La Ruta de les Bruixes del Lluçanès

Aquesta Ruta de les Bruixes, consta de 5 punts diferents vinculats amb el fenomen de la bruixeria al Lluçanès; uns plafons us explicaran les dades al respecta.Us indico els punts que podeu visitar :

  • El Comunicador en l’església de Sant Feliu Sasserra.
  • El Serrat de les Forques de Sant Feliu Sasserra.
  • El Roc Foradat de Prats de Lluçanès.
  • El Gorg de les Heures en la Riera de Merlès
  • Les Goles de Fumanya de Sant Martí d’Albars

El Comunicador, era on el sacerdot invocava les tempestes no malmetessin el camp, per culpa dels rituals de les Bruixes del Lluçanès.El Roc Foradat o roc de la bruixa Napa, és pot ser el mes significatiu i visitat per la gent que vol conèixer aquesta ruta.Lloc on s’assenyala que la bruixa de nom Maria Pujol i dita popularment Napa, perquè vivia a can Nap, fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa, ja que va ser acusada de matar una nena de quatre anys.Al Roc Foradat, amagava les gallines que criava o que robava  i sembla ser que és on preparava els seus beuratges. Es troba a uns 3 quilòmetres de Prats de Lluçanès, es tracta d’un roc amb un forat pràcticament quadrat al centre.La bruixa Napa va existir realment, entorn el segle XVII, i va despertar moltes pors entre els seus veïns; va ser ajusticiada.Un lloc de reunió de les bruixes, eren en Els Gorgs i Rieres, per la presència d’aigua, predilectes pels seus rituals.Així mateix, les Goles dels rius o els cims de les muntanyes, eren els llocs on les bruixes hi feien els sàbats, aquelarres o aplecs, que al Lluçanès es deien samaniats.Us passo informació apareguda en la Vanguardia, el 16 gener del 2012 :

https://www.lavanguardia.com/viajes/20120116/54244233915/melargo-ruta-de-las-brujas-por-el-llucanes.html

Llibre sobre bruixes a Catalunya :

http://www.llegendesdecatalunya.cat/bruixeria-catalana-xii-bruixes-a-la-catalunya-interior/

També cal mencionar que en l’actualitat es pot gaudir de La fira de les bruixes, que se celebra cada any el 31 d’octubre i 1 de novembre a Sant Feliu Sasserra des del 1999.I poder participar en La Caminada Familiar de la Ruta de les Bruixes de Prats de Lluçanès.Podeu iniciar la Ruta en qualsevol d’aquests llocs, no necessàriament cal fer-la caminant, podeu desplaçar-vos amb el vostre vehicle als llocs indicats.

Recull de dades i Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez, Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Poesia : La rama

Canta en la punta del pino

un pájaro detenido,

trémulo, sobre su trino.

Se yergue, flecha, en la rama,

se desvanece entre alas

y en música se derrama.

El pájaro es una astilla

que canta y se quema viva

en una nota amarilla.

Alzo los ojos: no hay nada.

Silencio sobre la rama,

sobre la rama quebrada.

 

Poema “la rama” és l’auto:   Octavio Paz

Podeu consultar la biografia de l’autor a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Octavio_Paz

 

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Clapera dels Hostalets d’en Bas

Com cada diumenge avui us presento dos articles

Per anar a la Font de la Clapera, cal que us situeu a l’església dels Hostalets d’en Bas,des d’allí agafeu tot caminant la carretera de la Parcel·lària,al poc cal deixar-la i seguir la pista que passa entre camps i porta al gran mas de La Torre de la Clapera.Una vegada passada aquesta important casa, i al mateix peu del camí,trobareu un cartell que us indica on esta la font,cal seguir uns metres per un estret caminoi,i arribareu a la Font de La Clapera.L’estructura de la font és singular, en forma de caseta on hi ha la cisterna, te dues sortides, una que cau directament l’aigua a una pica semicircular,I l’altre, és un gran broc de pedra que va l’aigua, a un antic abeurador.En un costat lateral de la font disposa d’un seient de obra.La Font de La Clapera és d’aigua molt abundant tot l’any i considerada de molt bona qualitat.

 

Text  : Ramon Solé

Fotografies Dora Salvador

 

Parc de les Aigües de Montcada i Reixac

Com cada diumenge us presento dos articles

El Parc de les Aigües, està en l’Avinguda de la Unitat a Montcada i Reixac,a recer per un costat, del turó de Montcada  i  al costat del marge dret del riu Besòs.El Parc neix en un indret on les aigües han estat històricament generoses.Aquest paratge, vinculat a la presència de dos elements emblemàtics per a l’aprofitament de l’aigua, el rec Comtal i el recinte dels pousi fragmentat pel pas del tren i el pont sobre la via, s’ha vist revalorat i dignificat amb la presència del Parc.Es un Parc que te una diversitat d’arbres, com destacats Plataners, Alzines joves, entre altres arbres,i està format per petits monticles amb vegetació variada,amb amplis camins i explanades,disposa de bancs, al sol i a l’ombra,jocs per infants i fonts d’aigua.Un Parc molt freqüentat donat que està molt proper al centre de Montcada.Aquest Parc està totalment adaptat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres – L’Albereda del Sot d’en Torres de l’Ametlla del Vallès

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

El Sot d’en Torres, està situat entre la masia- torre de can Draper i can Diví,on s’estén la urbanització del mateix nom, en el terme municipal de l’Ametlla del Vallès.Es un torrent que rara vegada hi baixa aigua en l’actualitat, a pesar que a principis del segle XX, es formava en aquest lloc uns aiguamolls que servien per regar els horts i camps propers.L’Albereda del Sot d’en Torres, esta formada per arbres de mes de 150 anys.

Us passo informació d’aquest tipus d’arbre :

https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80lber

També, podem veure altres arbres, com plataners o xops.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Un passeig per els arbres singulars a Tossa de Mar – 2ª Part #

Com cada dissabte, us presento dos articles sobre Arbres

Avui tancarem el diferents reportatges que hem dedicat a Tossa de Mar i els Arbres.En ells, us he ofert conèixer arbres destacats i singulars, com l’Alzina de can Martí, el Pi monumental de can Martí, el Suro d’en Santos, els arbres del Parc de Sa Riera i el Passeig per la Riera de Tossa de Mar,Per acabar, us passo una recopilació de mes imatges dels arbres destacats, situats al Parc de la Riera de Tossa de Mar :

Si esteu aquest estiu per aquesta antiga població marinera, no dubteu en fer un passeig per els arbres singulars a Tossa de Mar

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font del nen de la regadora, front l’Església de Santa Maria d’Els Hostalets d’En Bas

Si aneu per La Garrotxa, mireu de parar en un bonic poble situat entre muntanyes i camps vers, com és Els Hostalets d’En Bas.Passeu per front de l’entrada principal de l’Església de Santa Maria, us cridarà l’atenció una figura d’un nen on raja l’aigua per una regadora,

una curiosa font d’aquest poble.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Araceli Peix i Ramon Badia

Que sabem de les Oliveres ?

L’Olivera, és un arbre típic de la Mediterrània, la trobem molt en els camps sobre tot per obtindré l’Oli i Olives per la seva comercialització. Per tant, és comú i habitual utilitzar-ho en la cuina mediterrània.Antigament al no existir l’electricitat, es feia servir l’oli i cremant-lo en les làmpades s’obtenia llum per la nit, que era a la vast de cases humils.Altres utilitats es com a perfums, cosmètics i ungüents medicinals. Per ungir com a fet religiós i sagrat, com en un bateig, a malalts greus, a sacerdots entre altres accions…L’Olivera està en les cultures de molts països, com  Grècia, Egipte, Roma, per ser un element sagrat. En l’antiguitat, les branques de l’olivera tenia molts valors i símbols : abundància, glòria, pau, coronament a atletes i guanyadors de guerres… i el símbol d’immortalitat , ja que porta molts segles sobre la terra i tenen llarga vida.El Vell i Nou Testament i l’Alcorà, trobem, que en molts moment es pot llegir la importància de la simbologia de branques d’Olivera.Es creu que l’Olivera es va anar portant a diferents països de la Mediterrània fa uns 7.000 anys des de Orient Mitja on seria el seu origen inicial. No va ser fins el XVI, que es va portar l’Olivera a Amèrica, sobre tot als països del sud.Moltes finques, xalets, masies, en l’actualitat tenen l’Olivera com arbre destacat en el seu jard,  axí com en la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : La Font del Replegador de Setcases

La Font del Replegador , és situada en la petita plaça del Replegador a Setcases, fa un cert desnivell.Es una font d’aigua continua que surt d’un tub de ferro gruixut i cau a una pica rectangular, d’una certa alçada,i ens recorda un abeurador d’obrat en pedra, igual que el mur que rodeja la font.Al seu costat i encaixada a la paret hi ha una roda de molí i situada en vertical ;en el seu centre un tub d’una font que no raja per que està tapat, l’aigua queia a una petita pica a ran de terra

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Parc de Joan Miró de Barcelona

El Parc de Joan Miró és conegut també,  com el “parc de l’Escorxador”.El Parc de Joan Miró, està situat entre el carrer d’Aragó, el carrer Vilamarí, el carrer de la Diputació i el carrer de Tarragona.Us passo la seva recent i breu historia :

  • El 1979, Barcelona desmantellava les instal·lacions del seu antic escorxador municipal.
  • Amb aquest enderroc naixia el primer dels grans parcs urbans de la Barcelona post-franquista, una ciutat amb voluntat renovadora que intuïa la importància de desenvolupar un urbanisme de cara a les noves necessitats socials i que plantejava la remodelació d‘infraestructures obsoletes per a nous usos.

El propi Ildefons Cerdà ja havia projectat per a aquesta part de Barcelona un Parc.Com un trencaclosques d’elements diferents, l’anomenat popularment “parc de l’escorxador” es planteja al voltant d’una plaça de ciment destinada a la celebració d’actes de tota mena.Emmarcant aquest espai, plataformes a diferents nivells, petits carrerons, pèrgolesi zones arbrades amb pins, alzines i palmeres,permeten el passeig i el lleure.Disposa de jocs infantil, molts banc de fusta, pistes de petanca,àrea per a gossos i molt mes…Hi ha la monumental escultura de Joan Miró “Dona i Ocell”, de 22 metres d’alçada.Fou inaugurada, com el parc, el 1983, poc abans de la mort de l’artista.Per a mes dades sobre aquesta escultura podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_i_ocell

A l’altre extrem del parc hi ha la biblioteca pública de Barcelona que també porta el nom de Joan Miró.

També podeu consultar a Viquipèdia per mes dades :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Joan_Mir%C3%B3

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Parc i Jardins de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé