Meandre del riu Llobregat i Rutes per les seves rodalies en Castellbell i el Vilar

El Meandre de Castellbell i el Vilar esta format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l’altra banda del cingle on s’alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet.  Antigament es el Meandre és coneixia amb el nom del Revolt.

Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets.

Durant la segona meitat del segle XIX, l’home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu.

En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d’ambients, tant faunístic com botànic a més a més d’actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat.

La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d’interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s’hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu.

La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop – pont entre el litoral i l’interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l’any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d’altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d’aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d’aliment que té a disposició. La llacuna que s’ha format a l’interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).

Observacions:

En aquesta zona hi ha alguns equipaments d’aguait de fauna que s’han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres : Roure de cal Ramons de Gironella

El Roure de cal Ramons a la part central del revolt de l’inici de la urbanització de Cal Ramons, a sota la masia en Gironella.

El roure es tracta de fet d’un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps.

Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l’alçada d’un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l’edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d’uns centenars d’anys.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text i Fotografies al Bloc : Ramon Solé

 Avui destaquem : La Font de la Canaleta de Castellbell i el Vilar

Cal anar per la BV- 1123, i deixar-la a l’arribar al paratge del pla de les Botges, i seguir per una pista asfaltada desviant-vos per l’esquerra.

La Font de la Canaleta esta ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que porta al pla de les Botges en Marganell de Castellbell i el Vilar.

Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant.

Donat que esta a nivell mes baix del terra, cal baixar uns graons d’obra.

L’aigua raja per un broc de ferro i va a parar a una pica semi circular,

l’aigua sobrant va per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que posteriorment desaigua a la riera de Marganell.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de L’Homenatge de Rellinars

Setmana per conèixer Fonts

La Font de l’Homenatge està situada a mà esquerra tot baixant per la carretera que mena a Rellinars, en el darrer revolt abans d’arribar a l’Ajuntament, a la cantonada de l’Av. Vacarisses que porta a Cal Felip-Neri.

Queda ubicada ben bé al mig del carrer i fa de divisòria del carril d’entrada i sortida. Presenta un port piramidal i està ubicada damunt d’una peanya de rajols de morter polits, típics de les voreres amb el perfil exterior inclinat pintat intermitentment de color blanc i vermell.

Els murs estan fets amb totxo arrebossat mentre que els perfils són metàl·lics pintats de negre. La font consisteix en una pica de pedra de perfil rodó col·locada damunt d’una columna d’obra per on passa el desaigua. Al damunt, collat a la paret hi ha una pedra amb un broc d’aigua i aixeta de polsador de bronze.

El nom de la font amb l’any d’inauguració estan fets amb lletra arrodonida de forja i collats a la paret, per sobre de de l’aixeta. Les lletres i xifres estan pintades amb pintura protectora metàl·lica de color negre. Al darrera, en els dos àmbits piramidals s’hi ha col·locat un banc de pedra que ressegueixen la forma geomètrica de la paret.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Mura, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra. La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Quan hi ha una temporada de poques pluges, no hi surt aigua.

A sobre mateix  te gravat un relleu del perfil d’una olla.

En cada costat  de la font, hi ha un petit mur que fa de seient.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Frare del Temps

Avui us presento dos articles

El frare del Temps és un higròmetre construït amb un cabell d’una dona rossa i jove de raça eslava  dissenyat per l’inventor de Calella Agapit Borràs Pedemonte el 1894.

La figura representa un frare caputxí assegut amb una bola del món als seus peus i un llibre obert a la seva mà dreta.

A través del punter de la seva mà esquerra, el frare indica si el temps serà : sec, revolt, vent, bo, insegur, ventós, humit o pluja.

A mesura que es mou el punter degut a la dilatació del cabell, també es mou la seva caputxa.

L’empresa ha realitzat més de 40 versions diferents de l’instrument, en algunes de les quals el frare ha estat substituït per monges, guerrers, Cristòfol Colom o fins i tot pel monjo de la beguda infantil kina San Clemente.

Avui en dia, el producte es troba disponible en castellà, català, gallec, basc, portuguès, francès, italià, alemany i anglès.

En el refranyer hi trobem :

Quin temps farà demà?

El frare t’ho ben dirà.

La vareta amb atenció

cada dia observaràs.

Si cap amunt s’enlaira,

temps sec et trobaràs.

Si cap avall assenyala,

pluja segura tindràs.

I mira-li bé la caputxa si en

sortir no et vols mullar.

Cal dir, que s’han editat amb fons diferents com la Muntanya de Montserrat , la plaça del Obradoiro de Santiago de Compostela, entre altres.

Per comercialitzar-lo es fundà l’empresa Tot Ideas S.L., propietat de la família mataronina Borràs. L’any 2001, Juguetes Borràs es fusionà amb Educa.

Us passo un video que explica sobre la samarreta que preveu el temps :

https://www.ara.cat/videos/reportatges/samarreta-que-preveu-temps_3_1825647419.html

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text i imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola