Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana

En Jordi Monfort ens porta a conèixer la Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana:

Vilafamés és un poble que sorprèn al viatger en molts aspectes. Aquesta població castellonenca, colgada sobre un turó de pedra rogenca, i coronada per un castell, ofereix al visitant: història, art, gastronomia, oliveres mil·lenàries, bon oli, bon vi, muntanyes plenes de  senders i pistes, i plenes també de fonts. Unes fonts naturals que aquest poble cuida amb especial zel.

El terme de Vilafamés està travessat per un sender de gran recorregut, el GR-33. Un sender que uneix Castelló de la Plana i l´ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, a les muntanyes més altes de Castelló. La ruta per a arribar a aquesta font, segueix un tram d´aquest sender, i es tarda una mitja hora en arribar.

La ruta que cal seguir és fàcil de fer, fins i tot amb xiquets, i les indicacions que cal seguir, són aquestes (els temps són totals):

-El punt d´inici és el km. 8´5 de la carretera que va de Sant Joan de Moró a Vilafamés. On hi ha una xicoteta capella, anomenada la capelleta de Sant Miquelet.

-Seguim el caminet que va paral·lel al barranc del Salze.

– 2 min. Deixem a mà esquerra un sender que travessa el barranc.

-11 min. Travessem el barranc i seguim el sender.

– 13 min. Tornem a travessar el barranc.

– 15 min. Novament travessem el barranc.

– 19 min. Per quarta vegada travessem el barranc, aquesta vegada girant cap a la dreta, no pel sender d´enfront.

– 22 min. Com no, tornem a travessar el barranc, ja per última vegada.

– 31 min. Apleguem a un camí. Ens desviem a mà dreta, i a uns 50 metres trobem la font.

La fonteta és molt humil en cabal. L´aigua cau a una piqueta amb forma de mitja lluna, i d´ací passa a un aljub.

No és una font abundosa, però el bon estat de la font, la poca dificultat de la ruta, i la bellesa de l´entorn, amb una vegetació abundant de pins, llentiscles, romer, timonet, bruc, argelaga, esparregueres, i moltes més espècies de la baixa muntanya mediterrània, fan d´aquesta, una ruta ideal per a fer en família o amics, i acabar el dia visitant el poble i el seu castell.

Text i Fotografies : Jordi Monfort

Avui destaquem : La Font de l’ermita de Sant Cebrià de Barcelona

Foto : Viquipèdia

L’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina està ubicada en el camí  de Sant Cebrià, 109-115 / ctra. Sant Cugat, 234-264 de Barcelona.

L’ermita es troba al barri de Montbau, enmig del bosc a la falda de Collserola.

En el segle passat, front de l’ermita i casa, disposava d’un berenador. Darrera de l’ermita i al costat esquer del camí que us portaria a la famosa Font de la Llet, hi ha la mina de la Font de Sant Cebrià.

El senyor Tomàs Miquel Isern, ens explica que va néixer a la casa que hi havia junt l’ermita el 1940 i allí va viure fins el 1967.

Eren temps de postguerra. Els pares li explicaren que al començament de la Guerra Civil els milicians van prendre les campanes per fer canons. La seva mare va salvar l’altar de ser cremat dient que els hi serviria a ells per fer llenya a l’hivern i posant a taula uns gots de vi. La imatge del sant la va amagar el seu pare. Sota aquesta imatge va aparèixer un pergamí de 1211, però no sap que se’n ha fet.

Agraïm molt aquestes comunicacions.

L’aigua d’aquesta mina és canalitzada fins al dipòsit sobreeixidor des d’on va a l’aixeta del safareig, que és a un costat de l’ermita.

Text : Ramon Solé i Tomàs Miquel Isern.

Fotografies : Fidel Rodríguez , Arxiu Rasola i Viquipèdia

Arbres – Plàtans del palau de can Mercader de Cornellà de Llobregat

Un gran passeig aixecat sobre l’esplanada uneix el palau  de can Mercader amb dues edificacions auxiliars, la casa dels masovers i una de més petita, tocant a la tanca de ponent.

Els Plàtans de can Mercader són un dels elements vegetals més emblemàtics del Parc.

Plantats l’any 1866, ens acompanyen com a sentinelles majestuosos fins a les portes del palau.

Són grans Plàtans, amb un gran brancatge que a l’estiu donen una frescor caminar sota d’ells.

El mes de setembre de 1991, l’Ajuntament de Cornellà els va protegir amb la declaració d’arbreda d’interès local.

Recull de dades : Museu de can Mercader i Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Poema : Agua, ¿dónde vas?

Agua, ¿dónde vas?

Riyendo voy por el río

a las orillas del mar.

Mar, ¿adónde vas?

Río arriba voy buscando

fuente donde descansar.

Chopo, y tú ¿qué harás?

No quiero decirte nada.

Yo…, ¡temblar!

¿Qué deseo, qué no deseo,

rio,mar,por el río y por la mar?

(Cuatro pájaros sin rumbo

en el alto chopo están.)

Poema de Federico García Lorca

CANCIONES PARA TERMINAR (Canciones 1921-1924)

Recull de la Poesia : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles

La Font de Sant Pere està situada a la cantonada de la plaça de les Glòries Catalanes amb el carrer Sant Pere al barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.

Com podem observar va ser construïda l’any 1985 pels veïns del barri. És d’aigua de la xarxa municipal.

Situada en un frontal de pedra, una aixeta regula l’aigua que va a parar a una pica, en un costat hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. Devan la font hi trobem un lledoner monumental.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Resclosa del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma Farnés

vista general resclosa

La Resclosa està situada en un extrem del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farnés, des de la població cal seguir  el passeig Sant Salvador, un pont passa per sobre la riera, ja a l’altre costat entrem al parc.

Resclosa a primers del segle passat

Cal seguir l’itinerari que travessa el parc pel passeig de la Font Picant,  a mig passeig trobem la Resclosa, punt on s’ajunten les dues rieres del poble.

Cartell explicatiu dades entorn de la Resclosa

L’aigua de la riera, en èpoques de forta pluja arrusseguen molta sorra i brancatges que queden depositats en la resclosa, cosa que fa que es portin treballs de dragat per recuperar els gorgs, us passo una informació de l’any 2018 al respecte :

https://www.gironanoticies.com/noticia/77274-comencen-els-treballs-de-dragat-de-la-resclosa-per-recuperar-els-gorgs-a-santa-coloma-de-farners.htm

Vista Resclosa

Aquest any, també ha passat el mateix.

Cartell informatiu i Resclosa

Un cartell ens dona la informació de la Resclosa, així com de la fauna i de la flora de les rodalies.

Vista de la Resclosa

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Un hort diferent : L’Hort de Febrer / 2021

Amb la plantada de Desembre, si l’hivern s’ha portat be, podem gaudir d’unes verdures ven bones .

Podrem recollir, naps, escaroles, porros, cols i pastanagues.

És bona hora per començar a sembrar i fer planter per la primavera.

Sembrar per exemple, all, apis, nap, xirivies, enciams, raves, pèsols, faves, patates i espinacs.

Així com fer un bon planter de cebes, cols, escaroles, bròquils, bledes, remolatxa, maduixes i alls.

En el cas que durant l’hivern, no heu treballat l’hort, aquest mes podeu preparar l’hort de cara a les sembres primaverals, remenar el substrat i afegir compost , i si teniu temps fer planter de tomàquet, albergínia, pebrot i alfàbrega.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Historia de la Font de La Mina de Caldes de Malavella

L’aigua termal de la Font de la Mina, també coneguda com la del Raig d’en Mel o d’en Xiberta, brolla a una temperatura propera als 60 graus i prové del manantial del Puig de les Moleres.

El vincle de Caldes de Malavella amb l’aigua és latent a tot el poble però resulta especialment evident a l’entorn de la Mina, un espai situat al carrer de Trasmuralla que exemplifica diferents usos socials d’aquest element

d’una banda, l’apreciada font d’aigua termal i, de l’altra, els antics safareigs on es rentava la roba.

Us passo la seva historia :

Tot i no ser la més antiga, és una de les fonts més populars de Caldes i va sorgir arran d’una extracció de terres feta per dessecar un camp pantanós.

Això passava a mitjans del segle XVIII, després que les fonts del poble deixessin de rajar com a conseqüència d’un terratrèmol produït l’any 1755.

Foto de INSPAI

Aquesta aturada va ser temporal i un cop restablerta la normalitat es va comprovar que al sector de les Moleres sortia aigua calenta: era, doncs, una tercera déu d’aigua termal que s’afegia a les del Puig de les Ànimes i de Sant Grau.

La descoberta va portar a crear una mina i, posteriorment, a la canalització de l’aigua i a l’obertura de la font pública que avui continua sent un dels llocs més visitats de Caldes.

A mitjans del segle XIX l’aigua termal de la font de la Mina es va canalitzar per a donar-li un ús balneari.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es ft.-de-la-mina.jpg

Al costat hi ha uns antics safareigs creats a principis del segle XX sobre la riera Lleixiu, un nom que prové del convenciment que l’aigua de Caldes té molt bones propietats per rentar la roba.

Aquests rentadors formen part del conjunt de la font de la Mina, que es completa amb una zona enjardinada que convida a asseure’s i assaborir l’aigua termal.

La Font de la Mina és una font situada al nucli urbà de Caldes de Malavella inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Avui destaquem : La Font del Cantarell de Vic

Per conèixer a aquesta Font del Cantarell us caldrà anar al carrer de Folgueroles de Vic, teniu de creuar el riu Gurri, estareu en la Ruta Verda,

Cal continuar per la dreta paral·lels al riu, hi ha algun cartell que us indica per on passeu,

a tant sols uns 200 metres hi ha una esplanada, amb taules i bancs de fusta sota d’arbres.

En un costat esta la Font del Cantarell, que esta a uns dos metres a sota del nivell del terra, us caldrà baixar per uns esgraons,

A dins d’una arcada d’obra hi ha el tub de ferro gruixut on raja tot l’any un bon doll d’aigua,

aquesta cau a un pica arran del terra amb un desguàs.

Es coneix aquesta Font des de finals del segle XIX, cal dir que en un temps se la coneixia com la Font del Bruguer.

Al seu de munt hi ha gravat en pedra, el seu nom de Font del Cantarell.

Com era una Font molt abundosa, a mitjans del segle passat, es portava a una fabrica per necessitats d’aquesta industria.

En el segle XX, era un lloc de trobada i on dinar i passar el dia festiu amb família i amb amics.

La últim arranjament es va fer durant l’any 2010.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-09-12_09-21-16_01.jpg

Amb aquest arranjament fa d’estar de nou en aquest paratge

i fer un descans o àpat, aprofitant que esta en la Ruta Verda.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona)

Aquesta Alzina, esta situada en un costat de la gran explanada front el Bar – Restaurant en la zona de lleure de Santa Maria de Vallvidrera (Barcelona).

Es calcula que aquesta Alzina te una edat de més de 200 anys… declarada com arbre d’interès local.

Destaca sobre la resta d’arbres de les rodalies.

Es veu una Alzina prou sana i amb un brancatge fort i allargat cap a munt.

Text i Fotografies : Ramon Solé