Museu dels Volcans d’Olot

Publicat el per
Respon

Com cada divendres us presento dos articles !

El Museu dels Volcans està situat a la torre Castanys, al bell mig del Parc Nou a Olot.

Presenta els fenòmens vulcanològics amb maquetes, ordinadors tàctils, mòduls interactius i disposa d’un simulador de terratrèmols, únic a Catalunya.

Presenta el medi físic de la Garrotxa incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics

i, per l’altra, en els principals ecosistemes.Entendre quina és la naturalesa geològica de la terra i les causes dels terratrèmols i dels volcans, i quines són les principals característiques del vulcanisme.L’exposició es complementa amb un muntatge audiovisual que parla de l’activitat sísmica i volcànica de la zona. El visitant hi pot viure una simulació d’un terratrèmol.També s’hi presenten els principals ecosistemes vegetals i animals, en les seves dependencies hi ha la secció de ciències del Museu de la Garrotxa. Aquest museu integra: espais interiors —d’exposició permanent i temporal— i espais exteriors —amb el jardí botànic de vegetació natural olotina i el jardí de plantes medicinals.La segona part està dedicada a explicar, mitjançant uns diorames, com són els principals ecosistemes de la Garrotxa. A més de conèixer com són els boscos de ribera, les fagedes, les rouredes, els alzinars, les zones no boscoses i els medis urbans, es presenta la gran diversitat d’espècies animals i vegetals que els habiten.La visita al museu té l’objectiu de servir d’enllaç entre el públic visitant i el veritable museu de ciències naturals de la comarca, que és la mateixa natura.

Recull de dades : Museu Volcànic i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé (Arxiu Rasola)

La Llegenda del mes de Març

Publicat el per
Respon

S’explica que un dia la mare del Març va veure que feia sol i li va demanar al fill si podia anar a rentar roba al llavaner, el safareig.

El Març li va dir que sí, i quan la dona estava fent la feina va caure una forta tempesta acompanyada d’una pedregada.La llegenda diu que el Març és deslleial, fins i tot amb la mare… !

L’adagi que podria resumir és el que ens espera les properes setmanes és: “El març marceja i la gent bogeja”.

Bojos ens tornarem amb tants daltabaixos.

 

Llegenda extreta del Periódico, és un escrit de Mònica Lòpez , aparegut el Diumenge, 11/03/2007.

Fotografies : Ramon Solé

Petit Pantà de Sala d’heures de Santa Eugènia de Berga

Publicat el per
3

Des de Santa Eugènia de Berga, podeu seguir  els senyals blancs i grocs del PR C-93 per anar al Pantà de Sala d’heures, cal situar-se el cementiri, deixareu el camí de carro per endinsar-vos en un sender a mà esquerra, que us portarà pel mig del bosc de Sala-d’heures, entre roures i boixos típic de la plana de Vic.A uns 2,500 Kilòmetres des del poble, s’arriba al pla de Sala d’Heures, al seu costat esta situat El pantà o el mur de Sala d’heures, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons,i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut, arribava l’aigua al casal, on aquesta servia bàsicament per regar i per a les explotacions agropecuàries.És un pantà considerat petit, depenent molt de l’aigua de la puja que baixa pel Torrent de Vilalleons.Està construït amb pedra del país, ciment i tirants de ferro per donar-li solidesa.La presa té una forma corba, amb tres sortides d’aigua;

Desguàs o sobreeixidor

fa 9 metres d’alçada i el mur té una amplada de 1,60 metres.El promotor de l’obra va ser Carles de Fontcoberta, que també va fer els dipòsits d’aigua, l’aqüeducte, el canal i la font del Paradís que estan propers al pantà.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles 

Us voldria presentar unes imatges que vàrem fer en Tito Garcia i jo mateix, tot fent el camí del Castanyer d’en Cuc de Cànoves i Samalús.

Ben cert és que vàrem tindre un matí molt bo i que ens va acompanyar tot el camí.

En diversos articles he dedicat a aquest Castanyer, com arribar, paisatge, historia

i cal dir que hi he fet varis viatges amb gent,

però, en aquesta ocasió acompanyat d’en Tito va ser diferent, us deixo imatges fetes per ell :

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Tito Garcia i Ramon Solé

El despertar de nou de la Primavera…

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles, el proper a les 12 hores

Desprès que l’hivern ens va vindre en novembre del 2019, i que a la llarg d’aquests últims mesos hi hagut dies de tot, amb el temps gèlid, amb núvols, plujos, boirós, amb tempestes de pluja i vent,ara ja ho deixem en rere, i el març tenim el despertar de nou de la Primavera…En Parc i jardins, en la muntanya, en el camps, conreus i fins hi tot a casa, on tenim el nostre jardinet o testos amb plantes,veiem que la primavera fa que esclati en colors amb noves fulles o les primeres flors que durant el propers mesos ens alegraran la vista i els ànims.Si, que millor que unes flors amb el seu aroma, amb la presencia dels primers insectes buscant aliment per poder seguir el cicle de la vida natural…Els dies ja son molt mes llars amb mes hores de sol, dona ganes de fer un bon passeig per el camp o muntanya, a sentir l’olor de les plantes i notar que el sol ens escalfa el cos.Veiem els arbres que ja apareix l’esclat de les noves fulles arreu del seu brancatge.Rius, rieres, torrents i fonts donen generosament l’aigua tant necessària per la nostra vida, però també per les plantes, animals grans i petits,

a mes sentir el rumor de l’aigua al corre, es tant relaxant, que podríem estar hores escoltant-ho.Gaudir en un jardí públic d’una estona, tranquil·lament llegint un llibre, no importa estar assentat amb un bon banc o estirat a la gespa,el mes important es estar entre sol i ombra que en aquest període de l’any en que estem es molt gratificant.Si en teniu, és l’època de comença a refer l’hort, aquest hort que durant tota la resta de l’any, podreu dedicar unes hores a treballar-lo i recollir el plantat.El despertar de nou de la Primavera…,

és un moment per sentir la naturalesa i gaudir -ne.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Missatges d’Egipte

Publicat el per
Respon

Missatge d’Egipte, es una exposició itinerant d’un dels nostres col·laboradors dels blogs Rasola, Tito Garcia.

En Tito, el coneixeu per les seves fotografies de la natura, en especial d’ocells.

Però, del 5 a 27 de març, en sorprèn una vegada mes, amb fotografies d’Egipte, amb una gran varietat d’imatges d’aquest país.

El lloc serà al Casal del Barri de la Vila Olímpica – Can Gili Nou del carrer Taulat 3 – 5 de Barcelona.

Des d’aquí us convido a visitar : Missatge d’Egipte, ven segur que us semblarà que esteu viatjant per Egipte.

 

Text : Ramon Solé

Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès

Publicat el per
2

Barraca a SabadellEl maig de l’any 2019 us vaig fer un article sobre les construccions de pedra seca.

Avui us presento un petit itinerari sobre les Barraques de pedra seca que vaig poder fer gràcies a la amabilitat d’en Josep Llínares que em va fer de guia.

Desprès de visitar la seva exposició d’obres fetes amb fusta natural, o sigui d’arbres i que us vaig fer un article el passat divendres, vàrem ‎seguir la pista forestal que ens portaria a Sabadell per Togores,

al poc ja vaig veure algun cartell i marques grogues, que ens indicava al itinerari de les 4 cabanes de pedra seca, situades a prop del camí.

Cal dir que hi ha catalogades mes de 180 Barraques de pedra seca, pràcticament a totes s’ha mirat de refer-les segons el seu estat de conservació, per tant, totes tenen un nom i un numero, per identificar-les.

La primera que vàrem veure, va ser la Br -112, amb el nom de Josep Vidal, molt ben refeta i amb vegetació a dalt seu.

Era per guarda els estris de la vinya que hi havia en aquest lloc, ara ocupat per bosc de pins i altres arbres amb sotabosc, que ens fa difícil pensar que allí era una vinya.

Tornarem en rere i a uns 15 metres segueix el itinerari, tot seguit ens vàrem arribar a la Barraca, Br -135 a nom de Jordi Solà.

Aquesta va portar feina, estava enderrocada , per tant podem veure que hi ha majoritàriament pedres mes clares perquè no son originals, les mes fosques ho son.

Molt a prop i seguin el camí hi ha la Br-132, el nom de Raimon,

segons explicacions d’en Josep, de molt antic va ser un forn d’obra, per poder tindre material rapit i varat per alguna casa o masia de les rodalies… el grup que va estar treballant per la recuperació d’aquestes Barraques,

va localitzar a prop que havien teules i una d’elles podria ser d’època romana… parlem de fa molts segles, anys mes tard, algú que treballava al camp, i aprofitant les restes del forn, va construir la Barraca.

