El Roure de mas Gener esta en el carrer Gabriel Ferrater, al costat de la zona esportiva de Mas Gener, en el barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot mesurar entre 10 i 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
El roure del torrent de Can Cabassa està situat al carrer Gabriel Ferrater.
Al costat a l’accés de la pista esportiva del Mas Gener.
Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 16 metres d’alçada
amb una capçada de forma arrodonida de 16 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era de 2,1 metres i
el de la soca, de 4,2 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
El Roure del camí de Can Rabella esta en el carrer de Prat de la Riba cantonada amb el carrer Bernat Metge en el Barri de Mira sol de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
El Quercus x cerrioides és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània.
El nom comú en català és roure català.
Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i cerrioides vol dir que és similar a Quercus cerris.
L’arbre pot fer entre els 10 i els 15 metres d’alçada.
Les seves fulles són caduques, amb lòbuls, i fan uns 8 centímetres de llarg i 5 centímetres d’ample.
El roure del camí de Can Ravella està situat al carrer Prat de la Riba, al barri de Mira-sol. Es tracta d’un exemplar de roure cerrioide, de la família de les fagàcies.
Segons dades de l’any 2017, en aquell moment l’arbre feia 11 metres d’alçada, comptava amb 3 braços, i tenia una capçada de 15 metres de forma arrodonida. El perímetre del tronc era d’1,4 metres i el de la soca, d’1,8 metres.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.
L’estany i el seu entorn acull diverses espècies de fauna i flora d’interès.
Hi ha un refugi de fauna de naturalitzada, a la qual la població no pot accedir directament, amb nuclis de vegetació autòctona densa i
espais emboscats que afavoreixen la nidificació i el refugi d’ocells, així com d’altres espècies d’interès, com els espiadimonis.
A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,
alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.
Aquest tipus d’hàbitats acostumen a ser lloc de concentració d’insectes i, alhora, d’espècies insectívores, com els ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna),
així com d’ocells com els tallarols, les mallerengues, les cueretes, els pit-roigs i els rossinyols.
També, solen ser punt de trobada d’espècies migradores, com el cabusset, la polla d’aigua l’ànec collverd i l’esplugabous.
Observacions:
De forma il·legal s’alliberen en aquest lloc animals com conills i
ànecs i altres espècies exòtiques invasores com la gambúsia i tortuga de Florida.
L’Estany de la Guinardera esta entre les avingudes de la Via Augusta i d’Europa de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
L’estany de la Guinardera va ser construït el 1992 com element natural i paisatgístic, en el moment del desenvolupament del parc empresarial.
L’any 2018 es va dur a terme la primera fase del projecte de restauració de l’estany, que va ser possible gràcies als Pressupostos Participatius.
Entre 2023 i 2024, es van continuar els treballs de restauració paisatgística i millora ecològica, amb la finalitat de preservar i posar en valor els valors naturals d’aquest indret.
Aquesta tasca ha permès adequar l’entorn i millorar-ne les condicions, n’han potenciat el paper faunístic, n’han ordenat l’ús social i l’han convertit en un punt d’educació naturalística.
L’estany de la Guinardera és un element del patrimoni natural de Sant Cugat del Vallès,
va ser creat de manera artificial.
Les aigües procedeixen de la xarxa pluvial (que passen prèviament per un separador d’hidrocarburs) i del bombeig d’aigua freàtica.
Recentment, aquest espai ha estat objecte de diverses actuacions de restauració paisatgística i
ecològica per a potenciar-ne la biodiversitat.
Les millores han inclòs la revegetació dels marges, la creació d’un camí perimetral, la instal·lació de miradors
i passarel·les a nivell de l’aigua, també de grades, i la col·locació de rètols informatius sobre la flora i la fauna autòctones.
Per altra banda, trobem també plantes halòfites que ajuden a consolidar els marges, millorar la qualitat de l’aigua i diversificar el medi.
A l’entrada de les aigües pluvials, a la zona nord-est de l’estany, es pot trobar canyissar de Phragmites australis (canyís), que contribueix a depurar l’aigua.
Als altres marges, s’observen herbassars poliespecífics amb espècies com Iris sp.; Juncus sp., Scirpus sp. i Carex sp., entre altres.
A més, hi ha tres illes flotants vegetades que afavoreixen la depuració de les aigües i la naturalització de les basses i,
alhora, són refugi i zona de nidificació per a fauna vertebrada i invertebrada.
No es permet benyar-se.
Disposa de algunes taules i seients per poder fer pícnic.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
La Plaça de Pau Casals esta front de la Plaça de la Vila de Sant Fost de Campsentelles. La plaça es petita i disposa de bancs i arbres.
Destaca el monument a la Sardana. S’inaugurà el setembre de 1975, amb la presència del Governador civil de Barcelona, Martin Villa i les autoritats locals. Plafó format per tres parts, on es representa en relleu una ballada de sardanes. A sota els balladors hi ha, a l’esquerra, la paraula “ANY”; al centre, l’escut del municipi; i a la dreta “1975”. Es troba situat en un angle de la plaça de Pau Casals en un mur de paredat i envoltat d’heures i vegetació. No figura el nom de l’autor.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Els jardins de Massana són el vestigi d’un projecte de ciutat jardí.
Esta situat entre els carrers Espiga, Sant Pasqual Bailón i Cardenal Tedeschini.
Construïts a l’interior d’una illa de cases, ofereixen un oasi de tranquil·litat al bell mig del barri.
En aquest jardí trobem una part poblada d’arbres molt gran que provenen de l’antic jardí particular de la torre i una part nova on tota la plantació és actual.
A la part antiga hi ha una templet de pedra amb una taula i bancs del mateix material molt adient per a jocs de taula, i a la part nova es troba la zona de jocs infantils.
La vegetació és molt important pels exemplars que hi ha.
Hi destaquen, les palmeres de diferents espècies i d’alçada, els cedres, un fals pebrer preciós i vuit teixos retallats únics a tot Esplugues,
així con un gran cactus amb diverses branques protegit per una tanca de fusta que l’envolta.
Els equips i serveis del parc són, Font d’aigua potable, font ornamental, zona de jocs infantils, una pèrgola singular que permet practicar jocs de taula i zones d’estar, amb seients repartits per tot el parc.
Els Jardins de Miquel Martí i Pol, esta situats en camí Sant Cugat al Papiol, avinguda Pompeu Fabra, Passeig del Roser i Plaça del Blat de Sant Cugat del Vallès.
Te una diversitat d’arbres que proporcionen una bona ombra.
Disposa d’un Rocòdrom de lliure accés, per a 14 a 65 anys.
Us passo les normes per seu us,
També un espai amb atraccions per els més petits.
Aquests Jardins estan considerats com a Refugis climàtics exteriors en Sant Cugat del Vallès.
Gracies al seus grans i allargats arbres que disposa.
El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell. És com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.
El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre.
Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.
És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.
Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones. La Biodiversitat, esta formada tant per un conjunt dels éssers vius, que són tant les plantes, com els animals, i així altres tipus d’éssers vius, fongs, bactèries.
El Parc de Les Aigües, esta preparat per que tingui una Biodiversitat molt destacada dins d’una gran ciutat com és Sabadell.