Si aneu per La Garrotxa, mireu de parar en un bonic poble situat entre muntanyes i camps vers, com és Els Hostalets d’En Bas.
Passeu per front de l’entrada principal de l’Església de Santa Maria, us cridarà l’atenció una figura d’un nen on raja l’aigua per una regadora,
una curiosa font d’aquest poble.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador, Araceli Peix i Ramon Badia
La Font del Replegador , és situada en la petita plaça del Replegador a Setcases, fa un cert desnivell.
Es una font d’aigua continua que surt d’un tub de ferro gruixut i cau a una pica rectangular, d’una certa alçada,
i ens recorda un abeurador d’obrat en pedra, igual que el mur que rodeja la font.
Al seu costat i encaixada a la paret hi ha una roda de molí i situada en vertical ;
en el seu centre un tub d’una font que no raja per que està tapat, l’aigua queia a una petita pica a ran de terra
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui com cada diumenge us presento dos articles
El Parc municipal Can Xifreda, te tres entrades, pel carrer Agustí Santacruz, el carrer dels Castanyers i un nou accés, des del carrer Dr. Antoni Reig, de Sant Feliu de Codines.
El Parc Municipal Can Xifreda, és molt ombrívol amb una zona de jocs infantils.
Te un mirador on podem veure part de Sant Feliu de Codines, com l’església, i les antigues fabriques, entre altres llocs.
A un lateral del Parc, hi ha l’entrada del Museu Municipal Can Xifreda, és una torre modernista coneguda com a Can Xifreda, inspirada en un castell mossàrab, aplega des del 1988 la col·lecció de troballes fetes pel “Grup Talp” al llarg dels anys 50, 60 i 70, que van esdevenir patrimoni municipal l’any 1970.
Disposa el Parc d’una Font, on l’aigua surt per un petit broc de pedra al polsar un boto, pel mig d’unes grosses pedres,
és d’aigua de xarxa pública però esta ambientada com si fórem en plena natura.
És un Parc no massa gran, en diversitat d’arbres, que fan l’estada en ell molt tranquil·la i fora del soroll urbà que comporta esta a prop de la carretera.
Us passo unes fotografies fetes a la tardor i a l’hivern :
Text i Fotografies : Ramon Solé
Con cada diumenge us presento dos articles
Donant un vol pels carrers estrets, empinats, antic i bonics del poble de Figaró, vaig passar per la Font de can Antich,
em vaig sorprendre que estigui plena de Grafits, 
es un lloc que fa una explanada on els nens i nenes i joves passen l’estona jugant i alguns, pintant…
Qualsevol indret de la Font, és bo per fer una pintada…
Es realment una llàstima que estigui d’aquesta forma, i amb el tub de la font trencat des de fa temps…
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font urbana del carrer del Cardaire, esta situada on fa una mica de placeta en aquest mateix carrer.
És d’aigua de xarxa pública municipal.
L’aigua surt d’un tub situat en una arcada, per les dues bandes, tot prenen un polsador, i cau a una pica molt gran, l’estructura es moderna i en un costat hi ha un banc de fusta.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de Castellar del Vallès o Sabadell, podeu accedir al camí que porta a l’ermita de Tagores, allí passareu per davant l’entrada a la ermita i masia,
i fareu un tom rodejant la finca i passant per una cisterna d’extinció d’incendis forestals.
El camí es bo i ample, us recomanem que aneu a peu.
En uns 400 metres el camí arriba a una amplia explanada, allí teniu de seguir per un camí que trobareu a la vostra dreta que es estret i de mal passar. ( no agafeu el camí de l’esquerra que baixa al riu Tort i no porta en lloc mes)
Cal vigilar de no caure, degut que esta en molt mal estat,
a uns 30 metres i a l’esquerra veureu un pal que us indica que esteu a la Font de la Torre de Canonge i altres itineraris.
Mig tapada per la vegetació trobareu la bassa 
i el tub on sortia aigua i omplia la citada bassa.
Molts anys en rere, era molt abundant, era ple de petits horts per les rodalies i a les lleres del riu, com que el riu a penes baixa aigua o bona part de l’any es nul·la, aquests horts han sigut abandonats.
Podeu seguir el camí, amb dificultat per la vegetació que hi ha en aquest tros, arribareu en pocs metres a la llera del riu Tort
i si podeu seguir us portaria fins la seva desembocadura al riu Ripoll i a Sabadell.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com tots el diumenges avui us presento dos articles
Per anar a la Font del Sofre de Llívia, us cal que agafeu el camí que passa per davant de la pedrera. A la vegada que deixeu en rere Llívia, veureu a la vostra dreta les ruïnes del Castell de Llívia a dalt del cim de la muntanya .
El camí fa un revol al voltant de la pedrera, amb una certa pujada fins el collet de Rocacanals.
A pocs metre hi ha unes escales de pedra a la dreta que us portaran directament a la Font del Sofre. La font neix a tocar del riu Estaüja, d’un bloc de granit i per un tub gros de ferro.
Com el seu nom indica, es veu la presència de sofre a les seves aigües, també, l’olor d’ous podrits i sabor característic.
L’aigua de la Font del Sofre es diu que és beneficiosa per a : Malalties de la pell, malalties gastrointestinals, del fetge, dels ronyons, congestions pulmonars, asma, i altres.
És una excursió fàcil de fer i a prop del poble tant típic com és Llívia.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia
El Molí de vent del Pla de la Font de l’Apotecari, està ubicat en la cruïlla entre el carrer Joan Artigues i Camí de Castellar, on estava l’antic curs del torrent Monner ara es un parc i la Font de l’Apotecari, també desapareguda per les obres de remodelació de la zona, dins del municipi de Terrassa.
Era un molí de vent per extreure aigua d’un aqüífer subterrani, es trobava dins de les terres de la família Moner, que també, posseïa diferents propietats en aquesta zona de Terrassa.
El molí de vent tenien per objectiu pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes; l’aigua era per al reg de les hortes i del consum de la propietat.
L’ajuntament de Terrassa, va voler restaurar el Moli de Vent, que es va portar a terme durant els mesos finals de 2004; per medi d’una empresa privada es van realitzar les feines de restauració d’aquest antic molí.
Us passo un article de Món Terrassa realitzat el 01/05/2017, sobre aquest Molí de Vent :
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé
En aquest lloc on era fa mes de 200 anys en rere camps i alguna masia, hi havia una Creu de Terme, molt senzilla, formada per columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camí de Castellar i Sant Llorens, se la coneixia per la Creu de Sant Pere, donat que es va formar un poble amb aquest nom a les rodalies.
A principis del segle XX, es va construir la font al centre de la plaça, coronada amb un fanal i la creu de terme en el costat dret algo distanciada, i si van posar bancs de pedra.
Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, es procedí a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.
Esta feta d’obra en forma quadrada, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro, amb dos aixetes i la corresponent pica.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Com cada dissabte, us presento dos articles sobre els Arbres
Per visitar el Pi Pinyer de la Font de can Draper, us cal sortir des de l’Ametlla del Vallès pel carrer de Can Draper, un cop veieu la masia, veureu un cartell a la nostra dreta, que us invita a entrar al bosc, qual cosa fareu,
baixareu fins el torrent, a pocs metres hi ha l’explanada de la font de can Draper, passada aquesta, i al marge del costat dret esta el Pi Pinyer de la Font de can Draper.
La font va ser objectar d’un article, aparegut el 29 de Març de 2019.
Aquest Pi Pinyer, es molt alt, uns 40 metres i vent recta, donat que a l’estar situat dins del torrent, ha tingut que créixer per buscar la claror del sol.
Està rodejat d’altres pins mes petits i alzines.
A l’haver-se desembrossat de vegetació del torrent, encara es veu molt mes majestuós, està declarat com arbre d’interès local.
Text i Fotografies : Ramon Solé
