Podeu deixar el vostre vehicle en l’aparcament de Vilallonga de Ter al costat de la carreta que us portaria a Setcases, des d’aquest punt aneu caminant pel carrer Major, l’església de Sant Martí i l’ajuntament, continueu ara fent pujada pel carrer de la Grau fins al pedró de Sant Pere i Sant Joan.
Seguiu pujant, passareu pel costat del Quer (masia), a poca distancia i per dintre del bosc us portarà el camí fins La Font de l’Esclop.
A l’allarg del camí trobareu algun punt d’aigua o naixement, no apte pel consum humà.
Situada a un costat del camí, on sort molt abundant tot l’any.
Es conduïda a diferents nivells per uns canalons,
l’aigua cau a una antiga banyera metàl·lica.
Es un lloc molt humit on fa bo de fer un descans de la pujada que em fet fins aquí.
Aquesta Font està en el carrer Serra, on fa una certa plaça i està a prop de l’Ajuntament d’Ullastrell,
adossada a la paret lateral de la casa del número 18.
Cal destacar, que es una Font d’aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular que esta sobre una obra feta de totxos.
És de ressent construcció, se ha aprofitat la fatxada per posar dades històriques, origen, llegenda, nom de Serralavella, entre altres dades sobre Ullastrell.
En aquest punt, fa com un mirador, on podem contemplar vistes de les rodalies.
Parròquia de Sant Pere (Santuari de la Mare de Déu de la Fontsanta) s’hi accedeix des de la carretera BP-2427 de Sant Sadurní d’Anoia a Sant Pau de l’Ordal per un desviament cap al nord des del nucli urbà dels Casots.
En la paret externa d’una de les dependències, hi ha adossada una senzilla Font.
L’aigua surt per una aixeta polsador, i cau sobre d’una roda de molí. Sobre hi ha una imatge de rajoles a color de la verge.
Per anar a la Font de la Pau, teniu d’agafar la carretera de Castanyet, GIP-5511, i a uns 3,8 km s’acaba la carretera asfaltada, punt on trobeu la Taverna de Castanyet, lloc on es pot beure i dinar.
Heu de continuar per la pista de terra direcció al Subirà, a uns 400 metres, en un revolt a mà dreta, trobareu la Font de La Pau, amb seients a cada costat. Hi ha sobre la font una capella amb la verge de Fàtima.
Aquesta font pertany a Castanyet tot i que té entitat pròpia, Castanyet és agregat de Santa Coloma de Farners.
A prop del nucli de Fals del municipi de Fonollosa, hi ha Mas el Grau, que s’arriba per la carretera BV-3012, tot agafant una bona pista fins aquest mas,
A sota mateix de l’ermita de Santa Maria del Grau, hi ha un alzinar, en un costat esta la font,
D’obra molt senzilla, per atendre en dies de l’Aplec o altres festes de l’ermita.
D’una part gruixuda, tenia dos aixetes de polsador, actualment sols hi ha una, amb dues piques de diferent dimensió.
Es lloc es agradable, amb un alzinar que fa de bon estar, recordeu que esteu en una finca privada.
El Safareig – bassa de la Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
Uns 10 m. al costat de la cova – font es veuen restes del que fou un safareig públic,
És de forma rectangular i dividit en dos espais, fet de maó.
D’aquest safareig, força deteriorat, destaquen les grans lloses de pedra inclinades que servien d’ampit per rentar la roba,
algunes estan rebaixades del cantó que s’aboca a la bassa.
Des de fa molts anys no hi arriba l’aigua al Safareig.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Capella es va pel camí que va del barri de la Capella a la Casa Llarga (Sector d’Ordal) i al camí de la serradora d’Ordal, després de la riera.
També és coneguda amb el nom de La Fonteta.
Dades històriques :
La imatge de la Mare de Déu de Lorda, que es venera a l’interior de la gruta de la font, se sap que es trobava ja en aquest indret abans de 1936, any en què va desaparèixer i on més tard fou reinstal·lada de nou, segurament que per alguna persona que s’hi va amagar durant la Guerra Civil, segons testimoni oral de Regino Chamorra i de Rafael Camps, Marquès de Camps, recollits a HUERTA (1985).
Font situada dins d’una gruta artificial convertida en capella, on es troba la imatge de la mare de Déu de Llorda.
L’aigua raja dins d’una pica de pedra des del sortint d’una roca.
El sostre està cobert amb una volta de totxo i pedra.
Una porta de ferro, flanquejada a banda i banda per parets de pedra seca, tanca el recinte de la cova-font.
La part superior de la cova està envaïda per heures
Uns 10 m. al costat de la cova es veuen restes del que fou un safareig públic.
Existeix un text que descriu amb precisió el lloc on s’ubica la font, recollit per Carme Huerta (HUERTA MARTÍN, 1985). Es tracta d’un fragment de les memòries de Ramon Solsona i Cardona, nebot de mossèn Isidre Solsona, que fou rector de la parròquia de Sant Esteve d’Ordal fins el 1924:
“(…) Des d’allà caminava instintivament cap a la “Fonteta”. Sens dubte que és el lloc més plaent, més deliciosament poètic de la comarca. Al final d’un passeig llarg (…) que des del parc de Can Ravella baixa en línia recta i en suau pendent fins a una placeta, es troba al fons una gruta artificial de la qual en altre temps rajava una font, que li ha donat el seu nom. La gruta està coberta de pedra, simulant estalactites, ara ja seques, però en altres temps s’hi havia infiltrat l’aigua cristal·lina, regalimant i caient en un llac de pedra que hi ha al fons. Sens dubte, els comtes d’Olzinelles ho tenien com a lloc d’esbarjo, segons ho confirmen la gran taula central de pedra i els bancs laterals, gastats pel temps i deteriorats per les mans bàrbares, malgrat la reixa de ferro forjat que tanca l’ampla entrada de la gruta (…)”.
De la taula de pedra esmentada en el text, avui ja no en queden senyals, però sí dels bancs, que encara resten adossats a la paret de la gruta.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Josep Anton Pérez
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Aquesta Font d’avui està en un costat de la plaça de front de l’Església nova o l’Església parroquial de Sant Vicenç de Castellolí.
És una font commemorativa, dedicada a tota la gent del poble que els mil anys de la seva existència, com a tal han lluitat per obrir-se camí en la vida. Castellolí : 978 – 1978.
Per adreçar-vos a La Font del Clot de Garrabà, cal sortir de Camós direcció cap al veïnat de la Perpinyana i desprès a Sant Vicenç de Camós, ara anireu per una pista cimentada fins un revolt destacat, a partir d’aquest punt cal seguir a peu pel camí més a la dreta.
Trobareu una cruïlla de 3 camins, seguiu pel camí del mig i al poc entrareu dins del bosc.
A poca distancia estareu en la font, situada per sota del camí a mà dreta,
enclotada i amb un mur que reté les terres.
L’aigua surt per un broc de pedra acabat amb una planxa d’acer inoxidable,
cau a una pica petita a nivell del terra i desprès va a parar a un rec.
En temps i fins ara, es considerada una de les aigua bones del municipi i rodalies.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 