Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Cebrià de Barcelona

Foto : Viquipèdia

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.

L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.

El senyor Tomàs Miquel Isern, ens explica que va néixer a la casa que hi havia junt l’ermita el 1940 i allí va viure fins el 1967.

Eren temps de postguerra. Els pares li explicaren que al començament de la Guerra Civil els milicians van prendre les campanes per fer canons. La seva mare va salvar l’altar de ser cremat dient que els hi serviria a ells per fer llenya a l’hivern i posant a taula uns gots de vi. La imatge del sant la va amagar el seu pare. Sota aquesta imatge va aparèixer un pergamí de 1211, però no sap que se’n ha fet.

Agraïm molt aquestes comunicacions.

L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.

Text : Ramon Solé i Tomàs Miquel Isern.

Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

La Font de Sant Pere està situada a la cantonada de la plaça de les Glòries Catalanes amb el carrer Sant Pere al barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.

Com podem observar va ser construïda l’any 1985 pels veïns del barri. És d’aigua de la xarxa municipal.

Situada en un frontal de pedra, una aixeta regula l’aigua que va a parar a una pica, en un costat hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. Devan la font hi trobem un lledoner monumental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Muç de Rubí

Castell de Rubí

Des de l’aparcament de l’Escardívol, creuarem a l’altre costat de la riera de Rubí, pel carrer de Cadmo, travessarem el pont per davant del Monument a la Rierada i ens dirigirem cap al Castell d’allí cal girar a la dreta i, seguint el carrer del mateix nom, fins arribar a un carrer asfaltat, el camí de Sant Muç, a la dreta hi ha el

Pont i Aqüeducte de Can Claverí.

A l’esquerra prendrem el carrer del Pont de Can Claverí i ascendirem fins al pont i Aqüeducte que creua la via cap a Sant Muç. Al cap d’uns 250 metres, a l’esquerra, trobarem la masia de Can Ramoneda.

Ermita de Sant Muç

Al poc, un cartell a l’esquerra  ens informe d’on esta situada l’ermita de Sant Muç, amb una fotografia antiga de la font.

Una vegada allí, cal a peu anar pel camí de l’esquerra que fa una certa baixada, fins que veiem a pocs metres a l’esquerra unes escales de fusta que porten directament a una explanada,

on hi ha la Font de Sant Muç.

Aquesta Font estava abandonada, va ser recuperada durant l’any 2012, gràcies a gent voluntària van arranjar la font, així com la bassa.

No obstant, no disposa d’aigua natural, que és una llàstima !.

Us passo informació sobre una actuació realitzada el juliol del present any de l’entorn de la font de Sant Muç:

Cal destacar que altres fonts properes, tampoc des de fa anys disposen d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Record d’una Font : La Font de les Monges de La Conreria a Sant Fost de Campsentelles

El nom de la Font de les Monges popularment s’interpreta que seria perquè les monges del convent de Montalegre, a Tiana, vindrien a aquesta font tot fent un passeig.

El cert és que al 1250 el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, consagra l’altar de Santa Maria de Montalegre, deixant a les germanes encarregades de la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost de Campsentelles.

Per anar a les restes d’aquesta font cal situar-se al coll de Montalegre, en el quilòmetre 6 de la carretera B-500 de Mollet del Vallès amb Badalona, us cal allí  el camí dels Castanyers, teniu que passar la Casa de Colònies o alberg de la Conreria,

cal seguir per el camí asfaltat uns 300 metres, on veureu a la vostra dreta un edifici en runes, baixeu unes escales i estareu en una explanada i a la dreta sota del camí, hi ha el que queda de la Font de les Monges.

L’estructura es feta de pedra amb una arcada de carpanell que es sustentada per dos pilastres de base cilíndrica rematats amb els seus capitells.

Cal baixar dos esglaons fins la font, però des de fa molts anys no raja aigua; front la font encara conserva una taula rodona.

L’edifici del costat era un Restaurant, molt concorregut per la gent de principis del segle XX;

va ser un lloc de trobada sardanística fen-hi anualment aplecs.

Durant la guerra va patir alguna destrossa l’edifici així com la font, que posteriorment van ser arreglats, però amb el pas dels anys va baixar la afluència de la gent i es va tancar el restaurant i tot va anar deteriorant-se pel abandó fins com es pot veure actualment.

