De Font de Canaletes sols hi ha una, la de Les Rambles de Catalunya, coneguda internacionalment i punt de reunió i celebracions. Però de models iguals en podeu trobar a diferents punts de Barcelona i a poblacions Catalanes.
Un exemple es la font situada en Rambla Just Oliveras en el numero 18, de l’Hospitalet de Llobregat, es iguala a la de Canaletes, però amb l’escut de la ciutat.
Text i Fotografies : Ramon Solé
De la Font de l’Aplec de Sant Fost de Campsentelles, sols hi queda el record de la gent gran de la població i una destacada alzina que en el seu dia us vaig presentar en l’apartat d’Arbres d’aquest mateix Blog.
Concretament, aquesta font era a prop de la carretera B-500 al costat esquerd del carrer Buxó Baliarda a prop de l’església, on ara hi ha al parc Central.
A finals del segle passat quan es va fer una important remodelació del parc Central, es va decidir eliminar-la.
Era una font molt apreciada per la gent, a pesar que fora una construcció en els últims temps molt senzilla, un tub, una pica i el desguàs que donava directament l’aigua a la riera.
Les fotografies antigues de la Font de l’Aplec, foren fetes en la dècada dels anys 80 del segle passat.
Text i Fotografies : Ramon Solé i Arxiu Rasola
A mitjans del segle passat va ser la Font de la Riera de Sant Feliu del Racó una de les més notables de les rodalies del riu Ripoll.
Qualsevol dia, sobre tot els festius i a l’estiu, era un bon lloc de reunió familiar i es considerava una aigua excel·lent,
sortia de vàries brocs uns abundants dolls d’aigua.
Un tub metàl·lic penjat per sobre del riu Ripoll anava fins a l’altre cantó a peu de carretera,
era per carregar l’aigua que portaven a vendre a Sabadell amb furgonetes.
Per anar a aquesta font, cal sortir de Sant Feliu del Racó per la carretera B-124,
al poc trobareu un banc per seure, a mà dreta, en una petita esplanada
i en uns metres trobareu un sender amb unes escales de pedra que baixa al fons del riu Ripoll, on trobareu la Font de la Riera.
Us passo l’enllaç de Trails Dant Llorens, on podeu veure com està actualment :
http://trailsantllorenc.blogspot.com/2011/12/font-de-la-riera-sant-feliu-del-raco.html#.YBlJ5jFKjIU
Cal dir que en moltes ocasions el camí de baixada el podeu trobar molt tapat per la vegetació fent difícil seu accés.
Nota : Des de finals de Març, es pot novament accedir a aquesta Font, que ha estat arranjada per l’ajuntament de Castellar del Vallès.
Recull de dades i adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Arxiu Rasola i Google
I Font de la Riera, Sant Feliu del Racó, juliol de 1960 : Maria Soldevila
Riudaura és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Es troba a l’extrem occidental de la Garrotxa, al límit amb les comarques d’Osona i el Ripollès.
El terme municipal té una extensió de 23,6 km² i queda aïllat d’Olot pel Coll dels Morts i de Vallfogona per la serra de Puig Estela. La vila és al centre de la vall i està situada a 572 metres d’altitud.
Una vegada estigueu a Riudaura, per visitar la Font dels Barbers, cal sortir a peu per un camí que trobareu al costat del centre cívic, a sota de l’església,
en la zona de jocs infantils gireu a la dreta direcció cap el riu.
El camí fa una davallada, deixareu el poble a l’esquena,
passareu el riu Riudaura per el pont, tot seguin senyals grogues
desprès d’una pujada les senyals grogues derivant a l’esquerra, vosaltres cal que seguiu recte.
Al poc trobareu una cruïlla on per la dreta us portaria a can Pujol , seguiu per l’esquerra direcció cap el torrent,
així baixareu a la riera tot creuant per sota un filat, doncs no hi ha porta, una vegada al torrent veureu la Font dels Barbers.
Aquesta senzilla font, es una surgència que surt de dins de la muntanya,
no és d’un gran volum d’aigua.
Unes teules fan com de teulada del canaló d’aigua,
l’aigua cau al terra i es perd ajuntant-se amb la que passa pel torrent.
Es un lloc tranquil, humit, silenciós, que fa de bon estar sobre tot a l’estiu.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
La Font de la Vaca és una font situada a la urbanització La Granja, al Parc de la Font de la Vaca del municipi de Caldes de Malavella.
Us passo dades Històriques :
L’estiueig de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX tenia un caràcter elitista, ja que es limitava als sectors benestants de la societat. Anava lligat a pràctiques curatives i també començava a ser una activitat de lleure.
La millora en els mitjans de transport va contribuir a consolidar els nuclis d’estiueig cosa que tingué un fort impacte en l’urbanisme i l’economia dels pobles amb aigües termals.
El parc de la Font de la Vaca forma part de l’ambiciós projecte urbanístic promogut per Miquel Picó i Jou als anys vint, de materialitzar una urbanització de caràcter residencial a nomenada “Colònia La Granja”.
És de color gris i el seu brollador està situat dintre d’una fornícula decorada amb ceràmica blanca trencada i flanquejada per pilastres motllades. A sobre de la fornícula uns esgrafiats geomètrics i una ceràmica amb el dibuix en color blau d’una vaca.
Cos central coronat per una cúpula decorada amb ceràmica trencada de terra cuita vitrificada i un element de gerreria. Una cornisa petita amb dentallons separa la cúpula de la resta. Els cossos laterals tenen una petita balaustrada.
A una altre sector del parc podem veure una caseta de pou de planta hexagonal, de maó vist, amb coberta piramidal.
El Casinet de la Font de la vaca, data de l’any 1925, vinculat a la Font de la Vaca i el parc del seu entorn funcionava com a punt de trobada per als estiuejants de Caldes i especialment per als de la urb. de la Granja, és una petita edificació aïllada d’una sola planta i d’estructura pentagonal amb façanes ben decorades i amb joc d’obertures i balconades amb potent teulada sostinguda per un magnífic encavallat de fusta.
El 2006 l’Ajuntament va promoure la seva rehabilitació per a finalitats i usos culturals.
La Font de la Vaca és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia. Ajuntament de Caldes de Malavella
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Vidrà és un municipi amb moltes fonts, moltes d’elles a prop de les antigues masies.
Un exemple, tenim en la masia de Sant Bartomeu, molt allunyada del centre d’aquest petit poble.
Un camí apte per vehicles, no massa ample, us porta directament, tot anant paral·lels en moltes ocasions per la riera de Vila Vella, i passant pel costat de l’ermita de Sant Bartomeu de Covildases, i si seguiu tot recta us porta el camí fins la Masia.
A prop i sota del camí que porta a la molt coneguda Font de Tornadissa i Puigsacalm, hi ha la Font de Sant Bartomeu, amb una estructura de pedra, i al seu interior l’aigua dona a una pica allargada que servia també, com abeurador del bestia.
Fa molts anys que no hi he tornat a aquesta font, si algun seguidor del blog, em pot confirmar el seu estat actual o enviar foto, us ho agrairé !
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
A la plaça de la Verge de Montserrat hi ha una font que es creu que pot ser de mitjans del segle passat.
L’aigua surt d’una aixeta polsador situada en la boca d’una cara de lleó,
l’aigua cau a una pica elevada del terra i te una part arrodonida.
Està pintada a dos colors.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts
La Font de la Cadernera està situada a tocar del torrent del Poquí, just sota la masia del Dolcet a Manlleu.
S’hi arriba pel camí que des de l’estació de trens (RENFE) amb el canal industrial i el passeig del Ter, passant en part pel torrent del Poquí.
És una Font d’aigua molt abundant pràcticament tot l’any.
A estar propera a l’estació sempre ha sigut molt visitada per la gent de Manlleu i de fora.
Al segle passat l’aigua era bona i no estava contaminada, per tant, s’hi agafava la seva preuada aigua i es feien fontades.
D’Osona.com, el dia 7 de febrer de 2019, van publicar l’article “Manlleu instal·la taules de pícnic a la font de la Cadernera” i que us passo l’enllaç :
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/59498/manlleu-installa-taules-picnic-font-cadernera
Un cartell en informa de la Font i el seu contorn.
Es un espai ombrívol que fa de bon estar en dies de calor.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
Per anar a la Font de La Saleta us cal seguir la pista rural que va des de Centelles a l’Abella – Sant Martí de Centelles,( o viceversa).
Una vegada que heu passat pel veïnat de la Saleta trobareu la font a mà dreta i a peu del mateix camí.
L’aigua surt d’un tub adossat a la paret de la muntanya, sol rajar amb mes o menys cabal tot l’any,
cau a terra i segueix uns metres per una petita canal, fins una bassa situada a poca distancia que serveix com a reserva d’aigua per les ADF. en cas d’incendi forestal.
En un costat disposa d’unes gran pedres que fan de seient,
uns allargats arbres li donen ombra, es un racó molt tranquil.
Text : Ramon Solé – Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia
Diu la llegenda de la Font de les Monges que dues monges que eren molt amigues i vivien al convent de Montalegre van fer un pacte abans de morir.
Varen quedar que la primera a morir donaria un senyal de l’existència després de la mort. Al cap d’uns anys, va haver-hi un fatal incendi en el convent i el resultat va ser que una d’aquestes monges va quedar greument ferida, sobretot a la cara, que li va quedar totalment desfigurada.
Al cap de poc d’aquest incident, unes quantes monges, sempre que anaven soles de camí a la font, morien apunyalades brutalment, trobant-se sempre el seu cos en mig del claustre del convent.
Anys després, la monja malferida va morir, alguns deien que va ser un suïcidi, d’altres un assassinat. Arrel d’aquella mort, els assassinats varen acabar, però són freqüents les persones que expliquen les aparicions d’un esser estrany, amb la cara blanca i sense rostre, als voltants del convent….
Recull de la Llegenda : Viquipèdia
Fotografies : Ramon Solé
