Com era La Font del Gaig de La Sagrera de Barcelona ?

Avui dia de Sant Joan, us presento dos articles

La Font del Gaig estava situada en el carrer de la Sagrera amb cantonada al carrer de Garcilaso, corresponia al numero 64,

Gener del 2020,  lloc on estava la Font del Gaig

actualment, l’edifici del costat és el Col·legi de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona.

El lloc on ocupava la Font hi havia una casa baixa i al costat l’estructura de la Font del Gaig que va ser una obra dissenyada pel arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Com podem veure la data va ser en 1865, i havia una carassa on en la boca estava la aixeta, a sobre de l’aixeta l’Escut proposat i adoptat al 1855 per Sant Martí de Provençal, tot abans d’unir-se a Barcelona.

Era una font on la gent hi anava a buscar aigua amb càntirs i garrafes, donat que moltes cases obreres no tenien aigua corrent per aquelles èpoques.

A principis dels 90 del segle passat, es va pintar i en la finestra de l’antic dipòsit, es va posar una placa commemorativa,

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Posteriorment, va estar molts anys, sense aigua i totalment abandonada, amb un deteriorament constant i progressiu.

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

La Font del Gaig va ser desmuntada durant l’any  2001 per l’Ajuntament de Barcelona, amb l’oposició de la gent del barri,

Fotografia Arxiu Rasola – Any 1991

segons sembla l’estructura principal, esta depositada en un magatzem municipal.

Fotografia Arxiu Rasola – 1985

Han passat 19 anys i encara no s’ha decidit on tornar a posar aquesta font al barri, tot sent un símbol tant antic…

Actualment, es el lloc on estava la Font del Gaig

 

Recull de dades i imatges: arxiu, historia i biblioteques de Sant Martí

Adaptació al Text : Ramon Solé – Arxiu històric Rasola

Pels rodals de Terrassa, de can Montllor a Torre Mossèn Homs ( variant) – Itinerari 2on.

El passat 12 de maig, us vaig presentar el primer itinerari Pels rodals de Terrassa, de La Grípia, can Montllor i Torre Mossèn Homs.

Avui us passo la variant que podeu fer des de can Montllor per anar a Torre Mossèn Homs, pel camí Vell de Terrassa a Castellar del Vallès.

Des del lateral dret de la masia de can Montllor, cal agafar un camí ample que fa entre camps una certa davallada.

Tenim vistes als camps de conreu pròxims a la masia i el bosc proper  de l’altre costat del torrent.

En la poca estona, entrem al bosc, trobem alguns pins destacables per la seva bellesa i alçaria,

ara el camí va fent baixada mes destacable, fins arribar al Torrent de la Grípia, que el passarem per un petit pont o passera, amb baranes de fusta.

A l’esquerra deixarem una no massa gran depuradora.

El camí tot just passem per una cadena que tanca el pas a vehicles, fa una remuntada.

Algun arbre sobresurt del bosquet, com per eixemple un pi pinyoner, situat a prop del torrent.

Estem arribant a la Torre de Mossen Homs, el camí deixa de ser de terra, i passa a un asfaltat no massa ven conservat.

La casa – escola de cuina, esta a l’esquerra nostra, podem llegir diferents cartells que us poden orientar de seguir alguna de les rutes que hi ha a partir d’aquest punt.

Disposeu d’una Àrea d’estada darrera de la capella

amb una fonts d’aigua de xarxa.

També podeu tornar a Terrassa per l’Anella verda o desfent el vostres passos.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 36 #

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 5 imatges situades en la via pública, que veritablement no les acabo d’entendre ! :

  • Una Font que ens recorda a un seient de pedra…
  • Cartell, que va d’un camell …
  • Una Font modernista amb un desguàs, ídem…
  • Una aigua no potable, …d’una Font inexistent ?
  • Un cartell dels anys 40 del segle passat… a Joanetes

 

Text i Fotografies : Ramon Solé i Dora Salvador

Avui destaquem : La Font Castanys d’Olot

Avui com cada diumenge us presento dos articles

La Font de Castanys, també és coneguda com La Font del Parc Nou, es situada  en el marc del jardí botànic de flora autòctona del Parc Nou d’Olot.És situada dins el Parc Nou, sota l’antiga Torre Castanys d’aquí rep el nom i ara reconvertida en museu dels Volcans, Te diferents punts d’accés al Parc.Queda sota el marge on s’hi ubica la casa per la seva façana nord, que cal baixar unes escales, la Font  està adossada a la paret o mur, a un cert nivell mes baix, per tant cal baixar uns esglaons.Disposa de nou brocs de ferro, actualment no raja aigua. Damunt dels brocs hi ha una aixeta de polsador amb aigua de la xarxa municipal d’Olot,l’aigua sobrant va a una allargada pica de pedra, front la font hi ha una taula rodona i banc.Sobre la font i en l’angle que forma la paret, hi ha dues antigues portes de fusta que donen accés a la cisterna de captació.Es un dels Parcs mes bonics per la vegetació que conté, considerat com a d’interès Botànic.

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – La Pineda de l’Àrea d’estada del Pi Gros de Terrassa

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

L’Àrea d’estada del Pi Gros, està a tocar de l’Anella verda i en l’antic camí ral de Terrassa a Sabadell,

situada al costat del Torrent de la Betzuca, entre Torrebonica i el camp de Golf de ElPrat.

El Pi Gros, es veu que ja no existeix, però ha donat nom a aquest lloc d’especial interès natural de Terrassa,

perquè es un petit bosc que destacant bàsicament els seus Pins Pinyers, allargats i grans,

amb una bona explanada per fer-hi un descans si esteu fent un itinerari o excursió,

trobareu en un costat, tres rocs rectangulars per descansar o fer un àpat.

Hi faltaria una font, llàstima que la Font dels Avis que havia a tocar del torrent proper a aquest lloc… ja no si troba.

Aquesta Pineda és un espai molt ombrívol, que a l’estiu fa molt d’agrair estar-hi,

sigui sol o en família, sigui amb bicicleta o passejant el gos…

Des d’aquí podeu fer diversos itineraris per les rodalies de Terrassa.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Eucaliptus i Lledoner dels Jardins de Manuel J. Arnalot de Barcelona

Avui com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres

Els Jardins de Manuel J. Arnalot  estan situats en el Barri de Sant Genís, del districte Horta-Guinardó de Barcelona, formant l’espai verd mes gran d’aquest barri, situat entre el carrer Nazaret, l’avinguda del Jordà i els carrers del Lledoner i de Naïm.

Precisament en aquest espai hi havia hagut la masia de can Gresa que l’ajuntament d’aquell moment va decidir enderrocar a meitat segle XX, es troba documentada en el segle XVIII i, popularment, se l’anomenava “ la casa Groga”.

Destaquen dos arbres que avui us remarco, un Eucaliptus  centenari

i  en el seu devant, un Lledoner de tres tronc entrellasssats, arbres d’interes local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Espai de Fonts, Aigua, Muntanya i Mes… : Que es una Cascada o Salt d’aigua?

Com cada divendres us presento dos articles !

Una cascada, també anomenada salt d’aigua, saltant, sallent o fall,  és la caiguda d’un curs d’aigua per un precipici, a causa d’un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d’un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables.

També, podríem definir com, és la forma natural que fa un caient  amb aigua, de mes o menys altura, segons l’orografia del terreny muntanyós on passa, i a la seva base es crea un gorg, posteriorment l’aigua segueix el seu curs riu o riera avall.

Les cascades comunament es formen quan un riu és jove.

En aquell moment el canal sovint és estret i profund.

Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l’erosió ocorre lentament.

A mesura que el curs d’aigua incrementa la seva velocitat, i s’aproxima a la cascada, , diposita material i causa una major increment de l’erosió.

Això causa que la cascada excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost.

La taxa de retrocediment d’una cascada pot arribar a ser d’1,5 metres per any.

Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d’aigua present a la cascada,

les cascades de mes envergadura i amb més quantitat d’aigua, com diem de classe 10, estarien incloses  les famoses : les cascades de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.

Si us banyeu en un gorg d’aigües netes, mai us poseu a sota d’un Salt d’aigua, pots ser perillós.

 

Recull de dades : Ramon Solé

Fotografies : Oriol – Ramon Solé / Urianguies

Un passeig pels bosc de ribera del riu Ges

Com cada divendres avui us presento dos articles

Us invito a fer un passeig pel bosc de ribera a prop del riu Ges.

Un dels llocs mes habituals per fer-ho és en la zona on havia agut l’antic Balneari de la Font Santa, avui poc en queda, està en runes.

Així com les seves fonts que ja m’he referit alguna altra ocasió.

Aquesta vegada, prenem atenció els arbres a tocar del riu Ges.

Son uns espais planers i ombrívols plens de plataners, si aneu en la tardor tindreu que trepitjar la catifa de fulles, que tant agrada els nens…Resseguiu  pel costat d’aquest riu que sempre mostra les seves aigües tranquil·les.

Anireu passant pel costat d’altres tipus d’arbres com freixes, verns, faigs, algunes pollancres, oms, tells, bedolls, i també l’heura, l’esbarzer o l’arç blanc.

Si no feu soroll, podreu gaudir del cant de molts ocells que fan vida en aquest paratge natural,

I poder veure algun bernats pescaires, martinets blancs, blauets, mallerengues, oriols, caderneres, ànecs colls verds, pit roigs, xivitones, corriols petits, merles, picots verds…Us poden ajudar a descobrir els diferents tipus de flora i fauna presents a la zona gràcies als plafons existents.

Us passo un itinerari circular i fàcil de poder fer, extret de naturalocal :

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-pere-de-torello/pel-riu-ges-descobrint-sant-pere-de-torello

Teniu a prop de la carretera,  l’Aqüeducte de l’Anijol que és molt antic.

Trobareu en La Font Santa,  el PR C-47 o sender de la vall del Ges que recorre tot el riu Ges des de Torelló fins a Vidrà.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé

Dites i Refranys en el mes de juny

Civada granada, als vint dies segada.

Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.

Juny assolellat i ben tronat, any de bon vi i molt blat.

Al juny, la falç al puny.

Al juny, el fred s’esmuny

Al juny, l’estiu no és lluny

Al juny, la pluja és lluny; i si plou cada gota és com el puny

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa, celler buit i molta fam

Aigua de juny primerenca, molt mals arrenca

Fins al deu de juny no et llevis la roba ni et descordis el puny.

La nit de Sant Joan, la més curta de l’any.

El sol de juny estalvia llum.

Pel juny la pluja de lluny en lluny.

Per Sant Joan, el primer bany.

Per Sant Pere garbes a l’era.

Per Sant Joan s’han de collir els pèsols i els alls.

Quan plou per Sant Medard, plou quaranta dies massa tard.

Quan plou per Sant Medard, de la collita se’n perd un quart; si plou per la Trinitat, s’emporta la meitat.

Sant Pere plorós, juny plujós

Si plou a primers de juny, el bon temps és lluny.

Si plou per Sant Pere plourà un mes al darrere.

 

Recull de refranys i fotografies : Ramon Solé

Finestra oberta de Cànoves i Samalús – El temps passa…

Algunes vegades us he fet la comparació del temps com a passat en un arbre, en una font, en un paisatge; però avui ho veurem com passa el temps durant un any per una casa-granja i el paisatge natural de les rodalies, bosc, arbres i camp en 10 imatges :

  • Primera hora del matí
  • Posta de sol
  • Hivern
  • Primavera
  • Temps de plantar
  • Temps per conrear el camps i regar
  • Estiu
  • Temps de Segar
  • Temps de recollir
  • Inici de la Tardor

Es la roda del temps, un any darrera d’un següent…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatges dins d’una mateixa finca de Cànoves i Samalús