Avui destaquem : La Font Castanys d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada  en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font  està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o El Parer d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

La Font i La Font del Safareig de Mas Paré o el Parer d’Olot, no són visitables donat que estan dins de la finca rodejada per un mur, cal demanar permís.

Per anar-hi, cal deixar l’Avinguda Sant Jordi per agafar el camí rural de la Moixina,

a poc i a l’esquerra a peu de carretera hi ha la finca de Mas El Paré.

La Font, és situada en un costat interior del mur,

es d’estructura d’obra feta de totxanes amb una pica rectangular que arriba fins a terra,

en un costat i en la part superior hi ha una portella de ferro.

La Font del safareig, esta tocant la casa, en front la porta d’accés a la finca.

Un dipòsit rodó dona aigua directa al safareig,provinent  de l’altre costat del vial de Sant Jordi, enfront  de  la  Moixina.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Molí del Collell d’Olot

Avui us presento dos articles

Fotografia : Generalitat de Catalunya

El Molí del Collell esta situat al costat del riu Fluvià, s’arriba fàcilment des d’Olot, cal sortir del final del carrer Sant Feliu en el barri de Sant Roc d’Olot, allà trobareu un camí de terra que al principi ressegueix la balla de l’escola Sant Roc i va entre horts, arribareu a la via verda de l’antic ferrocarril Girona – Olot, seguiu recta deixant la via verda i aviat passareu pel costat del camp de futbol del Collell,

us caldrà que travesseu  el riu Fluvià per una passera i acte seguit trobareu una cadena, cal girar per la dreta, que us portarà al Molí de Collell.

És un Molí de planta rectangular -amb afegits posteriors-, i teulat, que era a dues aigües, sostingut per bigues de fusta i llates.

Disposa de baixos, on es trobava el molí, el primer pis, que era l’habitatge, i el segon pis, amb tres grans arcades a la façana que feia com a graner i golfes.

Actualment, el molí del Collell es troba abandonat des de fa uns vint  anys, i ha calgut tapiar les portes i finestres., per evitar que la gent hi entri.

Són remarcables les tres llindes que donen notícia de les diferents reformes que es feren al molí :

  • A la porta de l’antic molí hi diu “AVEMARIA / JOAN COLEL [ornament] 1784 [ornament] ME FECIT”.
  • Al balcó del primer pis s’hi pot llegir “17 † 84”.
  • A la finestra de l’antic molí hi ha la inscripció “16 IHS 89”.

A l’exterior, si ens fitxem, entre la vegetació podem distingir per on sortia l’aigua un cop utilitzada

i el rec, que tornava l’aigua al riu Fluvià.

La conca del riu Fluvià van ser les més afectades per l’aiguat del mes d’octubre de1940, tota la família que vivia en el Molí del Collell d’Olot van morir pel desbordament del riu.El Molí del Collell és una obra d’Olot  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de can Coromina d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

Mas Corominola és una masia d’Olot, també, se la coneix com Masia Coromina,

situada al costat de la carretera de el Trial, una desviació hi porta directa al mas.

La Font, està situada en un bosquet proper a la casa on hi ha un camí secundari que hi porta.

És com una estructura d’obra quadrada amb una gran portella de fusta vella al centre, esta tancada, ens recorda a un pou…

Al seu costat hi ha una antiga pica rectangular de pedra, tota plena de terra i fullaraca.

No hi ha signes que tingui aigua.

La Font, es troba ombrejada per arbres per les seves rodalies.

A poca distancia ens crida l’atenció un forat malt tancat per una balla o enreixat de fusta…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de l’ànec d’Olot

Avui diumenge us presento dos articles

En el Barri de Sant Roc, hi ha la plaça de l’ànec, on disposa de la seva particular font.

Aquesta plaça, no és massa gran i està enjardinada, situada entre els carrers de Rocamora, Sant Feliu i Málaga.

La Font, es quadrada, amb una aixeta de polsador en cada banda, on l’aigua de xarxa pública cau a la respectiva pica, de munt  seu hi ha una figura d’un nen jugant amb un ànec.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Les Basses d’en Broc i Aiguamolls de la Déu Vella d’Olot

Com cada divendres us presento dos articles !

Les basses d’en Broc i els aiguamoixos de la Déu Vella a Olot, són, respectivament, unes basses naturals i uns herbassars humits situats un al costat de l’altre, als afores de la població d’Olot, a prop del paratge de La Moixina.

Es coneixen referències que aquest espai, a començaments del segle XX, ocupava més de 20 hectàrees de superfície.

Us passo dades destacades :

  • L’any 1986 es restauraren els prats i aiguamoixos de la Déu Vella com a zona humida.
  • L’any 1991 es referen les basses d’en Broc.
  • Actualment formen part del Catàleg d’Espais d’Interès Preferent del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Cal destacar, que el règim d’inundació és natural, tot i que se’n pot regular el cabal artificialment. La inundació és permanent i amb escasses oscil·lacions de nivell. Aquest fet possibilita la presència de diverses comunitats vegetals i animals associades a les zones humides, molt completes i ben conservades.

La vegetació hidròfita la constitueixen herbassars de Potamogeton, així com poblacions de llenties d’aigua (Lemna) sobre la superfície de l’aigua. De la vegetació de les riberes cal destacar els bogars, els prats de lliris grocs, canyissars, jonqueres, creixenars, etc.

La vegetació forestal de ribera està constituïda per àlbers (Populus alba), salzes (Salix alba), tells de fulla petita (Tilia cordata), vimeteres (Salix fragilis.), etc. Igualment, cal fer especial esment de la roureda de roure pènol , que envolta l’espai i que constitueix una de les escasses localitats catalanes on aquesta comunitat apareix.

El mateix Parc natural ha realitzat tasques de reforestació d’aquesta espècie als voltants de les basses d’en Broc i en els herbassars de la Déu Vella.

Els impactes sobre aquest espai són la manca de cabal circulant als recs que alimenten la zona humida, l’eutrofització d’origen agroramader, la presència d’espècies de peixos exòtics com la carpa (Cyprinus carpio), que afavoreixen la resuspensió dels sediments i poden fer perillar la vegetació de macròfits, o l’elevada presència humana. Malgrat aquests impactes, no es considera que perilli la conservació d’aquest espai degut a l’interès del Parc Natural en la recuperació de les zones humides del domini de la roureda de roure pènol.

L’Espai es troba inclòs al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, forma part de l’espai del PEIN i de la Xarxa Natura 2000 ES5120004 “Zona Volcànica de la Garrotxa”.

 

Recull de dades : Fitxa – Inventari de Zones Humides de Catalunya.  Generalitat de Catalunya.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de l’Arç d’Olot

Com cada diumenge us presento dos articles

Es localitza a la vora dreta del riu Fluvià a curta distància dels Tossols, a prop del camí que porta als paratges de les fonts de Sant Roc.

Mitjançant la conducció d’aigua originària que abasteix al mas Tossols es localitza l’aigua sobrant que va a parar al riu.

Per anar-hi cal que us situeu al carrer de Cádiz del barri de Sant Roc,

passareu pel pont sobre el camí de l’antic carrilet

deixareu el mas del forn

per arribar en poc temps a mas Tossols, no entrareu,

en aquest punt cal girar a la dreta seguin el traçat de la balla per un camí

passeu pel costat  d’uns arbres deixant-los a l’esquerra, se intueix un caminet entre la herba

i al poc entreu en un bosc amb una suau baixada a poca distancia veiem  un arbre caigut, però abans d’arribar-hi a ma dreta està situada la Font de l’Arç,

fa com una raconada entre vegetació i en la paret veiem una portella metàl·lica de la cisterna.

Les rodalies està malmesa per les intervencions per tallada d’arbres i vegetació d’aquest paratge.

La Font de l’Arç és una font d’Olot protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i propi

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Plataners de l’ermita de Sant Roc d’Olot

Com cada dissabte us presento dos articles 

Alguns dels Plataners del passeig de les Fonts de Sant Roc, així com dels que estan al costat de l’ermita de Sant Roc, tenen mes de cent anys.

Concretament, els dos situats en els laterals de l’ermita, son corpulents i amb unes branques altes i gruixudes i ven sans.

Per axó, durant l’estiu tot aquest conjunt de plataners ofereix en aquest emblemàtic espai d’Olot, ombra i frescor.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font dels Pastors al Coll de Santigosa

Avui us presento tres articles

La Font dels Pastors esta situada a un costat  mateix de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Olot, GI-521 entre el kilòmetre 2 i 3, i una vegada que s’ha passat el Coll de Santigosa direcció a Olot.

Arran de la paret de la muntanya, surt un gruixut tub de ferro amb abundant aigua pràcticament tot l’any,

que cau a una antiga pica rectangular que esta sobre d’unes lloses.

Aquesta Font dels Pastors es punt de parada de molta gent, sobre tot de ciclistes.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Roureda del Parc Nou d’Olot

Com cada dissabte us presento tres articles

Entrada Parc Nou d’Olot

La Roureda natural de roure pènol  esta situada dins al Parc Nou d’Olot,  en l’antiga finca, actualment parc municipal, on es troba la Torre Castanys,

que ja us he fet articles de la font i del Museu Volcànic de la Garrotxa.

Al Parc Nou d’Olot, que s’obrí al públic el 30 de maig de 1943 com a parc municipal, hi ha una petita Roureda Natural de Roure pènol, de gran interès botànic i ornamental,

un dels arbres més esvelts i longeus d’Europa.

I algun sols queda el tronc sec, com a record.

Els roures més grans tenen més de 250 anys de vida, una altura de fins a 30 metres i un perímetre de tronc que sobrepassa als quatre metres.

També, podem veure boix i grèvol de grans dimensions, un d’ells de 0,91 m de volt de canó.En el Parc Nou s’hi troben una vintena d’espècies arbòries i més d’un centenar d’espècies arbustives i herbàcies.

La gran diversitat d’espècies vegetals existents al parc i la necessitat de preservar la roureda de roure pènol van portar a la creació del Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina l’any 1986.

Dins del recinte del Parc Nou existeixen avui una vintena d’espècies arbustives i herbàcies.

La Roureda de roure pènol (Quercus robus), està catalogada com a arbreda monumental, i jardí de plantes medicinals de la Garrotxa.

També es l’habitat de nombroses especies d’ocells i altres petits animals, que gràcies al seu clima humit fan un lloc idoni per viure.

Us recomano si no coneixeu aquest Parc, fer-hi una visita tranquil·la, la podeu fer qualsevol època de l’any,

i trobareu sempre motius per veure la natura d’aquest espai i fotografiar-la.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Parc Nou d’Olot, Ajuntament d’Olot i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador