Avui tornem a destacar : La Font de la Teula de Vilassar de Dalt, la seva historia

Com cada diumenge us presento dos articles, avui serà sobre Fonts

Com a Font de la Teula, es molt freqüent trabar-la en fonts d’arreu de Catalunya i en Aragó, en aquest cas, com a “Fuente de la Teja”.Avui la nostra mirada la possem a Vilassar de Dalt, en el cas urbà on actualment la trobarem a aquesta Font, a un costat del carrer de la Font de la Teula.Us passo l’enllaç, per conèixer mes de la seva historia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_de_la_Teula_(Vilassar_de_Dalt)

En un principi havia estat al mig del carrer, i disposava d’un safareig públic, arribava l’aigua a través d’una teula, d’on prové el nom popular.Tenia la font, dues aixetes de palanca, en l’actualitat en te tres.

A sobre la font és manté la imatge esculpida d’un xai i el corn de l’abundància. Al seu damunt hi ha un coronament estil barroc.La Font de la Teula, va ser construïda el Segle XVIII, i sufragada amb diners de les carnisseries del Comú i d’aquí la imatge del xai i el corn.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar de Dalt

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – El Roure del carrer de Santa Engràcia de Cerdanyola del Vallès

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

El Roure que ens referim, esta en la cruïlla del carrer de Santa Engràcia amb l’Avinguda de la Flor de Maig, front el número, 50 de Cerdanyola de Vallès.És un Roure que esta al mig d’aquesta cruïlla, protegit per un petit mur rodó, per evitar ser lesionat per la circulació de vehicles, que hi ha en aquest punt .No és gaire al el seu tronc, però si gruixut  i amb molt de branques.Te una gran cúpula arrodonida, es veu molt mes quan està ple de fulles. ( Va ser fotografiat durant l’hivern passat.)Les seves branques alberguen una multitud d’ocells tot l’any.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Arbres – El Pi pinyer de la carretera de Barcelona en Santa Eulalia de Ronçana

Com cada dissabte us presento dos articles sobre : Arbres

Us passo el Pi pinyer mes destacable que trobareu en la carretera BV-1435,  sobre el numero129,  coneguda per la carretera de Barcelona, en el Municipi de Santa Eulalia de Ronçana.Està a peu del pas peatonal i bici, a prop d’una zona industrial i una gasolinera.En aquest lloc hi ha altres pins, que alguns s’ha talat, com el que l’han deixat en forma de seient,i altres estan dins de les finques o industries privades.Aquest Pi te una altura considerable, i és un exemplar digne de ser mencionat, per la seva bellesa i corpulència.

 

Text i fotografies : Ramon Solé

Poesia : Records d’estiu al compàs d’una havanera

Estem a ple estiu, calor molta calor, mireu de llegir ara que molts teniu Vacances,  una poesia o moltes, al costat de la Mar o Muntanya.,..!

Avui us presento una poesía que recorda a un amor… i de fons una habanera… al costat de la Mar …:

La melodia d’una bella cançó marinera

m’ha trasbalsat, ha pertorbat la meva calma,

i han aflorat dins meu

un munt de sentiments entranyables

de quan em feies costat, amor,

de quan tu i jo ens estimàvem.

Aleshores he recordat tantes i tantes coses de nosaltres:

aquelles llargues passejades

pels bonics paratges de Calella,

les nostres converses amoroses,

les carantoines i abraçades,

però, en especial, he recordat amb molta nostàlgia

aquells capvespres d’estiu quan barquejàvem junts

en les aigües cristal•lines i blaves d’aquella bonica cala

on ens besàrem per primera vegada

i on vaig aprendre a estimar-te.

Mes, ara tu ja no hi ets, amor,

ara ja no m’acompanyes.

Bells records m’han vingut a la memòria

tot escoltant les havaneres a Calella,

són records d’antany, d’un estiu ja molt llunyà

que, per desventura, ja mai no tornarà,

però, a pesar del temps transcorregut,

perduren en el meu pensament.

I t’he enyorat, amor. T’enyoro encara.

De matinada m’he deixat acaronar

per altres aigües apassionades,

i a cau d’orella m’han xiuxiuat amoroses paraules,

però els meus sentiments allí no estaven, amor,

els meus sentiments per tu frisaven.

Mentrestant, al lluny, una dolça havanera sonava.

Gràcies Joaquima Pellicer per aquesta bonica poesía que a molts ens farà que pensar… Bon estiu a tu i familia. Gràcies

 

 

Autora del Poema i Fotografies : Joaquima Pellicer

Poesia dedicada als nostres Amors de la vida… ( Ramon Solé)

Les dues Fonts naturals de la carretera Alta de Roquetes de Barcelona

El diumenge passat us vaig presentar-vos en “Avui destaquem : La Font de Roquetes”, però no es l’única font que hi ha en aquesta zona, us passo dos fonts molt senzilles que quan plou amb freqüència hi surt aigua.La Font de la carretera Alta de Roquetes

Està a peu mateix  de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró, es una sortida de l’aigua en una paret, sense broc i curiosament, cau a una petitíssima pica rodona.

La Font del Plàtan de la carretera Alta de RoquetesEstava situada a prop de la carretera Alta de Roquetes, a la banda esquerra si pugem direcció a Torre Baró,  a un costat d’un gran plàtan que li donà el nom.L’aigua surt per un forat que te a sota d’una construcció de ciment que s’utilitza com un seient.Les dues fonts son molt similars en la seva estructura de construcció.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que sabem del llorer ?

El llorer, també conegut com a llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies. És un arbre perennifoli que pot arribar fins als 10 m d’alçària; les fulles, amb una mida aproximada de 10 x 4 cm, són de color verd foscEl llorer, te molta simbologia i molt utilitzada en la mitologia, per exemple : és símbol de victòria, de virtut i d’immortalitat. La corona de llorer és el triomf sobre la mort. Dins  la  cultura  grecollatina  el  llorer  era  un  arbre  sagrat  i  simbolitzava  la  glòria  i  la  saviesa.Té l’origen en els triomfs romans, en què es coronava els generals victoriosos; també,  l’edat mitjana,  es feia servir aquesta planta per coronar els poetes, els artistes i els savis.Avui en dia, és tradició portar-ne branques de llorer a beneir el Diumenge de Rams per commemorar l’entrada de Jesús a Jerusalem. També s’ha utilitzat, en l’ornamentació de pedra decorativa de cases o edificis, en monedes, etc.El podem trobar tant en jardins i parcs públics, com de forma natural, en el bosc i en jardins de cases i xalets particulars.Les fulles de llorer, es fan servir per condimentar el menjar que dona un bon sabor i és una planta molt utilitzada en medicina.Ja sabeu algo mes del Llorer…!

 

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anem a fora de Catalunya : El Parque de la Naturaleza de Cabárceno de Cantabria

El Parque de la Naturaleza de Cabárceno está situat en  valle del Pisueña,  a 17 quilometres de Santander, on havia una antiga mina d’extracció de ferro, en la localitat de Cabárceno, del municipi de Penagos de Cantabria.El Parc pertany a CANTUR, una societat pública de promoció turística depenent del govern de Cantabria.El Parc de Cabárceno,  porta a terme tant treballs d’investigació relacionats amb la conservació d‘espècies en perill de extinció, com a l’educació ambiental.Us passo informació detallada sobre aquest Parc de Cabárceno :

https://www.parquedecabarceno.com/info/informacion-del-parque#.XFi58qCCHIU

El Parc de Cabárceno te el regim de semi llibertat per alguns animals, en ocasions es poden veure cérvols, gams i monos entre els vehicles dels visitants.També, conta amb rutes botàniques que permeten veure diferents tipus de plantes, situades normalment junt als llocs mes destacats del parc.Hi ha una gran varietat d’animals salvatges, girafes, rinoceronts, tigres…..Una amplia secció de serps i rèptils exòtics.Animals de granja i de companya pels mes petits.Gaudir de les actuacions d’aus rapinyaires, milans, àguiles, halcóns, entre altres i de lleons marins.En setembre de 2016, el parc va inaugurar  un telefèric que recorre tot el recinte.Cal dir, quel Parc, te mes de 20 km, asfaltat i senyalitzat per realitzar-lo en vehicle propi, amb bicicleta o a peu.El Parc Cabárceno, disposa de tot tipus d’instal·lacions: Restaurant, telefèric, miradors, self-service, cafeteries, tendes , aparcaments, zona de llacs, zona pic nic, parc infantil i infermeria.Ara a l’estiu es una bona ocasió per poder ser visitat aprofitant les vacances.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Resclosa, La Tosca i l’Aqüeducte del Torrent de Colobrers de Sabadell

El Torrent de Colobrers, també conegut amb el nom de torrent de la Tosca o torrent de Can Pagès, passa per dos municipis Castellar del Vallès i Sabadell, on dona les seves aigües riu Ripoll.El Torrent de Colobrers, S’ha caracteritzar sobre tot en el tram final, per la seva bellesa natural, arbres com els pollancres, els saücs i els plàtans, la vegetació com els joncs, el càrex, els créixens, la sarriassa, les falgueres, les heures i la cua de cavall,i un element essencial és l’aigua.En el seu dia us vaig presentar un article sobre aquest espai.L’aigua que aporta el torrent procedeix majoritàriament de la Font de Can Moragues i també dels diferents i rics aqüífers de la zona,com diferents punts molt bonics amb degotalls permanents i sortides d’aigua.i també, gracies a La Font de La Tosca, que es molt abundant.Part d’aquesta aigua es capta en una resclosa situada a llit del Torrent a pop de La Tosca, que contribueix per un rec amb la seva aigua a augmentar el cabal,es condueix per galeries per dins de la paret de la muntanya, i va a un petit aqüeducte, situat per sobre del camí i del mateix torrent.No fa masses anys aquest petit aqüeducte de pedra, corria el perill d’enfonsament i es va substituir per una conducció metàl·lica,encara podem veure  la paret de la part antiga que encara s’utilitza.Els destinataris són els quatre propietaris de l’entorn que se la repartiren l’any 1856,els Pagès, els Garriga, els Moragues i els Barata, per regar les terres i horts propers a les finques.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Canyelles de Barcelona

Com cada diumenge avui us presento dos articles

La Font de Canyelles la podeu visitar còmodament, esta a peu de la carretera Alta de les Roquetes de Barcelona, la parada del autobús està a tocar.També des de Torre Baro, podeu agafar el camí peatonal que en pocs minuts us portarà a la font.

Aquesta font, s’ha arranjat nombroses vegades, ja us vaig fer un article on us ho comentava.

Arxiu Rasola

En una dels últims arranjaments i per facilitar el recollir l’aigua ( no és potable actualment),

Arxiu Rasola

es va posar un broc allargat amb la secció triangular,  per on brolla tot l’any poca aigua, aquesta  cau en una gran bassa.

Arxiu Rasola

Antigament tenia una glorieta amb plantes enramades donaven flors a la primavera; per les rodalies també la gent hi col·locava plantes de tot tipus, era com un jardí.En l’actualitat, com veureu, les rodalies estan brutes i plena de pintades en la paret de la font.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : Arxiu Rasola

 

Jardins de la Masia de Can Cortès de Palau-solità i Plegamans

La masia de Can Cortès, està situada en el camí Reial, 56 de Palau-Solità i Plegamans.La masia de Can Cortès és un edifici del segle XVIII amb finestrals gòtics i pedra treballada. Destaquen les golfes sota teulat, amb un element on es penjava la corriola per pujar fardells, i una finestra rectangular emmarcada i amb ampit. La coberta és de teules àrabs.Actualment, es la seu de la Casa de Cultura.L’edifici està rodejat per un senzill però ben cuidat jardí, on es realitzant diversos actes durant l’any.Trobem dins d’aquest jardí, un llac i un desmai al seu costat, com una diversitat d’arbres, com alzines, oliveres, roure, lledoner…i es complementa amb altres arbres, arbusts i plantes amb flors.Disposa d’un espai per a nens amb jocs.També, distribuït pel jardí, nombrós bancs per prendre el sol o llegir un bon llibre.És un lloc molt tranquil que hi va a passar l’estona la gent de la població

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé