Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Avui destaquem : La Font dels Capellans de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Des d’Olot us cal que aneu amb el vostre vehicle per la carretera N- 260z, fins revessar l’empresa Alzamora, a la dreta surt una carretera direcció a zona rural que teniu de seguir.Mireu de deixar el vostre vehicle a partit d’aquest punt i continuar a peu, us recordo que passareu per finques particulars i cal tindre el màxim respectes.Al poc hi ha una bifurcació de camins, cal que agafeu el camí de l’esquerra on passareu , per la masia de can Font, una casa nova i poc desprès la masia el Vilar.Continueu pel camí,  pel costat de la finca, on  fa dues lleugeres corbes, a l’arribar a la segona de l’esquerra i havent passat un pont ,a ma esquerra veureu uns arbres, un cartell us orientarài allí trobareu aquesta antiga Font dels Capellans.La Font sempre ha estat com protegida per un gruixut mur irregular en la part mes alta.Es d’un cabal notable tot l’any, cal dir que fa cent anys en rere, la podem observar en la fotografia de l’època, que el tub estava a un nivell mes alt que no pas ara.Disposa en un dels laterals de la Font, d‘un banc de pedra.Des de La Font podem contemplar tota la plana de Sant Cosme i els volcans de l’Estany i de Bellaire.Des d’aquest punt, podeu allargar vosaltres mateixos la sortida, trobareu cartells per on podeu anar, axó si, tot caminant.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – El conjunt d’arbres de la Font de la Mina de la Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

L’antiga Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès, està situada en el carrer de la Mina i ja vàrem fer un article sobre aquesta  font.Avui el dedicarem al conjunt d’arbres destacats que hi ha en les seves rodalies.Sobre mateix de la font, podem destacar dos plataners i una alzina, aquesta en la seva part superior, podem veure que’l tronc i algunes branques estant danyades, probablement per alguna infermetat o paràsit.Al seu costat un alzinar d’arbres mes joves, situats a sobre d’un petit monticle.Cal dir que fa cents anys en rere, aquest paratge era molts mes frondós en diversitat d’arbres, sobre tot predominava les alzines.Com que esta a prop de la població i de la zona esportiva de l’Ametlla del Vallès, es un espai molt freqüentat s’arriba fen un bon passeig i poder passar una estona tranquil·la.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Salt de La Caula de Les Escaules i Boadella

Publicat el per
Respon

El Salt de la Caula, situat a uns 350 metres a ponent del poble de Les Escaules , és un dels llocs més encisadors de la contrada.El Salt, és d´uns 30 metres, forma part del torrent de la Caula que salva el desnivell dels cingles de travertí.Als peus del salt hi ha un gorg on la gent es pot banyar a l´estiu.Poc després les aigües del Torrent de la Caula van a fer l’aiguabarreig amb la Muga.La temperatura de l’aigua, baixa a 20 graus durant  tot l’any.En aquest paratge,  és aprofitat des dels anys 20 del segle XX per un restaurant que té una terrassa que dóna davant mateix del salt.  Aquest restaurant ofereix cuina tradicional empordanesa.Tota la zona, està molt propera a la Muga, es flanquejada per nombrosos arbres de ribera com a verns, pollancres, plàtans, entre altres arbres.També hi ha fonts com les Fontetes i de La Caula i nombroses raconades per passejar i gaudir de la natura.Els cingles propers al salt presenten força avencs i coves que ja foren habitades en temps prehistòrics.Cal dir que el 17 de setembre de 2010, es varen desprendre les formacions de travertins que cobrien les roques que formen el salt de la Caula.Us passo la informació sobre l’esllavissada de elpuntavui de l’any 2010 :

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/306290-esllavissada-al-salt-de-la-caula.html

Actualment la seva aparença difereix bastant del que es veu a les imatges.Si no el coneixeu, val molt la pena fer una visita a aquest paratge natural.

 

 

Recull de dades : Ajuntament Les Escaules – Boadella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Riu Daró

Publicat el per
Respon

El Daró és un riu de Catalunya de règim fluvial mediterrani que neix al massís de les Gavarres, al vessant occidental del puig d’Arques, dins el terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura.Actualment és afluent del riu Ter, tot i que antigament desembocava a la Mediterrània nodrint els aiguamolls de Pals.Afluents seus son bàsicament rieres i us indico les mes importants :

  • El Rissec
  • La riera del Vilar
  • La riera de Cantagalls
  • La riera de Pastells o de Can Mercader
  • La riera Grossa de Pals

Des de les Gavarres i fins l’aiguabarreig al riu Ter,te un recorregut de 35 km.Els Municipis que travessa el riu Daró son :

  • Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura la Bisbal d’Empordà, Corçà, Parlavà, Serra de Daró,  Gualta, Pals.

Gualta, al pas pel seu nucli i passat l’antic pont es bifurca amb una canalització que el condueix cap al Ter que passa ben a prop.A Pals, antigament desguassava les seves aigües directament al Mediterrani prop del Mas Pinell (Torroella de Montgrí) en el que s’ha convertit en el Rec del Molí de Pals.El riu Daró, no tot l’any hi baixa aigua, sols en les temporades de pluges, i que siguin importants, perquè pugui durar dies o setmanes el seu caudal d’aigua.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i recull de Postals antigues : Ramon Solé

Fotografies i pintura : Joaquima Pellicer Solà

Poema – El nostre bell Empordà

Publicat el per
Respon

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora com cap més,

envoltada de bells paratges que s’omplen

de roselles i ginesta i camps de colors daurats.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà!

La gent que hi vivim som d’allò més noble,

som gentils i acollidors,

estimem la nostra terra i la portem en el cor.

És l’entorn on vaig néixer,

contesto amb orgull quan em pregunten,

és l’entorn on m’he fet gran,

i, si Déu vol, la meva vellesa hi viuré.

Si algun dia he de migrar cap a altres terres,

marxaré amb recança, l’enyoraré.

L’enyorança serà la meva companya inseparable,

de dia, de nit i en tot moment.

Si algun dia, d’ell m’he de separar,

el meu cor serà presa del seu encís

i, malgrat la llunyania, com un fidel amant,

jo el memoraré i estimaré per sempre més.

Els records m’emportaré dins la maleta

i els tancaré amb pany i clau,

per preservar-los de tota inclemència

perquè perdurin en la distància i en el temps.

Al peu de les Gavarres hi ha una formosa plana,

harmoniosa i seductora que em té el cor robat.

És la plana empordanesa, és el nostre bell Empordà.

 

Autora de Poema : Joaquima Pellicer Solà

Fotografies : Joaquima Pellicer Solà

 

 

Les Curiositats de l’entorn – 23#

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres, ciutats i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat varies imatges, com a objectius Curiosos :

  • Una columna furada amb un mussol, a l Geriàtric de Granollers
  • Un gran cargol a la façana d’una casa
  • A un parc de Cerdanyola, ple de bon matí banyant-se les cotorretes
  • Un amant dels Mussols i Papallones, a Sant Fost de C.
  • Una sala d’estar fora del carrer, darrera de l’església de Santa Maria de Martorelles

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

 

 

La Font del carrer Llorer de Granollers

Publicat el per
Respon

La font que ens referim, està adossada  en la paret de la cantonada del carrer Llorer amb el carrer Miquel Ricomà de Granollers.Es molt bonica i ven conservada, disposa d’una aixeta – polsador, una pica arrodonida i a sobre con un gran test amb una planta natural.Tot el conjunt és d’una sola pesa.Està adornada amb petites rajoles de colors.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Gruta d’Olot

Publicat el per
4

Cada diumenge surt publicat dos articles en aquest Blog !

Per anar a la Font de la Gruta d’Olot, podeu anar al Parc de les Fonts de Sant Roc, des d’aquest punt, us cal agafa el carrer de Sant Narcís, direcció el Pavelló dels Tossols, una vegada passada la Àrea de Lleure, baixeu al riu Fluvià per un camí de terra.Arribareu a un gual o pont,  a un costat i a peu de paret de la muntanya, trobareu la Font de la Gruta.Font molt coneguda i visitada per la gent tot fent un passeig des d’Olot.El petit tub d’aquesta font, esta com be diu el seu nom, dins d’una no massa gran gruta,de fet es deuria perforar en aquest indret fins trobar la deu d’aigua, fent una cavitat en forma de petita cova o gruta.Actualment raja poc, dins esta molt mullat i enfangat de terra…En cada costat de la Gruta i ha un llarg bancal de pedra.Com veiem en la postal antiga, de fa cent anys en rere, era una font ven urbanitzada.En l’actualitat , caldria millorar els seients de pedra, treien la terra depositada i les herbes.A l’estar a la riba del riu Fluvià, i amb un entorn natural, fa de la  Font de la Gruta d’agradable estada.

 

Text : Dora Salvador i Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

El Pi del repartidor d’aigua de l’Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

El Pi  del repartidor  d’aigua,  esta situat a prop del centre de la població,  on actualment és una rotonda, en la cruïlla de la carretera de Puiggraciós i el camí de la Font del Gat de l’Ametlla del Vallès.Al trobem al costat de l’antic repartidor d’aigua a la població, on fa una rotonda els carrers citats.Aquest Pi és pinyoner,  destaca per tindre un tronc recta, alt i gruixut,  amb un copa arrodonida i gran. Es veu que es troba en bon estat.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les dues fonts del centre urbà de l’Ametlla del Vallès

Publicat el per
Respon

De les Fonts d’aigua de xarxa mes emblemàtiques dins de centre urbà de l’Ametlla del Vallès, he escollit dues :

Font de la Plaça de can Viver

Situada en la Plaça de can Viver, adossada a la façana d’una casa. Hi ha la imatge de la Verge del Carme amb rajoles de colors sobre l’aixeta. Amb seients de pedra en cada costat.Font del carrer Pompeu Fabra

Aquesta  Font, està situada enfront del número 2 del carrer de Pompeu Fabra, on està Can Muntanyola que actualment es la seu de la biblioteca municipal “Josep Badia”.La Font va ser  dissenyada per l’arquitecte Manuel Raspall durant l’any 1932. En cadascuna de les cares raja l’aigua per una aixeta de polsador i cau en una pica semicircular de pedra, en cada extrem hi ha una llosa que serveix a seient. Restaurada recentment.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé