La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.
Fira de Cornellá
Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]
Can Manso
Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.
I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.
Horts de can Mercader de Cornellá de Llobregat
Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis
Fira i Palmeres
que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.
Fira i Auditori de Cornellá
Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.
Fira i Arbres
Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024
Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.
Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.
En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.
És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,
formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,
entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.
Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.
El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.
Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.
S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.
El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.
Trobareu escultures diverses,
una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.
Es un espai natural per passar-hi el dia en família.
Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.
El Parc de l’Hostal del Fum esta en l’Av. del Camí Reial, s/n, de Palau-solità i Plegamans.
El parc de l’Hostal del Fum és l’espai verd més extens del municipi.
Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom.
És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera,
entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i d’altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.
Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.
És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d’aus migratòries,
que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d’edificis i carreteres els hi nega.
Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: “En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d’hàbitats”,
medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d’herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà.
La gran diversitat d’hàbitats de l’espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus.
S’han arribat a detectar unes 180 espècies d’ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d’Aus de la Unió Europea.
Per fer-se una idea de l’interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.” (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest).
La situació del Parc de l’Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d’habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant.
En ell s’hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic….
Hi ha un circuit per practicar El Running amb 3 Rutes a diferents nivells.
També una zona d’escalfament deportiu.
També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes.
El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà.
També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau.
L’associació d’aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals.
A la llarg del Parc hi ha diferents monuments.
Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.
Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.
Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.
Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.
Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.
Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.
Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.
Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,
I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.
Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :
Les rescloses d’en Bassols i del Molí pertanyen al municipi d’Argelaguer.
Es tracta de dues petites rescloses del riu Fluvià que s’utilitzen per a la generació d’electricitat.
La resclosa d’en Bassols queda situada en una plana, cosa que permet una bona ocupació de terreny per part de la vegetació de ribera i helofítica,
i la fa molt atractiva per a la fauna.
La resclosa del Molí, en canvi, es troba més encaixonada per l’obaga de la serra de Fontanals.
Es una zona destacada per la natura en aquest tram del riu Fluvià,
us passo les seves característiques mes destacades,
pel que fa a la vegetació, sota les aigües hi creixen herbassars de Potamogeton i també hi ha llenties d’aigua.
A les vores, especialment a la resclosa d’en Bassols, hi prolifera el canyís, la boga, les jonqueres de jonc boval, el càrex pèndul, els herbassars de gram d’aigua, entre altres especies.
La vegetació forestal de ribera hi està molt ben constituïda, amb vernedes i salzedes i espècies com la sarga i el freixe de fulla petita.
L’existència d’aquest bosc de ribera ben conservat fa que aquestes rescloses siguin un punt important de descans per molts ardèids.
Així mateix, a la zona hi nidifiquen diverses espècies d’anàtids i s’hi observen amb regularitat diversos limícoles i altres aus aquàtiques.
Els impactes que amenacen la integritat d’aquest espai són la substitució del bosc de ribera per plantacions de pollancres i altres conreus.
Actualment, la part de les pollancredes més propera a l’aigua no es conrea intensivament i va sent substituïda progressivament pel bosc de ribera.
Es tracta, malgrat tot, d’un espai de notable interès ecològic i d’un gran potencial per a determinats grups faunístics.
El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000.
Recull de dades : Viquipèdia i altres
Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador
Aquest passat diumenge us parlava de la font de la Deu Vella de la Moixina
i que amb la seva abundant Deu d’aigua, i conjuntament amb la font Moixina i la font de Santa Anna, són l’aportador d’aigua els aiguamoixos que donant un paisatge encantador.
També, es sumen altres petites deus situades en les cases o masies d’aquest paratge, amb nombrosos petits recs, que aportant aigua fresca i neta per regar els conreus d’aquesta zona d’Olot.
Gràcies a tots aquests recs del voltant, neix el rec de Ravell amb abundant aigua tot l’any.
Aiguabarreig del rec de la Moixina i rec de mas l’Engracia
L‘origen d’aquestes surgències tenim d’atribuir-lo a les colades confinades en aquests terrenys.
Amb medidor de cabal
Es tracta d’un entorn ombrejat per pollancres, salzes, roures… entre altres arbres,
on hi ha camins, petits horts, camps i parets seques a tocar dels recs, un conjunt que fa en molts casos agradable poder fer una passejada i és propera a la ciutat, apte per tota la família per ser un terreny planer.
Els recs constitueixen un dels hàbitats de més interès del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,
amb un ambient aquàtic i a la vegada humit, i gràcies a la seva puresa d’aigües , fa que visquin alguns organismes de plantes i d’animals amenaçats i alguns d’ells protegits.
Es curiós que pel costat mateix de l’ermita de la Salut passa un rec.
Així, com mas Engracia, que l’aigua va a parar El Mas del Molí de Les Fonts
abans pel seu funcionament com a tal i ara com a Centre de Reproducció, que bàsicament te cria de crancs de riu de potes blanques.
Diaridegirona.cat, informava del nou projecte sobre l’itinerari circular de la zona de la Moixina, us passo l’article :
El seu origen i l’etimologia de La Riera de Vallforners :
Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d’on se situa el seu naixement, en el municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.La Riera de Vallforners, sovint coneguda com a Riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca en el riu Mogent.A la part alta de Cànoves, s’aixeca el Pantà de Vallforners, construït entre el 1985 i 1989, i que garanteix els regadius dels camps de la vall, gràcies que recull les aigües de Vallfornes.Us passo informació sobre el Pantà de Vallforners :
La Riera de Vallforners en el seu pas pels diversos municipis, fa gaudir d’un ecosistema diferent, afavorint la diversitat botànica, faunística i paisatgística de la zona.En l’època estival són diverses les espècies d’aus que hi nidifiquen en els bosc de ribera.Podeu comenceu aquesta ruta familiar als peus del Parc Natural del Montseny just al pàrquing de sorra que trobem a l’entrada del nucli urbà de Cànoves, a davant del qual trobarem una oficina d’informació del parc.Deixeu el nucli urbà per acostar-nos a la Riera de Cànoves per can Cros i resseguint el seu curs caminareu primers entre plataners.Podreu veure les restes del Molí de l’Antic i les runes del castell de Cànoves, construcció romànica datada del segles XII-XIII i que va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional al 1949, i el Sot de Can Vinyes.A la plana de l’Espluga passareu pel costat d’una plantació d’avets abans d’arribar a un bonic alzinar a la banda dreta de la riera, la qual creuareu diverses vegades per passarel•les.El recorregut passa majoritàriament per boscos d’alzines i pins, però, la vegetació de ribera és la protagonista d’aquest itinerari.Pollancres, verns, avellaners, greixes i gatells ressegueixen el traçat de la riera i conformen racons d’especial bellesa.Una mica més endavant marxareu al costat de la pista del pantà de Vallfornès i passareu a tocar del roc Fiter, abans d’endinsar-vos en un màgic ambient típicament de vegetació de ribera, fresc i ombrívol.Un cop de nou a la banda esquerra de la riera podreu veure les restes d’algunes antigues places carboneres i passejarem entre pins al Pla de les Illes, fins arribar al racó dels Dos Torrentons a on podrem gaudir d’un bonic salt d’aigua.En aquest punt creuarem de nou a la banda dreta de la riera i , si voleu, us podreu apropar fins el pantà de Vallfornès i seguir fins el Castanyer del Cuch.Ara a la tornada podeu seguir el ampli camí de terra que us portarà fins al punt de sortida.Es molt interessant la riera per escoles de la Comarca dins del seu pla d’estudi de la natura, us passo informació :
Cal dir que bona part d’aquest tram, coincidiu amb el Meridià Verd, que ja us vaig fer un article sobre aquesta Ruta.Si no coneixeu la Riera de Vallfornes, no ho dubteu, aneu i feu camí, es fàcil per a tota la família i si teniu gos/sa el/la podeu portar a fer la ruta, axó si, lligat.Per finalitzar us deixo mes imatges de La Riera de Vallfornes :
Us invito a gaudir d’aquesta Finestra oberta a Canoves : La Riera de Vallforners o de Cànoves.
Recull de dades : Ajuntament de Cànoves i Samalús, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i pròpies.
Avui us presento un recull de fotografies fetes aquesta tardor amb arbres a contrallum, amb un varietat d’arbres habituals a les rodalies del poble, com alzines, roures, xiprer, plàtans, pollancres, lledoners, palmeres, entre altres…:
fonts naturals, aigua, muntanya i més 