Xup de Tornamira de La Torre d’Oristà en Oristà

El Xup de Tornamira esta a 1000 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 a l’entrada de La Torre d’Oristà.

El xup de Tornamira està situat uns metres a l’oest de l’antic castell, actualment masia, que li dóna nom, a tocar d’una bassa reformada modernament.

Historia :

  • El xup de Tornamira s’havia utilitzat modernament com a dipòsit d’aigua, encara que es probable que la seva funció original fos la de guardar glans en aigua.
  • Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s’utilitzava sobretot el blat de moro).
  • Al Lluçanès central, en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d’haver de donar la meitat a l’amo de la roureda.
  • Per a conservar les glans, moltes masies tenien el “jup” (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l’any (VILARRASA:1975)

Es tracta d’una estructura petita i pràcticament quadrada (uns 2’9 per 2’9 metres) bastida amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, amb carreus treballats delimitant les cantonades i l’entrada principal reformada amb maó. El xup està coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

La façana principal del xup, orientada al nord-est té una única obertura, emmarcada amb brancals de maó i llinda monolítica triangular de pedra treballada, que dóna accés a l’interior, on s’emmagatzema l’aigua. La resta de les façanes no tenen obertures, exceptuant la sud-est, on hi ha una petita finestra emmarcada amb pedra treballada que a l’interior es converteix en un desaigua de pedra treballada que sobresurt del mur.

Recull de les dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Angels Garcia – Carpintero

Pou de cal Jaumina (Marata) de Les Franqueses del Vallès

Aquest Pou esta situat en un costat de la propietat de can Jaumina, on darrera esta l’Església de Santa Coloma de Marata de Les Franqueses del Vallès.

Es un Pou molt ben restaurat, està totalment cobert i una portella nova de fusta, tanca l’accés.

Com esta dins de propietat privada, cal respectar el seu entorn.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Parc del Laberint d’Horta, on trobar la frescor de l’Estiu.

El Parc del Laberint d’Horta està en el Passeig dels Castanyers, 1 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

El parc ocupa els terrenys d’una finca del marquès de Llupià, de Poal i d’Alfarràs, un home molt il·lustrat que va encarregar l’obra a l’italià Domenico Bagutti, qui va treballar-hi fins al 1808.

El jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i un mestre d’obres català, Jaume Valls, en va supervisar els treballs.

La família Desvalls va mantenir la propietat de la finca fins als anys 70, quan va passar a mans de l’Ajuntament.

Es va inaugurar com a parc públic el 1971.

El 1994 se’n va fer una restauració en profunditat, que en va transformar la concepció a la categoria de jardí museu.

Per a més informació podeu accedir a l’enllaç que us adjunto :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_del_Laberint_d%27Horta

Us passo diferents imatges del Parc, on a l’estiu podreu gaudir de la frescor que hi dona en molts dels seus racons:

Recull de dades : Parcs i Jardins de Barcelona, Viquipèdia.

Fotografies : Fidel Rodríguez

Avui coneixerem : La Font de la llera del riu Cardener de Súria

Des del nucli de Súria, passarem pel pont que va al Barri situat a l’altre costat del riu Cardener, a les terres que havien estat de la masia de Salipota.

Una vegada en l’altra costat del riu, a ma dreta hi ha un camí que entre arbres i el riu fan de fer un bon passeig, a pocs metres esta la font.

Situada en una paret, és d’aigua de xarxa que surt d’una aixeta polsador i cau a una pica semi circular. Disposa al costat d’un bancs de fusta per la seva estada.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya : Ullal dels Pouets

L’Ullal dels Pouet està en La Llosa. Comarca de La Plana Baixa (Castelló).

Un ullal entre camps de tarongers, a 1 km. del poble.

Dona cabal a una sèquia, amb la que es rega una part del terme municipal.

Ullal està inclòs al llibre “Fonts de La Plana Baixa. Excursions entre Espadà i la mar”, on estan recopilades més de 80 fonts d’aquesta comarca del sud de Castelló.

Video (duració 30 segons):

Text, fotografies i l’autor del Llibre : Jordi Mig

Avui coneixerem : La Font del Carrer Nou de la Torre Oristà d’Oristà

La Font del Carrer Nou és a 800 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 de la Torre d’Oristà del municipi d’Orista.

Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d’Oristà utilitzaven aquesta font per a l’ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l’aigua, la font s’ha deixat d’utilitzar. La font del carrer Nou està situada a l’oest del carrer Nou del nucli de la Torre d’Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d’unes granges modernes.

S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s’arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d’un dels revolts de la pista.

La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma.

A partir de la mateixa font, força abundosa, s’inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d’aquest tipus de recs. Tot i que ja no s’utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – L’Alzina de La Vall de Fonollosa

L’Alzina de La Vall, es situada en un costat de la carretera BV – 3008, tot venint de Fonollosa a l’esquerra,

front de l’ermita de Santa Justa i Rufina, poc abans d’arribar el camí que porta a la Masia i granja de la Vall.

Es una alzina no pas massa allargada de tronc,

això si gruixuda amb molt de brancatge que forma una bona copa.

Es conserva en bon estat en tot el arbre.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou Vell de can Carner de Gallifa

El Pou Vell de can Carner està situat en el costat dret del carrer de la Font de Santa Quitèria de Gallifa.

Imatge : Pou antic

De fet esta a un nivell inferior al carrer, es un edifici quadrat.

Ha sigut arranjat recentment tota la seva estructura donant un aire més adaptat amb medi natural de la zona.

Amb rajoles hi posa el seu nom “ Pou Vell de can Carner “. En la part dreta inferior hi ha una font d’aixeta.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Safareig i Font de Gallifa

El safareig i la font, estan situats en la confluència del camí raval i el camí de la Rectoria de Gallifa.

Es un safareig de construcció casi rectangular, de dos compartiments,

Un canaló posava en comunicació entre ells, passant l’aigua d’un a l’altre.

En l’actualitat no esta en funcionament, l’aigua esta estancada.

En la part exterior del safareig més petit, hi ha la font.

L’aigua surt d’una aixeta daurada , i cau a una pica situada a nivell del terra.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font de Santa Eugenia de Relat d’Avinyò

En molts santuaris, esglésies rurals, ermites, hi ha la costum de disposar d’una font o d’un pou, per donar aigua a la gent que hi va.

Tal com passa en l’església de Santa Eugenia de Relat d’Avinyò, esta la font adossada en la paret i es molt senzilla, amb saixeta polsador i una nova pica.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero