Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues de Sant Martí Sarroca

La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues esta situada a cal Sogues, al Barri cal Miret, cal agafar la pista tot deixat la carretera BV-2122 al Km. 8,900,

i a la dreta una vegada passat el pont dins del municipi de Sant Martí Sarroca.

La Torre de l’aigua depenia de la masia de Cal Sogues .

És una torre de planta quadrada i alçat paral·lelepípede, construïda amb maons.

Té portes a la planta baixa i finestres d’arc de mig punt al primer pis,

amb marcs en relleu, com a les cantonades.

Actualment l’estat de conservació d’aquesta torre es nul·la i en aquest últims anys en ruïna,

qual cosa fa que no es recomani entrar-hi.

La Torre de l’aigua del Pont de Cal Sogues és una obra del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou i Font de Santa Oliva d’Olesa de Montserrat

Aquest Pou i Font  esta situat en el carrer Santa Oliva a tocar d’una paret d’una casa en Olesa de Montserrat.

En un cartell allí situat ens donant a conèixer.

Interiorment hi ha un motor que fa pujar l’aigua subterrània,

En un costat podem veure la font de metall.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Bassa gran de Les Cabanyes del Penedès

La Bassa gran està en el carrer cinc al tocar amb al carrer del Bisbe Torras i Bages, front l’església parroquial de Les Cabanyes.

Al costat d’un petit parc, hi ha la Bassa ornamental, on a dins hi ha un petit sortidor d’aigua.

També a dins, disposa d’una vegetació peculiar.

Us passo fotografies relacionades amb l’aigua medicinal de Balneari, que podem llegir en un cartell allí ubicat :

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font d’en Roure d’Olesa de Montserrat

La Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix amb Riera de can Llimona, on fa una plaça, en Olesa de Montserrat.

Font ubicada extramurs del nucli antic, en un indret al costat de la Riera de can Llimona, actualment urbanitzat al seu entorn.

La font es troba aixoplugada per una volta de canó feta amb maó i després pintada de blanc. La resta del mur de contenció és de pedres irregulars amb diferents tipus de parament.

La font té quatre canals de sortida d’aigua. Al damunt hi ha una finestreta, actualment tapiada, que és un dels accessos a la mina que subministra aigua a la font.

Queda lleugerament enfonsada i per accedir-hi cal baixar uns quants graons.

L’esplanada que hi ha al costat està enjardinada i compta amb bancs per seure i diferents tipus d’arbres.

Les moles de trull que hi ha procedeixen d’un molí d’oli que hi havia al costat de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Paradís de Santa Eugènia de Berga

La Font del Paradís es troba a escassos metres de l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva la riera de Vilalleons i ben a prop també del gran casal o Castell de Sala-d’Heures, un dels masos més importants de la zona.

La font és feta d’obra amb pedra del país, està adossada al marge; per accedir-hi cal baixar uns esglaons, donat que esta a un nivell molt inferior al terra.

A l’esquerra de la paret de la font, surt l’aigua per mitjà d’un broc de ferro encastat al frontal, envoltat de formació tosca que fa de camí on llisca l’aigua fins a una pica semi circular al nivell de terra.

En la part més superior hi ha una portella que servia per controlar l’aigua existent, o per netejar la cisterna.

Sota d’aquesta, hi ha una construcció que probablement seria on el seu principi sortia l’aigua de la font. Per tant, on surt ara deuria ser el sobreeixidor.

Davant la font, a l’altra banda del camí, arrenca l’aqüeducte de Sala-d’Heures que salva el torrent de Vilalleons,

per l’interior del qual passa la canalització que portava l’aigua de la font als dos dipòsits que hi ha a aigües avall del torrent que porta al casal o Castell de Sala-d’Heures.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres : L’Olivera de la font d’en Roure d’Olesa de Montserrat

La Olivera de la Font d’en Roure esta situada en el carrer de Baix a prop de la  Riera de can Llimona, on fa una plaça , en Olesa de Montserrat.

Olivera centenària situada front a la font d’en Roure. Es tracta d’un arbre amb un tronc vell molt ample i que té una gran quantitat de bulbositats.

D’aquest n’ha brotat dos troncs més joves i prims, no gaire alts, que són els que floreixen.

L’olivera és l’arbre emblemàtic d’Olesa, ja que el seu conreu i l’elaboració de l’oli tenen una llarga tradició a la vila.

Al costat de la font d’en Roure hi havia una casa amb un trull d’oli del qual procedeixen les moles que hi ha al jardí de la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa : Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero


Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat

Per anar a el Pou de Sant Pere de Sacama d’Olesa de Montserrat, cal pujar fins l’ermita, podeu fer-ho a peu o amb vehicle, allí cal segui per un sender que baixa per la dreta mirant l’ermita, i al poc veureu a l’esquerra el pou.

Esta restaurat, i per evitar accidents tapat per una planxa metàl·lica.

Desconeixem si disposa d ‘aigua o esta sec…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem Safareig : El Safareig de la Font de l’Abeurador de Piera

Casa de les voltes es considerada una de les cases més antigues de Piera que es manté dempeus, és sens dubte la més emblemàtica del Raval.

Tot i que el Raval Jussà no estava emmurallat, aquesta casa servia de portal d’entrada a la vila. Formava part del barri de les Cases sobre el Pont, una petita barriada fortificada i arrenglerada a costat de la riera Guinovarda.

El que la fa singular és la planta baixa porxada que comunica el carrer amb la riera, on es troben el safareig i l’antiga font de l’Abeurador, conjunt restaurat i inaugurat el 1932 pel president Macià i el conseller Gassol.

Disposa de tres arcs, dos d’ogivals (gòtics) i un de punt rodó (romànic),

que permeten situar-ne la construcció al segle XIII, durant el període de transició entre els dos estils.

Fa cent anys, la barriada del raval o barri dels gats, era un lloc mes important de Piera, a prop hi ha l’Església en el Sant Crist i el Castell,

per axó, es va construir el safareig i l’abeurador.

Donat que mancava en moltes casa l’aigua necessària, va ser molt celebrat per tots,

tenia la finalitat de fer la bugada i poder agafar aigua per les cases.

Recull de dades: Ajuntament de Piera i propi

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garicia – Carpintero

Visitem la Font de la Magina de Palleja

Per anar al paratge de la font de la Magina, cal que us arribeu pel carrer de Santa Magina i trencar pel carrer de la Font fins al final del carrer,

allí cal passar sobre la Riera Fonda per un petit pont d’obra per anar a l’altra costa, on hi ha un grup de plataners,

esteu on havia la Font de la Magina.

Actualment el lloc esta abandonat, molta vegetació arreu, brutícia, …es una llàstima !.

En un racó hi han dos seients de fusta.

Hi ha unes escales que puja a un nivell superior on adossada a la paret disposa d’un allargat seient de pedra, molt malmès.

Per recordar la Font, han posat una amb aixeta polsador en surt  aigua de xarxa pública.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Pou – Moli de Vent de cal Oller de Martorell

L’antiga casa de Cal Oller, està situada en el carrer de la Cambreta 3 de Martorell.

Actualment es de l’Ajuntament, hi ha la seu del Patronat de Cultura i l’Escola d’Arts plàstiques.

En el seu jardí s’ha conservat l’antic Pou – molí de Vent que donava l’aigua a finca de can Oller.

Està molt ben conservat, disposa de l’aspa de vent, assentada amb quatre arcades i unides en la seva part superior.

S’accedeix fins a dalt per una escala interior.

Text i Fotografies: Ramon Solé