La Font de la Verge de Montserrat II, està adossada en la paret exterior d’un edifici del carrer de Sant Salvador número 3 de Les Gunyoles d’Avinyonet del Penedès.
Font senzilla d’obra fetes de totxanes, on a sobre de la aixeta polsador hi ha una imatge en rajoles de la verge de Montserrat i el nen Jesús i al fonts la Muntanya.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest bonic Pou, esta situat en l’explanada que hi ha entre el Castell
i l’Església de Santa Maria en Sant Martí Sarroca.
Pou ben conservat, tal com el seu conjunt monumental de les rodalies.
Destaca la seva corriola i a sobre un cavaller , “ens recordaria a Sant Jordi”…
Rodejat d’un paisatge verd i de bon estar.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per arribar a aquesta Font de Vilapou, cal fer ho pel carrer dels Tintorers que passa per la Zona Industrial de Vilapou, seguirem entre cases i conreus,
fins arribar al camí de Vilapou, concretament a la dreta del carrer i a un cert nivell mes alt, on una explanada amb uns destacats plataners que indican on esta la Font.
Cal baixar unes escales per arribar a la font.
Esta feta de maons, una reixa tapa una allarga i gran pica.
Prové l’aigua d’una mina, es de gran cabal d’aigua tot l’any, inclòs en èpoques con l’actual any.
Antigament hi havia una bassa o safareig a la seves rodalies.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé
Tot abans d’arribar al pèlag Gran, en Vilobí del Penedès, a la dreta del camí i a un nivell més alt, hi ha aquest destacat Pi.
Pi, amb un gruixut tronc i alt.
Amb unes bones branques en tot ell.
Es veu que està en un excel·lent estat.
Text i Fotografies: Ramon Solé
La Font del carrer Major, esta en aquest carrer i a sota de l’església de Santa Magdalena i el Castell de Canyelles.
Es una Font feta de rocs petits en tota la seva infrastructura, l’aigua va a parar a una pica de totxanes molt petita.
En cada costat hi ha un banc de pedra adossat a l’estructura.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia i Carpintero
L’edifici Jufré està situat en el carrer de l’Onze de Setembre, 9 amb cantonada amb el carrer de Puigjaner de Folgueroles.
És un edifici molt original, la construcció està inspirada en les formes orgàniques “gaudinianes”.
En les finestres, terrasses, balcons, coves… són de formes de geometria variable, estan complementades amb una variada vegetació natural i artificial que entra i surt d’aquestes obertures.
La façana de ponent s’estructura a partir de tres grans columnes en forma d’arbre que s’allarguen fins a la coberta.
Al centre de l’estructura hi ha una cascada de vidre aïllada tèrmicament. Disposa de plaques solars i la recuperació de l’aigua de l’edifici.
Text i Fotografies : Ramon Solé
La Font de can Solé, està situada en el Passatge de la Font de can Solé d’Olesa de Montserrat.
Antigament al costat de la primitiva font hi havia un safareig públic. Per sota hi transcorre l’aigua d’una de les mines d’Olesa, la del carrer Coscoll, que en aquest punt aflorava a la superfície per sota de la casa.
En un anterior arranjament la Font consistia en una conducció metàl·lica en forma de tub que sobresurtia de la façana d’una casa i l’aigua queia a un enreixat a nivell del terra.
En l’actualitat, l’aigua surt de la boca d’un angelet, i cau a una gran pica rodona.
Va ser inaugurada el 1 de Maig de 2015.
Font molt curiosa que poca gent de fora d’Olesa coneix.
Recull de dades i Foto antiga : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per anar a la Font d’en Rovira, cal deixar la carretera BV-2127 i agafar la pista que porta a Les Graus ( masia rural),
a l’arribar a dues cases, veureu a l’esquerra, un camí que us portaria a la Riera de Viloví,
un cartell indica on trobareu la font,
cal baixar uns metres on veureu l’estructura de la font a ma esquerra,
un cartell us indica la seva historia i altres dades.
Te un gruixut tub; en cada costat disposa d’un seient d’obra i adossat a la font .
És una llàstima que no tingui aigua, quan anys en rere era molt abundant.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Aquest Pi gran està entre l’Església de Santa María i el Castell de Sant Martín Sarroca.
Es un pi de tronc gruixut i no massa alt, però si que disposa de grans branques en tot el Pi,
sobre tot la més baixa es de dimensions molt destacades,
que fa que sigui en tot el seu conjunt un gran pi.
Per la seva protecció, per evitar que els cotxes el puguin danyar, se ha posat al seu voltant un petit mur circular.
No tenim constància de la seva edat, però sí que està en bones condicions de conservació.
Text i Fotografies: Ramon Solé
Per anar a la Font de Sant Pere, cal seguir el camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord,
abans d’arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama, a l’esquerra veurem un cartell que indica el camí a seguir fins la Font.
Us caldrà seguir un camí mig tapat per la vegetació, que fa baixada fins el torrent, cal seguir el camí i a poca distancia us portará directament a la font.
Típica font d’aquestes contrades, es com si fora un pou, que en temps de fortes pluges està força ple aigua.
Actualment la porta d’accés esta tancada per evitar ensurts.
Uns estrets esglaons en permeten pujar des del camí a peu de la font,
Al costat dels esglaons hi ha com un seien de pedra.
Esta en un lloc molt solitari dins del bosc.
Text i Fotografies : Ramon Solé
