Arxiu d'etiquetes: Font

Parc d’El Masnou, oblidat per part de tots

Publicat el per
Respon

Ens referim d’aquesta manera “oblidat” per part de tots, a un petit parc situat en una de les cruïlles del carrer Industria amb el camí d’Alella.

En el seu dia, l’Ajuntament va voler segurament, delimitar amb un jardí públic aprofitant uns arbres allí existents i que no se edifiqués més naus industrials.

Hi ha més vegetació que aflora de forma natural i sense ordre que no pas del que podem entendre per parc o jardí…

Axó sí, disposa de varis bancs per seure a l’ombra dels arbres, una font i alguna paperera.

A l’estar a les afores de la població, poca gent hi va durant el dia, tant sols al passejar el gos/sa i algun avi fent un tomb.

Crec que es podria millorar la seva imatge mantenint millor la vegetació.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font- abeurador de cal Marxant de Llanars

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

i una vegada que passeu per cal Marxant , la seva font- abeurador  esta al costat dret del camí.

L’aigua surt d’un tub gruixut de ferro i va directament a l’abeurador.

A uns metres per sobre, podem veure la portella de ferro on esta en naixement.

 

Text : Ramon Solé – Fotografia : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Parc de Sant Hilari Sacalm

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articlesPer anar a la Font del Parc, us cal que sortiu de Sant Hilari direcció Osor, per la carretera GI-542, a l’arribar al Poliesportiu Municipal,

cal seguir un camí que us portarà a una zona destinada a aparcament, cal deixar el vehicle i seguir a peu,

hi ha un cartell que us indica el camí.

Entrareu a una zona neta de bosc que predomina el pi entre altres arbres, on trobareu la Font del Parc.

L’aigua raja per un broc d’acer inoxidable encastat al mig del frontal del conjunt de pedra, i cau una pica.

A sobre del mur de la font,  hi ha un roc semicircular on esta el nom i data d’Agost-1989; a sota seu la placa de ferro on també hi ha el nom.

L’espai disposa de taules i bancs de fusta i barbacoa,

un lloc molt agradable a qualsevol època de l’any per gaudir de la natura

i poder fer un àpat amb família i/o amics.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Tres Pins de la Font de Can Roca de Castelldefels

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Des del centre de Castelldefels us teniu que dirigir-vos al carrer del Castanyer, amb carrer de l’Ametller, cal segur tot recta per una pista ample de terra, fins arribar a la Font i bassa de can Roca,

darrera seu veureu tres impressionants Pins, altíssims.

Us trobeu en l’Àrea de lleure de Can Roca

Es una zona principalment de pins no massa alts i alguns de joves, que contrastant amb el alts pins que ens referim.

Al mes segur que deurien haver de mes així d’alta, però al pas del temps, per culpa de tempestes, ventades i malalties, ara sols quedant aquests tres Pins tant alts.

Hi ha a poca distancia el Pic nic de Can Roca, amb taules i bancs de fusta per poder fer un àpat.

Aquest conjunt d’arbres, esta al peu de les muntanyes mes àrides que conformen el massís del Garraf, es com un oasi a tocar dels carrers de Castelldefels.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Historia de la Font de Sant Narcís de Caldes de Malavella

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

L’any 1845, les aigües de Caldes van ser declarades d’ús públic degut a les seves qualitats salutíferes i de manera tradicional tant els caldencs, com els veïns de les poblacions properes o més llunyanes s’han acostat a les fonts termals de Caldes per a aprofitar-se’n de les propietats de les aigües.

Al Turó de Sant Grau li corresponen diversos sortidors o fonts: Font d’en Pla o de Sant Narcís, Els Bullidors, Raig de Sant Grau o de la Roqueta, Font de l’Hospital i Can Manegat.

El brollador de Sant Narcís va obtenir l’autorització per a exportar les aigües amb el nom de “San Narciso” el 1870, aleshores de propietat de la família Pla i Deniel.

La Font de Sant Narcís o d’en Pla era en el primers temps coneguda com la Font de Santa Cecília. L’aigua brolla a una temperatura pròxima a 60º,  és ferrosa amb sofre.

Durant el segle XX la propietat va canviar de mans en diverses ocasions.

Es de la mateixa propietat l’Aigua Imperial.

El seu origen es remunta a l’any 1916, quan l’industrial Pau Estapé va rebre l’autorització per començar a envasar i comercialitzar l’Aigua Imperial.

Va ser el mateix Pau Estapé qui va promoure l’excavació de les termes romanes i les va convertir en bandera i logotip de la seva empresa embotelladora d’ Aigua Imperial, precisament ubicada a l’altra banda de la muralla del castell medieval.

Recull de dades : Ajuntament de Caldes de Malavella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de la Plaça major de Castellcir

Publicat el per
Respon

La Font de la Plaça Major, està situada com el mateix nom diu, en la plaça major en la capçalera del jardins on hi ha l’ajuntament de Castellcir.

Disposa d’una aixeta polsador amb aigua de xarxa municipal. Cal destacar les rajoles amb diferents motius del municipi.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Carles Jacobo i  Mercè

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Josep de Moià

Publicat el per
Respon

L’Església de Sant Josep i la seva antiga font estant en el carrer de Sant Josep, 1 amb cantonada al carrer de Sant Sebastià de Moià.

És una font d’aigua de xarxa pública, que les seves principals característiques, son que esta adossada i endinsada a la paret de l’església dins d’una arcada amb l’escut i la data de 1870 i l’aigua va a parar a una pica de pedra rectangular.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé / Arxiu Rasola

Torre d’Aigua i la Font de la carretera de Montcada de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Torre d’Aigua amb la Font està situada dins d’una illeta en la carretera de Montcada amb confluència amb el carrer de Topete i per la carretera de Rubí. Es coneguda com la Torre de la mina pública i font de les quatre carreteres.De fet La Torre tenia la important funció del repartiment d’aigua a cases, tallers i sobretot indústries, estem parlant  de mitjans del segle XIX, quant les cases particulars no tenien subministrament d’aigua directe.Es una mostra de les moltes Torres d’Aigua que estaven repartides en la part antiga de Terrassa, i que ja n’he destacat alguna en articles en 2019.Aquesta, com la majoria fou construïda a cavall entre finals del segle XIX, principis del segle XX per donar pressió a l’aigua potable que havia d’abastir als habitatges de l’entorn.Abans de la remodelació d’aquest sector, estava situada a la cantonada de la carretera de Rubí i Montcada, adossada a una mitgera d’habitatge, amb una font a la part inferior ; al voltant de la font hi havia un quiosc de venta de queviures, que va ser enderrocat al 1962, amb el conseqüent abandonament de l’espai.Aquesta torre de repartiment d’aigües té la particularitat de tenir incorporada al seu basament una font publica que en altres de terrassa no en tenia; d’aquesta arrenca la torre, coronada per una cúpula recoberta d’escames ceràmiques de colors i una cornisa amb merlets, que sobresurt de l’habitatge de la carretera de Rubí al qual està adossada.El plumero i la font, que són propietat de la Mina Pública d’Aigües de Terrassa, van ser restaurats l’any 1993 i en l’any 2011.Torre d’Aigua i la Font és una construcció protegida com a bé cultural d’interès local.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i blog de les biblioteques públiques de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Monestir de Sant Pere de Camprodon

Publicat el per
Respon

La Font del Monestir de Sant Pere de Camprodon, esta adossada en el mur que dona al jardí del Monestir, entre el carrer del Monestir i l’avinguda Lluis Jover.

Construïda a l’edat mitjana, segons podem veure una inscripció en la paret de la mateixa estructura de la font.

Sembla que no seria l’emplaçament on estava originalment, abastia d’aigua a bona part del poble d’aquella època.

La font no raja massa aigua actualment, aquesta cau a una pica, damunt de l’estructura de pedra hi ha una bola en forma de cara; en un costat hi ha un seient antic de pedra.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font – Abeurador dels Jordians de Llanars

Publicat el per
Respon

Avui com cada divendres us presento dos articles

Cal seguir el mateix recorregut per anar a la Font dels ocells i que us vaig presentar el divendres passat, i continuar pel camí , poc mes tard, trobem una bifurcació agafem el camí dret i abans d’arribar carretera de l’oratori de Sant Isidre, es troba La Font – Abeurador dels Jordians.

Es similar a la del Ocells, però mes petita, l’aigua surt per un tub gruixut,

i cau directament a l’abeurador.

L’estructura esta feta de pedres i el sostre reforçat amb unes bigues.

S’utilitza per veure aigua pel bestia que pastura en la zona.

Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador