Fotografies: Ramon Solé
El Centre d’Informació Bonvilar ofereix als visitants els serveis d’informació, una àrea de lleure amb taules de fusta, contenidors per classificar les deixalles, una sala polivalent
i una Font d’aigua potable adossada a la paret de l’edifici.
Disposa d’un ampli aparcament per els cotxes privats.
L’accés en aquesta àrea es pot fer, també fàcilment, amb autobús L1 de TMESA, que arriba fins a la residència Mossèn Homs, en bicicleta o a peu, preferentment, així com amb vehicle propi.
Els seus entorns tenen un elevat valor paisatgístic i són ideals per passejar i gaudir de la natura.
A poca distancia hi ha el forn de calç de can Bonvilar.
L’Anella Verda comprèn un espai natural sense urbanitzar que hi ha des de l’entorn urbà fins als límits del terme municipal
i que conforma un paisatge de gran valor ambiental, paisatgístic i cultural, amb un important potencial ecològic, social i econòmic.
Actualment, ocupa una superfície de 4.400 Ha, amb 2.640 Ha de boscos, 1.210 Ha de conreus, 347 Ha de rieres i torrents que inclouen el sistema hidrogràfic
i el seu àmbit de protecció, 25 Ha d’equipament i 178 Ha d’infraestructures i serveis tècnics.
L’Anella Verda és un patrimoni natural de Terrassa que, a mitjà i llarg termini, es convertirà en un dels trets distintius de la ciutat de Terrassa.
Recull de dades : Ajuntament de Terrassa
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé
El Pou que ens referim avui, esta situat en el carrer de la Font 19, al nucli antic d’Abrera.
Dades històriques :
El Pou, d’ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro.
De munt seu hi ha un càntir.
Sembla que l’edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs situats sota del mateix carrer.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona.
Adaptació al text i Fotografies: Ramon Solé
La Font de can Roure, esta situada dintre de l’antiga propietat de la masia de can Roure de Matadepera.
Per anar-hi us cal que deixeu el nucli urbà de Matadepera i dirigir-vos al cementeri on trobareu l’església vella de Sant Joan.
Teniu de seguir un camí tancat per una cadena i en pocs minuts estareu en La Font de can Roure.
Font situada dins d’una gran cavitat d’obra, de fet es una gran cisterna, que l’aigua surt d’un tub regulat per un tap, i cau a una petita pica.
En cada costat, hi ha paral·lelament uns bancs de pedra.
També, a uns metres esta l’antiga bassa.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El Pi de l’avinguda de Portugal, esta situat en aquesta avinguda just abans de tocar a l’avinguda del Vallès de Terrassa.
Un pi gran, majestuós i de bona planta.
Destaca per dos aspectes, un tronc gruixut i allargat,
I amb una copa arrodonida i molt espès en fulles.
Esperem que aquest arbre pugui viure en aquest punt durant molt anys…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Les Ribes Blaves es localitza en un tram de la carretera B-120 entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls.
És ubicat dins del terme municipal d’Olesa de Montserrat i és lloc de destí de molts geòlegs per la seva singularitat.
L’aflorament geològic de les Ribes Blaves són roques de falla (farina de falla), d’una falla del neogen,
sobre les que s’ha desenvolupat un petit badland per defecte de l’aixaragallament.
És un aflorament pissarrós amb una tonalitat turquesa a causa de les fortes pressions i temperatures que va assolir durant la seva formació.
És reconegut a nivell internacional per la seva excepcionalitat i és un dels punts geològics més importants de Catalunya, ja que s’hi explica una etapa de la formació del relleu del país.
Antigament fou un abocador incontrolat, fins que als anys noranta del segle XX fou clausurat gràcies a una acció conjunta entre el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesa i la Universitat de Barcelona.
En aquells anys també s’hi construí una urbanització a les proximitats, que va requerir la construcció d’una carretera al damunt d’aquest aflorament tan important.
La suma d’aquests dos fets va comportar un progressiu deteriorament de l’aflorament.
L’any 2015 una esllavissada va malmetre la carretera, no va ser fins a l’any 2019 que la Diputació de Barcelona i l’ajuntament d’Olesa de Montserrat van enllestir un nou traçat allunyat de l’aflorament i van construir un aparcament i un vial-mirador per a vianants.
Les Ribes Blaves està catalogat a l’inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de Can Sant Joan està situada a la llera dreta del torrent dels Alous, en el municipi de Rubí, on aquesta passa per sota de l’avinguda de la Generalitat.
Es una de les poques fonts naturals amb aigua que encara disposa el municipi, recuperada no fa masses anys.
Aquesta font va ser construïda amb pedres de diferents mides formant un mur irregular.
L’aigua surt a l’exterior a través d’un broc de pedra, tot caient l’aigua a una pica que vessa directament a la riera.
En la font hi ha un rètol metàl·lic que indica que l’aigua no és apta per al consum humà.
Es un lloc molt fresc i de fàcil accés , molt concorregut per gent que fa una caminada per la vora del torrent dels Alous.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Dipòsit de l’Aigua, està situat en camí de can Ros,
al costat del mur que separa la finca del carrer, en la Colònia Güell del municipi de Santa Coloma de Cervelló.
Va ser fet completament en totxo
i durant l’any de 1895.
Va ser un dels molts dipòsits i pous que fornien d’aigua a tota la Colònia,
tant a la fàbrica com a les cases dels obrers i serveis.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Els Horts de can Mestres estan en el carrer del camí de Can Clos, 1-9 de Barcelona. (Districte de Sants – Montjuïc / La Marina de Port).
Forma part aquest Hort públic de la xarxa d’ Horts Urbans de l’Ajuntament Barcelona .
Espai amb parcel·les pel conreu, per a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.
En aquest hort urbà, hi han unes 52 parcel·les.
Les adjudicacions es fan per sorteig públic organitzat per el districte de Sants-Montjuïc. La gestió es porta des de Parcs i Jardins de Barcelona, I.M.
Més informació en :
Cal destacar que fins 1997 van ser cultivades les terres per la pròpia gent de la masia de can Mestre.
Dos anys més tard l’Ajuntament es va fer càrrec del terreny i la casa.
Disposa d’una petita granja d’animals. El conjunt d’aquest espai pot ser visitat prèvia consulta d’horaris.
Recull de dades: Ajuntament de Barcelona
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel
Des de Llanars cal passar pel pon sobre el riu Ter, direcció cap a cal Marxant i la seva Font a peu de camí,
cal deixar el vehicle, i seguir un caní estret i emboscat que puja pel costat esquer del torrent,
en general porta molt aigua.
Al poc veurem el petit edifici de captació de l’aigua, on hi ha la seva destacada deu que l’agafen per ús domèstic.
És un entorn de molta vegetació i humit, cosa que fa que hi hagi una vegetació exuberant.
La Font de l’Escalaborns es de fet una captació d’aigua a pesar que en els mapes la trobarem com una Font.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
fonts naturals, aigua, muntanya i més 