Els Plataners de Can Ferran, estan situats a l’entrada d’aquesta antiga masia que destaca com a restaurant des de 1949; al tocar d’una rotonda de la carretera 1413a, dins del municipi de Sant Quirze del Vallès, però al sortir i més a prop de Rubí.
Els plataners formen part de l’ampli aparcament de la masia, emplaçats entre el Torrent de can Ferran i la pista de terra a la masia.
Són de tronc molt gruixut , així com les seves branques, que estant ven tallades per evitar que creixin a lo llarg i cap a munt.
Per tant, estan tota aquesta colla de plataners molt ben cuidats.
Podem destacar, que entre el Torrent de can Ferran i la Rotonda, n’hi ha més, en aquests no tenen les branques tallades.
Us recomano sortir des de l’estació de trens de Renfe Est, pel carrer d’Àlaba, al poc trencar pel carrer Ciudad Real i dirigir-vos a peu al final del carrer, on comença una camí de terra, es el camí vell de Terrassa a Sabadell,
Passareu a prop de les vies de tren, una cadena, ens recorda de no accedir-hi, ni a peu ni amb bicicleta.
Continueu el camí que fa una lleugera baixada,
abans de creuar el pont sobre el torrent de la Grípia, deixareu a la vostra dreta, l’Alzina de Torrebonica,
el camí segueix entre bosc i un camp,
fins una cruïlla de camins,
agafarem per uns minuts el camí que porta fins l’antic baixador de Torre Bonica i l’Alzina destacable allí existent.
NOTA :Estem en un dels camins de l’Anella Verda de Terrassa, aquest punt serà el lloc de partida del proper itinerari
Retrocedim fins de nou a l’anterior cruïlla de camins,
que continuarem tot passant pel costat d’una cadena que barra el pas a vehicles a motor, no autoritzats.
Podrem veure arbres molts alts, sobre tot pins.
Així com varies caixes niu de ratpenats dins del bosc.
Al poc, estarem darrera de l’edifici de l’Hospital de Terrassa, i a l’esquerra veurem els camps i l’edifici de Torrebonica.
Cal dir que estem en el camí vell de Sant Quirze del Vallès a Matadepera, on ens retrobem amb l’Anella Verda.
A partir d’aquí podreu decidir varies opcions,
Si seguiu, trobareu que la pista es troba asfaltada, i dóna a la carretera de Sabadell a Terrassa i a la dreta a l’Hospital de Terrassa.
Si no voleu allargar més l’itinerari, a l’Hospital hi ha la parada de diversos autobusos que us podent retornar a Terrassa a buscar el vostre vehicle o medi de transport, si no viviu a Terrassa, també hi ha bus a diversos municipis propers del Vallès.
És us recorregut fàcil i relativament curt per poder fer amb nens, família, amics, fent un passeig amb el gos, amb bicicleta, …
Aquest Pi Gros esta situat en un lateral del carrer dels Avets front al carrer dels Roures, dona a la part superior del Parc de can Barra i a prop d’aquesta finca a Sant Quirze del Vallès.
Es un Pi de gran port i brancatge.
El brancatge s’obre circularment i forma una capçada ampla i densa.
Disposa de fulles gruixudes i rígides, capaç de resistir sequeres estivalspronunciades i gelades fortes.
Es un arbre d’interès Local de Sant Quirze del Vallès.
La Ruta Botànica és una ruta temàtica formada per quatre itineraris dedicats a diferents tipus de formacions vegetals i flora del nostre municipi.
Cada itinerari està senyalitzat d’un color diferent, té una longitud aproximada d’un quilòmetre i es pot recórrer en uns vint minuts amb l’objectiu de fomentar el coneixement dels arbres, arbusts i plantes a més de fotografies de les masies, testimoni del patrimoni històric, rural i agrícola al nostre municipi.
Itinerari 1: El bosc de ribera
El bosc de ribera és un bosc caducifoli que creix a banda i banda dels cursos fluvials, rius i torrents on l’aigua és el principal factor limitador del creixement de la vegetació adaptada a inundacions periòdiques a la Mediterrània.Itinerari 2: L’alzinar
és un bosc perennifoli, verd tot l’any, amb un estrat arbori d’alzines, i un estrat arbustiu ric en lianes.
Amb pi blanc a les vessants assolellades, degut als incendis forestals i amb roure martinenc a les obagues.
Itinerari 3: Les plantes aromàtiques i medicinals
A conseqüència de l’abandó de conreus i dels focs forestals, l’alzinar esdevé brolla de romaní, formació vegetal rica en plantes aromàtiques, molt emprades a la cuina mediterrània i amb importants propietats medicinals.
Itinerari 4: Els bolets i fruits del bosc
El bosc és una font important de recursos, com la fusta, però també de fruits d’arbres, arbustos i plantes i també de bolets (part reproductora dels fongs), alguns són comestibles excel·lents, d’altres tòxics mortals.
El Camí dels Monjos és un camí històric o de llegenda …, la realitat, és que connecta amb els antics Monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt.Actualment està senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 31.El Camí dels Monjos va ser recuperat fa uns anys com a sender oficial de la federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i va ser tipificat com a Sender de Petit Recorregut, el PC-31,editant un quadern sobre aquest recorregut.A llarg del seu recorregut hi trobem d’altres camins i/o senders que podem enllaçar o incorporar-nos, els mes destacats serien el GR i PR, com el GR-173 , GR-6, GR-97, PR-13.La Distància del recorregut entre el monestir de Sant Cugat i el de Sant Llorens del Munt, és de 27,43 kmPer tant, a una velocitat mitja a peu, serien unes 6h 15 minuts,teniu d’afegir, descans, àpats, visionar l’espai o fer fotografia i la tornada.Amb un desnivell positiu (m): 1368 i un desnivell negatiu: 389Durant el recorregut trobareu alguns espais preparats per fer un àpat o descansar.La llegenda del Camí dels Monjos:
“Diu la llegenda, que l’abat i els monjos de Sant Llorenç del Munt van demanar permís al bisbe de Barcelona per assentar-se en un altre indret, ja que les seves terres no eren gens productives i l’aïllament del monestir els feia patir el mal de la tristesa. El bisbe els va deixar marxar sempre que respectessin un mandat que caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establissin on millor els anés i va ser aquest el que van utilitzar. D’aquesta manera, emprengueren el camí carener que els va dur des del cim de la Mola fins a Sant Cugat, on veient les terres fèrtils i l’indret idoni, decidiren aixecar el Monestir.”Per aquest motiu el camí segueix la carena que separa la conca del Besòs (a l’est) de la del Llobregat (a l’oest), o les dels seus afluents el riu Ripoll i la riera de Rubí, sense travessar cap curs d’aigua, per tant no creua cap riu, riera , torrent, ni xaragall…No obstant, el Camí dels Monjos passa per una diversitat de paisatges, per carrers, bosc, camps conreats, pel costat de masies i a prop d’ermites, molts llocs.Cal dir que aquest camí ha estat molt utilitzat durant segles, com a ruta pels pastors amb els reus remats, que venien des dels Pirineus.El novembre de 2006 els quatre ajuntaments, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, van signar un conveni amb la Diputació de Barcelona per tal de realitzar la senyalització del Camíi fer-ne una primera difusió, que ens el pas dels anys s’ha millorat amb mes senyals en tot el recorregut i amb consells o recomanacions.En cas d’anar amb nens, us recomano aquest enllaç que us va indicant pas a pas el recorregut des de Matadepera del Camí dels Monjos :
