Avui com cada dissabte us presento dos articles, i aquesta vegada van relacionats entre ells
Quan pensem amb l’heura, ens ve al cap aquella planta que decora, cases i murs d’una finca,
i que creix mes o menys controlada pels propietaris de la finca.
Però que passa en els boscos de Catalunya amb l’heura?
S’ha observat un increment considerable d’heura, que s’enfila pels roures, plataners, faig,…
i també, en arbres de cultiu com oliveres.
En el temps l’heura que es petita va creixen i envoltant a l’arbre, 
fins a l’extrem d’arribar a tombar-los 
i provocar-los la mort.
Fins i tot, trobareu algun arbre mort i que ha sigut tallat, ple de l’heura
Penseu que s’agafa de tal manera que a vegades es impossible arrancar-lo de l’arbre on esta subjecta,
algunes branques de l’heura son tant gruixudes com les del propi arbre,
i les fulles ven espesses de lluny se’ns fa difícil en quin arbre esta situat,
quedant l’arbre en una imatge fantasmagòrica,
les branques poden arribar a l’arbre fins la part mes alta d’aquest.
Us passo un escrit sobre part ‘un informe realitzat en el Parc de l’Albera :
“… A altres indrets del Mediterrani (Sicília o França, per exemple) està succeint el mateix fenomen, i l’explicació més generalitzada ho atribueix al canvi global. D’una banda, els hiverns són cada vegada més suaus (s’escurcen els dies de fred intens, allargant-se la tardor i la primavera), i d’altra banda sembla que l’heura aprofitaria millor l’increment de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Tots dos efectes combinats afavoririen el creixement d’aquest arbust enfiladís.
Però la població local creu que l’increment de l’heura és degut a l’abandonament de l’activitat forestal (fa 20 o 30 anys que no s’explota el bosc). Antigament, els mateixos llenyataires feien un control de les heures per considerar-les una planta perjudicial. L’altra raó tindria relació amb la ramaderia extensiva de boví (hi ha uns 1000 caps de bestiar als boscos de l’Albera). Fins fa uns anys, els vaquers que portaven els ramats anaven despenjant les heures dels arbres, les quals eren menjades pels animals, però avui en dia això ja no es fa. Actualment, les vaques pasturen a voluntat pels boscos i prats, menjant només les fulles que tenen a l’abast, i només un cop l’any s’apleguen els animals…”
Cal dir que tot i tallant les arrels, l’heura costa molt de treure-la de la escorça dels arbres que queden deformats o marcats
i al cap d’un temps rebota i torna a envair el mateix arbre…
Ens preguntem , tallar l’heure es la solució… ?
Dintre del següent article d’avui, veureu un exemple de com és aquest procés en un mateix arbre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
M'agrada S'està carregant...
La ciutat de Terrassa està inclosa dins el tram català del Camí de Sant Jaume, que procedent de Barcelona i Sant Cugat del Vallès, continua en direcció a la muntanya i Monestir de Montserrat.
El passat 16 de maig de 2019, va ser inaugurada l’escultura al·legòrica a La Porta de Terrassa al Camí de Sant Jaume, situada al carrer Doctor Fleming cantonada amb Ronda Ponent, assistint autoritats municipals , gent del barri i de la ciutat.
Aquesta escultura a sigut gràcies els Amics del Camí de Sant Jaume de Terrassa. Una entitat sorgida l’any 2006 i que treballa a la ciutat organitzant sortides mensuals i actes relacionats amb el camí.
La construcció d’aquesta escultura de ferro, pedra i fusta és obra de l’artista egarenc Joan Martínez. 
L’escultura simbolitza la figura d’un pelegrí donant la benvinguda a totes les persones que inicien el seu pelegrinatge des de la ciutat de Terrassa.
Es situada en una petita plaça, on hi ha seients i una font.
