Que es un Abeurador en muntanya ?

Com cada diumenge, us presento dos articles

Els rius, rierols, torrents, fonts, basses, sèquies, llacs i deus, figuren en el Grup d’Abeuradors Naturals, i juntament amb alguns vegetals, les fulles dels quals, per la seva forma còncava i amples, conserven l’aigua de la pluja i la rosada de les nits, que serveixen d’abeurador als ocells i altres petits animalons.Un Abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals o bestiar de granja, que pot lliurement estar en una àrea delimitada d’un bosc o camp.Un Abeurador pot estar format per una estructura de pedra en sec que serveix de dipòsit d’aigua o fet d’altres materials, fins hi tot, hi ha el cas d’alguna banyera que no es fa servir domèsticament;Podem trobar un abeurador , en mig de la muntanya o al costat d’un camí, a prop d’un estany, riu o zona humida, estan especialment habilitats perquè el bestiar pugui abeurar.L’Abeurador ha de ser espaiós, perquè els animals puguin entrar i sortir amb facilitat sense causar-se dany.Pot estar format per un o mes compartiments i enllaçats un amb l’altre per que passi l’aigua que entra i en l’últim desguassa, es important que l’aigua corri i no s’estanqui.Ha d’anar-se amb compte que les aigües siguin netes, a fi que no danyin als animals, ni saturin l’atmosfera amb gèrmens, amb aquest objecte s’han de netejar-se sovint i evitar que en els esmentats paratges es tirin animals, cossos, immundícies o altres objectes que puguin corrompre les aigües.

abeurador amb aigua estancada

D’altres consisteixen en una pica allargada, tradicionalment de pedra o fusta, encara que també poden ser de metall o plàstic, col·locada horitzontalment, al costat d’un pou o d’una font d’aigua.Alguns són alhora fonts monumentals i abeuradors,

que poden estar a prop d’una de les entrades al poble.També segons estiguin el remats o animals, l’aigua es deu de portar fins el lloc necessari per medi de conduccions des de la font o mina, que pot estar a varis kilòmetres lluny en la muntanya o camp.La industrialització de la ramaderia ha donat a lloc diferents solucions per tal de mantenir el bestiar convenientment hidratat i al mateix temps estalviar aigua.Així per exemple han aparegut els abeuradors mecànics, que disposen de mecanismes per omplir-los d’aigua, com els abeuradors automàtics que s’omplen quan l’animal fa obrir la tapadora del recipient, o els de nivell constant que es mantenen sempre plens d’aigua amb l’ajut una vàlvula de flotador que manté el nivell de l’aigua.Els abeuradors de pressió són abeuradors automàtics en què l’aigua raja únicament quan l’animal pressiona amb el morro una placa articulada.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i dades pròpies

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé, Oriol Solé, Araceli Peix, Ramon Badia, Dora Salvador

Avui destaquem : La Font – Pou de L’Armentera

Com cada diumenge, us presento dos articles

L’Armentera és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les Comarques Gironines. El terme municipal té una extensió de 5,6 quilòmetres quadrats i és entre 2 i 7 metres d’altitud. El municipi limita al nord i a l’est amb Sant Pere Pescador, al sud amb Viladamat i a l’oest amb Torroella de Fluvià. No s’ha de confondre amb El Pont d’Armentera.En alguns pobles de l’Alt Empordà i Baix Empordà, mes d’un segle en rere, al no tindre una Font d’aigua corrent  o una deu d’aigua, la Font pública era un Pou, que a través del bombeig sortia l’aigua per subministrar-ne a la gent del poble; una mostra que encara avui podem veure, és La Font – Pou de l’Armentera.

