Arbres – El passat d’un Bosc de Cardedeu

Com cada dissabte us presento dos articles relacionats amb Arbres

Avui us invito que entreu al passat d’un Bosc,i que va tindre la seva pròpia historia…,la seva aventura…, el seu moment…, i amb la presencia de molta gent,que va fer servir per gaudir als visitants d’una bona estona i emportar-se un record d’unes atraccions caminant per de munt dels protagonistes principals : Els arbres.Estant situats en boscos de grans pins pinyoners o pi blanc, com el cas de Cardedeu,  son d’arbres destacats els que se utilitzant per la seva corpulència i altura.Per axó, se ubicant molts parcs en boscos com aquest, que se’ls  nombre a reu de Catalunya, com : Bosc vertical, Bosc d‘aventura, Aventura Parc Arbres, entre altres i a Barcelona Bosc Urbà…(sense arbres en aquest cas).On la gent pot gaudir de diferents nivells de dificultat, amb tirolines, ponts, trapezis, lianes, passarel·les, etc…, tot a una certa alçada del terra i entrellaçat gracies als vells pins.Com esteu veient a les fotografies que en aquest article d’avui, son les restes,d’un parc d’aquestes característiques que fa anys estava en les afores del Cardedeu, en el bosc proper a la zona industrial.Es pot anar des de la plaça de la Creu de Cardedeu, tot agafant el passeig Marital, i a l’arribar a la zona industria, cal seguir per la pista de terra, paral·lela a les vies del tren, denominat camí de Serra de Can Sabater.Quan veieu a la vostra esquerra un pont que passa per sota de les vies, teniu de girar a la dreta bosc en dins per un camí, i pel primer camí de l’esquera que fa una certa pujada, us portarà al bosc en qüestió.No es va fer prou correcta tota la neteja o eliminació de les construccions que havia en aquest lloc,Encara avui trobareu algunes plataformes de seguretat, en els pins,A terra, nombrosos elements diversos, trossos de fustes, cables de subjecció, plàstics, entre altres…També, us podeu fitxar en pins que han sigut talats i les seves restes al terra,alguns pins abatuts per alguna tempesta o per vells, malalts, afectats per algun plaga …Amb tot aquest conjunt de materials repartits per aquí i per allà, mig amagada per la vegetació,pot donar-se el cas, d’un cert perill al passar caminant per aquest bosc.Els mateixos pins, pateixen les conseqüències, donat que amb els anys i el seu propi creixement,

d’on estan subjectes sigui com una estranyament pel tronc que provoqui danys a l’arbre.Veieu, pues El passat d’un Bosc de Cardedeu o millor dit, el seu nefast present.Abans que sortiu d’aquest Bosc, us podríeu fer una pregunta, realment si no s’ha fet la neteja de les restes en tots aquests anys que ha passat des de que es va tancar les instal·lacions,quin futur te aquest bosc…?

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Inventari d’arbres monumentals – Ajuntament de Sant Celoni

Com cada dissabte us passo dos articles sobre Arbres

Us passo un enllaç on podreu conèixer i descobrir els arbres monumentals i destacats del municipi de Sant Celoni.Es en forma de fitxer, on s’indica dades generals dels arbres, com lloc de situació, paratge, masia o propietat on pertany.Podeu conèixer-ho entrant en l’enllaç adjunt :

https://www.yumpu.com/es/document/view/16787566/inventari-arbres-monumentals-ajuntament-de-sant-celoni

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Presa del riu Fluvià a Besalú

El riu Fluvià una vegada passat pel pont medieval de Besalú,li barra el pas una Presa que reté la seva aigua.Està situada al costat de la carretera N-260, on surt una carretera que va direcció a l’important paperera “ LC Paper 1881 S.A. “i també, una pista rodeja aquesta Presa.Per les rodalies de la Presa de Besalú, cal destacar el seu bosc de ribera, amb una gran varietat d’arbres i vegetació,que en alguns punts es molt densa.Es un espai que cal destacar la fauna que hi viu, tant d’ocells com de animals aquàtics.A una certa distancia mes a vall del riu d’aquesta Presa, trobareu una altra retenció molt mes petita del curs del riu,on podreu apreciar fàcilment que hi ha molts peixos, amfibisi insectes de tot tipus.Es un lloc on els amants de la fotografia i de la natura podran gaudir d’aquest espai natural, que en els anys s’ha anat formant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

La Llegenda : El Montseny i el camí de Mallorca

Es diu que dins el Montseny hi ha un Gorg Negre poc conegut, i que disposa d’un pas secret que porta fins la Roca de Babilla a Mallorca.

Es utilitzat per les Dones d’Aigua del Montseny i de Catalunya i a la inversa, per les Dones d’Aigo de les Illes Balears.Com que a Mallorca no hi han rius ni gorgs, elles viuen dintre dels antics pous i cisternes.

A veure si trobeu aquest Gorg Negre i veieu el lloc on van i venen de Mallorca les Fades d’Aigua.

 

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Que és un Pou – Moli de vent a Catalunya?

El Molí de vent  te per objectiu principal, pujar l’aigua a la superfície, utilitzant l’energia del vent per moure les aspes.L’aigua era principalment per al reg de les hortes i camps propers,com en el cas de Vic, que hi ha un antic Molí de Vent, que donava l’aigua a una bassa pel rec.I també en algun cas pel consum de la propietat,podia derivar l’aigua a la masia.Estaven ubicats en llocs rics d’aigua en el seu subsòl.El Molí de vent pot tindre una estructura en  forma de torre en general feta de totxo i en algun cas, arrebossada.Al sostre tenia el peu de ferro que sostenia la roda amb les aspes de molí.Altres son senzilles, una estructura de ferro en 4 punts d’unió a terra i a dalt les aspes.Alguns Molins del vent, també es van instal·lar en alguna primitiva indústria a principis del segle passat.Actualment, es dona el cas que s’arreglen, ajudades amb motor o per envellir la finca.

 

Text i Fotografies  : Ramon Solé

Poema : Cançó de Pluja

No sents, cor meu, quina pluja més fina ?

Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son…

Hi ha dues perles a la teranyina,

quina conversa la pluja i la font !

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

Canten les gotes damunt la teulada,

ploren les gotes damunt del replà…

Gotes de pluja, gardènia que es bada…

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,

amb la música dels núvols desfets?Pluja de nit, delicada veïna,

dentetes d’aigua en els vidres quiets…

No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se’n va,

dintre aquest plor de la pluja nocturna,

i les estrelles somriuen enllà?

Enllà somriu un mantell tot espurna…

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

No sents, cor meu, quina pau més divina?

No sents, cor meu, que la pena se’n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?

Autor  : Josep Maria de Segarra

Si voleu saber mes de l’autor de la Poesia , podeu consultar a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Urianguies : Programació d’activitats del mes de Novembre de 2019

Des d’URIAN us animem a viure la natura i la muntanya d’una manera diferent.  Apunteu-vos a les nostres activitats setmanals i gaudiu al màxim d’una experiència inoblidable. Per què apuntar-me?

1.Conèixer gent amb les mateixes aficions que jo.

2.Realitzar una activitat de cost elevat al preu més baix.

3.Anar acompanyat de guies amb titulació i experiència.

4.Descobrir nous indrets a prop de casa.Quines activitats realitzarem?

  • Senderisme d’un dia
  • Travessies de muntanya
  • Excursions culturals
  • Cursos i formacions
  • Raquetes de neu d’iniciació i avançat
  • Descens de barrancs d’iniciació i avançat
  • I molt més

Us presentem totes les activitats que estan programades per les pròximes setmanes on gaudirem amb la millor companyia y sempre acompanyats dels nostres guies :

24 de Novembre  de 2019 – Barranquisme – Barranc Termal a França

Barranc amb 5 ràpels, un d’ells de 35 metres, i un petit tobogan, amb la peculiaritat que anirem trobant petits gorgs amb aigua ben calenta, per a poder-nos escalfar.

Començarem amb un petit ràpel sec d’uns 8 metres que ens portarà al gorg més calent de tot el barranc, entre 40 i 50 graus de temperatura. Des d’aquest punt, i durant tot el barranc, anirem trobant petits naixements d’aigua calenta que ens proporcionaran un plus d’escalfor.30 de Novembre  de 2019 – Curs de ràpels i reunions (progressió per barrancs secs)

El curs de ràpels i reunions ens permetrà adquirir els coneixements necessaris per a poder progressar per un barranc de forma segura, utilitzant les tècniques adequades de ràpel i els seus protocols. Consisteix en un curs pràctic on es vol aconseguir que l’alumne aprengui d’una forma dinàmica i amena, sent així la millor manera d’interioritzar la major part dels continguts.

Al finalitzar el curs s’estarà preparat per a poder realitzar barrancs secs de forma autònoma i segura.30 de Novembre i 1 de Desembre – Curs i pràctica de ràpels i reunions

Curs de ràpels i reunions (30 Novembre) + Pràctica barranc sec a Montserrat (1 de Desembre)

El curs de ràpels i reunions ens permetrà adquirir els coneixements necessaris per a poder progressar per un barranc de forma segura, utilitzant les tècniques adequades de ràpel i els seus protocols. Al finalitzar el curs s’estarà preparat per a poder realitzar barrancs secs de forma autònoma i segura.

Barranc sec – Canal Roja: Barranc de 13 ràpels d’entre 4 i 30 metres on poder gaudir i practicar les maniobres del ràpel.Per consultes o inscripcions, podeu accedir a :

https://www.urianguies.com/

 

Text i Fotografies : urianguies / Oriol – Ramon Solé

Amb col·laboració de la difusió : Blogs Rasola

Avui destaquem : La Mare de la Font de Camprodon

Com cada diumenge, us presento avui dos articles

La Mare de la Font, esta situada a tocar de la carretera C-38 que va a Molló i a França; a peu des de Camprodon, es pot arribar agafant el camí del camp de la Vila.Aquesta font, antigament estava rodejada de camps de can Petxu,actualment disposa d’un ampli aparcament, i s’ha format un gran parc on es pot fer un àpat en les taules i bancs allí situats;els infants podent gaudir d’una zona de jocs.Està en un lloc que els arbres que disposa, li donant una ombra molt destacable, que a l’estiu s’agreix fer-hi una bona estada.Des de sempre la gent hi va amb garrafes a recollir la seva apreciada aigua, ha vegades formant-se alguna de cua.Es molt abundant la seva aigua, bona i fresca,de la seva gran estructura quadrada de pedra, surt l’aigua per un broc, també de pedra, i la sobrant va a un llac artificial.Cal destacar  que és un llac rodo, on a l’hivern quan arribem a 8 o 10 graus sota zero, la superfície totalment glaçada i la gent ho aprofita per anar-hi a patinar.En el mur de la mateixa Font, esta gravat  una estrofa del poema “Canigó” de Mn. Jacint Verdaguer.Tal com indica l’epígraf existent, la font ja s’havia construït com a mínim des de l’any 1611.

La imatge actual l’adquirí després de la reforma de 1924. La Mare de la Font,  és l’expressió que s’utilitza per referir-se a una deu de gran cabal que abasta diverses fonts.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

L’escultura al-legòrica, a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume

Com cada diumenge, us presento dos articles

La ciutat de Terrassa està inclosa dins el tram català del Camí de Sant Jaume,  que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, continua en direcció a la muntanya i Monestir de Montserrat.El passat 16 de maig de 2019, va ser inaugurada l’escultura al·legòrica  a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume, situada al carrer Doctor Fleming cantonada amb Ronda Ponent, assistint autoritats municipals , gent del barri i de la ciutat.Aquesta escultura a sigut gràcies els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa. Una entitat sorgida l’any 2006 i que treballa a la ciutat organitzant sortides mensuals i actes relacionats amb el camí.La construcció d’aquesta escultura de ferro, pedra i fusta és obra de l’artista egarenc Joan Martínez. L’escultura simbolitza la figura d’un pelegrí donant la benvinguda a totes les persones que inicien el seu pelegrinatge des de la ciutat de Terrassa.Es situada en una petita plaça, on hi ha seients i una font.

Cartell camí de Sant Jaume situat al Parc de Vallparadis de Terrassa

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’heura, un perill per a molts arbres – 2ª Part #

Avui com cada dissabte us presento dos articles,  i aquesta vegada van relacionats entre ells

En l’heura, un perill per a molts arbres 1ª Part, us he descrit aquest perill que representa aquest arbust trepador per alguns arbres en els boscos de Catalunya.Us voldria presentar un estudi visionat durant un any, per veure el procés quin ha sigut de l’heure a un mateix arbre :

  1. Una vegada escollit l’arbre es va netejar de l’heura que l’estava envaint, tallant les arrels i assecant-se la part de dalt.
  2. Podem observar el nombre important de brancatge de l’heura.
  3. Les marques que van quedar en el tronc de l’arbre a l’arrancar-li l’heura.
  4. A la primavera de l’any següent, i en la base del arbre veiem com han nascut nou brots d’heura.
  5. Passat un mes, veiem que a trepat ràpidament per l’arbres.
  6. Unint se, amb les fulles seques que eren de l’any anterior.
  7. I sembla que aquesta vegada hagi crescut amb molta mes força i plenitud de vegetació.
  8. Es un verdader monstre dins de la vegetació en un bosc, que si no tallem novament l’heura, tot l’arbre s’omplirà…Esperem que en un temps curt es trobi una bona solució per evitar aquest mal.

 

  Text i Fotografies : Ramon Solé