Arxiu d'etiquetes: Sant Cosme

Bassa i canal del Parc Nou del Prat del Llobregat

Publicat el per
Respon

El Parc Nou del Prat de Llobregat es troba al costat de la carretera d’accés a la platja, adjacent als barris de Sant Cosme i la Granja i molt proper a l’aeroport.

Per la seva extensió i situació El Parc Nou del Prat és per a molts el parc del Delta.

Situat al sud del municipi, al marge dret del riu, ocupa gairebé 15 hectàrees.

Els terrenys del parc eren antigament terres de conreu com les que encara avui es poden trobar al sector de la Marina.

Fou inaugurat l’any 1983 i es fa la plantació de la pollancreda.

L’any 1991 es construeix la zona de la pineda, finalment 1995 es complerta amb el sector de ponent.

Una bassa o estany alimenta les aigües del canal que passa pel mig del passeig i el ressegueix.

Configura una singularitat al parc alhora que evoca la biodiversitat del Delta del Llobregat.

Molts ocells, tortugues, peixos entre diversos insectes tenen lsa seva vida en aquest parc.

Actualment, tant la Bassa com la canal estan seques, sols hi ha una segona bassa que ni hi ha,

així les aus i altres animals i insectes per poder disposar-hi.

La canal passa pel mig del parc, per anar d’un canto a l’altre cal utilitzar uns ponts que hi han.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre d’aigua de Sant Cosme del Prat de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Torre o Dipòsit d’Aigües de Sant Cosme esta a prop de l’escola Jaume Balmes i el parc en la Plaça de la Remodelació a la cruïlla del carrer Riu Xúquer i carrer del riu Guadalquivir del Prat de Llobregat.

Es coneix popularment a la Torre d’aigua com “La Copa”.

Va iniciar-se la seva construcció en 1966 i acabada el 1974, per això es van enderrocar les masies de ca l’Andreuet  i cal Cisquet Natrus, en un terreny agrícola,

va ser una construcció de l’enginyer Luis Guárdia i de l’enginyer municipal Eladio de Ceano-Vivas.

Fa una alçada de 28 metres, les dues parts, el cilindre i el con, s’uneixen a través de formigó armat. La seva capacitat és de 1000m3.

Va ser reformada en el 2001, actualment no esta operativa.

Text: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Roure de l’Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre arbres

Des d’Olot us cal sortir del costat de càmping Les Tries per agafar la N-260-a, a cosa d’un kilòmetre i  abans de l’ermita de Sant Cosme gireu a l’esquerra i travesseu l’autovia per un pont i gireu de nou a l’esquerra, seguiu la carretera asfaltada un kilòmetre mes fins arribar a cal Xicot, casa rural aquí cal deixa el vehicle i seguir a peu.Continueu per un camí de terra amb senyals de privat, entre alzines fa una certa baixada, i aviat estareu a cal Aiguanegra.

Ara seguiu pel camí que be de Beguda, hi ha un roure força destacable, que us indica que us desvieu, pel camí de la dreta on fa una certa pujada, en pocs minuts hi ha la Font i el Roure de l’Aiguanegra a peu del camí.És un Roure amb ven arrelat al terra i amb un tronc gruixut, alt i esvelt.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : Font de Sant Cosme de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

De viquipèdia llegim : “Capella dedicada a Sant Cosme, Sant Damià i Sant Grau en el municipi de Sant Joan les Fonts. És un edifici d’una sola nau, absis semicircular (a l’est), volta de canó i campanar en forma de torre. Unida a la capella, i al costat oriental es troba la casa de l’ermità, la porta d’accés al temple s’obre a la façana nord, amb la data “1929” pintada sobre la llinda ” … Per adreçar-vos a la Font de Sant Cosme, teniu de deixar la N- 260z, i agafar una pista asfaltada que voreja la balla de l’empresa Alzamora, desprès dels camps i ha una cruïlla de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra i a peu de pista, trobareu la Font i el Safareig.La Font de Sant Cosme, es una deu d’aigua molt important, tot l’any surt abundosa pels seus tres tubs.Aquesta aigua a través d’un canal va a parar a un safareig, que antigament es feia servir per rentar la roba de les dones de les cases de les rodalies.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador