A l’entorn trobem un om, avets i un parell de ploraners que donen ombra i a uns 20 metres una roureda que va inspirar l’any 1975, al poeta Ignasi Puig (1995)
La Bassa de cal Vilaseca esta a uns 40 m en direcció sud-oest al final del carrer Sant Josep de Vacarisses.
La Bassa de cal Vilaseca
Us passo dades historiques:
Aquesta era una zona tradicional d’horts, que aprofitaven l’aigua del torrent que baixava del poble.
Segons informació oral, aquesta bassa ja existia al començament del segle XX.
Torrent proper
Bassa per regar situada en una antiga zona d’horta nodrida pel torrent que baixa de la Font de la Canal. Es tracta d’una bassa allargada de planta irregular. Està construïda aprofitant la paret natural d’un terreny amb desnivell i tancada per un mur de pedra, totalment arrebossat de ciment. Al costat té una barraca de construcció moderna. Actualment la bassa i els horts es troben en desús i tota la zona és coberta per vegetació.
Torrent proper
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- DIBA.
El Pou de ca la Quima està al carrer Alfons Sala, prop de ca la Quima de Vacarisses.
Us passo dedes de la seva historia:
Aquest pou es construí entre els anys 1932-34 a iniciativa d’un grup de veïns que després el cediren a la propietat municipal.
Els terrenys foren cedits per la marquesa de Castellbell.
Era el moment en què es començava a organitzar el subministrament d’aigua potable al municipi, i aquest pou va ser d’una gran utilitat, sobretot en ell període de la gran sequera dels anys 50.
Inicialment, el pou consistia en una simple barraqueta amb una porta davantera.
En el transcurs dels anys seixanta sofrí una petita modificació.
Durant la Festa Major de 1987 s’inauguraren les obres de remodelació i decoració del pou, quan es va enrajolar amb els motius decaratius que ara es poden veure, obra de Colomer (ceramista) i Ambròs.
El pou fou dedicat als vacarissencs que van construir el pou.
Pou d’aigua que consisteix en una petita construcció de planta quadrada, assentada sobre una base també quadrada, amb coberta a doble vessant. Les parets són rebestides de rajola esmaltada. A la part posterior té una porta de ferro.
En una de les parets laterals té un volant de ferro, corresponent a una bomba d’aigua manual.
Al costat hi ha una pica amb el seu corresponent desguàs.
Les parets enrajolades tenen diversos motius decoratius: un mapa de Vacarisses amb indicació de les fonts, a la part davantera, un escut de vacarisses, en un dels laterals, i diverses inscripcions a l’altre.
Recull de dades i Text : Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.
La Font dels Esquirols esta situada en un parc en el carrer de Cabrera en una Urbanització de Rubí.
Podeu accedir, des de la carretera C- 243c per la Urbanització de Vallés Park i Les Martines, cal per diferents carrers baixar al torrent on hi ha el carrer Cabrera i dirigir-vos al nº 51, en front esta el petit parc amb jocs pels nens.
L’estructura de la font està feta de pedres de riera arrodonides, on una aixeta de pulsador fa surtir l’aigua de xarxa que cau a una reixa arran del terra.
Es una Font pública dins del nucli antic de Santpedor d’on rajava l’aigua del Clot de les Aigües o font de les Escales. Actualment la font està connectada a la xarxa pública de Santpedor.
Entrada a la Font de Les Escales
A la placa podem llegir: “Donatiu de la comissió de veïns de Santpedor residents a Barcelona. Any 1910”.
Antiga situació en un costat de la Plaça
A partir de l’any 1980, amb el creixement del runam del Cogulló, la veta d’aigua va quedar salinitzada i inservible pel ús humà.
La Font de l’Homenatge està situada a mà esquerra tot baixant per la carretera que mena a Rellinars, en el darrer revolt abans d’arribar a l’Ajuntament, a la cantonada de l’Av. Vacarisses que porta a Cal Felip-Neri.
Queda ubicada ben bé al mig del carrer i fa de divisòria del carril d’entrada i sortida. Presenta un port piramidal i està ubicada damunt d’una peanya de rajols de morter polits, típics de les voreres amb el perfil exterior inclinat pintat intermitentment de color blanc i vermell.
Els murs estan fets amb totxo arrebossat mentre que els perfils són metàl·lics pintats de negre. La font consisteix en una pica de pedra de perfil rodó col·locada damunt d’una columna d’obra per on passa el desaigua. Al damunt, collat a la paret hi ha una pedra amb un broc d’aigua i aixeta de polsador de bronze.
El nom de la font amb l’any d’inauguració estan fets amb lletra arrodonida de forja i collats a la paret, per sobre de de l’aixeta. Les lletres i xifres estan pintades amb pintura protectora metàl·lica de color negre. Al darrera, en els dos àmbits piramidals s’hi ha col·locat un banc de pedra que ressegueixen la forma geomètrica de la paret.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.
La Font de Saniller està al final del carrer Emili Riera, a tocar de la Fàbrica, en la part exterior d’una finca privada i a la seva tanca en Rellinars.
De fet es una roda de molí en vertical i encerclada per un cèrcol de ferro, del centre un broc de ferro donava l’aigua a una pica quadrada de pedra, situada arran del terra.
Hi ha gravat el nom de la font i l’any 1971, data de la seva construcció.
