Visitem la Vall d’Horta de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

La Vall d’Horta està dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac del municipi de Sant Llorenç Savall.

Història :

  • Tot i no tenir-se clar des de quan va començar a haver-hi presència humana a la vall d’Horta, les troballes d’algunes eines lítiques treballades al massís de Sant Llorenç del Munt, i concretament una peça trobada a la vall d’Horta, permeten afirmar-hi la presència d’éssers humans almenys des de l’època del paleolític.

La vall d’Horta és una vall situada al vessant nord-est del massís de Sant Llorenç del Munt.

Es troba al municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.

Té una àrea aproximada d’unes 887 hectàrees i el límit perimetral fa uns 14,8 km.

Hi discorre el torrent de la Vall d’Horta, tributari del riu Ripoll, que és afluent del Besòs.

És dins del límit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, creat el 1972. Des del 2000 també forma part de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC) inventariat com espai d’interès geològic en el conjunt de la geozona Sant Llorenç del Munt i l’Obac, la qual forma part del parc natural majoritàriament.

La vall d’Horta és al sector occidental del terme municipal de Sant Llorenç Savall i es tracta d’una de les valls més grans i amples del municipi.

Discorre de sud-est a nord-oest, pràcticament en paral·lel a la carena del Pagès, la qual uneix els cims de la Mola i del Montcau.

Té una longitud d’uns 4,5 km i una amplada màxima d’uns 3,5 km. El tàlveg, o fons de vall, té una alçada que va des dels 450 m als 550 m aproximadament i les carenes que envolten la vall tenen alçades molt diverses des dels 500 m aproximadament als 1.056 m del cim del Montcau, un dels límits careners de la vall.

Roca Sareny (804,4 m) i el castell de Pera (740,6 m), a la dreta, des del contrafort sud-oest de Baiarols (uns 670 m).

El límit carener està format per diverses serres i carenes que van perdent altitud en direcció sud-est fins a arribar al punt de sortida de totes les aigües de la vall, a una alçada d’uns 430 m i situat a la confluència del torrent de la vall d’Horta amb el riu Ripoll. Des d’aquest lloc i en sentit nord hi ha la carena de Ricó, que tanca la vall pel cantó est fins a arribar al Puig Cornador (586,5 m) al cap d’1,5 km. Des d’aquí el límit carener gira cap al nord-oest fins a arribar al turó de Baiarols (696,1 m) després de gairebé 1 km.

La carena continua primer en sentit nord, passant pel coll de la Muntada (611,8 m), i després cap al nord-oest, passant pel coll del Castell (654 m), i 1,7 km més tard arriba al turó on hi ha el castell de Pera (740,6 m). El límit nord-oriental el tanca la serra del castell de Pera, la qual, després de passar per dos colls més, el coll d’Agramunt (673,5 m) i el coll de la Costa (682,5 m), arriba al turó de Roca Sareny (804,4 m) al cap d’1,7 km.

Al segle XX, la industrialització i el canvi de models econòmics han anat provocant el despoblament de la vall.

Actualment encara queda algun mas dedicat a l’agricultura, els molins han estat abandonats, altres masos s’han recuperat com a segones residències i encara uns altres són elements de dinamització cultural i turística.

És un racó muntanyós, amb planes fèrtils aprofitades per conreu i probablement l’indret de poblament més antic.

Per les seves característiques naturals ha viscut sempre d’una manera autàrquica i autosuficient. L’excursionisme i l’interès per la natura poden acabar revifant aquesta fèrtil vall, sobretot després que els devastadors incendis del 2003 li restessin interès paisatgístic.

Farem el mateix camí per tornar a la carretera.

Recull de dades : Viquipèdia i Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Pou del Santuari del Corredor

El Santuari de la Mare de Déu del Corredor es troba molt a prop del cim (633,5 msnm) de la serra del Corredor, a 633,5 mts, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor en el terme municipal de Dosrius.

Front de l’entrada principal i a prop del mur que tanca el Santuari, hi ha el seu Pou.

Es un pou rodo de pedra i tapat per seguretat per una tapa de ferro, en cada costat disposa d’unes jardineres.

No disposa de la corriola per treure l’aigua, però si d’una bonica estructura forjada que la deuria subjectar.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Boixa en Les Arenes de Castellar del Vallès

Per anar a La Font de la Boixa de Les Arenes, us cal anar per la carretera B-124 que porta de Castellar del Vallès a Sant Llorenç Savall, en el punt quilomètric 12,4 , allí trobareu l’aparcament d’Àrea de lleure on millor deixar el vostre vehicle.

Seguiu per la pista forestal i al poc creueu el riu Ripoll per un pont i, just a l’altra banda a ma dreta, trobareu una gran esplanada, en front veureu un camí que entre al bosc, el seguiu i a l’esquerra,

veureu una bassa i tot pujant unes escales arribareu a la Font Boixa.

L’aigua surt d’un broc gros situat en una dipòsit quadrat, cau a un petita pica molt arran del terra, i d’allí va a la Bassa.

Una barana de ferro protegeix de no caure a la Bassa.

Podeu des de la font anar de tornada tot passant per l’Àrea de lleure, on ja us vaig fer un article fa uns dies.

Tot el recorregut es suau es pot anar en família, situat en una espai natural molt bonic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Pi gran de can Palet d’Ullastrell

A Can Palet s’arriba des de la carretera BV-1203, km. 2, s’agafa el mateix camí que porta a l’heliport d’Ullastrell, cal seguir la pista fins la masia.

El Pi gran de can Palet esta al costa mateix de la masia.

Destaca de la resta dels arbres propers, principalment per la seva altura,

te una copa ben marcada i es troba en bon estat.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Memòria del foc – Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 de Sant Llorenç Savall

El Monòlit en record de les víctimes dels incendis de 2003 està en una clariana davant del xalet del Rossinyol, a la carretera de la Vall d’Horta.

El monument fou instal·lat just al mateix lloc on s’inicià el devastador incendi forestal,

en un acte celebrat el dia 12 d’octubre de 2003.

Monòlit en record de les víctimes dels incendis de l’agost de 2003, format per una biga de fusta de més de 2 m. damunt d’una base trapezoïdal d’acer.

A la part superior hi ha sis incisions en memòria de les sis víctimes mortals.

A la base hi ha les inscripcions:

“Memòria del foc; Quelot / Punt d’inici del foc del 10 d’agost del 2003 / en memòria de les víctimes dels incendis forestals”.

i un petit poema:

“Amb melangia xica / Reculls amb delicadesa / Aquella estona / Te la mires i poses silenci / lletra i música. I l’adobes amb suc de tarongina / I un ramell de flors boscanes / No estàs sol no ets orfe / Ningú portarà dol / D’aquella estona maca”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura de Castellet i Ramon

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui visitem: La Font de la Verge de Montserrat de Sant Llorenç Savall

La Font de la Verge de Montserrat està situada al costat esquerd del carrer de Barcelona de Sant Llorenç Savall.

Aprofitant el relleu de la paret es va construir aquesta font, dedicada a la Verge de Montserrat.

En un costat de la font i a certa alçada, hi han unes rajoles de la Verge de Montserrat, ara pintades en negre com a bretolada…

La font es d’aixeta de polsador, l’aigua llisca per la roca i cau a un petit bassal a ran del terra.

Disposa d’un banc front la font i tota està protegida per un petit mur amb barana metàl·lica.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del pont vell de la Bisbal de l’Empordà

La Font del pont vell està situada a tocar del pont vell al costat de les escales i sota de l’accés que ve del passatge Daró de la Bisbal de l’Empordà.

Es una construcció moderna de fa pocs anys, cal destacar que l’aigua surt d’un tub a sobre de la pica i que cau al polsar un botó situat en la paret.

La restant d’estructura es metàl·lica, disposa d’una petita plataforma plana que pot fer de seient en un costat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Àrea d’esbarjo de Les Arenes de Castellar del Vallès

Esta situada l’Àrea d’esbarjo de Les Arenes al costa de la ctra. B-124, km.12,3, de Sabadell a Sant Llorenç Savall.

L’Àrea d’Esplai de les Arenes és una zona d’oci i esbarjo, situada en una franja estreta al costat de la carretera B-124 i el riu Ripoll,

que es troba inclosa dins del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Aquesta àrea, creada el 2003 per la Diputació de Barcelona.

Disposa de diversos serveis:

  • Servei de bar
  • Lloguer de graelles: 8 €/graella
  • Lloguer de taules: 10 €/taula tot el dia
  • Aparcament
  • Aigua potable
  • Sanitaris

Reserves: 619 330 827 / 93 714 20 75 / 93 714 84 06 (equipament de l’Àrea d’Esplai).  A/e: solermirj@gmail.com

Horari: dissabtes, diumenges, festius i ponts (exceptuant 25 de desembre i 1 de gener)

D’octubre a març, de 9 a 18 h; d’abril a maig, de 9 a 20 h; de juny a setembre, de 8 a 21 h.

Es un espai molt tranquil i que es pot visitar la propera font de la Boixa.

El seu aparcament i el que hi ha una mica més amunt, sota l’ermita de Les Arenes, són bons punts de sortida per a excursions pel Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i Obac i les rodalies.

Recull de Dades: Ajuntament de Castellar del Vallès, Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

Avui visitem : La Font de la Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa

La Font de la Verge de la Mercè esta entre el carrer del Camí de Can Corbera amb el carrer Verge de la Mercè de les Fonts de Terrassa, al límit del terme municipal de Rubí.

Està feta amb pedres grosses i totxanes planes, disposa en cada costat d’un seien,

abans tenia dos aixetes polsador, sols esta operativa actualment una d’elles, l’aigua cau a una pica estreta i amb una reixa.

Text i fotografies: Ramon Solé

Avui destaquem : La Font i Safareig de Bedorc de Piera

Una vegada que entreu al petit poble de Bedorc o Badorc , cal baixar millor a peu, pel carrer de la Font, un trencall a l’esquerra us portarà fins La Font i safareig de Bedorc.

La Font és de raig continuo, disposa de dos tubs,

actualment sols hi raja per un d’ells.

L’aigua va directament a l’allargat i casi rectangular safareig.

Conserva a l’altre extrem de la font tres rajoles inclinades per rentar la roba, actualment esta en desús.

En un costat  i a l’ombra d’uns arbres hi ha un seient metàl·lic.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero