Arxiu d'etiquetes: Urbanització

Salt d’aigua del Molinot de Viladecavalls

Publicat el per
Respon

El Salt esta al sud de la Urbanització del Molinot, on hi ha les restes del molí del Molinot ,

cal deixar el vehicle on està la casseta de la Associació de Veïns del Molinot.

Les ruïnes del molí es troben situades sobre i al costat del torrent del Llor,

just en el punt en què es forma el seu salt d’aigua.

Al torrent del Llor, al seu pas pel Molinot, fa una falla que produeix un magnífic salt d’aigua,

només visible en èpoques de pluja destacada.

En aquesta part del torrent, el seu llit arenós dóna pas a una massa rocosa erosionada per l’acció de l’aigua,

accentuant la bellesa de l’espai.

Observacions:

En el moment de fer l’inventari no era visible el salt d’aigua perquè no baixava aigua pel torrent.

En l’actualitat, en 2023, la manca de pluges fa que tampoc no baixi res aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pantà de Vilagonella d’Avinyó

Publicat el per
Respon

És de fàcil accés, des de la carretera N – 141c cal agafar una pista molt mal asfaltada que baixa per la urbanització Urbisol, al poc passar per la casa de colònies de La Ruca,

cal seguir la pista de terra que te varis cartells que posa “a la Bassa”, ens portarà fins el pantà, situat a 400 m al sud-oest del mas de Vilagonella.

Està ubicat en un paratge envoltat de bosc i molt bonic.

En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte romà del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l’any 1980 per Jaume Gibert.

La seva funció fou bàsicament per regar els camps propers.

Sempre té gran quantitat d’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marc Cucurella Pinilla

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa de can Dalmases de Collbató

Publicat el per
Respon

La Bassa de can Dalmases esta situada en la Riera de can Dalmases.

Per anar –hi cal situar-se al final del carrer de la Riera en la Urbanització can Dalmases, un camí baixa a la riera i cal remuntar-la fins a la bassa.

Us passo dades generals i de la seva historia:

  • Antigament, on ara hi ha la bassa, hi havia la vinya de ca l’Anton de l’Ermità (un pagès del carrer Bonavista, de Collbató) i una petita bassa o bassal, dit de ca l’Anton de l’Ermità, que s’omplia amb l’aigua d’un rec que queia des dels plans de can Dalmases.
  • Aquesta aigua era utilitzada pels pagesos que tenien camps a prop.
  • Més tard, quan es va urbanitzar la finca, els treballadors van extreure grava i sorra d’aquesta vinya i van fer un gran clot que s’omplia amb l’aigua de la riera i era utilitzada per pastar el ciment, etc.
  • Durant uns anys va ser un abocador incontrolat, on Ajuntament i particulars llençaven runes i altres deixalles amb l’objectiu de reomplir l’esvoranc.
  • Les protestes d’alguns grups sensibilitzats pel medi ambient van servir per cridar l’atenció sobre aquest petit racó, que és gairebé l’únic espai humit que hi ha al terme de Collbató, i sobre la necessitat de protegir-lo.

La bassa de can Dalmases és un petit llac artificial de 0,50 ha d’extensió i forma ovalada que està envoltat de vegetació.

Observacions:

Està inclosa en l’Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori i des de l’any 2005 i custodiada per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. El 2007 l’Ajuntament va aprovar un projecte de regeneració per convertir-la en un reducte de diversitat faunística i vegetal riberenca.

Imatge de l’any 2011 / Fotografia : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Nota:

En la visita feta, com no plou massa poca aigua tenia, i el lloc esta molt tapat per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou de Merli de Sant Esteve de Sesrovires

Publicat el per
Respon

El Pou de Merli esta situat al peu de la carretera B-224 en el km 25,250 de Martorell a Sant Esteve de Sesrovires.

Historia:

  • Aquest pou ha donat nom a la urbanització que s’ha desenvolupat a banda i banda de la carretera B-224.
  • El pou es troba al costat de la carretera, a mà esquerra en direcció a Martorell i a la falda del Turó del Pou del Merli. Al davant del pou, i a l’altra banda de la carretera hi ha el carrer del Mas i una masia on venen pneumàtics, i on abans hi venien pernils.
  • El nom de Merli no se sap a què fa referència, ja que no s’ha trobat cap mot català amb aquesta grafia. Els mots que més s’hi assemblen són merla (ocell) i merlet (part d’un castell), però no se sap si hi ha cap relació amb el topònim merli.
  • Aquest nom apareix documentat per primer cop l’any 1949 al “Censo de ganado caballar, asnal i bovino sujeto a requisición militar” (1940-1965) que es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Sant Esteve Sesrovires.
  • Aquest pou està ubicat just a tocar de la carretera, i el límit entre els termes municipals de Sant Esteve Sesrovires i Martorell passa per la carretera. Al cadastre apareix el límit territorial pel marge esquerre de la carretera, per la qual cosa el pou és a tocar del municipi de Sant Esteve, però ja dins el terme de Martorell. Per la seva implicació amb la urbanització i la relació amb el territori de Sant Esteve considerem que cal incloure aquesta fitxa dins aquest mapa de Sant Esteve Sesrovires

Pou circular amb parets de pedra i morter situat en un terreny inclinat que és la falda del turó anomenat Pou del Merli. La part del pou que sobresurt i que es veu per sobre del terreny és també de mur de maçoneria amb parets d’obra de fàbrica de totxo.

La part superior del pou és plana i està reparada i acabada amb totxo i arrebossat per la part superior. La cara que dóna a la carretera és plana, feta amb totxo i presenta una obertura rectangular on hi ha una porta metàl·lica amb dues frontisses i pany de passador. Aquesta obertura presenta un dintell a base de llosa plana de pedra i un ampit rematat per una llosa plana de pedra, que se subjecta sobre una llosa de pedra vertical.

A banda i banda de la porta hi ha dues pedres col·locades a manera de rapissa sortint cap a fora del mur del pou. L’arrebossat exterior del pou està molt deteriorat i ha desaparegut en bona part.

Recull de dades: Mapes Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font nova de can Mas de Piera

Publicat el per
Respon

Per anar a la Font nova de can Mas, cal desviar-nos de la carretera B-224 tot abans d’arribar a Piera, per trencall de la dreta que porta a la Urbanització de can Mas.

A poca distancia i a peu de la carretera, hi ha un espai amb grans Pins, i la paret que delimita la finca, on trobareu la Fon Nova de can Mas.

Actualment  l’antiga finca es de l’empresa MITTELAND S.A., dedicada principalment a la vinya.

La Font, delimitada amb una estructura triangular, disposa de tres bocs un al costat del altre,

l’aigua cau, si en tingues, a una única pica gran i allargada. En cada costat uns seients.

Dins de la finca i a prop de la Font, hi ha un estany  i uns destacats plataners.

Us passo com era la font antiga de can Mas en la dècada dels 80 del segle passat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Llac de la Urbanització o Barri de Comabella de Sant Llorenç Savall

Publicat el per
Respon

Avui us presento un Llac “artificial” però amb un entorn natural,

El Llac de Comabella de Sant Llorenç Savall.

Esta situat en el carrer de les Alzines i entre el carrer Cova Simanya i l’avinguda de la Mola dins de la citada urbanització o barri de Comabella i darrera de la Piscina Municipal.

Teniu una bona perspectiva des del mateix carrer,

on hi han uns bancs de fusta per contemplar-ho i gaudir del silenci d’aquest espai.

Esta rodejat de nombrosos i diferents arbres, arbustos i vegetació,

que fan que els xalets del les rodalies del llac no es vegin.

Es l’habitat de varis ànecs que hi viuen tot l’any, que fan encara millor al veure’ls, ens dona una sensació de pau i tranquil·litat…

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres – Plataners de la carretera Nacional IIz- Urbanització de Montserrat Parc de El Bruc

Publicat el per
Respon

Antigament en l’entrada d’una ciutat o d’un poble per una carretera, es plantaven plataners a cada costat.

Encara avui podem trobar carreteres antigàs i que no han sofert ampliacions o que han realitzat una variant de la carretera, axó ha fet que podem contemplar les rengleres de plataners de dimensions destacades.

Un d’aquests casos són els Plataners de la carretera nacional IIz al pas per la urbanització de Montserrat Parc de El Bruc.

Formen una filera d’algo més d’una dotzena de plataners en cada costat, a l’haver-se plantat a la vegada tots els arbres tenen la mateixa mida i gruix.

En uns metres aquest tros de la carretera a l’estiu dona una bona ombra i frescor…

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – L’alzina centenària de ca n’Amat d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

L’Alzina centenària de ca n’Amat està al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la Urbanització de ca n’Amat, prop d’un torrent.

Antic espècimen d’alzina situat a uns 200 metres al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització del mateix nom.

L’arbre s’ubica al costat d’un torrent al que s’accedeix per un camí delimitat amb tanques de fusta, des del carrer de la Vall.

Es tracta d’un exemplar d’alzina que presenta una circumferència de 375 cm i està ubicada pràcticament a la llera del torrent.

Compta amb una copa verda de molta amplada i notable brancatge.

Tot i això, el tronc central té una part malmesa que ja ha quedat buida.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6418.jpg

La resta del tronc però es troba en bones condicions.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6417.jpg

L’arbre està afectat per una plaga de banyarriquer.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6413.jpg

Bibliografia : PEDRERO, Andrés (2011). Árboles en Ullastrell. Ajuntament d’Ullastrell, inèdit.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6403.jpg

Segons l’autor de l’estudi citat a la bibliografia, l’alzina de ca n’Amat podria ser bicentenària.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_6419.jpg

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Mirador del turó de can Palet d’Ullastrell

Publicat el per
Respon

El Mirador del turó de can Palet  està al costat del carrer del Turó de can Palet amb carrer Lluís Muncunill, i a llevant del nucli urbà, tocant a l’urbanització de cal Jep d’Ullastrell.

El turó, actualment urbanitzat, s’alça a 316 metres per sobre del nivell del mar i presenta un perfil allargassat.

El mirador s’ubica a la banda est del turó, amb unes vistes panoràmiques fantàstiques de la masia de can Palet i, en darrer terme, dels pics muntanyosos i els pobles de la contrada.

El mirador presenta una planta irregular i es troba ben arranjat, amb grava de mida petita per regularitzar el sòl, arbres i gronxadors per la canalla.

Compta amb un parell de bancs per seure i presenta dos plafons metàl·lics senyalitzats, amb els pobles i les muntanyes que es poden observar des del mirador.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Roure de tres branques de Vacarisses

Publicat el per
Respon

El Roure de tres branques  esta al sector sud de la urbanització de Torreblanca, pel Passeig de l’Estació de Torreblanca.

Roure de grans dimensions, situat al darrera de l’estació de ferrocarril de Torreblanca, a poca distancia d’aquesta en l’entrada a un bosc.

Té una alçada considerable i, des de l’inici del tronc, es divideix en tres branques.(germans de soca)

Forma part de l’inventari de patrimoni natural impulsat per la Regidoria de Medi Ambient i consultable des de la web de l’Ajuntament.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Caltural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adsaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero