Avui destaquem : La Font del Sagrat Cor de Serinyà

La Font del Sagrat Cor, es pot arribar des del final del carrer de les vinyes de Serinyà,

allí, cal seguir una camí que ens porta per dins del bosc que al poc el deixarem per un senderó que us portarà directament a peu de la font,

situada prop de la llera esquerra del riu Serinyadell.

La font està en el centre d’una paret de obra, on per un tub antic i gruixut de ferro surt un bon cabal d’aigua tot l’any i cau a una pica arrodonida,

al costat de l’estructura de la font, hi ha un banc de pedra.

Damunt del tub, hi ha gravat el nom de Font del Sagrat Cor.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Poema : Aigua de font

Molt bones festes per a totes i tots !!!

Els passadissos de fulles, amagats

entre pits de roques,

sèquies,

basses verdes.

El túnel regalima gotes

des del cel.

Olors de pluges diàries

caient en càntirs de falgueres.

Brollen murmuris d’aigua i fulles

des d’una cambra entreoberta,

les parets solament il•luminades

per un esclat de frescor.

Els passadissos de fulles, claustres

d’intimitat i llucanes líquides,

d’un gotejar de cants d’ocells,

et porten a les arrels de les cases

perdudes, la teva aigua de font.

Retornes sobre els passos traçats

per gotes d’un sabor clar.

Resseguint el sender dels anells d’aigua

recordes jocs pels cantons obscurs.

En la cambra penombrosa

(una ruga en el temps)

un calendari, deu calendaris,

amb números vells,

negres i rojos, aturats.

Unes últimes fulles al mur: 1965, 1967, …

Els passadissos de fulles

com ulls en un soterrani desert

(les portes amb claus oblidades).

Casa amada sense passes,

amb silencis.

Autor del Poema : Juan Bielsa

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font dels Quatre Cantons de Camprodon

Avui us presento dos articles

La Font dels Quatre Cantons, situada a l’actual plaça de César August Torres, en la confluència formada pel carrer Valencia, carrer Ferrer Bàrbara i a pocs metres del riu Ritort.

És una de les tres fonts més antigues de la població, les altres són la font del Monestir i la font de la Cordera, està adossada a la paret d’una nova casa, es d’estructura quadrada amb una teulada, bola a sobre com les altres dues fonts, i com una capelleta que podria haver tingut algun sant o santa.

Disposa d’una aixeta polsador, l’aigua cau a una reixa a nivell del terra, la reixa que te al seu costat, tanca un túnel que facilitava antigament poder accedir al riu.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font- abeurador de cal Marxant de Llanars

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

i una vegada que passeu per cal Marxant , la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí.

L’aigua surt d’un tub gruixut de ferro i va directament a l’abeurador.

A uns metres per sobre, podem veure la portella de ferro on esta en naixement.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Tres Pins de la Font de Can Roca de Castelldefels

Avui us presento dos articles

Des del centre de Castelldefels us teniu que dirigir-vos al carrer del Castanyer, amb carrer de l’Ametller, cal segur tot recta per una pista ample de terra, fins arribar a la Font i bassa de can Roca,

darrera seu veureu tres impressionants Pins, altíssims.

Us trobeu en l’Àrea de lleure de Can Roca

Es una zona principalment de pins no massa alts i alguns de joves, que contrastant amb el alts pins que ens referim.

Al mes segur que deurien haver de mes així d’alta, però al pas del temps, per culpa de tempestes, ventades i malalties, ara sols quedant aquests tres Pins tant alts.

Hi ha a poca distancia el Pic nic de Can Roca, amb taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

Aquest conjunt d’arbres, esta al peu de les muntanyes mes àrides que conformen el massís del Garraf, es com un oasi a tocar dels carrers de Castelldefels.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Historia de la Font de Sant Narcís de Caldes de Malavella

Avui us presento dos articles

L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües.

Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat.

El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.

La Font de Sant Narcís o d’en Pla era en el primers temps coneguda com la Font de Santa Cecília. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º,  és ferrosa amb sofre.

Durant el segle XX la propietat va canviar de mans en diverses ocasions.

Es de la mateixa propietat l’Aigua Imperial.

El seu origen es remunta a l’any 1916, quan l’industrial Pau Estapé va rebre l’autorització per començar a envasar i comercialitzar l’Aigua Imperial.

Va ser el mateix Pau Estapé qui va promoure l’excavació de les termes romanes i les va convertir en bandera i logotip de la seva empresa embotelladora d’ Aigua Imperial, precisament ubicada a l’altra banda de la muralla del castell medieval.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça major de Castellcir

La Font de la Plaça Major, està situada com el mateix nom diu, en la plaça major en la capçalera del jardins on hi ha l’ajuntament de Castellcir.

Disposa d’una aixeta polsador amb aigua de xarxa municipal. Cal destacar les rajoles amb diferents motius del municipi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Carles Jacobo i  Mercè

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Josep de Moià

L’Església de Sant Josep i la seva antiga font estant en el carrer de Sant Josep, 1 amb cantonada al carrer de Sant Sebastià de Moià.

És una font d’aigua de xarxa pública, que les seves principals característiques, son que esta adossada i endinsada a la paret de l’església dins d’una arcada amb l’escut i la data de 1870 i l’aigua va a parar a una pica de pedra rectangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola