historia:
A la font del Lledó tenia lloc la Tornaboda, la festa de cloenda de la Festa Major de Puig-reig que es celebra per Pasqua Granada; la gent s’hi aplegava per dinar i a la tarda tenia lloc un lluit concurs de Sardanes.
La font del Lladó, una de les més populars del terme municipal de Puig-reig i de Casserres, es prou generosa com per fer néixer la riera del mateix nom.
A començaments del s. XX fou condicionat l’entorn com a zona d’esbarjo i lleure,
creant un espai interior empedrat que permet accedir a la font amb comoditat a partir d’unes escales.
Els murs fets amb pedra polida i de grans proporcions, sostenen els margues i delimiten l’espai de la font, que també compta amb un dipòsit d’aigua que ajuda a mantenir la seva regularitat.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal, unes escales hi porten.
Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d’aigua tot i que en bon estat de conservació.
El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora.
Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n’oculta el parament.
Tot i així aquest arrebossat s’ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l’estructura, quedant a la vista restes de l’antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat).
El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals.
A un dels extrems de l’estructura s’observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d’aigua que ompliria d’aigua neta el safareig.
Observacions:
Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d’una protecció específica.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,
cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,
allí baixar pel costat d’una casa per unes escales
fins al Torrent de la Font Clara.
Historia:
D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.
Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.
La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.
L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.
L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.
L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.
La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Per anar a la Font de L’Aixeta, que de fet són dos sortides d’aigua, una en front de l’altre, us cal que aneu per la carretera de BP-1241,
abans de sortir de Sant Llorenç Savall direcció a Gallifa, a ma dreta hi ha l’Avinguda de Catalunya, i el Parc que porta el nom de la Font de l’Aixeta.
Aquesta font, cal baixar unes escales que porten al torrent Mico i a les dues fonts.
Per evitar que l’aigua que circula pel torrent inundi el petit paratge , aquest disposa d’un bassal o paret per frenar l’aigua i canalitzar-la.
La font de la dreta l’aigua raja per un broc de ferro i cau al terra formant un bassal i per una petita canal desaigua al rec del torrent.
La font de l’esquerra queda més elevada sobre que l’anterior, l’aigua raja broc de ferro dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952, recull l’aigua una pica i d’allí va per una petita canal on desaigua al rec del torrent.
L’entorn ha estat arranjat en diverses ocasions, la darrera l’any 2007.
Sempre ha sigut un lloc on la gent ha anat a buscar aigua, de passeig o a fer un àpat.
La Font del pont vell està situada a tocar del pont vell al costat de les escales i sota de l’accés que ve del passatge Daró de la Bisbal de l’Empordà.
Es una construcció moderna de fa pocs anys, cal destacar que l’aigua surt d’un tub a sobre de la pica i que cau al polsar un botó situat en la paret.
La restant d’estructura es metàl·lica, disposa d’una petita plataforma plana que pot fer de seient en un costat.
Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,
seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.
Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,
seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,
fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.
L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert
i que desguassa al riu.
Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.
Al costat de la font, està el Saltde Dalmau que dóna nom a l’entorn;
es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.
Per anar a visitar La Font de l’Espardenyera, us cal que aneu a la urbanització del mateix nom en el terme municipal de Terrassa a tocar al de Matadepera;
caldrà que agafeu el carrer de la font que es sense sortida, a la dreta veureu un cartell que us indica que agafeu unes escales i per entremig de les tanques de dues finques particulars i a pocs metres més avall ja estareu a la Font de l’Espardenyera.
La font ben arranjada, amb un filat a mà esquerra i a la banda dreta del mur és on s’hi ubica la mina, visible a través de l’obertura tancada per una reixa de ferro
Disposa d’un broc d’acer inoxidable, l’aigua que cau a un enreixat de ferro arran del terra.
Disposa de dos bans d’obra.
Com totes les fonts del municipi, es considerada no apte pel consum humà.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 