Sant Jaume de Vilamontà és una capella de Manlleu (Osona)
Des de el km. 2 de la carretera BV-5224 hi ha una pista que hi porta directament.
A poca distancia el 18 de juliol de 1960 es va inaugurar una font dedicada a Sant Jaume.
Actualment no hi ha aigua, sols ara es com un monument.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Fitxa Tècnica
Autor : Arimany i Juventeny, Joan.
Museu del Ter: Ajuntament de Manlleu, 2022.
191 pagines
ISBN 978-84-09-
40610-4. 21 €.
Disponible també en línia a: https://www.museudelter.cat/publicacions-en-linia/la-font-de-la-mare-de-deu-2022/
Dades generals :
De llibres dedicats exclusivament a una font, no n’hi ha gaires. Han de ser fonts realment importants i comptar amb molta documentació relacionada per tenir el mèrit d’omplir les pàgines d’un volum sencer.
Aquest és el cas del llibre que ressenyem en aquesta ocasió, dedicat a la Fonts de la Mare de Déu, a Manlleu (Osona), a cura de Joan Arimany.
Aquesta font, en el seu emplaçament actual al centre de la ciutat, a pocs metres de la parròquia de Santa Maria, fou inaugurada el 1722. Així doncs, el 2022 es van celebrar 300 anys de la seva construcció. Per a Manlleu representa un punt molt important, jaque al llarg de la història ha estat el principal recurs per obtenir aigua potable.
El llibre comença amb una secció dedicada a la importància de l’aigua per a la vida, i una breu història de l’abastament d’aigua a Manlleu (p. 13-39). Es dona notícia d’altres fonts i pous. El capítol central (p. 41-91) està consagrat a la font mateixa, amb la descripció detallada de la construcció on es troba, la imatge de la Mare de Déu que li dona nom i els diferents episodis pels quals ha passat fins al dia d’avui. El darrer capítol (p. 93-137) tracta de la devoció a la Mare de Déu i els costums i tradicions que s’han donat al voltant de la font. En destaquen els goigs, dels quals se n’han conservat nombroses edicions. Es descriu també la festa que anualment s’hi celebra per Corpus.
En annex es transcriuen vint notícies de premsa sobre la font. Tot el llibre està farcit de notes documentals que són testimoni de les moltes hores de recerca que l’autor ha esmerçat consultant la premsa local i monografies prèvies.
A més, el llibre inclou nombroses fotografies i dibuixos a tot color que en faciliten la lectura i que complementen molt bé aquesta magnífica monografia.
El fet que el llibre es trobi disponible en línia gratuïtament a partir del lloc web del Museu del Ter, en facilita molt la difusió i la consulta. L’autor, llicenciat en Humanitats i màster en Gestió Cultural, treballa a la biblioteca pública de Manlleu, i és un especialista en religiositat popular.
Des del seu lloc web (http://joanarimanyjuventeny.cat/) es té accés gratuït a la revista especialitzada en relíquies de la qual ell és l’ànima (Reliquiae sanctorum in Catalonia).
En conclusió: un llibre que no pot faltar en cap biblioteca especialitzada en fonts.
Enhorabona a Joan Arimany per la minuciosa i rigorosa feina feta, i al Museu del Ter i l’Ajuntament de Manlleu per haver-la posat a disposició de tothom via Internet.
Tant de bo que en altres poblacions on una font té una presència més que notable segueixin aquest model.
Autor del text i recull de dades : Amadeu Pons i Serra
Bibliografia sobre fonts: https://cat.librarything.com/catalog/apons
Cal sortir des del mas “Casa de l’Hora” per la pista direcció sud, desviant-nos a la dreta després de 200m., per anar cap al mas Madirolas,
casa natal d’en Ramon Madirolas i Codina ( Manlleu, 1856 + 1927), impulsor del Santuari de Puig-Agut.
Un del projectes, iniciat l’any 1880, era la construcció d’una explotació comercial de les aigües de la font de Madiroles, situada en aquesta propietat.
El 1881 fins i tot es va inaugurar un edifici de grans dimensions, sembla que sobre un antiga construcció medieval, prop de la seva masia on havia de situar-se el pretès balneari.
Aquesta primera construcció fou enrunada.
Us passo un recorregut fàcil per a tothom que podeu fer :
Text i Fotografies : albertot
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa (en algunes fonts escrit Can Ramissa), és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.
Us passo un enllaç on podreu trobar informació d’aquesta Colònia i del restaurant actual de cau Faluga :
http://www.caufaluga.com/catala/historia.html
Hi ha dos pous que van ser importants en la vida de la gent treballadora de la Colònia que disposava d’aigua.
Estan situats entre els edificis de la Colònia i el riu Ter,
es tenia de bombejar l’aigua a traves d’un volant gran de ferro sortint per una canella i caient a una pica.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador i Arxiu Rasola
Aquesta setmana la dedicarem a les Fonts
La Font de la Cadernera està situada a tocar del torrent del Poquí, just sota la masia del Dolcet a Manlleu.
S’hi arriba pel camí que des de l’estació de trens (RENFE) amb el canal industrial i el passeig del Ter, passant en part pel torrent del Poquí.
És una Font d’aigua molt abundant pràcticament tot l’any.
A estar propera a l’estació sempre ha sigut molt visitada per la gent de Manlleu i de fora.
Al segle passat l’aigua era bona i no estava contaminada, per tant, s’hi agafava la seva preuada aigua i es feien fontades.
D’Osona.com, el dia 7 de febrer de 2019, van publicar l’article “Manlleu instal·la taules de pícnic a la font de la Cadernera” i que us passo l’enllaç :
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/59498/manlleu-installa-taules-picnic-font-cadernera
Un cartell en informa de la Font i el seu contorn.
Es un espai ombrívol que fa de bon estar en dies de calor.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador
De la Font de La Toca de Manlleu, sabem poc, sols que estava al costat del riu, a peu de paret de la muntanya.
I a prop del vell Molí de la Tosca.
Podem veure com era, gracies a unes postals antigues, disposava un bon doll d’aigua.
Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Avui voldria fer menció d’un espai petit, que gràcies a les filtracions de la canal de can Remisa de Manlleu, s’ha format al seu costat i que ahir us vaig fer menció.
Per situar-ho, cal seguir el camí paral·lel al riu Ter que sortint de Manlleu direcció a Torelló, tot remuntant el riu i al creuar la canal per un pont,
a pocs metres abans d’arribar a la casa de les comportes d’entrada de la resclosa a la canal de can Remisa,
veureu a la vostra dreta aquest reducte d’aigües que us cridarà l’atenció.
Pot ser que molts diguin que no te cap interès, però hem observat la presencia de molts insectes, com libèl·lules, aranyes , moltes papallones a la primavera, alguna serp d’aigua i aus que fan vida per aquesta zona.
Pel seu perímetre i rodalies hi ha molta vegetació amb flors, que afavoreixen que hi estiguin presents abelles, i altres insectes mes petits.
Com podem veure la pròpia naturalesa s’ha fet seu aquest petit reducte natural d’aigües tranquil i estancat,
per que algunes criatures puguin tindre un habitat tot l’any…
Si passeu tingueu cura de no llençar objectes i així evitar d’embrutar-ho i contaminar-ho, que algú ja ho ha fet.!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui us presento dos articles
El Canal de Manlleu circula bàsicament pel Passeig del Ter de Manlleu.
Us passo la seva historia:
El Canal de Manlleu són gairebé 2 km de recorregut, paral·lel al riu Ter al seu pas per la població de Manlleu.
És un canal construït amb còdols de riu que com diem, segueix el riu Ter en el seu pas per Manlleu.
Anava proporcionant aigua a un total de 7 fàbriques i 2 molins, que podien tornar per medi de canals menors l’aigua al riu Ter.
La Canal industrial, passa pels Rentat de Baix,
dit d’una altra forma, el safareig públic de l’època.
Passa per on havia les Tres Fabriques, i que sols queda com un testimoni i museu per l’historia de la canal…
Que era “El submarí” d’aquesta Canal ?, era per on l’aigua desguassava i la derivava a una altra canal, així es podia controlar el nivell de l’aigua…
El canal no és únicament un braç d’aigua, sinó que la seva complexitat amaga un conjunt de complexos sistemes i ginys hidràulics per aprofitar correctament l’aigua en els diferents salts,
que inclou entre altres elements, comportes, rescloses, bagants, repartidors, sobreeixidors, comportes de descàrrega o desguassos.
A la seva vorera, i en una bona part del seu recorregut, es va formar un Parc,
on els arbres són també els protagonistes, amb seients, fonts i els infants tenen jocs.
La canal arriba a l’antiga fàbrica de Can Sanglas, reconvertida fa uns anys en la seu del Museu Industrial del Ter,
on podeu conèixer mes dades sobre l’industria d’aquesta zona on passa el riu Ter.
Us passo mes dades sobre la Canal industrial de Manlleu del Consorci del Ter :
El Canal de Manlleu és una obra de Manlleu inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades i informació : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Viquipèdia, Ruta del Ter i altres
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
La Colònia Rusiñol, coneguda també com a Colònia Remisa en algunes fonts escrit Can Ramissa, és una colònia tèxtil del municipi de Manlleu.
Us passo la seva historia:
Les fàbriques Rusiñol i Casacuberta són exemples de la primera època de la industrialització a Catalunya.
Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d’un mur.
A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.
Des de Manlleu anireu pel «Camí del Canal», tot passant per El Dolcet i la seva resclosa, cal seguir el camí, passareu per bancs col·locats estratègicament i un petit parc infantil, ja estareu a prop de la Colònia Rusiñol o Remisa,
continueu fins trobar un pont per creuar per sobre la Canal,
a l’esquerra i a al fons, hi veureu la Casa de regular l’aigua d’entrada del riu Ter a la canal.
Com veureu disposa de set comportes d’entrada, esta molt conservada i d’una estructura considerable,
En aquest cantó de la façana, te sis finestres i una balconada en cada costat.
Es un recorregut que es pot fer des de Manlleu a Torelló, molt planer i passant per altres Colonies, teniu molts cartells freqüentment que us aniran indicant per lloc on anar.
La Colònia Rusiñol és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Per a mes informació sobre la Colònia Ramissa, podeu consultar l’enllaç del Consorci del Ter :
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Recull de dades : Viquipèdia i propi
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
Poder fer un passeig per la llera del riu Ter sempre es molt gratificant,
més si ho feu pel seu pas a Manlleu.
Caminar per la seva vora esquerra, podreu veure moltes aus, aquàtiques o que fan vida a prop d’aquest riu,
gaudir d’un parc ple d’arbres i fresc a l’estiu
i uns espais tranquils.
En aquest indret, les aigües del riu Ter casi sempre baixen molt calmades,
gràcies a la formació rocosa del terra que fa de fre i tranquil•litza la velocitat del riu.
Fins hi tot, hi ha un petit embarcador on podeu fer una volta amb barca pel riu Ter abans d’arribar a una resclosa.
Nota : Podreu trobar un nou article, on diu “Altres articles” situat en la barra de Menú, una vegada dins, seleccioneu el mes i el dia. Per tornar al bloc principal, cal fer “clic” en la barra de Menú on diu “Bloc Principal”.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 