Recull de dades : encos

Adaptació del Text, Fotografies i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui coneixerem: La Font de Sant Julià d´Uixols de Castellterçol

Per anar a la Font de Sant Julià d´Uixols, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portarà  a Sant Julià d´Uixols, primer deixareu  a mà dreta la masia  El Solà del Sot.

Abans d’arribar a l’antiga església, trobareu La font dins el bosc, a uns cinquanta metres de la pista de Sant Julià d’Úixols.

Està emmarcada en un rectangle de pedra i s’hi ha de baixar per uns graons,

en una de les parets hi ha la font que actualment és d’aixeta, ja fa uns quants anys que no raja.

Si seguiu la pista principal, arribareu a l’església de Sant Julià d’Úixols,

lloc de partida a diversos recorreguts i d’itineraris.

l’església de Sant Julià d’Úixol

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano – Mapa : Google

Avui destaquem : La Font del Solà del Sot de Castellterçol

Per anar a la Font del Solà del Sot, cal sortir de Castellterçol per la pista indicada per cartells que us portaria a Sant Julià d´Uixols,

abans d’arribar-hi, trobareu a mà dreta la masia  El Solà del Sot i a prop de la casa la seva Font i bassa.

La Font del Solà del Sot es del tipus de cisterna disposa en un costat d’una aixeta per poder regular l’aigua, una mica mes a munt però a l’altre extrem hi ha el sobreeixidor.

L’aigua cau a una pica rectangular molt a nivell de terra. Una portella metàl·lica dona accés a la cisterna.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano

La desapareguda Font d’aigües terapèutiques de la Puda de l’Hospitalet de Llobregat

Des de 1878, fins als anys 30 del segle XX, al costat de la desapareguda platja de l’Hospitalet, propera a “la Farola” (faro del Llobregat) que encara perdura a la Zona Franca, va existir una font d’aigües curatives, coneguda per la Puda.

Era una font d’aigües sulfhídriques fredes, on la gent dels voltants feia cua per banyar-se i guarir-se de diverses malalties. Es trobava en un soterrani o cova, davant d’una casa de pagès i tenia set aixetes.

Al 1892, el doctor Jaddet es lamentava, en un article publicat al “Faro de Llobregat”, de les dificultats que li posaven al propietari d’aquestes aigües medicinals alguns dels seus col·legues.

Per a més dades, podeu accedir a :

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/font-de-la-puda/

Text : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fotografies : internet

Avui destaquem : La Font del Sagrat Cor de Serinyà

La Font del Sagrat Cor, es pot arribar des del final del carrer de les vinyes de Serinyà,

allí, cal seguir una camí que ens porta per dins del bosc que al poc el deixarem per un senderó que us portarà directament a peu de la font,

situada prop de la llera esquerra del riu Serinyadell.

La font està en el centre d’una paret de obra, on per un tub antic i gruixut de ferro surt un bon cabal d’aigua tot l’any i cau a una pica arrodonida,

al costat de l’estructura de la font, hi ha un banc de pedra.

Damunt del tub, hi ha gravat el nom de Font del Sagrat Cor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Poema : Aigua de font

Molt bones festes per a totes i tots !!!

Els passadissos de fulles, amagats

entre pits de roques,

sèquies,

basses verdes.

El túnel regalima gotes

des del cel.

Olors de pluges diàries

caient en càntirs de falgueres.

Brollen murmuris d’aigua i fulles

des d’una cambra entreoberta,

les parets solament il•luminades

per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres

d’intimitat i llucanes líquides,

d’un gotejar de cants d’ocells,

et porten a les arrels de les cases

perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats

per gotes d’un sabor clar.

Resseguint el sender dels anells d’aigua

recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa

(una ruga en el temps)

un calendari, deu calendaris,

amb números vells,

negres i rojos, aturats.

Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles

com ulls en un soterrani desert

(les portes amb claus oblidades).

Casa amada sense passes,

amb silencis.

Autor del Poema : Juan Bielsa

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Quatre Cantons de Camprodon

Avui us presento dos articles

La Font dels Quatre Cantons, situada a l’actual plaça de César August Torres, en la confluència formada pel carrer Valencia, carrer Ferrer Bàrbara i a pocs metres del riu Ritort.

És una de les tres fonts més antigues de la població, les altres són la font del Monestir i la font de la Cordera, està adossada a la paret d’una nova casa, es d’estructura quadrada amb una teulada, bola a sobre com les altres dues fonts, i com una capelleta que podria haver tingut algun sant o santa.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra, la reixa que te al seu costat, tanca un túnel que facilitava antigament poder accedir al riu.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador