El cementeri de Matadepera, si va des de la carretera de Terrassa a Talamanca BV 1221, en el km 4,700 de Matadepera, on una pista hi porta.
Tot entrant al recinte i adossada al mur esta la font, te forma d’una cara de sol en relleu, disposa una aixeta polsador.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Centre d’Informació Bonvilar ofereix als visitants els serveis d’informació, una àrea de lleure amb taules de fusta, contenidors per classificar les deixalles, una sala polivalent
i una Font d’aigua potable adossada a la paret de l’edifici.
Disposa d’un ampli aparcament per els cotxes privats.
L’accés en aquesta àrea es pot fer, també fàcilment, amb autobús L1 de TMESA, que arriba fins a la residència Mossèn Homs, en bicicleta o a peu, preferentment, així com amb vehicle propi.
Els seus entorns tenen un elevat valor paisatgístic i són ideals per passejar i gaudir de la natura.
A poca distancia hi ha el forn de calç de can Bonvilar.
L’Anella Verda comprèn un espai natural sense urbanitzar que hi ha des de l’entorn urbà fins als límits del terme municipal
i que conforma un paisatge de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic.
Actualment, ocupa una superfície de 4.400 Ha, amb 2.640 Ha de boscos, 1.210 Ha de conreus, 347 Ha de rieres i torrents que inclouen el sistema hidrogràfic
i el seu àmbit de protecció, 25 Ha d’equipament i 178 Ha d’infraestructures i serveis tècnics.
L’Anella Verda és un patrimoni natural de Terrassa que, a mitjà i llarg termini, es convertirà en un dels trets distintius de la ciutat de Terrassa.
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
El Pi de l’avinguda de Portugal, esta situat en aquesta avinguda just abans de tocar a l’avinguda del Vallès de Terrassa.
Un pi gran, majestuós i de bona planta.
Destaca per dos aspectes, un tronc gruixut i allargat,
I amb una copa arrodonida i molt espès en fulles.
Esperem que aquest arbre pugui viure en aquest punt durant molt anys…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Pi que avui volem destacar és un exemplar, situat en el centre de la plaça del Mestre Serrat en Terrassa, amb els carrers Catalunya i del Pla de l’Ametllera.
És un Pi Pinyer de gruixut tronc, amb branques fortes i bona copa arrodonida.
Es considera en bon estat de salut. A l’estar en un jardí petit destaca sobre la resta d’arbres.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Arxiu Rasola i Google
Aquests dos destacables Pins que ens referim avui, estan a tocar de les vies el tren, en l’altura de l’avinguda 22 de Juliol i l’avinguda del Vallès de Terrassa, on es forma un espai triangular destinat a l’aparcament de vehicles.
La resta de vegetació que es troba en aquest lloc son plantes i arbust, axó fa que es destaquin més aquests dos Pins.
Estant un al costat de l’altre.
Presentant un bon aspecte, amb un excel·lent brancatge.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Google i Ramon Solé
Els dos Eucaliptus centenaris estan en el Grup de Montserrat, concretament en el carrer de Badajoz i al costat de la vinguda del Vallès de Terrassa.
Són dos grans Eucaliptus que estan un al costat del altre,
que es destacant de la resta d’arbres del carrer Badajoz, per ser alts i de bon brancatge.
Creiem que gaudeixen d’una bona salut.
Es considera uns arbres més antics d’aquesta barriada de Terrassa.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Arxiu Rasola i Google
Està situada en el torrent Monner del Parc de Vallparadís, en el mur de la tanca i a sota les esglésies de Sant Pere, però antigament estava en la cruïlla del camí que baixa del carrer de la Rectoria i tenia el nom de la Font del Single.
L’Arquitecte Puig i Cadafalch va ser qui va dissenyar la nova font, en l’any 1921.
En l’actualitat no hi raja aigua donat que no te les suficients garanties sanitàries.
Text i Fotografia : Ramon Solé
Son mes de trenta fonts les que podem avui en dia poder visitar i conèixer en el Municipi de Terrassa. Totes son periòdicament controlades sanitàriament.
Per visitar cinc d’aquestes fonts, us situareu a la sortida de Terrassa en la carretera que va a Rellinars, la B-122 us desplaçareu fins el quilòmetre 3, on trobareu a la dreta l’entrada a la Finca de Can Amat – Egara.
A l’altra banda de l’entrada entre el límit entre els conreus i el bosc, trobareu, la primera font., la Font del Botó , es difícil de trobar, donat que en moltes ocasions està tapada per les bardisses, ens fitxarem en anar per un camí marcat amb senyals amb ratlla groga, al poc a l’esquerra en una petita explanada esta aquesta font.
Des de fa molts anys està seca.
El seu esquelet encara el podeu veure, per perpetuar en el record… de molts Terrassencs
Cal que us aneu al quilòmetre 4.600, agafareu un camí a la dreta, amb una cadena que no permet accedir amb vehicles, acta seguit trobareu tres camins vosaltres pujareu pel del mig, ens fitxarem que al costat del mateix torrent (esquerra) esta la Font de l’Alba.
Era d’aquelles fonts que la gent feia cua per agafar-hi aigua amb garrafes…es deia que era d’aigua molt excel·lent. En èpoques de gran sequera pot no donar-hi aigua.
Si agafeu el camí de la dreta, a uns vint minuts esta La Font del Senyor Ramon, i des d’allí hi ha camins que us portarien a altres. Tornem a la carretera, seguim uns metres i agafarem el camí de Can Guitart, en les seves rodalies trobarem tres fonts.
Es un camí ample i ben arranjat, seguirem aquest que en uns cinc minuts arribarem a la riera. Pujarem un 30 metres per dintre de la riera i al poc, a l’esquerra un sender puja un 70 metres fins a un petit torrent on esta en el vell mig la Font del Racó.
Es un lloc molt bonic, humit i solitari. L’aigua de la Font es barreja amb la del torrent.
Tornem a situar-nos en el camí de Can Guitart, seguirem fins trobar un camí a la dreta que està tancat amb una cadena, passarem i agafarem un altra, també, a la dreta, fa una certa pujada, a uns deu minuts i en una corba del camí, surt a l’esquerra un sender que ens porta a la Font del Cireret. Impressionat es la verdor que rodeja sempre les parets de la font.
Es una gran cisterna, te una aixeta per regular el seu important cabal. Va ser construïda l’any 1703.
Segons un mosaic que trobem sobre la font, a la seva esquerra. Al costat, tenim un altre que ens recorda de “ Respetad la Fuente y el Bosque ” i a la seva part superior dreta, un altra amb la data de restauració en l’any 1878, amb una imatge, que podria ser de Sant Miquel… Posteriorment ha tingut varies restauracions durant el segle XX.
Torneu a estar, en el camí de Can Guitart, on esta la cadena. Seguireu uns metres direcció a la Masia.
A poc i a l’esquerra i sota del camí unes escales ens baixaran fins la Font de l’Olm.
L’antic del Pantà de la Xoriguera, aquest Pantà al Febrer de l’any 1944, va ser destruït per un fort temporal, sols queda un únic tros del pantà que encara podeu trobar en peu.
Situat a peu de la carretera, direcció a Terrassa, sobre el quilòmetre 4, tenim un camí a la dreta que porta a les restes del Pantà de Xoriguera. Actualment, en lloc d’aigua, tenim una gran vall plena de vegetació.
Donarem com a punt final de l’itinerari en aquest punt. Caldrà destacar que el recorregut el podrem fer en un matí.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font del Rossinyol, es una de les poques fonts d’aigua natural que queden al torrent de Vallparadís dins del Parc del mateix nom a Terrassa, l’estructura la trobareu adossada a la paret i a la vessant esquerra, desprès de la Font del Tintorer que ja vàrem comentar.
Forma part del Parc i enjardinada per les rodalies, però antigament l’aigua afavoria als diferents i nombrosos horts que hi havia en aquest torrent Monner.
Tampoc, l’aigua d’aquesta font no és apta per ser consumida, no obstant, hi ha una aixeta de polsador amb aigua de xarxa, en la part mes superior, i l’aigua natural encara hi surt per la part mes inferior on una petita reixa impedeix agafar-hi l’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Pràcticament la vegetació referent als arbres que configuren el Parc de Desinfecció són de Pins.
Formen un conjunt arbori molt destacat i una illa verda necessària pel barri Roc Blanc de Terrassa, situat en la carretera d’Olesa, carrer de Calderón de la Barca i carrer d’Atenes.
Qui passeja per aquest parc, sobre tot en primavera i l’estiu, pot gaudir de molta ombra sota uns magnífics pins.
La gran majoria presenta un bon aspecte, cuidats amb fulles allargades.
Axo si, alguns presentant pel vent una certa inclinació.
Disposa d’altres tipus d’arbres, destacant algun xiprers.
Es un espai obert cada dia i es pot veure l’antic edifici de desinfecció al centre del parc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 