 

 Text : Ramon Solé

Fotografia : Dora Salvador

Arbres – Els 3 Plataners excepcionals del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 3ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En la seva part de davant  i en el canto esquerd d’aquesta finca, hi ha els 3 Plataners excepcionals.Diem la paraula excepcional, donat que tenen un tronc molt desarrollat i les branques molt allargades que sembla que toquin el cel,casi diríem, que mai s’ha portat mai la seva poda.A l’estiu donant ombra i frescor i mes que estan situats en un angle d’aquesta finca que sempre ha gaudit de molta ombra i humitat,situats per sota del turonet que esta emplaçada la Casa- Castell dels Corbera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Pins del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 2ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, ha estat recentment obert de forma integral al públic, donat que l’Ajuntament a adquirit la Casa – Castell dels Corbera.En la seva part de darrera d’aquesta finca, s’estenia un gran bosc segles en rere, però a l’anar creixem Llinars del Vallès,amb edificacions i carrers, es va reduir a una pineda que abraçava la casai formava part del jardí particular d’aquesta propietat dels Corbera.Amb l’actuació de l’Ajuntament, es va treure la malesa i sotabosc, quedant una zona neta de vegetació i amb els vells Pins  amb gespa.La característica principal d’aquests Pins, es l’altura que la major part d’ells tenen.Es Pi Blanc i la gran majoria estan en bon estat de conservació.Per l’alçada que tenen, ens fa difícil de poder fotografiar-los  tot sencers.Us recomano aneu al Parc dels Corbera de Llinars del Vallès, per conèixer tots els arbres allí existents,no obstant, des de la setmana passada us estic presentat les diferents especies que hi ha en el Parc.L’article segon d’avui és : Els Plataners del Parc dels Corbera de Llinars del Vallès – 3ª Part 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Perill de fer senderisme a prop de les vies del tren…

Cartell Renfe

Cada anys son moltes les persones accidentades i mortes per passar o creuar imprudentment les vies de tren arreu de Catalunya.

Cartell de Les Franqueses del Vallès

En el cas d’avui, voldria fer menció a la gent que fa senderisme per a prop de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar d’un accident greu.

Moltes són les rescloses que hi ha en el riu Ter, els senderistes per aproximar-se a elles, creuen o van pel costat de les vies del tren, amb el perill que axó pot comportar.

Sobre tot voldria destacar la línia de Puigcerdà  des de Vic a Ribes de Freser.Alguns senders passen pel costat mateix de les vies de tren, per poder escurçar el recorregut, però axo comporta un risc elevat, en ocasions cal entrar en algun túnel amb poca llum, el camí lateral de pas esta ple de pedres que es pot fer perdre l’equilibri,molts ponts d’aquesta línia son antics, i tenen un marge de seguretat paral·lel a les vies.Cal evitar aquest senders en lo possible, saber el pas del trens, anar el mes retirat de les vies, i si us sorprèn un tren, mirar de apartar-vos al màxim  vigilar la força del vent que al seu pas arrastrarà per no caure. Us ho dic perquè jo mateix vaig trobar-me un tren de cara, i va ser un bon ensurt…

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix i Ramon Badia

 

El riu Congost al pas per Granollers

He dedicat varis articles del riu Congost, al pas per diferents poblacions o pobles, Montmeló, La Garriga, Figaró-Montmany, i també per una part de Granollers, la mes rural i industrial,avui serà El riu Congost al pas per Granollers, per la part de la pròpia ciutat, on podem veure la seva historia, com a anat evolucionant a la llarg de les dècades, la seva fauna i vegetació i molt mes.L’Ajuntament de Granollers en el seu Parc Fluvial del riu Congost, ens ofereix tota una amplia informació al respecta,que avui us detallo, la llàstima és que els plafons o cartells en algun cas estan deteriorats per gent incívica.Iniciem el recorregut :

La seva historia :

Comparacions sobre el riu Congost al pas per Granollers :

Medi ambient :

El Parc Fluvial del riu Congost, va connectant totes les poblacions per on passa el riu, per poder anar a peu fent senderisme, amb bicicleta o a cavall.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : SENDERISME A CATALUNYA – INDRETS I PAISATGES -ALPINA

GUIES FAMILIARS. 20 EXCURSIONS PER A TOTES LES EDATS

Dades generals

Autor : LLUSÀ ROCA, JOSEP

Editorial:   ALPINA, EDITORIAL

Any d’edició  2017

Material : GUIES EXCURSIONISME/TREKKING

ISBN: 978-84-8090-720-0

EAN: 9788480907200

Pàgines:  52

Col·lecció:   INDRETS I PAISATGES

Idioma: CATALA

Preu : 12,00 €

Comentari del Llibre  :

Per gaudir de la muntanya i dels millors paisatges, seguint itineraris homologats, seleccionats d’arreu de Catalunya:

  • senders de gran recorregut (GR),
  • senders de petit recorregut (PR-C)
  • senders locals (SL-C).

 

 

Recull de les dades del Llibre : Ramon Solé

Un Hort diferent – Els Horts i Jardins comunitaris de can Batlló de Barcelona

Can Batlló és un recinte industrial de 9 hectàrees de superfície ubicat al barri de La Bordeta, al costat de la Gran Via i front l’edifici de La Campana.Us passo la historia de Can Batlló de Barcelona :

Es va construir als terrenys de Can Mangala el 1878, i va entrar en funcionament com a fàbrica tèxtil el 1880 sota la raó social Sobrinos de Juan Batlló. Juntament amb el Vapor Vell i el Vapor Nou -l’Espanya Industrial- constituïen els motors econòmics que van dinamitzar la transformació urbana de Sants a finals del segle XIX i es va mantenir en plena activitat fins a finals del segle XX.Per saber mes de la situació actual de can Batlló, us passo un enllaç :

https://www.canbatllo.org/reivindicacions/

Els Horts i jardins comunitaris de can Batlló, està situat entre el mig de les naus existents i els grans edificis que s’han construït en els últims anys,és un espai que joves i jubilats comparteixen per tindre unes verdures i hortalisses que realment fan de bon veure.En els costats del perímetre, hi ha el jardí, amb diferents plantes que a la primavera i part de l’estiu omple de flors, que la gent del barri i de l’hort han aportat ells mateixos.Llegim en la seva Web :

“Treballem per mantenir uns horts i jardins comunitaris oberts al barri dins de Can Batlló.

No només per la necessitat de tenir més espais verds a la ciutat, sinó per recuperar el contacte amb la terra.Estem fent d’aquest un espai d’intercanvi de coneixements teòrics i pràctics per què tothom pugui aprendre i experimentar. A més, és un espai inclusiu i accessible per a la realització personal i col·lectiva, on els veïns i veïnes col·laborem, ens relacionem, compartim inquietuds per l’agricultura ecològica i la salut de manera assembleària, horitzontal, lúdica i creativa.”

Està obert normalment els dies i horaris que indiquem :

Dimarts i divendres 10h-13h – Dijous 17h fins el capvespre.Si aneu a fer un passeig, veureu els canvis que en poc temps ha sofert can Batlló.

 

 Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : El rierol

On deu anar aquesta aigua tan clara,

silenciosa, muntanyes avall?

Potser hi ha algú que l’estima l l’espera

amb llavi ardent sota un sol esclatant.Amb coloraines les flors l’acompanyen,

herbes boscanes hi vessen olor,

l’ocell s’hi abeura i l’acaricia

amb l’ala presa de lleu tremolor.

Per dar-li ombra els pins s’entrelliguen;

per no agitar-la s’amanseix el vent…

Aigua encantada, prodigi de fades,

pura neu fosa lliscant mansament !

 

Autora : Joana Raspall i Juanola

Si voleu saber mes de l’Autora, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joana_Raspall_i_Juanola

 

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Flor de Neu de Dòrria

Avui com cada diumenge us presento dos articles

Aquesta Font de la Flor de Neu, està situada a peu de la carretera N-260, collada de Toses, concretament  en el quilòmetre 143,9. La font queda uns 75 metres més amunt del trencall de la dreta, que us portaria al petit poble de Dòrria que depèn de Tossa.

Està adossada a la mateixa paret de la muntanya, és feta d’obra disposa d’un gruixut tub de ferro, on brolla un bon doll d’aigua que cau directament a un enreixat de ferro per on desguassa per sota la carretera .

Fa poc temps  tenia un bonic mosaic en relleu amb un mapa amb la ubicació de la font, els principals pobles propers i un perfil de les muntanyes i una Flor de Neu que li dóna el nom, però com passa… moltes vegades ja no hi es aquest bonic cartell…!

Fotografia d’ Encos.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies de la Font : Dora Salvador

Fotografia de com era el cartell extreta d’Encos.