Sols ens quedava veure la mes petita i realment es així, en una zona devastada molta part del bosc, pel vent el 9 de desembre de 2014, hi trobem la barraca Br-23,

amb el nom de Salvador Juliana, aquesta com us dic es molt petita de dimensions i prou feines es pot entrar, sols deuria ser per guardar les eines, encara es pot veure rebots d’oliveres entre rebots de nous pins, que tenien en aquestes terres un protagonisme essencial.

A pocs metres, sortim a la pista principal, on finalitza el recorregut.

Em comenta com a punt final en Josep, que dins del municipi que com veiem hi ha molta Barraca de Pedra Seca, no vol dir que mig amagada per la vegetació hi hagi alguna o algunes mes per localitzar, enumerar i posar li nom, i si es cal, fer una reparació o refer-la.

Aquest itinerari, el centre Excursionista de Castellar del Vallès i Grup de Recerca de Pedra Seca, el denomina :

“ Petit tast de Pedra Seca”.

Els interessats, podeu sol·licitar un tríptic informatiu d’aquest itinerari,al Centre excursionista.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Recull d’explicacions i col·laboració : Josep Llínares

Avui destaquem : La Font de la Teula de Sant Feliu de Pallerols

Publicat el per
Respon

Avui i com cada diumenge us presento dos Articles

Per anar a La Font de la Teula, es molt fàcil, senzillament teniu d’agafar l’antic traçat del carrilet o l’actual Via Verda del Carrilet, direcció nord-oest, anireu paral-lels el riu Brugent que esta a l´esquerra segons camineu.A algo mes de 300 metres del poble de Sant Feliu de Pallerols, veureu un cartell on us indica que allí esta la Font de la Teula,

cal baixar direcció al riu i a la seva vora la trobareu.La font esta protegida per una paret feta de rocs, on al mig hi ha el broc que és una teula, on surt l’aigua i un seient allargat també fet de pedra.

A sobre de la font i a prop del camí, hi ha una taula amb bancs de fusta per poder descansar o fer un mos.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui destaquem : La Font i /o Bassa de can Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts

Publicat el per
Respon

Avui i com cada diumenge us presento dos Articles

Per anar La Font i /o bassa de can Aiguanegra de Sant Joan Les Fonts, des d’Olot us cal sortir del costat de càmping Les Tries per agafar la N-260-a, a cosa d’un kilòmetre i  abans de l’ermita de Sant Cosme gireu a l’esquerra i travesseu l’autovia per un pont i gireu de nou a l’esquerra, seguiu la carretera asfaltada un kilòmetre mes fins arribar a cal Xicot, casa rural aquí cal deixa el vehicle i seguir a peu.Continueu per un camí de terra amb senyals de privat, entre alzines fa una certa baixada, i aviat estareu a cal Aiguanegra.Ara seguiu pel camí que be de Beguda, hi ha un roure força destacable, que us indica que us desvieu, pel camí de la dreta on fa una certa pujada, en pocs minuts hi ha la Font de l’Aiguanegra a peu del camí.En el mur de la Bassa de can Aiguanegra encara es pot veure les lloses i separades, on les dones de la casa i de les contrades, anaven a rentar-hi la roba, per tant, en èpoques llunyanes el nivell de l’aigua deuria ser molt superior situant-se arran de les lloses.Actualment serveix l’aigua estancada i no massa clara, per beure el bestia.A un costat hi ha el Roure que ahir vàrem fer un article sobre aquest en l’apartat d’Arbres.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Pi blanc de la Torre Turull de Castellar del Vallès

Publicat el per
2

Com cada dissabte us presento dos articles d’arbres

Situeu-vos en la carretera B -124 de Sabadell a Sant Llorens de Savall, abans d’arribar al polígon industrial de Castellar del Vallès,

a la dreta hi ha l’entrada a la finca de la Torre Turull, per una avinguda de plataners situats a dreta i a esquerra.

Teniu de seguir pel camí que rodeja la casa com si anéssiu a la Font i masia de Can Moragues, a l’arribar a la part de darrera del mur que embota Torre Turull, i a l’esquerra del camí, s’alça aquest Pi Blanc.

Situat entre els camps de les noves oliveres, el bosc i el camí amb una gran i notable presencia.

Te un tronc molt gruixut, alt i recta, cal destacar unes incisions el tronc, que podria haver sigut pel impacta d’un llamp,

per axó presentaria una degradació en la part mes baixa i seria molt vulnerable a paràsits…

Al costat mateix havia un segon pi destacable, que fa unes setmanes va ser tallat, donat la seva gran inclinació que presentava sobre el camí.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Amb la col-laboració de Josep Llínares