La Font d’en Cardona està en el carrer de Walt Disney 10 amb cantonada el carrer de Roma de Les Fonts a Terrassa.
La seva estructura es d’un roc planer, se ha col·locat en cada cara una aixeta de polsador, l’aigua de xarxa pública cau a una pica semi-circular, en la part baixa hi han incrustades pedres blanques i el seu nom és en un lateral fet de rajoles.
Per anar a la Font de La Avellana, us caldrà que sortiu de Rubí i seguiu la pista asfaltada que porta a l’ermita de Sant Muç, una vegada allí seguiu per el carrer de can Roig que passa entre xalets, quan s’acaba l’asfalt, allí en un costat deixeu el vostre vehicle i seguiu a peu pel camí ara de terra.
Quan arribeu a una cadena al costat dret que tanca un camí, us fitxareu on es veu l’antiga masia de can Roig al fons,
cal seguir camí a vall que en pocs minuts us portarà a l’explanada amb alts plataners on hi ha La Font de la Avellana.
Des de fa anys, no disposa d’aigua.
L’estructura, es una paret feta d’obra, amb dos bancs allargats un enfront del altre. Esta molt deteriorada la Font, sense broc. A sobre disposa d’una pedra amb el seu nom escrit.
A pocs metres hi ha la Font de Nostra Senyora del Carme, que us vaig presentar hay.
Per anar a La Font de Nostra Senyora del Carme, us caldrà que sortiu de Rubí i seguiu la pista asfaltada que porta a l’ermita de Sant Muç, una vegada allí seguiu per el carrer de can Roig que passa entre xalets, quan s’acaba l’asfalt, allí en un costat deixeu el vostre vehicle i seguiu a peu pel camí ara de terra.
Quan arribeu a una cadena al costat dret que tanca un camí, us fitxareu on es veu l’antiga masia de can Roig al fons,
cal seguir camí a vall que en pocs minuts us portarà a l’explanada amb alts plataners on hi ha La Font de Nostra Senyora del Carme.
Des de fa anys, no disposa d’aigua. L’estructura, es una paret arrodonida a dalt i amb rajoles a dos colors, blanc i vermell clar, amb la imatge de la verge amb el nen jesús amb àngels al centre.
L’aigua, queia a una pica semi circular i molt a nivell del terra.
Al costat esquerd te un petit seien de pedra algo malmès.
Un lloc que deuria ser molt agradable fer un àpat a l’ombra dels plataners del costat de la font.
El lloc també es coneix con les Fonts de can Roig, donat que a pocs metres hi ha la Font de l’Avellana, que demà comentarem.
La Font dels Caçadors esta adossada la paret d’una casa particular, en el carrer de Paris cantonada amb el carrer de Sant Carles de Les Fonts de Terrassa.
Estructura d’obra feta de maons i pedres rodones de riera. Amb el seu nom a sobre a la part superior.
Disposa de dos aixetes de pressió, l’aigua que es de xarxa pública, cau a una allargada pica. Va ser inaugurada el 13 d’octubre de 2001.
La Font de les Fontiques és molt fàcil d’accedir-hi, us recomano que ho feu a peu, cal que seguiu el camí del GR-151 direcció a Cantonigròs i a la Foradada, a l’inici de la pista de terra trobareu diferents cartells, un d’ells de ferro, que us assenyala la Foradada i les Fontiques, seguireu tot passant per l’accés a masia del Campàs, seguiu uns 700 metres on veureu un cartell de ferro que ens queda a l’esquerra i que assenyala les Fontiques, baixeu per un corriol que us portarà en directament a la Font de les Fontiques.
D’una paret rocosa i plena de molsa gracies a la humitat, hi ha un tub de ferro on surt l’aigua que cau a una pica no massa gran a nivell del terra i desguassa al torrent.
En cada costat de la Font disposeu de dos bancs de pedra per seure. Al fons circula la riera de les Gorgues.
La Font de Més Amunt està en el terme municipal de Les Useres, en la comarca de L’Alcalatén. ( Castelló de la Plana)
Vista del poble de Les Useres.
Des de la font de Més Amunt, es pot fer una ruta circular a peu, d’uns 80 minuts aproximadament, que està senyalitzada, i que passa també per una altra font: la Font de La Ponsa.
Des dels punts més alts de la ruta, hi ha boniques vistes del poble, com es pot comprovar.
La Font de Salelles està situada en la Plaça de Salelles de Sant Salvador de Guardiola.
Segons indica Jordi Piñero Subirana, la Font es de l’any 1994, es veu una firma en un angle de la llosa: E. Pujol, 1994.
Consisteix en una llosa de pedra vertical amb l’escut de Salelles gravat i una pica de pedra que té al seu interior una receptacle més petit.
Pica
L’aigua raja d’un brollador metàl·lic amb polsador encastat a la llosa. El relleu és obra de l’escultor Esteve Pujol Chamorro, i reprodueix un escut de Salelles no oficial, dissenyat als volts de 1945 per Florenci Freixes.
A la part central aquest emblema incorpora l’escut de Manresa (amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi), al costat esquerre hi ha unes espigues i, a la dreta, una mitra i bàcul de bisbe.
Sobre les quatre barres hi ha el símbol de la muntanya de Montserrat i, a la part superior, la silueta de l’església de Salelles.
Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.